En el Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, diferents dirigents de l'ONU han fet diferents crides a respectar la dignitat d'aquesta comunitat i el seu dret a viure d'una forma lliure i igual a la resta dels ciutadans de l'món. Les crides d'aquest any s'han emmarcat dins de la pandèmia pel coronavirus, que ha exacerbat els sentiments d'estigma i violència contra aquestes persones.
Les persones LGBTI + encara s'enfronten a grans dificultats en la seva vida quotidiana. Encara hi ha 69 països que criminalitzen les relacions entre persones del matexi sexe, milions de persones lesbianes, gais i bisexuals viuen amb por de ser qui són i de mostrar als que estimen. Les persones transgènere són sotmeses a càstigs en al menys 26 països i pateixen nivells de violència sense precedents a tot el món.
En un missatge difós amb motiu del Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, que es commemora aquest diumenge, el secretari general de l'ONU ha fet una crida a tothom perquè doni suport al dret a viure d'una manera lliure i igualitària.
La commemoració del Dia Internacional aquest any es produeix quan el món continua lluitant contra la pandèmia de la COVID-19 que ha augmentat la vulnerabilitat de les persones lesbianes, gai, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI).
"A més d'haver de fer front a prejudicis, atacs i assassinats simplement per ser qui són o per aquells a qui estimen, moltes persones LGBTI es veuen ara enfrontades a un major estigma com a resultat del virus, així com a nous obstacles a l'hora de buscar atenció mèdica ", assegura António Guterres en el seu missatge.
"També hi ha informes que la policia utilitza indegudament les directives COVID-19 per atacar individus i organitzacions LGBTI", ha denunciat.
Trencar el silenci i lluitar contra l'odi.
De fet, la crisi ha empitjorat les coses per a les persones LGBTI +, segons l'Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans.
"Les persones LGBTI sovint estan exposades a estigmes, discriminació i violència addicionals, fins i tot quan busquen serveis mèdics, i potser el més trist de tot, dins de les seves pròpies famílies durant les tancades. En alguns llocs també se'ls tracta com a bocs expiatoris per a la propagació del virus ", va dir Michelle Bachelet.
Fent referència al tema per al Dia Internacional, "Trenquem el silenci", Bachelet va instar a tots a lluitar contra l'odi i a no callar davant la discriminació i la violència que pateixen les persones LGBTI. Anem a contrarestar les actituds i narratives homofòbiques, transfòbiques i bifóbicas que tenen un impacte tan devastador en la vida de tants éssers humans a tot el món", va assegurar.
El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament treballa per ajudar a trencar el silenci que fa mal a les persones LGBTI + i que, en última instància, ens afecta a tots. La seva tasca es desenvolupa en 53 països, en col·laboració amb comunitats LGBTI + i les persones encarregades de formular polítiques, per reforçar la inclusió de les persones LGBTI + en les iniciatives nacionals de desenvolupament.
La dignitat humana al centre de tot. Per la seva banda, el responsable del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament ha assegurat que "les persones i els seus drets han d'ocupar un lloc primordial i central en la resposta i la recuperació davant la COVID-19".
"En aquest dia, aixequem les nostres veus i reafirmem el nostre compromís de situar la dignitat humana al centre de tot el que fem per crear societats més justes i inclusives", va assegurar Achim Steiner. El secretari general de l'ONU va emfatitzar que a mesura que es desenvolupi la pandèmia, l'ONU continuarà destacant les injustícies contra les persones LGBTI, així com altres injustícies que es cometen diàriament a tot el món.
"Junts, unim-nos contra la discriminació i pel dret de tots a viure lliures i iguals en dignitat i drets", ha conclòs Guterres.
Junts, unim-nos contra la discrimació i pel dret de tots a viure lliures i iguals en dignitat i drets.
En 123 estats membres de l'ONU els actes sexuals consensuals entre adults del mateix sexe són legals.
70 Estats membres de l'ONU continuen penalitzant els actes sexuals consensuals entre adults del mateix sexe (68 mitjançant disposicions explícites de la llei, 2 de facto).
La pena de mort per actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe s'imposa en 6 estats membres de l'ONU. En 4 d'ells (Iran, Aràbia Saudita, Iemen, Sudan) s'aplica a tot l'Estat; en 2 (Somàlia, Nigèria) s'aplica només en províncies específiques. Hi ha cinc Estats (Pakistan, Afganistan, Emirats Àrabs Units, Qatar i Mauritània) en què aquesta pena segueix sent possible.
32 Estats tenen lleis que restringeixen la llibertat d'expressió en qüestions d'orientació sexual i identitat de gènere.
41 Estats plantegen barreres per a la formació, l'establiment o el registre d'ONG relacionades amb l'orientació sexual
73 Estats tenen lleis que protegeixen contra la discriminació en el lloc de treball per motius d'orientació sexual
9 Estats contenen disposicions constitucionals que especifiquen l'orientació sexual en les seves proteccions contra la discriminació.
39 Estats tenen lleis que castiguen els actes d'incitació a l'odi, la discriminació o la violència per motius d'orientació sexual; 42 Estats imposen penes més severes per delictes motivats per l'odi cap a l'orientació sexual de la víctima.
26 Estats reconeixen el matrimoni entre persones de mateix sexe; 27 Estats preveuen algun tipus de reconeixement de la parella
28 Estats tenen lleis d'adopció conjunta, mentre que 30 Estats permeten l'adopció d'un segon pare del mateix sexe.
Més dades ...
Publicat a 14 de maig de 2020, el Mapa i Índex Arc de Sant Martí de ILGA-Europe revela que els països que havien estat líders a Europa s'estan quedant enrere en els seus compromisos d'igualtat per a les persones LGBTI. Les conclusions de l'Mapa identifiquen un moment decisiu per a la igualtat LGBTI a Europa.
