Resclosa de Can Trinxet
Catalunya posarà en marxa a l'octubre la primera energètica pública de l'Estat de producció elèctrica.
Acció Climàtica inicia expedients per revertir o extingir la concessió a tres centrals hidroelèctriques
S’ha posat en marxa el procés de reversió de la central de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, i el d’extinció de la concessió a les centrals de la Cúbia, a Ripoll, i Vilana, a Bescanó
L’energètica pública, que entrarà en funcionament abans d’acabar l’any, exercirà la gestió pública d’aquestes infraestructuresEl Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha iniciat en els darrers mesos tres expedients relatius a concessions hidroelèctriques (una reversió i dues extincions).
En primer lloc, és en marxa el procés de reversió de la central de Can Trinxet, al municipi de Sant Quirze de Besora (Osona). En aquesta concessió, que finalitza el 30 de juliol de 2024, l’ACA ja ha comunicat l’inici de l’expedient i ha requerit tota la documentació al titular, a l’ICAEN i a la Direcció General d’Energia.
Pel que fa a la central hidroelèctrica de la Cúbia, al terme municipal de Ripoll (Ripollès), ha començat el procés per finalització i extinció del termini concessional. La concessió se li va atorgar per a un període de 75 anys des de la posada en servei. Ara, Acció Climàtica ha pogut acreditar documentalment que aquest aprofitament és en funcionament, com a mínim, des de l’any 1946, de manera que ja ha transcorregut la totalitat del període establert.
Finalment, a la central hidroelèctrica Vilana, al terme municipal de Bescanó (Gironès), també s’ha iniciat un expedient d’extinció, en aquest cas per incompliment reiterat de les condicions del títol concessional. Aquesta central ha estat sancionada vuit vegades per l’ACA entre els anys 2008 i 2021 en haver quedat acreditat l’incompliment reiterat del cabal concessional i del cabal de manteniment, i la inexistència dels sistemes de control obligatoris per a la comprovació del compliment dels cabals de manteniment i la manca de comunicació de les dades del cabal derivat. La incoació de l’expedient d’extinció ja ha estat notificada al titular perquè pugui presentar les al·legacions que estimi oportunes.
Expedients en revisió
L’ACA té previst revisar tots els expedients de les concessions hidroelèctriques a les conques internes. També preveu licitar una assistència tècnica per analitzar en profunditat tota la documentació històrica dels expedients concessionals i comprovar la vigència de les concessions i el compliment dels cabals ambientals. Cal tenir en compte que en l’àmbit de la part catalana de la conca de l’Ebre la competència és de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
De les 229 centrals existents, que sumen 250 captacions, 139 titulars i 272 MW de potència instal·lada, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins a l’any 2061. Aquestes instal·lacions generen avui, segons la pluviometria anual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya. Més enllà de la capacitat de producció, però, les hidroelèctriques són clau per la flexibilitat que poden proporcionar al sistema elèctric.
Una futura gestió pública
La normativa que regeix les concessions (Reglamento del Dominio Público Hidráulico, de caràcter estatal) no dona l’opció d’atorgar-la per via directa a un ajuntament. Per aquest motiu, serà l’energètica pública, que entrarà en funcionament abans d’acabar l’any, qui exerceixi la gestió pública d’aquestes infraestructures.
[274,81 kB ]Informació obtinguda del servei de premsa de l'ACA.
Segons l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora, la concessió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet acaba l'any 2024. Tres anys abans és el moment en què legalment es poden començar els tràmits de reversió. Per això, l'Ajuntament ha demanat a l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) iniciar els tràmits perquè la central passi a control públic.
L'Ajuntament de Sant Quirze de Besora va presentar davant de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) la instància per tal que s’iniciï l’expedient d’extinció i reversió a control públic de la central hidroelèctrica de Can Trinxet.
