La proposta de la Comissió d'etiquetar el gas i l'energia nuclear com a sostenibles és un greenwashing.
La Comissió Europea ha publicat avui el projecte final de l'Acte Delegat del Reglament de Taxonomia de la UE, que pretén incloure els projectes de gas i nuclears com a possibles inversions sostenibles. L'Acte Delegat ha de classificar quines inversions financeres poden ser etiquetades com a sostenibles. El Grup dels Verds/ALE s'oposa fermament a la inclusió del gas i l'energia nuclear i insta a tots els membres del Parlament Europeu a votar en contra de l'acte delegat.
L'eurodiputat d'En Comú Podem i vicepresident dels Verds/ALE, Ernest Urtasun, ha comentat:
“Amb aquest intent poc hàbil de classificar les indústries del gas i l'energia nuclear com a sostenibles, la Comissió Europea està soscavant significativament la credibilitat de la UE com a actor climàtic. Se suposa que la taxonomia és una oportunitat perquè la UE estableixi l'estàndard d'or per a les inversions del futur i l'ecologització de la nostra economia.
Incloure el gas i l'energia nuclear en la proposta de la Comissió equival a una rentada verda i va en contra del Green Deal.
“En el cim de l'ONU sobre el clima celebrada a Glasgow es van fer petits passos cap a l'eliminació dels combustibles fòssils. No obstant això, lamentablement, la Comissió ja està fent marxa enrere i deixant la porta oberta a la indústria del gas”.
“Els plans de la Comissió Europea estableixen alguns requisits per a la inclusió del gas fòssil i l'energia nuclear, però són febles. La ciència del clima ens exigeix que utilitzem menys recursos de gas i, no obstant això, la Comissió està fomentant activament la utilització de més combustibles fòssils. L'energia nuclear no pot considerar-se sostenible quan una solució segura al problema dels residus nuclears continua sent poc més que una quimera. Instem a tots els diputats a salvaguardar el futur dels nostres fills i néts i a votar en contra d'aquest acte delegat”.
En la proposta de la Comissió, les inversions en gas reben una etiqueta verda si el permís per a la construcció d'una planta de gas s'expedeix abans de finals de 2030 i es converteix en una forma neta de gas, com l'hidrogen, abans de 2035.
A més, hi ha tot tipus de llacunes que les centrals contaminants poden utilitzar per a obtenir el segell verd. Tant la construcció de noves centrals nuclears com el funcionament de les existents estan marcats com a sostenibles en la proposta de la Comissió.
En el cas de l'energia nuclear, el requisit per a obtenir el segell verd és que es disposi de fons per a l'emmagatzematge dels residus nuclears i el desmantellament de la central nuclear, però segueix sense ser clar exactament quants fons seran necessaris. La Comissió Europea exigeix una solució definitiva per a l'emmagatzematge permanent dels residus nuclears altament radioactius abans de 2050. Per a frenar la proposta es necessita la majoria absoluta del Parlament Europeu, 353 (de 705) diputats han de votar en contra. Una majoria qualificada de països de la UE també pot bloquejar la proposta en el Consell de Ministres. A més, Àustria i Luxemburg han anunciat que acudiran al Tribunal Europeu per a impugnar aquesta decisió.
L’energia nuclear a Espanya
A Espanya l’energia nuclear, durant l’any 2017, va tornar a liderar la producció en el sistema elèctric. Va produir el 21,17 per cent de la electricitat bruta total, amb els set reactors nuclears operatius: Almaraz I i II (Càceres), Ascò I i II (Tarragona), Cofrentes (València), Trillo (Guadalajara) i Vandellós II (Tarragona).
Està previst que Espanya tingui un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) de residus nuclears d’alta activitat en el municipi de Villar de Cañas (Cuenca), que emmagatzemarà tot el combustible nuclear gastat del país en un únic emplaçament. Fins que l’ATC estigui operatiu, el combustible gastat es troba perfectament vigilat, controlat i emmagatzemat a les piscines de les mateixes centrals nuclears, o bé en magatzems temporals individualitzats (ATI). La gestió dels residus nuclears correspon a la Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa).