Les principals troballes de l'Mapa de l'Arc de Sant Martí 2020 inclouen:
Els 5 millors:
Malta, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Noruega, (Espanya el 6è)
Els 5 pitjors:
Mònaco, Rússia, Armènia, Turquia, Azerbaidjan
No s'ha produït cap canvi positiu en el 49% dels països
Per segon any consecutiu, els països estan retrocedint en l'Índex Arc de Sant Martí, ja que les proteccions existents estan desapareixent
Els drets trans són on s'està produint la major part de el moviment actual en termes d'igualtat LGBTI
Un altre avanç, encara que en menor escala, és la inclusió de mesures d'igualtat que protegeixin les persones intersex contra la discriminació
La regressió és més visible quan s'erosionen els drets civils i polítics: els defensors dels drets humans de les persones LGBTI corren cada vegada més perill, les autoritats adopten mesures actives per soscavar les associacions de la societat civil i tracten de prohibir els actes públics
Per tot això, pel camí que ens queda, cal seguir treballant per la igualtat del col·lectiu, sent necessària la participació de les institucions, promoure el ple desenvolupament i defensa de les persones LGBT en els centres educatius des de les primeres etapes i generar entorns laborals amables i segurs amb la diversitat.
Nota de premsa de l'ONU.
Què són les polítiques locals lgtbi?
Cartell corresponent al dia internacional contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia.
Les polítiques locals LGTBI són el conjunt de polítiques públiques locals que promouen i garanteixen que les persones lesbianes, gais, transsexuals/transgènere, bisexuals i intersexuals disposin i gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats que el conjunt de tota la ciutadania, així com a viure emparades pels principis d'igualtat i no discriminació.
A nivell local fa dècades que diversos municipis de la demarcació de Barcelona venen desenvolupant accions de sensibilització i prevenció d'actituds lgtbifòbiques, actes de visibilitat i reconeixement o disposen d'espais d'atenció i acompanyament específic per a persones lgtbi. D'aquestes experiències destaquen les promogudes per Ajuntaments com Sabadell, Castelldefels, Terrassa, Sant Joan de Vilatorrada, Ripollet, Sitges o, més recentment, el Consell Comarcal d'Osona i Berga1.
És important situar que les polítiques públiques lgtbi no van dirigides exclusivament a unes persones en concret sinó a tota la societat: el problema no és l'homosexualitat i la transsexualitat/transgènere, sinó l'homofòbia i la transfòbia. En tot cas, la pressió i l'estigma lgtbifòbic que es segueix produint fa necessària la creació de mesures per reduir i caminar cap un marc més segur i saludable.
Pel que fa a les principals competències de llurs polítiques a nivell local, la pionera llei 11/20142 del Parlament de Catalunya, les defineix així a l'article 1:
Aquesta llei té per objecte establir i regular els mitjans i les mesures per a fer efectiu el dret a la igualtat i la no-discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la Generalitat de Catalunya i els ens locals tenen competències.
De les diferents legislacions destaquen, de l'àmbit europeu:
- Tractat d'Amsterdam de 1997 on es recull a l'article 13 combatre la discriminació per raó de sexe i orientació sexual i també
- Resolució del Parlament Europeu de 8 de febrer de 1994
- Resolució del Parlament Europeu de 18 de gener de 2006
- Resolució del Parlament Europeu de 24 de maig de 2012
- Directives 2000/78/CE –referides a la igualtat de tracte a nivell laboral
- Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (article 21)
De l'Estat espanyol:
- Llei 3/2005 al voltant de contraure matrimoni entre persones del mateix sexe
- Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció assistida.
- De la mateixa Constitució Espanyola es desprenen llurs drets, especialment, dels articles 10, 14 i 18
- Codi Penal l'art. 22.4 on s'especifica la discriminació per motius d'orientació sexual, identitat sexual i per raons de gènere, així com es tipifica a l'art. 510 mesures penals específiques per delictes d'homofòbia i transfòbia.
A nivell internacional, és important destacar
- Els Principis de Yogyakarta, sobre l'aplicació de la legislació internacional de drets humans en relació amb l'orientació sexual i la identitat de gènere (2006). Aquest document, elaborat a la Universitat de Gadjah Mada a Yogyakarta –Indonesia- per una sèrie d'especialistes en drets humans de diverses disciplines i procedents de 25 països, s'ocupa d'una amplia gama de normes referents als drets humans i la seva aplicació en qüestions relatives a l'orientació sexual i la identitat de gènere.
I, finalment, no és possible entendre ni emmarcar la legislació existent i, concretament, la llei 11/20143 sense reconèixer i posar en valor les moltes i variades persones anònimes i totes les entitats i col·lectius lgtbi de diferents pobles i ciutats que, a partir de les seves experiències vitals i lluites quotidianes, han fet possible que a dia d'avui, sobre el paper, l'Estat Espanyol i Catalunya es situïn com a territoris pioners a nivell mundial en la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia.
1. Òbviament, destaca l'Ajuntament de Barcelona, que l'any 2010 aprova l'ambiciós Pla municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Transsexual i Bisexual, 2010-2015
2. Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Parlament de Catalunya.
3. A l'estat espanyol també existeixen dues lleis més de caràcter autonòmic: la Ley 2/2014, de 14 de abril, por la igualdad de trato y la no discriminación de lesbianes, gays, transexuales, bisexuales e intersexuales en Comunidad Autónoma de Galicia i la Ley 12/2015, de 8 de abril, de igualdad social de lesbianes, gais, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales y de políticas públicas contra la discriminación por orientación sexual e identidad de género en la Comunidad Autónoma de Extremadura.
Informació de la Diputació de Barcelona.