Des del passat divendres 30 de juliol de 2021, la concessió ha entrat en els seus 3 últims anys de vigència, inaugurant així el termini a partir del qual l’organisme de conca pot iniciar l’expedient d’extinció, d’acord amb l’estipulat als articles 163 i 164 del Reglament de Domini Públic Hidràulic.
Can Trinxet, que actualment és propietat de “Edificios Ben SA”, pot esdevenir la primera central hidroelèctrica a municipalitzar-se als Països Catalans després caducar-ne la concessió. Aquesta és la voluntat del poble de Sant Quirze de Besora i, per això, l’Ajuntament presenta la corresponent instància de part i es compromet a vetllar pels interessos del poble al llarg de tot el procés.
L’Ajuntament considera que degut al greuge que ha suposat pel municipi l’ús privatiu de les aigües del Ter en aquest tram durant més de 150 anys, el doble del que estableix la llei (75 anys), sense cap mena de restitució territorial, s’ha anat acumulant un deute històric amb el poble. Per aquest motiu, s’exigeix que es garanteixi un futur per l’aprofitament que sigui consensuat amb el municipi, que s’asseguri una justa restitució pel poble i que estableixi la via de la municipalització de la central hidroelèctrica com a opció prioritària.
Per altra banda, el consistori demana a l’ACA que mantingui la titularitat pública d’aquesta concessió, apostant per la gestió sigui municipal, i que no permeti una reprivatització encoberta via concurs públic.
Aquesta qüestió ha estat cabdal des que es va constituir aquest Ajuntament, per això es continuarà treballant en aquest sentit: exigint l’extinció de les concessions caducades, la seva reversió a mans públiques i denunciant les irregularitats que es detectin.
El segon tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora i regidor de Medi Ambient, Arnau Bosch, ha alertat que l'ACA "té la intenció d'anar cap al camí del concurs públic", cosa que interpreta com una "reprivatització d'aquesta concessió". El de Sant Quirze de Besora és el primer ajuntament que demana acabar amb les concessions que es prorroguen de manera pràcticament perpetua.
A tot Catalunya hi ha més de 400 aprofitaments per a usos hidroelèctrics, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. I, segons l'Institut Català de l'Energia, hi ha 334 hidroelèctriques.
23 novembre 2021 13:22
- L’energètica pública serà un element clau d’un nou model energètic propi distribuït, descentralitzat, participat i amb cohesió territorial
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat avui, 23 de novembre, el Programa temporal per al disseny i la creació d’una empresa energètica pública. El Programa restarà adscrit a la Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
L’energètica pública serà un element clau del nou model propi per accelerar la transició energètica a Catalunya, amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% l’any 2030 i arribar a la neutralitat d’emissions de carboni l’any 2050. Un model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutadania, per al qual esdevé fonamental disposar d’un instrument públic amb capacitat inversora en la generació elèctrica, la distribució, els serveis de recàrrega del cotxe elèctric, els serveis d’emmagatzematge, els serveis d’agregació de demanda flexible, i els serveis de comercialització lligats a aquests nous models econòmics.
El Programa té la finalitat de dissenyar la creació d’aquesta empresa pública per fomentar la transició energètica a Catalunya, que promogui la participació de la ciutadania en la creació de comunitats energètiques locals, que exploti la infraestructura pública i altres recursos del país en la creació d’una xarxa de producció i estudiï les possibilitats de la distribució, tot cercant el canvi de model energètic, afavorint-ne la democratització, l’equilibri territorial, el baix impacte ambiental i l’assoliment d’uns preus justos.
Les competències principals assignades a aquest Programa són:
- Dissenyar l’empresa amb l’objectiu d’accelerar la transició energètica a Catalunya per assolir una societat neutra en carboni a través de la sobirania energètica amb projectes de generació i distribució d’energies renovables.
- Dotar l’empresa dels recursos i empara legal per explotar energèticament tots els equipaments propietat de la Generalitat i els que s’arribi a acords que siguin propietat de tercers.