No obstant, la Plataforma contra el Cementerio Nuclear en Cuenca i el Movimiento Ibérico Antinuclear (MIA), s’han posicionat en contra d’aquesta instal·lació i han sortit al carrer juntament amb partits polítics, sindicats, i amb associacions com Greenpeace o Ecologistas en Acción, al llarg d’aquests últims anys.
La IX marxa contra la instal·lació del cementiri nuclear al municipi de Villar de Cañas va tenir lloc el passat 13 de maig. Els veïns manifestaven que continuaran treballant per la via judicial per aturar aquest projecte. El representant de la Plataforma contra el Cementerio Nuclear en Cuenca ha manifestat que tenen por de que a finals de juliol el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) dictamini positivament en el seu informe i això permeti al Govern realitzar «en cascada», la resta de tràmits i permisos necessaris.
Els defensors d’aquesta energia mantenen que és una energia lliure d’emissions de CO2 i que un eventual abandonament d’aquesta energia provocaria un increment d’un 24,9 per cent de les emissions a Espanya.
També, diuen que les radiacions nuclears -partícules alfa, beta, neutrons i fotons gamma- ofereixen un ampli repertori de possibilitats interactives amb la matèria, de les quals es deriven un munt d’aplicacions.
Els 448 reactors actualment en operació al món produeixen al voltant de l’onze i mig per cent de la electricitat mundial. Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica de Nacions Unides, -dades a gener de 2018- hi han 58 unitats en construcció en països com la Xina, Índia, Rússia, Corea del Sur, Finlàndia o França. Tots ells, conscients dels problemes energètics i mediambientals, construeixen noves plantes nuclears perquè consideren que la energia nuclear és una font essencial pel present i futur dels seus països.
Greenpeace:
«La energia nuclear és la manera més costosa de bullir agua»
Per a l’organització Greenpeace la energia nuclear està molt lluny de ser neta. Si bé es cert que aquesta genera menys emissions de CO2, produeix desfets radioactius i contaminació radioactiva en tot el món. La energia nuclear, des del començament de la cadena- la extracció d’urani- juga amb la salut de les persones i del medi-ambient. A Níger, les mines d’urani contaminen l’aire, l’aigua i el terra.
A més a més, la energia nuclear crea desenes de milers de tones de desfets letals, que són radioactius durant milers d’anys. Encara no s’ha trobat una solució per l’emmagatzematge segur d’aquests perillosos residus durant tant de temps, que podria inclús estendre’s al llarg de varies eres glacials.
No existeixen noves tecnologies nuclears més segures. Al setembre de 2010, 79 treballadors de la planta nuclear de Koeberg prop de Ciutat del Cabo van estar exposats a alts nivells de cobalt radioactiu. Les alarmes no van sonar, i l’incident es va detectar un cop els treballadors van finalitzar el seu torn. En l’actualitat, un dels reactors de Koeberg es troba fora de servei perquè un parell de barres de combustible defectuoses van causar alts nivells de radioactivitat.
Al desembre de 2010, més de 30 milions de litres de desfets radioactius de tres piletons trencats es van filtrar al medi-ambient en una mina d’urani a Níger, operada per la empresa nuclear francesa AREVA. Al menys 20 hectàrees de terra es van contaminar.
Als Estats Units, la Comissió Reguladora Nuclear va descobrir que el triti radioactiu s’estava filtrant en 27 dels 104 reactors nuclears del país, produint preocupacions sobre com es filtra de les velles plantes nuclears.
El nombre d’incidents a les centrals nuclears franceses ha crescut durant aquesta última dècada.
I les centrals nuclears a Catalunya?
Segons l'Informe realitzat per l’Institut d’estudis catalans (acadèmia catalana de les ciències i les humanitats al servei del país), tot va bé, tot va bé Sra. baronesa (tema musical del film Tokyo Shaking de Olivier Peyon, en l'actualitat es pot veure a Filmin)
Amb la finalitat d’aportar unes dades objectives sobre la situació energètica a Catalunya i el seu grau de dependència de la tecnologia nuclear, i d’aquesta manera , facilitar al Parlament de Catalunya la presa responsable de decisions sobre aquesta qüestió en el futur, l’Institut d’Estudis Catalans, com a acadèmia catalana de les ciències i les humanitats al servei del país, va acceptar l’encàrrec de realitzar un informe sobre l’energia nuclear a Catalunya, una tasca que ha estat duta a terme a través de la Secció de Ciències i Tecnologia.
