Informe de Greenpeace amb la col·laboració del Centre Delàs: “Misiones militares para proteger los intereses de la industria del petróleo y el gas. Recursos europeos de defensa orientados a perpetuar la crisis climática”

Els Estats membres de la Unió Europea depenen de les importacions d’energia fòssil. Actualment importen gairebé el 90% del petroli i el 70% del gas fòssil que necessiten. La Unió Europea depèn, doncs, de la seguretat de les rutes comercials i de l’estabilitat dels països proveïdors. Aquests desplegaments els paga la ciutadania europea i afegeixen milers de milions d’euros als costos elevats de l’energia.

El primer objectiu d’aquest estudi és identificar les missions militars que fan la UE, Itàlia, Espanya i Alemanya per protegir les importacions de combustibles fòssils com el petroli i el gas que causen el canvi climàtic i determinar-ne els costos.

Greenpeace exigeix ​​la fi immediata de la protecció militar de les importacions de petroli i gas. A l’era de la crisi climàtica, aquesta política és doblement perillosa. A banda del fet que el desplegament dels militar sempre implica un risc considerable per a la vida de civils i soldats, i que aquestes operacions comporten un cost enorme, les missions militars examinades en aquest estudi també asseguren militarment la importació de aquells recursos que destrueixen els mitjans de vida dels europeus i dels pobles de tot el món. Abandonar el petroli i el gas (i, per tant, ampliar les energies renovables) tindrà un triple efecte positiu: reduirà el risc de confrontació militar, protegirà el clima i estalviarà recursos financers per a assumptes urgents, com ara una transició ecològica.

Gairebé dos terços de les missions militars de la UE estan relacionades amb els combustibles fòssils;

› En 2021, Itàlia va destinar al voltant de 797 milions d'euros en missions relacionades amb els combustibles fòssils, Espanya va gastar gairebé 274 milions d'euros i Alemanya res menys que 161 milions d'euros. La despesa total combinat supera els 1.200 milions d'euros;

› En els últims quatre anys (2018-2021) Itàlia, Espanya i Alemanya han gastat més de 4.000 milions d'euros en unes missions la finalitat de les quals ha estat principalment, o en gran manera , assegurar militarment les importacions de cru i gas;.......

Tant a l'EU com a l'OTAN se'ls omple la boca amb la transició verda; no obstant això, moltes de les seves missions militars estan relacionades amb la protecció dels combustibles fòssils. Encara que és difícil que aquest objectiu s'esmenti de manera explícita en els seus mandats oficials, sovint els documents de la Unió Europea i l'OTAN fan referència a la seguretat energètica, un concepte cada vegada més rellevant per a Brussel·les.

En realitat, la majoria dels països de la UE cada dia depenen més de l'energia importada.

Tal com va manifestar el Consell Europeu en 2008: la preocupació per la dependència energètica ha augmentat en els últims cinc anys. El descens de la producció a Europa significa que per a 2030 caldrà importar fins al 75% del nostre petroli i gas. Aquesta producció provindrà d'un nombre limitat de països, molts dels quals veuen amenaçada la seva estabilitat.

Segons un estudi del Parlament Europeu de 2020, en l'actualitat, gairebé el 90% de la demanda de petroli de la Unió Europea i el 70% de la de gas ha de cobrir-se amb les importacions.

De fet, quan Brussel·les parla de seguretat energètica, es refereix principalment a la vulnerabilitat del seu subministrament de combustibles fòssils.

En un dels documents més importants sobre la política exterior i de seguretat de la UE [Estratègia Global de la Unió Europea publicada en 2016 i l'objectiu de la qual és millorar l'eficàcia de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD)] Brussel·les adverteix que la inseguretat energètica posa en perill a la nostra població i al nostre territori, i especifica que a través de la nostra diplomàcia energètica, hem de reforçar les relacions a tot el món amb els països de trànsit i productors d'energia que siguin fiables i donar suport a la creació d'infraestructures que permetin que diferents fonts arribin als mercats europeus.

Quan María Damanaki, comissària d'Assumptes Marítims i de Pesca, va presentar l'Estratègia de Seguretat Marítima (2014) va subratllar que el seu objectiu era reavivar l'economia marítima, un objectiu que segons va afirmar va de la mà amb la seguretat: cap empresari invertirà en activitats marítimes si les instal·lacions en alta mar no són segures o les rutes comercials manquen de protecció.

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és bastant explícita sobre la necessitat de protegir els actius dels combustibles fòssils. Un document de 2020 comença assenyalant que els aliats reconeixen la seguretat energètica com a part de la seva seguretat comuna. En documents anteriors, l'OTAN afirma que en la dècada vinent les interrupcions en les línies de subministrament energètic i marítim seran una de les amenaces més probables a la qual s'enfrontin els aliats.

L'OTAN també deixa clar que qualsevol interrupció substancial o sobtada dels subministraments d'un aliat resultaria preocupant, especialment si la interrupció es deu al sabotatge d'una infraestructura energètica o a la interferència il·legal en el comerç marítim. Les conclusions de l'OTAN en l'últim document sobre aquesta qüestió són inequívoques: atès que la seguretat de les infraestructures energètiques s'està convertint en la pedra angular de la seguretat energètica, l'OTAN pretén augmentar la seva capacitat per a donar suport a la protecció de les infraestructures energètiques crucials.

MISSIONS

La Unió Europea té 7 missions actualment operatives, a més de la Missió Europea de Vigilància Marítima en l'estret d'Ormuz (EMASoH), una iniciativa proposada per França que donen suport a altres 7 Estats membres. Per a saber quines missions podrien estar relacionades amb els combustibles fòssils, hem analitzat els mandats oficials i les principals declaracions polítiques sobre aquestes missions (des de membres del Parlament Europeu o nacional fins a representants governamentals).

Malgrat la falta de transparència sobre el tema, hem observat que 5 de cada 8 desplegaments militars europeus estan relacionats amb els combustibles fòssils, la qual cosa significa que gairebé dos terços de les operacions militars de la UE estan vinculades al subministrament d'energia fòssil.

En definitiva, malgrat els acords i compromisos per a frenar la crisi climàtica, Brussel·les continua considerant el petroli i el gas com a actius a protegir, tant la seva extracció com el seu transport.

L'OTAN també està compromesa amb la protecció dels interessos del petroli i el gas. Hem identificat 4 missions de l'OTAN en dues regions diferents del món (Orient Mitjà i la Mar Mediterrània) relacionades amb els combustibles fòssils. Igualment hem examinat les operacions destinades a protegir l'urani i hem destaquem una missió de la Unió Europea al Sahel (EUTM Mali).

LES MISSIONS MILITARS RELACIONADES AMB ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS APROVADES RECENTMENT (MISSIÓ EUROPEA DE VIGILÀNCIA MARÍTIMA EN L'ESTRET D'ORMUZ [EMASOH], MISSIÓ D'ENSINISTRAMENT DE LA UE A MOÇAMBIC [EUTM MOÇAMBIC])

Fuerza Naval de la UE –

Operación Sophia/Irini;

MIASIT: Misión Bilateral de Asistencia y Apoyo en Libia;

PLAN DE DIPLOMACIA DE DEFENSA: Seguridad Marítima en la aguas del golfo de Guinea;

GABINIA: Operación Gabinia;

UNIFIL: Fuerza Provisional de las Naciones Unidas para el Líbano (Equipo de Tareas Marítimo);

MIBIL: Misión Militar bilateral Italiana en el Líbano;

LA COALICIÓN GLOBAL: La Coalición Global contra Daesh/ISIS;

NMI: Misión de la OTAN en Irak;

EMASoH: Misión Europea de Vigilancia Marítima en el Golfo de Ormuz;

EUNAVFOR ATALANTA: Fuerza Naval de la UE en Somalia – Operación Atalanta;

EUTM SOMALIA: Misión de Adiestramiento de la UE en Somalia;

APOYO A AMISOM: Apoyo a la Misión de la Unión Africana en Somalia;

EUTM MOZAMBIQUE: Adiestramiento de la UE en Mozambique

A principis de 2020, França, amb el suport polític d'altres països de la UE, va posar en marxa la Missió Europea de Vigilància Marítima en l'Estret d'Ormuz (EMASoH), l'objectiu del qual és promoure la llibertat de navegació en un dels passos marítims de major importància estratègica del món.

