Ada Colau haurà de declarar com a investigada per malversació i prevaricació, després d’haver estat denunciada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) en relació amb una sèrie de subvencions concedides a entitats com l’Observatori DESC o Enginyeria sense Fronteres. L’ATQD, qualificada d’”entitat fantasma” per part de l’alcaldessa de Barcelona, no ha revelat qui són els seus impulsors. A la pàgina web no es presenta cap càrrec ni membre de l’entitat, ni tampoc es dona cap detall sobre el finançament que rep. El món dels comuns ha acusat “els lobbies econòmics” com Agbar de ser al darrere d’aquestes denúncies. Tanmateix, hi ha un vincle del qual s’ha parlat menys: les relacions d’aquesta entitat amb el PSC i el PSOE, segons publica Critic.
«Una empresa que es va fer amb l'aigua de la nostra ciutat a través de concessions polèmiques i sense concurs. Una empresa que fa negoci amb l'aigua i ens cobra una tarifa fins a un 54% més alta que si l'aigua fora pública. Si Barcelona fos una pel·lícula, AGBAR seria el dolent. La diferència és que, a Barcelona, el públic votarà com acaba la història.»
Per la seva part, el diari digital Público.es va dedicar un article a aquest tema, que reproduïm a continuació:
És el torn contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; no hi ha dos sense tres. Després de setmanes en les quals gran part dels mitjans de comunicació, i de l'esfera digital i política a Espanya, han donat ales a sendes campanyes de desinformació contra Irene Montero i Alberto Garzón, fa uns dies li va tocar a la regidora catalana afrontar un procés judicial i mediàtic per un presumpte delicte que ja va ser arxivat en el 2021 per la mateixa causa, però diferent acusació.
Quin és el motiu de la denúncia a Ada Colau?
L'Associació fantasma per a "la transparència i la democràcia" va presentar una denúncia molt similar a la d'una altra associació anomenada Advocats Catalans per la Constitució, que ja havia estat arxivada fa pocs mesos. Una al·legació que fa referència als mateixos convenis i expedients. De fet, en ambdues s'acusa el Govern d'Ada Colau de concedir ajudes públiques a associacions afins, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que va rebre una subvenció a través de l' Observatori DESC.
No obstant això, es dóna la circumstància que, com es pot veure en el seu web, aquesta ajuda procedeix d'un conveni signat amb el Govern anterior de Xavier Trías, l'any 2014. Un conveni que continua vigent en l'actualitat.
L'associació demandant contra Colau va néixer a l'abril de 2017, mes en què va bombardejar a denúncies el procés per a aprovar el reglament de participació ciutadana del consistori de Barcelona -previ al procés de remunicipalització del servei d'aigua a la ciutat-.
Aquesta mateixa entitat va actuar d'igual forma contra l'Ajuntament de Valladolid per a oposar-se a la remunicipalització del servei d'aigua, que estava en mans d'Agbar. En aquest conflicte l'associació va fracassar en la seva obstinació, la qual cosa va derivar en un benefici de més de 13 milions anuals d'euros per a l'ajuntament val·lisoletà, segons el propi consistori.
Qui hi ha darrere de l'associació fantasma denunciant?
La web de l' Associació per a la transparència i qualitat democràtica no conté cap informació sobre els membres o les finances d'aquesta entitat. De fet, porta sense actualitzar-se des de fa tres anys i registra només cinc publicacions des del seu naixement. La primera, a l'abril de 2017 i, l'última, en 2018. Les seves xarxes socials estan inactives des de fa gairebé un any i en l'adreça postal que s'indica, en l'Avinguda Diagonal de Barcelona, no hi ha cap cartell distintiu. Tampoc hi ha ningú físicament en ella.
És difícil analitzar la xarxa de societats (més de 150 empreses) i fundacions entorn d'Agbar, un grup empresarial privat, filial de Suez Espanya, encarregat de la gestió integral del cicle de l'aigua, que opera des de 1975 i té el seu origen en Aigües de Barcelona.
Abans de la seva constitució com Agbar, va rebre durant el franquisme (1953) la concessió de la gestió de les aigües del riu Llobregat. Més recentment, va obtenir una participació majoritària en l'empresa mixta creada en 2012, sense concurs públic i amb aspiració de gestió fins a 2047.
Aquesta empresa mixta queda repartida en un 80% per al grup Agbar i el 20% per a l'Ajuntament de Barcelona. Una cosa més senzilla és rastrejar els seus multimilionaris contractes amb la Generalitat. Només durant el període del socialista José Montilla, l'empresa va rebre més de 180 milions d'euros des de la conselleria de Medi Ambient dirigida per Francesc Baltasar, assessor en algun moment d'Agbar, segons va informar El País en 2012.
A més, tal y com va acreditar la Cadena Ser, Agbar no va pagar el cànon de l'aigua durant més de 20 anys en algunes de les seves empreses filials, la qual cosa li va permetre un estalvi de més de 30 milions d'euros.
Público ha intentat, de manera reiterada i sense èxit, posar-se en contacte amb diferents membres de l'equip de comunicació de l'empresa d'aigües per a conèixer la seva versió i l'abast de la seva relació amb l'associació fantasma que ha presentat la demanda contra Ada Colau.
La difusió mediàtica
D'altra banda, la Fundació Acuorum d'Agbar té entre els seus membres a Eva Moll d'Alba, que en l'actualitat és directiva i membre del consell editor de Crònica Global i Globo Mitjana Group, on es troba la web que va publicar les notícies més virals contra Ada Colau en aquest recent atac mediàtic: Metròpoli Oberta.
Aquest mitjà va difondre diverses informacions contra Ada Colau i altres favorables a Agbar. Entre les primeres es troba la notícia falsa sobre l' inexistent allotjament de l'alcaldessa en un luxós hotel d'Andorra. Una faula que va desmuntar la pròpia alcaldessa, ja que ella mateixa colgó fotos en un parque de Barcelonava penjar fotos en un parc de Barcelona preses els dies del suposat viatge andorrà. La notícia va ser distribuïda per centenars de comptes, entre elles la del periodista Carles Enric i la independentista *On Vas Barcelona, que és la més tuitada pels bots independentistes anti Colau, al mateix temps que difon massivament les notícies contra Colau de Metròpoli Oberta.
Igual que va succeir amb l'atac coordinat contra Alberto Garzón pel lobby de les macrogranges, l'acció de lawfare i mediàtica impulsada segons tots els indicis des del lobby de la privatització de l'aigua va desencadenar que tota la dreta sortís a demanar la dimissió de Ada Colau.
En paral·lel, Agbar va finançar i va dirigir la formació als jutges a Espanya en temes relacionats amb l'aigua després d'arribar a un conveni amb l'anterior junta directiva del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), acord penjat en la seva web amb vídeo inclòs. Des del CGPJ han confirmat a Público que aquest conveni ja no està vigent i es reserven qualsevol declaració sobre iniciatives d'anteriors equips del Consell.
Igual que va succeir amb al'atac coordinat contra Alberto Garzón pel lobby de les macrogranges, l'acció de lawfare i mediàtica impulsada segons tots els indicis des del lobby de la privatització de l'aigua va desencadenar que tota la dreta sortís a demanar la dimissió de Ada Colau.
Només en Twitter va haver-hi uns 110.000 tuits esmentant a Colau per aquesta demanda en més de 40.000 comptes. Més del 50% pertanyia a la comunitat bulocràtica de dretes habitual, en la qual predominen trollstars anònims i addictes a la mentida com Toni Cantó.
Mentrestant, la comunitat independentista anti Colau va representar el 23% de la conversa, i aquí van destacar precisament Pilar Rahola, col·laboradora de Risto Mejide, i el principal compte difusor de Metròpoli.
Els comptes que van posar més tuits pertanyen a la comunitat independentista, i entre elles es troben missatges contra l'alcaldessa de Barcelona amb diversos milions de tuits i amb clars indicis d'estar automatitzades (com fer diversos tuits o retuits per segon). Tota la seva activitat és retuitar o tots els seus seguidors tenen un nombre similar de seguidors i seguits. Els mateixos indicadors trobem en els comptes que més tuits publiquen de la comunitat de dretes nacional.
Article publicat al diari digital Público.es el 29/01/2022. Autor: Julián Macías. Traduit per la redacció de las afueras al català.