Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 27 abril 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

«Cerraron sus ojos…»

Rima LXXIII

 

Cerraron sus ojos

que aún tenía abiertos,

taparon su cara
 
con un blanco lienzo,
 
y unos sollozando,
 
otros en silencio,
 
de la triste alcoba
 
todos se salieron.
 
La luz, que en un vaso
 
ardía en el suelo,
 
al muro arrojaba
 
la sombra del lecho,
 
y entre aquella sombra
 
veíase a intérvalos
 
dibujarse rígida
 
la forma del cuerpo.
 
Despertaba el día,
 
y a su albor primero
 
con sus mil ruidos
 
despertaba el pueblo.
 
Ante aquel contraste
 
de vida y misterio,
 
de luz y tinieblas,
 
yo pensé un momento:
 
¡Dios mío, qué solos
se quedan los muertos!!
 
Gustavo Adolfo Bécquer

 

 

                 Noche Oscura

 

1 ArribaAbajo   En una noche oscura    
  con ansias en amores inflamada,    
  ¡oh, dichosa ventura!,    
  salí sin ser notada    
  estando ya mi casa sosegada.  5  

2    A oscuras y segura,    
  por la secreta escala disfrazada,    
  ¡oh, dichosa ventura!,    
  a oscuras y en celada,    
  estando ya mi casa sosegada.  10  

3    En la noche dichosa,    
  en secreto, que nadie me veía    
  ni yo miraba cosa,    
  sin otra luz y guía    
  sino la que en el corazón ardía.  15  

4    Aquesta me guiaba    
  más cierto que la luz de mediodía,    
  adonde me esperaba    
  quien yo bien me sabía,    
  en parte donde nadie parecía.  20  

5    ¡Oh, noche que guiaste!    
  ¡Oh, noche amable más que la alborada!    
  ¡Oh, noche que juntaste    
  Amado con amada,    
  amada en el Amado transformada!  25  

6    En mi pecho florido,    
  que entero para él solo se guardaba,    
  allí quedó dormido,    
  y yo le regalaba,    
  y el ventalle de cedros aire daba.  30  

7  El aire del almena    
  cuando yo sus cabellos esparcía,    
  con su mano serena    
  en mi cuello hería    
  y todos mis sentidos suspendía.  35  

8    Quedeme y olvideme.    
  El rostro recliné sobre el Amado.    
  Cesó todo y dejeme    
  dejando mi cuidado    
 

entre las azucenas olvidado.

San Juan de la Cruz

 

https://youtu.be/nvBz77o2OZY?t=4

El franquisme va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l'Estat fins a la seva defunció, el 1975.

Aquesta dictadura es va imposar per la força després d'un cop d'estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil (1936-1939), una de les conseqüències de la qual va ser la mort de centenars de milers de persones.

Una de les característiques d'aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes van exercir ja des d'un primer moment i que van continuar un cop acabada la guerra. Això explica la fugida cap a l'exili de centenars de milers de persones davant l'avenç de les tropes rebels.

Així, per exemple, una trentena de manresans van ser afusellats al Camp de la Bota i molts d'altres van ser empresonats o bé depurats, assassinats i llençats a les cunetes, despatxats de llurs feines durant la immediata postguerra, caracteritzada també per la misèria que colpí la població civil davant la manca de queviures i subministraments, entre ells les primeres matèries més bàsiques.

En definitiva, el franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, va perseguir, entre altres coses, la llengua i la cultura catalanes i anorrear els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.

Es tracta, doncs, d'un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d'alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.

Juan Diego com actor va interpretar personatges inolvidables, i com a persona va lluitar cada dia de la seva vida per combatre la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius que ens va robar el feixisme. Va ser, segons tots els que el van arribar a conèixer-li, una bona persona.

Gràcies Juan.

Descansa en pau.

https://twitter.com/i/status/1520491189329448961

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.