Com s'afirma en el comunicat conjunt, "la iniciativa és crucial per a millorar la cooperació i la coordinació europea en qüestions d'interès comú, inclosos els interessos econòmics a la regió“. El comunicat oficial assenyala que en 2019 es va observar un augment en la inseguretat i la inestabilitat en el Golf i l'Estret d'Ormuz, amb múltiples incidents marítims i no marítims i que aquesta situació ha afectat la llibertat de navegació i a la seguretat dels vaixells i les tripulacions europees i no europees en la zona. També ha posat en perill el comerç i el subministrament d'energia amb possibles conseqüències econòmiques a nivell mundial.

Les dades bàsiques també posen de manifest la rellevància "energètica“ de la missió. Com assenyala una publicació del Ministeri de les Forces Armades francès, l'Estret d'Ormuz és el principal punt de trànsit de petroli (21 milions de barrils/dia, 1/3 part del petroli transportat per mar anualment, 20% del consum mundial), situat en una regió crònicament inestable.

El mateix informe vincula clarament a continuació la seguretat marítima en el seu conjunt amb la seguretat dels combustibles fòssils: més del 60% del comerç mundial de petroli es realitza per via marítima i el mercat de GNL (gas natural liquat) per via marítima està augmentant.

Per tant, és un repte estratègic assegurar les rutes marítimes. Al juliol de 2021, el Consell d'Afers exteriors de la UE va crear la Missió d'Ensinistrament de la UE a Moçambic (EUTM Moçambic) amb l'objectiu de formar i fer costat a les forces armades moçambiqueses en la protecció de la població civil i el restabliment de la seguretat a la província de Cap Prim (Cabo Delgado).

Uns mesos abans, el Consell de la UE va subratllar que Moçambic té el potencial per a convertir-se en un dels principals productors mundials en el sector del gas.

El coronel Loïc de l'Estat Major de les Forces Armades franceses, va destacar l'estreta relació entre la violència actual i l'extracció de gas: "Aquest país [Moçambic] ha descobert un jaciment de gas, que serà explotat en gran part per Total i que donarà lloc a la major inversió financera industrial de la història del continent africà. En els últims mesos ha esclatat un moviment a la província de Cap Prim, amb saltejadors de camins, terroristes (...). Tota una sèrie de successos que estem tractant de determinar; però no hi ha dubte de la coincidència entre riquesa i conflicte”.

A l'abril de 2021, Total va abandonar el país al·legant motius de seguretat:

"Considerant l'evolució de la situació de seguretat en el nord de la província de Cap Prim a Moçambic. En un comunicat de premsa, Total va confirmar la retirada de tot el personal del projecte Moçambic LNG de l'emplaçament de Afungi. Total també va esmentar el paper de les forces internacionals, expressant el seu desig que les accions dutes a terme pel Govern de Moçambic i els seus socis regionals i internacionals permetin el restabliment de la seguretat i l'estabilitat a la província de Cap Prim de forma prolongada."

El mandat de la missió de la UE en Cap Prim durarà inicialment dos anys. Durant aquest període, el seu objectiu estratègic serà donar suport al desenvolupament de les habilitats de les unitats de les forces armades moçambiqueses que formaran part d'una futura Força de Reacció Ràpida.

Al gener de 2021, el Consell Europeu va llançar el primer projecte pilot de Presència Marítima Coordinada (PMC) en el Golf de Guinea. El mecanisme de la PCM pretén augmentar la capacitat de la UE com a soci fiable i proveïdor de seguretat marítima, oferint un major compromís operatiu europeu, garantint una presència marítima permanent i influència en les zones marítimes d'interès establertes pel Consell.....

Llegeix i descarrega l’informe en castellà i en anglès.

Autores: Greenpeace Climate for Peace Team
Han participat en la recerca: (UE/OTAN i Espanya) Jordi Calvo i Alejandro Pozo, Benjamin Steinmer, Iris Blay; (Itàlia) Sofia Basso; (Alemanya) Fabian Schwalm

Informació recollida de la web del Centre Delàs per a la Pau.