- Capacitar l’empresa per poder col·laborar amb altres agents públics, privats i ciutadans per al foment de les comunitats energètiques locals i territorials.
- Atribuir a l’empresa el potencial per fomentar el canvi a un model de mobilitat sostenible, compartida i, preferentment, pública.
El Programa per al disseny i creació d’una empresa energètica pública s’emmarca dins del Pla de Govern de la XIV legislatura, que preveu la creació d’una energètica pública com a mesura per alinear les polítiques energètiques amb les de preservació del medi natural fent èmfasi en la transició a les energies renovables.
El mateix pla de Govern preveu aquesta mesura com la forma de vehicular la participació de l’Administració en la propietat de noves plantes de generació renovable, i ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables i ciutadanes; entrar a la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions, i participar en la gestió dels serveis de recàrrega de vehicles elèctrics.
La consellera Jordà anuncia una "revisió exhaustiva" de totes les concessions de les centrals hidroelèctriques
9 març 2022 19:01
La consellera Jordà durant la seva intervenció.
- La Generalitat revisarà si en els documents d’aquestes instal·lacions es detecten irregularitats i possibles concessions a extingir
- La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural referma la voluntat que la futura energètica pública entri en la gestió de les centrals hidroelèctriques de les quals en caduquin les concessions
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha anunciat aquest dimecres al Parlament de Catalunya que el Departament farà “una revisió exhaustiva de tots els documents històrics de concessions de les 230 centrals hidroelèctriques que es troben a les conques internes catalanes per detectar possibles irregularitats i concessions a extingir”. “Cal una revisió arxivística i una anàlisi tècnica i jurídica, que farem per saber amb tota la certesa si alguna d’aquestes concessions es pot revertir”, ha assegurat Jordà.
De les 230 centrals, que sumen 250 captacions, 139 titulars i 272 MW de potència instal·lada, tres caduquen en un període de 10 anys i 12 més en 20 anys. La resta de concessions arriben fins a l’any 2061. Aquestes instal·lacions generen avui, en funció de la pluviometria anual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya. Més enllà de la capacitat de producció, però, les hidroelèctriques són claus per la flexibilitat que poden proporcionar al sistema elèctric.
Centrals diferents, papers diferents
Les centrals hidroelèctriques de bombament poden ajudar a equilibrar l’oferta i la demanda d’energia elèctrica a nivell diari, sobretot per evitar els desequilibris entre el dia -amb generació fotovoltaica- i la nit -sense aquesta generació-, i a nivell setmanal, tot i que no tenen una capacitat d’embassament suficient per a una producció d’energia elèctrica continuada durant molt de temps. En canvi, les grans centrals amb embassament dels Pirineus juguen un paper més estacional, ja que poden emmagatzemar energia en forma d’aigua durant els períodes d’excés de producció fotovoltaica per convertir-la en energia elèctrica a l’hivern, quan la producció fotovoltaica és molt més reduïda. Aquesta capacitat d’emmagatzematge estacional és molt valuosa perquè les alternatives són poques i difícils d’implementar a gran escala.
La consellera ha refermat la voluntat que, a mesura que les concessions vagin vencent, “la futura energètica pública entri en la gestió de les centrals hidroelèctriques”. En aquest sentit, ha recordat que l’energètica pública “serà una de les principals eines per transformar el model energètic”.
En l'àmbit sectorial de l'energia, l'article 19 de la Llei 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, estableix que les mesures que s'adoptin en matèria d'energia han d'anar encaminades a la transició energètica cap a un model cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonizat, neutre en emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l'accés a l'energia com ben comuna.
Així, 16 comarques de Catalunya avui dia ja han aconseguit l'objectiu de la Llei 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, on el 50% de l'energia elèctrica que consumeixen és generada amb recursos renovables dins de la pròpia comarca, un objectiu que, d'acord amb la llei catalana, hauria d'aconseguir-se en el conjunt de Catalunya en l'horitzó de 2030.
La redacció de Las afueras.