Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 05 Juliol 2020

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 2006 01 01 00 02 44 0151 2

 

El 48% de totes les pensions públiques a Alemanya están per sota dels 800 euros mensuals, i el 62% per sota dels 1.000.

 
El sistema de pensions és un component fonamental de l'Estat de benestar. Es tracta de la despesa social més important dels Estats europeus, encara que el seu percentatge respecte del PIB ha baixat lleugerament en l'última dècada, i no tindria per què generar-alarmes sobre la seva viabilitat econòmica. No obstant això, segons diferents estimacions, la tendència és al creixement del seu cost en relació amb el PIB, en particular a partir de l'any 2030. Aquesta qüestió de les dificultats financeres del sistema de pensions, o bé del problema de la seva sostenibilitat econòmica, ha estat àmpliament divulgada. Així, en la majoria de països europeus s'han plantejat reformes per contenir aquest possible increment i racionalitzar el sistema. Els efectes són una retallada de les prestacions i, per tant, una disminució de la intensitat protectora dels sistemes públics de pensions.
            Les reformes més importants dels sistemes de pensions europeus, juntament amb Espanya, s'han dut a terme a Alemanya, Itàlia, França, Suècia, Grècia i Àustria.
 
Una quarta part de la reducció del cost de les pensions públiques a Alemanya es destina a subvencionar les privades, atès que els incentius fiscals als plans privats ascendeix a 10.600 milions d'euros, aproximadament.
 
A Alemanya, l'any 2000, el 85% de les pensions eren del sistema públic de repartiment, el 5% pertanyien a plans ocupacionals o d'ocupació -establerts a les grans empreses-, i el 10% restant eren plans privats de capitalització. A partir de l'any 2002 es va eliminar la tributació de les aportacions a plans privats de pensions per sota de l'1% del salari. Però aquest límit s'incrementarà fins al 4% l'any 2008, a base d'un 1% cada dos anys. El cost estimat per a les finances públiques d'aquests incentius fiscals, per a l'any 2008 quan estigui en ple vigor, serà d'uns 10.600 milions d'euros anuals, aproximadament el 0,5% de l'PIB alemany de l'any 2002. És a dir, una quarta part de la reducció del cost de les pensions públiques es destina a subvencionar les privades. A més, aquest guany fiscal per a les aportacions individuals és poc significativa per a les rendes baixes, encara que important per a les rendes mitjanes i altes les aportacions poden ser més elevades. Igualment, es potencien els anomenats plans ocupacionals en les empreses, ja que tots els treballadors poden exigir que s'inverteixi fins a un 4% del seu salari en un pla de pensions complementari.
 
Després de les successives reformes de les pensions a Alemanya el nombre de pensions insuficients ha crescut: l'avanç del sector econòmic de salaris baixos (especialment en el sector serveis), en detriment de sectors industrials i més qualificats (amb millors convenis col·lectius), va estretament unit al creixement d'aquestes pensions baixes. La precarització d'importants sectors econòmics va lligada a la pobresa a la tercera edat. I qui ha cotitzat poc a causa dels seus baixos salaris, ¿amb quins diners hauria pogut comprar accions o estalviar en un fons de pensions privat?
El sistema públic de pensions, que cobreix a l'obrer, al funcionari i al milionari, ha estat tan afeblit a través d'una sèrie reformes durant els últims anys que ja no protegeix contra la pobresa en la vellesa.

2006 01 01 00 00 42 0149 La seu del consulat alemany a Barcelona es troba situada a la torre Mapfre.

La reforma de l'assegurança de pensions que va entrar en vigor el 1.1.1992 va suposar un canvi radical en el càlcul de les pensions passant a prendre com a referència un sistema de punts individuals per calcular l'import de les mateixes. Les pensions dels homes resultaven d'una mitjana de 41,4 anys de cotització i 1,02 punts acumulats per any (Alemanya oriental: 44,51 anys; Alemanya occidental: 40.47 anys). En el cas de les dones la mitjana d'anys cotitzats va ser de 30,4 i la de punts acumulats per any treballat de 0,75. Les diferències entre les dues parts d'Alemanya són considerables. A Alemanya oriental les dones jubilades van cotitzar durant un període mitjà de 41,0 anys, a Alemanya occidental només 27,6 anys.

La Confederació Alemanya de Sindicats (DGB) exigeix elevar la taxa de reemplaçament, per evitar que a partir de l'any 2040 "milions de persones ara joves siguin abocades al risc de descens social o inclús a la pobresa en la vellesa.

La Confederació Alemanya de Sindicats (DGB) calcula que un treballador nascut al 1963 amb un salari brut de 2.500 euros mensuals i amb 40 anys de cotitzacions a la Seguretat Social rebrà una pensió de 800 euros al mes. Una cuinera amb un salari mensual de 1.943 euros que hagi cotitzat 40 anys rebria al 2030 una pensió de 677 euros (abans de la reforma del sistema de pensions del 2000 hauria rebut 832 euros). 

