Ramón Franquesa explica, micròfon en mà, la situació econòmica actual i el robament del 3% a tots els pensionistes, per part del govern.
Reunits els pensionistes en la Plaça Universitat, de la ciutat de Barcelona, com cada dilluns des de fa quatre anys, ens preguntàvem per l'IPC robat pel Govern, el passat 17 de gener. Ramón Franquesa, un fix de les concentracions dels dilluns, a les 10 en punt del matí i contenint el fred com podia, es preguntava on està l'IPC robat. Em recordava la famosa obra d'Edgar Allan Poe "The purloined letter", (La carta robada). En aquesta, al començament de l'obra, truca a la porta de la casa del detectiu Dupin un vell conegut seu, el prefecte de la policia de París que ve a exposar-li un cas singular:
"-I quina és la dificultat?. Espero que no sigui un altre assassinat.Pregunta Dupin.
Oh, no, res d'això! Per cert que és un assumpte molt senzill i no dubto que podrem resoldre'l perfectament bé pel nostre compte; francament, tots estem bastant confosos, ja que la cosa és senzillíssima i, no obstant això, ens deixa perplexos.
Aquestes paraules són les que ens repetíem tots els pensionistes aquest dia fred del mes de gener, mentre Ramón ens explicava els motius de la inflació en el regne d'Espanya: "tots estem bastant confosos, ja que la cosa és senzillíssima i, no obstant això, ens deixa perplexos. Perquè, si l'IPC acumulat de l'any 2021 és de 5,5% a l'octubre i el govern ha aprovat la pujada de l'IPC als pensionistes recentment, per què ens augmenta tan sols un 2,5%, es preguntava el nostre economista.
Pensionistes i membres de COESPE concentrats a la Plaça Universitat, el passat dilluns 17 de gener.
La resposta ens la va servir la Sra Nadia Calviño, en unes declaracions al diari La Vanguardia. Afirmava Ramón Franquesa que "Calviño manifesta la seva preocupació per "les causes que subjeuen a la pressió sobre els preus", com són la pujada dels preus de l'energia en el mercat internacional i els problemes de subministrament per colls d'ampolla en les cadenes globals. Subratlla la ministra que "el que cal evitar en aquest moment és que una pujada salarial (o una pujada als pensionistes) pugui tenir efectes de segona ronda que tinguin un caràcter més estructural". La ministra afirma, continuava Ramón, que " la taxa de variació dels preus dels últims mesos "no representa la mitjana de l'any", que calcula que està al voltant del 3%.
És a dir, que no puja el 5,5% als pensionistes i els treballadors assalariats perquè no li dóna la gana, tan senzill com això, atès que la inflació ha estat provocada per la ingent quantitat d'euros que el Banc Central Europeu ha posat en circulació" sentenciava el professor en economia mundial, Ramón Franquesa.
La Unió Europea s'expressava així respecte als fons europeus:
"NextGenerationEU és més que un pla de recuperació. És una oportunitat única per a sortir més fortes de la pandèmia, transformar la nostra economia i crear oportunitats i treballs per a aquesta Europa en la qual volem viure. Comptem amb tot el necessari per a poder fer-ho.
Tenim la visió, tenim el pla i hem acordat invertir 806.900 milions d'euros* entre tots.
És el moment de treballar per a crear una Europa més ecològica, més digital i més resilient.
* És el valor a preus corrents. Ascendeix a 750 000 milions d'euros a preus de 2018."
https://www.lasafueras.info/societat/1118-el-presupuesto-a-largo-plazo-de-la-ue,-junto-con nextgenerationeu,-instrumento-temporal-concebido-para-impulsar-la-recuperaci%C3%B3n,-ser%C3%A1-el-mayor-paquete-de-est%C3%ADmulo-jam%C3%A1s-financiado-en-europa
Aquest és el veritable motiu de la inflació. Quan va acordar el Sr. Escrivá, juntament amb els membres del Pacte de Toledo, que les pensions es revaloritzarien segons la inflació anual, és a dir, l'augment del cost de la vida Real acumulat durant tot l'any, ells ja sabien que aplicarien l'IPC mig anual.
Dóna la sensació que els treballadors i els pensionistes són els veritables culpables de les crisis econòmiques, de la inflació i de tots els mals que afligeixen al nostre regne i a la resta d'Europa i per això han de pagar ells el mal que han fet els altres. Han sigut sempre el boc expiatori (chivo expiatorio).
Al contrari del que podria estar passant en altres economies on la demanda (gràcies a una major renda i uns salaris nominals que creixen amb força) és un dels grans factors que estan impulsant la inflació, l'alta taxa d'inflació a Europa és un senyal d'erosió dels ingressos reals de la població i, per tant, del poder adquisitiu, no un senyal de sobreescalfament, asseguren els economistes de Unicredit en el seu informe setmanal.
Perplexos estem tots els pensionistes i treballadors del regne d'Espanya davant semblant desvergonyiment.
No és per a prendre-s'ho de broma, la pèrdua d'aquest 3% significa una pèrdua anual de 714 euros per a aquells que cobren de pensió 1.700 euros; una pèrdua anual de 420 euros per als pensionistes que tenen una pensió de 1.000 euros i una pèrdua anual de 294 euros per als quals cobren una pensió de 700 euros mensuals, segons la COESPE.
Els pensionistes continuen demanant una auditoria de la Seguretat Social, com es pot llegir en aquesta pancarta signada per Marea Pensionista de la població de Sant Adrià de Besòs.
Desvergonyiment és pujar les pensions per sota de l'IPC anual i presentar-lo com si haguessin aconseguit treure de la pobresa als pensionistes.
El dissabte 22 de gener, el secretari general del PSOE i president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava que el Consell de Ministres del pròxim dimarts, 25 de gener, procederia a l'actualització de gairebé 10 milions de pensions per a l'any 2022, qüestió a la qual es destinaran 6.500 milions d'euros entre aquest i l'any passat.
En cap moment va esmentar el president del govern l'estalvi que representa per a les arques del regne el 3% que ha escatimat a tots els pensionistes. I ho ha fet davant dels nassos de tots nosaltres. Però que no es cregui que ens quedarem de mans creuades, perquè continuarem reivindicant l'aplicació de l'IPC real a les nostres pensions.
Afirmava Ramón Franquesa, en una anterior intervenció: "El camí no és la resignació, el camí no és que ens donin per morts pensant que ens callarem quan ens retallin la sanitat, o ens retallin les nostres pensions, o deixin a les nostres vídues en la misèria durant els últims anys de la seva vida. No ho permetrem perquè som un poble de gent orgullosa, un poble de gent digna que no es deixa arrabassar pel govern els seus drets". Per aquest motiu, el pròxim 31 de gener després de la concentració habitual en la plaça Universitat marxarem pel centre de la ciutat per a exigir la devolució del 3% robat."
No desitgem que el Sr. Escrivà, la Sra. Calviño ni el mateix President tinguin el funest final que descriu el poeta Crebillon (1674 - 1762), en la seva obra, en la qual relata la cruel venjança d' Atreo, rei d'Argos, contra Tieste, a qui va fer menjar els membres del seu propi fill, tal com descriu Edgar Allan Poe en la "La carta robada", però si poden estar segurs, tan els ministres, com el President, que els pensionistes trobaran la manera que li retornin l'IPC robat.
La redacció de las afueras.