L’informe es va realitzar l’any 2011, poc després de l’accident nuclear de Fukushima.
Segons aquest informe, a Catalunya actualment hi ha tres centrals nuclears en funcionament: Vandellòs II, localitzada a la comarca del Baix Camp, les centrals d’Ascó I, i Ascó II, localitzades a la comarca de la Ribera d’Ebre.
La central nuclear de Vandellòs I va ser la primera que es va construir. La seva construcció va ser duta a terme entre 1967 i 1972 per l’empresa HIFRENSA- (HIFRENSA és un consorci creat per Electricité de France (25%), Fecsa (23%), Hidroelèctrica de Catalunya (23%) i Fuerzas del Segre (6%)- i per un grup de constructors francesos amb la participació de nombroses empreses espanyoles, sota la modalitat de «claus en mà»(un projecte claus en mà és aquell en el que el client contracta uns serveis integrals d’obra i instal·lacions a una única empresa, que es responsable del conjunt de l’obra fins a la completa finalització) i es va connectar per primera vegada a la xarxa el març de 1972. Aquesta central del tipus GCR (grafit-urani natural i refrigerada per gas) i de 1.670 MW de potència, juntament amb la central de José Cabrera (Zorita), també del tipus PWR, i la de Garoña, del tipus BWR, formen el grup de centrals nuclears espanyoles de primera generació.
El 19 d’octubre de 1989 es produí un incendi en un grup turboalternador causat per una fallada mecànica i l’abril de 1990 el Consell de Seguretat Nuclear emetia un informe en el qual s’indicaven els requisits de seguretat necessaris perquè la planta pogués reiniciar l’operació a potència. A causa de l’elevat cost d’aquesta intervenció i considerant el temps d’utilització romanent previst de la central, la inversió no fou aprovada per HIFRENSA, titular del permís d’explotació, la qual renuncià expressament a la concessió, i així, el 29 de maig de 1990 es va efectuar la parada definitiva de la central, després de més de 17 anys de funcionament.
Un cop clausurada la central, el febrer de 1998 se n’inicià el desmantellament al nivell 1 que, d’acord amb la terminologia de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica, consisteix en l’extracció del combustible i dels líquids dels circuits de refrigeració que tenen diferents nivells de contaminació.
Acabades aquestes operacions, s’inicià el desmantellament al nivell 2, cosa que va significar la construcció d’un caixó protector del reactor (tasca que va finalitzar el juny de 2003) per deixar-lo confinat a l’espera que la radioactivitat de les estructures internes decaigui de forma natural, durant un període d’uns 25 anys, després del qual es pugui iniciar el definitiu desmantellament, al nivell 3, que haurà de realitzar-se amb equips tele-operats, per evitar els riscos de la radiació residual.
Conclusions sobre el cost de l’energia nuclear, segons els autors de l’informe, l’Institut d’Estudis Catalans
Si als costos de producció de l’energia nuclear es contemplés el cost estimat d’una assegurança dels risc associat a l’energia nuclear avaluat després del desastre de Fukushima, s’avalua que el cost podria encarir-se entre 2 i 2.5 euros per KWH. Més difícil encara és la quantificació de l’emmagatzematge de residus de llarga vida (més de 300 anys).
No obstant, i com a referent, els autors de l’informe expliquen que l’impacte econòmic que aquestes plantes generen en el territori on estan ubicades, suposa més de 2.000 llocs de treball, entre personal propi i d’empreses col·laboradores estables.
I en materia de seguretat? l’informe sobre l’energia nuclear a Catalunya conclou que «és pot dir que la seguretat de les centrals nuclears catalanes és bona i està millorant contínuament», és a dir, que tot va bé, tot va bé, Sra. baronesa.