Una infermera de la Sanitat Pública que cobri un salari de 2.741 euros cobraria, amb una taxa de remplaçament de 47,9 %, 985 euros i al 2030 cobraria, amb una taxa de remplaçament del 43%, 884 euros. La taxa de remplaçament és el tant per cent del salari que cobrarà una persona quan es jubili. Exemple, si un treballador cobrava 2.000 euros quan estava en actiu i la taxa de remplaçament quan es jubili és del 50%, cobrarà 1.000 euros de pensió.

La DGB exigeix elevar la taxa de remplaçament per evitar que a partir de l'any 2040 "milions de persones ara joves siguin abocades al risc de descens social o inclús pobresa en la vellesa.

La taxa de reemplaçament del sistema de pensions alemany estableix l'import de la pensió denominada estàndar en relació als ingressos mitjans obtinguts pel conjunt dels treballadors i treballadores. La pensió estàndar la percep aquell treballador que hagi cotitzat a la Seguretat Social durant 45 anys i hagi percebut en aquest període el salari mitjà i per tant en el moment de la jubilació compti amb 45 punts de cotització.

La taxa de reemplaçament de la pensio estàndar és del 48% abans d'impostos. En l'any 2000 es situava aquesta taxa al voltant del 53%. Fins al 2030 la taxa de reemplaçament baixarà fins al 43%. La taxa de reemplaçament individual pren com a referència el salari mitjà de tota la vida laboral, per la qual cosa no es refereix a l'últim salari percebut.

La DGB exigeix que l'assegurança de pensions deixi d'abonar pensions no basades en cotitzacions, com per exemple els 7.000 milions d'euros anuals destinats al pagament de la pensió a mares amb fills nascuts abans de 1992, i que aquestes s'abonin a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat.


La DGB proposa un increment gradual del 0,3% de la quota fins al 22% per crear un fons de reserva demogràfic. Argumenta que en l'actualitat 100 treballadors financen amb les seves cotitzacions les pensions de 68 jubilats, i és probable que fins l'any 2060 el nombre de cotitzants caigui un 25%. Una reserva demogràfica permetria mantenir estable la quota de l'assegurança de pensions. La DGB tem que, en cas contrari, el fons de reserva (de 36.000 milions d'euros en l'actualitat) s'esgoti fins al 2030.

Actualment el 21% de la població té més de 65 anys, fins al 2060 el percentatge d'aquest segment d'edat, probablement augmentarà fins arribar al 35%. En cas de no introduir reformes de calat en les despeses de pensions podria passar del 9,3% del PIB en 2015 al 12,8% al 2060.
 
Així mateix afirma que els plans de pensions complementaris privats no seran suficients per garantir una pensió suficient. La DGB critica que aquest sistema, a més de no estar a l'abast dels treballadors amb ingressos baixos, delega en el treballador la totalitat de la previsió per a la vellesa i considera que els únics beneficiaris són les assegurances que ofereixen aquest tipus de pòlisses i advoquen per eliminar la modalitat subvencionada de pensions privades  
 
La DGB assenyala que només una de cada sis persones de 64 anys d'edat compta amb un treball subjecte a cotitzacions a la Seguretat Social, el percentatge de persones que accedeix a la jubilació des de l'ocupació és molt baix. Així mateix, adverteix el perill que suposa augmentar a 67 anys l'edat regular de jubilació, reforma que entrarà en vigor al 2031 ja que, a dia d'avui, la gran majoria dels treballadors haurà de suportar importants minoracions de les seves pensions. Per això proposa flexibilitzar el pas de la vida laboral a la jubilació i millorar la pensió per incapacitat laboral

L'oposició parlamentària, el partit La izquierda i els Verts recolçen els plans dels sindicats.

L'edat regular d'accés a la jubilació per als nascuts a partir de 1953 és de 65 anys y set mesos.

2006 01 01 01 16 06 0141 2

Seguint el pla d'ampliació gradual de l'edat regular d'accés a la jubilació per als nascuts a partir de 1953, l'edat regular de jubilació s'amplia en un mes i serà de 65 anys i set mesos. En els propers anys l'edat s'ampliarà dos mesos anualment, finalitzant el procés quan els nascuts el 1964 puguin accedir a la jubilació als 67 anys. El consell econòmic de la CDU ja ha fet una crida instant a retardar l'edat regular d'accés a la jubilació més enllà dels 67 anys.

Existeix una bonificació del 6% per a aquells treballadors que ampliïn la seva vida laboral a partir dels 67 anys. El model austríac preveu bonificacions del 8% a partir d'el primer any d'ampliació de la vida laboral.

 

La pedra angular de la reforma de les pensions de l'any 2002 a Alemanya va ser la transferència d'una part del sistema de repartiment col·lectiu a un sistema de capitalització amb contractes de jubilació individuals.

La pedra angular de la reforma de les pensions de l'any 2002 a Alemanya va ser la transferència d'una part del sistema de repartiment col·lectiu a un sistema de capitalització amb contractes de jubilació individuals. La participació en els nous plans Riester era i és  facultativa i les empreses no han de cotitzar. No obstant això, es va anant introduint un creixent nombre de subvencions públiques i incentius fiscals per fomentar la participació, a favor principalment de les famílies amb baixos recursos. Es preveia que la cobertura de pensions per capitalització tendiria a integrar-se als plans col·lectius professionals més que en els contractes o els instruments d'inversió privats individuals.
 
Des de 2002 tots els empleats tenen dret a sol·licitar a la seva empresa un pla de jubilació amb deducció de cotitzacions del salari. A més, es beneficien dels incentius fiscals. Això val per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva mida o els seus projectes. Elles estan obligades a establir un pla apropiat i a fer-se càrrec d'una sèrie de tasques addicionals com les retencions sobre el salari i el finançament de les primes d'assegurances obligatòries d'insolvència (si escau).
 
L'elecció de l'asseguradora segueix sent un dret exclusiu de les empreses. En general, elles poden complir les seves obligacions de tres maneres: oferint bàsicament una assegurança directe, o bé buscant una major rendibilitat de l'estalvi mitjançant un fons de jubilacions de personal, o alternativament, un fons de pensions. Gràcies a aquesta reforma, els experts preveuen que el nivell de cobertura professional passi de menys del 50% de la població activa avui en dia a més del 90% en un futur pròxim.

El partit conservador CDU/CSU proposa mantenir les reformes de les pensions realitzades al 2017, és a dir, ampliació de l'edat regular de jubilació als 67 anys, i formar una comissió d'estudi del futur de les pensions fins a l'any 2030.
El partit socialdemòcrata (SPD) es compromet a mantenir fins el 2030 la cotització per sota del 22%. Proposen crear una pensió solidària per aquelles persones que tinguin llargs periodes de cotització, però pensions molt baixes. Descarten augmentar l'edat regular de jubilació més enllà dels 67 anys.
L'esquerra alemanya proposa una renda mínima garantida de 1050 euros mensuals financiada per l'Estat. L'edat regular de jubilació serà de 65 anys, aquell que tingui cotitzats a la Seguretat Social 40 anys podrà jubilar-se als 60 anys d'edat, sense que s'apliqui un coeficient reductor. Volen eliminar les subvencions estatals als plans privats de pensions.
El nou fons de pensions professional.
 
L'empresa d'afiliació garanteix el pagament de les prestacions de jubilació en cas de fallida del fons de pensions.
 
El nou fons de pensions professional és una entitat jurídica independent: hi ha una separació legal entre l'empresa d'afiliació i la institució de jubilació. Ofereix prestacions de jubilació vitalícies. La cobertura dels riscos biomètrics, i no només el seu ús com a instrument d'inversió, va ser una de les exigències socials subratllades pel Parlament Europeu que no es van adoptar en el projecte definitiu. Garanteix als titulars del pla un dret a prestacions: l'empresa d'afiliació garanteix el pagament de les prestacions de jubilació en cas de fallida del fons de pensions. Garanteix el rescat obligatori de les cotitzacions. Aquest és un altre aspecte social que no va ser adoptat en el projecte definitiu de Parlament Europeu. És el primer instrument amb avantatges fiscals que garanteix una gran llibertat en matèria d'inversió i que pot operar d'acord amb les normes cautelars internacionals. Els seus titulars rebran informació detallada i regular.
 
 
Una pensió mínima per a jubilats en la pobresa.
2006 01 01 09 49 43 0155 2
El ministre alemany d'Assumptes Socials, Hubertus Heil, del partit socialdemòcrat alemany, va comentar que l'aprobació de la pensió mínima pel Consell de Ministres,  que entraria en vigor a l'any 2021 és un èxit per a les persones que treballen molt diariament i cobren poc.
 
Totes aquestes reformes han provocat que pensionistes que han cotitzat al llarg de la vida laboral, un total de 33 o més anys estiguessin al llindar de la pobresa. La pobresa durant la vellesa és una realitat creixent i això queda reflectit a les enquestes d'opinió: la meitat de la població tem pels seus ingresos quan arribin a vells.
Per aquest motiu el govern alemany ha aprobat una llei de jubilació mínima que cobreix als col·lectius que han cotitzat entre 33 i 35 anys, però la seva pensió ha quedat al nivell del llindar de la pobresa. El complement de la pensió mínima serà de 404 euros mensuals i tindran dret a percebre'l aquells jubilats que compleixin amb els requisits d'haver cotitzat durant 33 anys o bé poden demostrar que han realitzat la cura dels fills o de persones dependents dintre de la família. No obstant, aquesta mesura no soluciona la pobresa en la tercera edat dels aturats de llarga duració o de persones que han treballat en sectors precàris o de baixos ingresos.
 
 
 
 
 
 

Informació i imatges de M.Martos.

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto