Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 26 Mai 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

La vergonya continua tenallant als qui recorren a l'ajuda alimentària, fins a tal punt que molts prefereixen renunciar a ella.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

L'ajuda alimentària s'ha convertit en una cosa corrent als països occidentals a conseqüència de la desocupació, l'austeritat, la covid-19 i ara la inflació.   

.........la vergonya continua tenallant als qui recorren a l'ajuda alimentària, fins a tal punt que molts prefereixen renunciar a ella. Vergonya de ser assistit, de no poder alimentar a la pròpia família, del què diran... En 2022, 7 milions de persones van poder experimentar aquest sentiment a França. Eren 5,5 milions en 2018, una xifra que ja s'havia duplicat en deu anys. Concebuda com un dispositiu d'emergència, l'ajuda alimentària s'ha convertit en una cosa corrent als països occidentals a conseqüència de la desocupació, l'austeritat, la covid-19 i ara la inflació. Cada crisi porta amb si la seva quota de candidats, sense que la crescuda retrocedeixi al nivell anterior una vegada passada la tempesta, segons publica Le Monde Diplomatique en espanyol.

Programa 2023 d'ajuda a les persones més desfavorides a Catalunya

Última actualització: 20 d'abril de 2023.

En la Comunitat Autònoma de Catalunya es distribuiran gratuïtament, en la primera fase, 2.221.973,32 kg d'aliments per valor de 3.667.233,86 euros. Les OAD designades (Federació Espanyola de Bancs d'Aliments i Creu Roja Espanyola), a través de les seves 9 centres d'emmagatzematge i distribució (CAD), distribuiran els aliments que reben del FEGA a 556 organitzacions associades de repartiment (OAR) que, al seu torn, atenen 227.361 persones necessitades en situació de dependència social i/o econòmica.

Dades de la 1a FASE del Programa 2023 d'ajuda a les persones més desfavorides

Comunidad Autónoma   Provincia             Quantitat aliments (kg) Valor econòmic(€)     Organizat. associades        NºCADNº OAR (1)        Nº Beneficiaris (1)

CATALUÑA                       BARCELONA                  1.333.177,36                2.207.568,81         CRUZ ROJA Y FESBAL             2 327                           132.622

                                           GIRONA                             359.444,24                    583.415,54         CRUZ ROJA Y FESBAL               2 67                              36.744

                                           LLEIDA                               215.199,60                    356.717,51         CRUZ ROJA Y FESBAL               2 50                              24.256

                                           TARRAGONA                     314.152,12                    519.532,00          CRUZ ROJA Y FESBAL            3 112                             33.739

_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

TOTAL                                                                        2.221.973,32                 3.667.233,86                                                              9 556                           227.361

(1) Datos REDABAL a 20/04/2023

VERGONYA I MENTIDES DE LA LLEI DEL DRET A L'HABITATGE

El PSOE ha estat compartint el poder amb el PP, CIU i PNB, al llarg d'aquests últims 40 anys. Com poden dir ara que el percentatge d'habitatge social està per sota del de totes les nacions de la UE i quedar-se tant tranquil, sense manifestar que ells són els veritables culpables d'aquesta situació, que podien haver resolt amb els prop de 500.000 pisos que la SAREB ha tingut en les seves mans? o bé amb polítiques de creació d'habitages socials durant els anys que han governat? Vergonya i mentides de tots aquests polítics que han oblidat destinar diners a la construcción d'habitatges de lloguer social. Com es pot dir en un titular d'un diari prestigios que ara és el torn de la Generalitat, si Catalunya és una comunitat que ha estat governada per CiU durant 40 anys i l'interés pels habitatges socials assequibles, o els habitatges de lloguer social ha estat per sota del de  tots els països europeus?.

Projecte de Llei pel dret a l'habitatge (BOCG Congrés dels Diputats, Sèrie A, núm. 86-1, de 18 de febrer de 2022)

Tramitació parlamentària

PRESENTACIÓ

La Mesa de la Cambra, en la seva reunió de 15 de febrer de 2022, va acordar, en relació amb aquest Projecte de Llei encomanar la seva aprovació amb competència legislativa plena i pel procediment d'urgència, conforme als articles 148 i 93 del Reglament, a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Ve acompanyat dels següents documents: Memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu Informe del Consell General del Poder Judicial.

Com s'assenyala en l'extensa Exposició de Motius, la Constitució espanyola reconeix, en el seu article 47, el dret al gaudi d'un habitatge digne i adequat i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents, per a fer efectiu el referit dret. L'habitatge resulta ser així, un bé essencial de rang constitucional que presenta múltiples dimensions. És, abans de res, un pilar central del benestar social com a lloc de desenvolupament de la vida privada i familiar i centre de totes les polítiques urbanes. Però també, des del punt de vista del seu suport físic, és un bé que fita un sector econòmic dedicat a la seva producció, posada en el mercat i la seva gestió. Donada la seva rellevància social, el dret a l'habitatge s'ha recollit en importants declaracions internacionals, entre elles la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Carta Social Europea del Consell d'Europa o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Avui, 27 d'abril, davant l'aprovació de la nova Llei, el Moviment per l'Habitatge hem fet una roda de premsa enfront del Congrés dels Diputats.

Comunicat

Des del moviment d'Habitatge i molts altres col·lectius, hem barallat durant anys a peu de carrer per a tenir una llei que garantís el Dret a l'Habitatge en tot el país. La primera Llei pel Dret a l'Habitatge que s'aprova avui no és aquesta Llei, ja que l'habitatge continuarà funcionant com un bé de mercat amb el qual especular, en lloc de garantir-se com un dret a l'abast de totes les persones.

Enfront de les necessitats reals i urgents de la gent, s'han imposat les pressions del període electoral, així com les dels fons d'inversió i les patronals immobiliàries, i el resultat és una Llei que no ofereix una alternativa als desnonaments, ni garanteix lloguers assequibles, ni assegura la protecció d'un sostre a les persones sense llar, i les mesures de la qual més destacables consisteixen en avantatges fiscals per als propietaris i una regulació de lloguers plena de manques que difícilment tindrà l'efecte de baixar de manera efectiva els preus d'aquests.

No es tenen en compte ni la pujada de tipus d'interès, ni les elevadíssimes xifres de demandants d'habitatge. Després d'anys de pressió i esforç, el 30 de setembre de 2021, i avalat per 9 formacions polítiques del Congrés, la nostra iniciativa va aconseguir registrar el nostre propi text de llei que sí que garantia l'exercici del dret a l'habitatge, i la presa en consideració del qual va ser ràpidament rebutjada pel PSOE.

Avui, fruit d'aquesta potent lluita, es fa un pas endavant i les Administracions comencen a reconèixer el valor social de l'habitatge. Però, per desgràcia, el dret a la mateixa segueix sense estar garantit. Per això, som realistes en reconèixer que el pas és ínfimament més curt del que podia i havia d'haver estat, i del que acabarà sent.

Per això, i molt més, tenim clar que la nostra lluita no acaba aquí i serà fins i tot més forta a partir d'ara. És el moviment d'habitatge el que ens ha portat fins a aquest dia, i és el moviment d'habitatge el que continuarà conquistant drets a part de defensar els que ja hem anat guanyant. A continuació, detallarem 5 aspectes concrets de la llei que ens preocupen especialment:

Dret a l'habitatge.

El Govern i els seus socis han ignorat el recent informe dels relators de Nacions Unides d'Habitatge i Pobresa Extrema sobre el Projecte de Llei (OL ESP 1/2023) , que assenyalava que “El projecte de llei no consagra el dret a un habitatge adequat com un dret humà de totes les persones» i que “consagrar un dret en la legislació nacional només té un valor limitat si les persones no tenen accés a la justícia i recursos efectius quan poden ser denegats o violats» . La llei no ha inclòs cap possibilitat de recursos administratius ni judicials per al seu compliment, per la qual cosa l'exercici del Dret no queda realment protegit. Qualsevol pot rebre una demanda per a desnonament, però ningú pot demandar al Poder Públic que correspongui perquè li faciliti un habitatge.

 

Desnonaments

També en aquest aspecte s'ignoren les principals demandes de les nostres organitzacions i l'Informe de Nacions Unides. Únicament s'inclouen mesures que allargaran els procediments judicials, però no es garanteix l'alternativa habitacional per a les persones vulnerables víctimes de desnonaments. Des de la Iniciativa, demanem la inclusió de l'obligació a grans forquilles, d'oferir lloguer social a persones vulnerables, però el Govern i els seus socis no l'han volgut tenir en compte.

En els anys 21 i 22, malgrat l'escut social, s'han executat 79.628 desnonaments. Ens preocupen enormement els més de 56.000 procediments d'execució hipotecària que es troben en curs en els jutjats i que poden acabar en desnonaments. Tampoc la llei té en compte que, perquè un habitatge pugui tenir la consideració de “digna i adequada” ha de tenir garantit l'accés als subministraments bàsics d'aigua, gas, electricitat i telecomunicacions.

Lloguers

En la regulació pactada es planteja un enfocament que proposa congelar preus a nivell general i obligar a baixar preus en el cas de les grans forquilles. Això no és tan sols una reculada respecte al que s'havia guanyat amb la Llei de Regulació catalana, una llei efectiva i d'aplicació universal que obligava a contenir i baixar preus per a tots els lloguers sense importar el tipus de forquilla, sinó que tampoc és un mesura de la qual es podrà beneficiar tot el conjunt de la població.

El Govern avui ha fallat en la seva labor de garantir l'accés a un lloguer assequible i estable per a tota la població. A més, la regulació de lloguers aprovada en la llei té seriosos defectes que desvirtuen la seva intenció i la fan inefectiva: està plena de forats posats intencionalment pels partits per a protegir els interessos de la patronal immobiliària i permetre que els arrendadors puguin continuar pujant els preus del lloguer.

En primer lloc, la regulació en les àrees tensionades deixa fora als lloguers turístics i de temporada, per la qual cosa els arrendadors que vulguin saltar-se la llei podran desviar l'oferta de lloguer residencial a lloguer de temporada sense cap sanció, tensionant encara més el mercat.

En segon lloc, en els habitatges amb preu regulat, lluny d'assegurar la congelació dels preus respecte al contracte anterior, es podran fer pujades encobertes de fins al 10% al·legant simples millores en l'accessibilitat o incorporant noves despeses com l'IBI.

Finalment, han de sumar-se les pujades interanuals vinculades a la inflació, que estan permeses fins al 2% i el 3% respectivament durant els dos pròxims anys i que no garanteix cap altre límit a partir del 2025, a pesar que ja estem en màxims històrics quant al preu d'habitatge en ciutats com Madrid i Barcelona.

No obstant això, encara que siguin insuficients, hi ha certs avanços que reconeixem com a victòries de la nostra lluita i organització. El més significatiu és que s'ha posat fi a l'estafa de les immobiliàries: els inquilins ja no hauran de pagar uns honoraris injustos, ja que la llei reconeix que les immobiliàries no són meres intermediàries sinó que treballen per als rendistes i en contra dels interessos dels inquilins, garantint alts rendiments dels seus actius immobiliaris. Els honoraris suposaven no solament un robatori sinó una barrera molt important d'accés a l'habitatge per a moltes persones de la qual per fi ens aconseguim lliurar gràcies a la lluita col·lectiva.

Així mateix hem pressionat per a baixar el criteri de gran forquilla de 10 a 5 immobles, en aquelles Comunitats Autònomes que així ho decideixin. Totes les obligacions que, a partir d'aquest moment, s'estableixin sobre les grans forquilles, afectaran un nombre major de rendistes i, per tant, també beneficiaran a un major nombre d'inquilins.

Parc Públic

Encara que saludem les promeses dirigides a corresponsabilitzar a les Administracions en l'accés a l'habitatge, i que trenquen amb les terribles polítiques de dretes que ens han deixat en aquesta situació, hem de dir que el Projecte de Llei manca d'una elemental planificació del Parc Públic i de la corresponent memòria econòmica. Aquest buit és respost parcialment pel president Sánchez amb un anunci de 113.000 habitatges (50.000 Sareb + 43.000 fons europeus + 20.000 en sòls de Defensa i a través de SEPES). En tot cas, el minso parc públic actual, del 1,6% dels habitatges principals, exigeix la construcció d'1.391.783 habitatges si es vol arribar a la mitjana europea del 9,3% d'habitatges principals, segons dades de l'Eurostar recollits per l'Observatori de l'Habitatge del Ministeri de Transports.

A més, s'ha de preveure, dels habitatges que figuren com a públiques, la part que està pendent de passar a les mans dels seus propietaris perquè es van fixar fa anys en règim de venda. Per a fer efectiu el dret a l'habitatge a tot l'Estat, hem demanat en les nostres aportacions que els municipis amb demanda residencial acreditada superior a la mitjana de l'Estat han de disposar, en el termini de 20 anys, d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 20% respecte al total d'habitatges principals existents.

D'altra banda, el parc públic, malgrat les recents promeses, no permetrà donar ja alternativa habitacional davant els desnonaments i enfrontar l'enorme emergència habitacional: De fet, les 43.000 habitatges de fons europeus finançades amb l'ICO i les 15.000 en sòls de la SAREB han de ser construïdes i només podran ser útils en 5/10 any, a l'igual les ultimes 20.000 anunciades.

D'altra banda, les 14.000 habitatges de la SAREB en les quals viuen ara, serviran (i és molt important) per a no augmentar l'emergència d'aquestes, haver-se signar amb gran urgència contractes de lloguer pendents, retirar procediments judicials injustos, trobar alternatives a impagaments i regularitzar d'ocupacions de bona fe. Però de les 21.000 de venda a CCAA i Ajuntaments, només es disposarà de la meitat si es manté la proporcionalitat utilitzada en diferents CCAA (unes inhabitables, unes altres en zones sense demanda o amb una rehabilitació molt cara).

A més, és una quimera i un contrasentit pretendre que s'endeutin més les CCAA i Ajuntaments en obligar a recomprar-nos els nostres propis habitatges, les de pitjor sortida mercantil, el deute de la qual de 35.000 milions està ja avalada amb diners públics.

Ens preocupa que la gestió del procés estigui en mans de grans fons de capital de risc, Blackstone (Aliseda/Anticipa) i KKR (Hipoges) i de Lone Star (Servihabitat). També que no s'hagin ofert els millors habitatges que té la SAREB (les 4+17000 previstes de Arqura Homes, destinades a fer caixa.)

En definitiva, fa falta una mesura complementària necessària:

- el Lloguer Social Obligatori per a GT aplicada amb èxit a Catalunya per a poder enfrontar l'emergència habitacional i els desnonaments, i avançar en els següents aspectes:

- La cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca rescatada deutora de préstecs i avals públics; i programes amb propietaris particulars per a promoure la cessió a ajuntamentes donant garanties. L'augment de sòl per a reserva d'habitatges de protecció social (del 40% al 50% de l'edificabilitat en nova urbanització i el 50% en el sòl urbanitzat per a actuacions de reforma o renovació de la urbanització).

- Estendre i aprofundir el dret de tanteig i retracte, ja publicat en algunes Comunitats Autònomes, com la Valenciana.

- No s'inclouen altres mesures necessàries i urgents perquè no augmenti l'emergència habitacional ni a curt termini (ASO front no renovació de milers contractes pels fons; crèdits tous/quitacions/.. davant demandes hipotecàries presentades -només entre 2021 i 2022 hi ha 52.826-;

- Intervenció davant pujades de l'interès variable en hipoteques de 4 milions de família; la falta de regularització adequada d'ocupacions i de previsió davant la fi moratòria 1505-24 a milers de famílies…), ni a mitjà termini (Responsabilitat limitada, inembargabilitat habitatge habitual, segona oportunitat també per a avalistes…)

5. Sense llar

Tal com asseveren els relators de Nacions Unides en el seu informe «la falta de resposta per part de l'Estat a les sol·licituds d'assistència per a superar l'exposició a la falta d'habitatge i a condicions de vida inhumanes pot constituir un tracte cruel, degradant i inhumà, en violació de l'article 7 de l'PIDCP i l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans» (sic).

La Llei no preveu cap dret efectiu per a les persones en situació de carrer, la qual cosa «viola l'obligació fonamental de l'Estat en virtut del dret internacional dels drets humans de «garantir la satisfacció de, almenys, els nivells mínims essencials» (sic). El sense llar suposa un perill especialment greu per als drets a la vida, a la salut i la integritat física i a la seguretat de la persona, drets Fonamentals de la nostra Constitució que continuen sense protecció amb aquesta Llei.

Si avui hi ha Llei d'Habitatge és gràcies a l'esforç titànic de milers de persones que han posat el seu cor i el seu cos desobeint lleis injustes per a protegir a les seves veïnes i veïns del terror dels desnonaments i els lloguers abusius.

Encara que sabíem que no era la solució última a l'enorme problema al qual ens enfrontem, confiàvem que aquesta Llei suposés un gran avanç en el camí cap al dret universal a l'habitatge, acabant amb el sofriment i l'angoixa de les persones en situació de precarietat habitacional. Lamentablement no és així. A hores de la seva aprovació,  fem una crida als partits del Bloc d'Investidura a introduir en aquesta fase final de la tramitació les mesures necessàries perquè el dret a l'habitatge es faci efectiu i la seva protecció quedi garantida jurídicament.

Però, el més important, és que hi hagi llei o no hi hagi llei, els nostres col·lectius i organitzacions seguiran al capdavant de la lluita pel dret a l'habitatge. D'una banda, pressionarem sense parar perquè s'apliquin les petites mesures útils que recull la llei d'avui. Per un altre, i molt més important, continuarem organitzant a la població, a la classe treballadora, a la societat civil per a defensar alguna cosa que mai s'hauria d'haver posat en dubte: que tothom té dret a un habitatge digne en la qual construir un projecte de vida estable, sigui qui sigui i visqui on visqui.

VERGONYA i MENTIDES PER LES CAIGUDES DELS SALARIS

 

oxfam intermon sueldos que han caido un 5

Els salaris van caure un 5,5% mentre els dividends de les empreses cotitzades van augmentar fins als gairebé 26.000 milions d'euros. "És un dia aquest primer de maig en què hauríem de celebrar a la classe treballadora, i resulta que aquesta flagrant desigualtat resulta alhora alarmant i, tristament, gens sorprenent”, diu Franc Tallada, director general d'Oxfam Intermón.

Els polítics catalans que han aprovat els pressupostos al Parlament per l'any 2023 menteixen quan diuen que per aquest any la quantitat destinada a l'Atenció Primària és del 24 per cent, quan en realitat no arriba al 18 %.

Han passat molts anys des que la Generalitat de Catalunya, amb l'ex-president Artur Mas al front, van retallar més que cap autonomia en tot el regne d'Espanya en despesa social. Crec que els ciutadans tenen dret, si més no, a que no sel's menteixi descaradament, perquè això és el que fan quan diuen els nostres governants que aquest any la Generalitat destinarà el 24, 6% dels pressupostos a l'Atenció Primària, sabent que només destinen el 17,94 %.

ERC i el PSC segueixen els pasos marcats per CiU durant més de quaranta anys. Sense tenir en compte les recomanacions d'economistes i científics continuen mantenint les privatitzacions en l'àmbit de la Salut.

marea pensionista ramon franquesa 20 de marzo de 2023 IMGP7665 2

Ramón Franquesa, economista i membre de COESPE, explicava davant dels pensionistes que es van reunir a la Plaça Universitat, el passat dilluns, 20 de març, com cada dilluns des de fa 5 anys, que Marea Blanca de Catalunya havia  invitat a Aaron Reeves, Catedràtic d'Oxford, a un acte per presentar l'estudi que aquest cientific havia realitzat respecte a la privatització i externalització del Servei Nacional de la Salut a Anglaterre. Aquest estudi va demostrar la relació entre la mortalitat i la privatització del Servei Nacional de Salut en aquest país. El resultat d'aquest estudi va demostrar que l'externalització del sector públic al sector privat va correspondre a un augment significatiu de les taxes de mortalitat tractable, potencialment com a resultat d'una disminució de la qualitat dels serveis sanitaris.

També, va comentar Ramón que els polítics catalans que han aprovat els pressupostos al Parlament menteixen quan diuen que per aquest any la quantitat destinada a l'Atenció Primària és del 24 per cent, quan en realitat no arriba al 18 %.

Atencion Primaria numeros nada del 25 ni del 24 en los presupuestos IMG 20230206 WA0018

Clica aquí si vols sentir la explicació del per què és fals que aquest any els pressupostos dediquin el 24,6% a l'Atenció Primària.

Com es pot comprovar, la quantitat que dedica aquest any el govern d'Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC a l'Atenció Primària és de 2.101,3 milions d'euros, que és el 24,6% del subotal de provisions de serveis sanitaris, és a dir, 8.532, 1 milions d'euros i no del total del pressupost de salut, que és 11.708,2 milions d'euros. Per tant, fent una regla de tres sabrem quin tan per cent dedica aquest any a l'Atenció Primària  ERC i el PSC, i dona que aquest any a l'Atenció Primària destinen aquests dos partits un 17,94%.

Trini, de Marea Blanca, va manifestar durant la seva intervenció davant els pensionistes, el passat 13 de març, que "els parlamentaris que han aprovat els pressupostos no han complert amb la petició de tots els col·lectius, organitzacions i ciutadans d'arribar al 25%. Hem hagut de fer nosaltres els càlculs de les quantitats que aquest any destinen a l'Atenció Primària i hem demostrat que només dediquen un 18%, quantitat totalment insuficient"

 marea pensionista 12 02 2023 Sara marea blanca IMG 20230213 101108969

Trini, de Marea Blanca, ha informat de que la campanya per obtenir el 25% dels pressupostos de Salut per l'Atenció Primària ha estat iniciada per Amnistia Internacional, junt amb altres organitzacions com Foro de l'Atenció Primària, Médicos del Mundo, Metges de Catalunya (MC), Rebelión Primaria i Marea Blanca. La campanya del 25% va començar a principis de l'any 2022, i s'han arribat a recollir més de 3.000 signatures de particulars, més de 100 signatures d'entitats i colectius, així com més de 38 mocions municipals al llarg del territori català, sobretot del àrea metropolitana. Aquestes mocions aprovades en la seva immensa majoria per quasi la totalitat dels representants municipals representen que han donat suport a la campanya més de 2 milions de persones.

"També ens hem dedicat a tocar la porta dels grups parlamentaris, ha continuat manifestant la representant de Marea Blanca. Després d'aquest esforç enorme dedicat a explicar als portaveus de salut del parlament la nostra proposta del 25%, de la qual molts d'ells no sabien del que estàvem parlant, hem aconseguit que enguany augmenti d'un 17 a un 18 per cent la quantitat destinada a l'Atenció Primària en els pressupostos, malgrat que els parlamentaris catalans asseguren que enguany en els pressupostos es destina un 24% a l'Atenció Primària. Estem demanant el que recomana L’OMS. Aquesta organització recomana destinar el 25% del pressupost sanitari a l’atenció primària per tal de cobrir les necessitats de salut de la ciutadania.

El dimarts, és a dir, demà 14 de febrer, entreguerem totes les signatures i mocions que hem recollit al Parlament de Catalunya, atès que hi ha un plenari per a pressupostos i assistiran tots els grups polítics. Volem estar presents per recordar-lis que no han complert amb la petició de tots els col·lectius, organitzacions i ciutadans d'arribar al 25%. Hem hagut de fer nosaltres els càlculs de les quantitats que aquest any destinen a l'Atenció Primària i hem demostrat que només dediquen un 18%, quantitat totalment insuficient", ha remarcat la representant de Marea Blanca.

Informació redacció de las afueras.

Antecedents del 1er de Maig a Barcelona

El primer 1r de maig a Barcelona

Un poble que no recorda la història del seu moviment obrer, està condemnat a no repetir-la.

Setmanes abans del 1r de maig de 1890, es va plantejar la possibilitat de realitzar una aturada i reivindicar una sèrie de drets, entre els quals hi havia els batejat com el dels tres vuits (8 hores descans, 8 hores treball i 8 hores oci). Ben aviat va provocar l´interès dels obrers i van començar un seguit d’assemblees.

1de maig artur 2

Només entrar en debat ja van sorgir els dos sectors de l´obrerisme; el primer obstacle era decidir com s’havien d’executar les accions, és a dir, si s’optava per una vaga general o per una línia legalista. Per una banda hi havia el sector defensor de la vaga general, que volia adreçar tota la força contra els patrons, ja que entenien que qualsevol canvi seria resultat de la claudicació d´aquests. També hi havia els que veien amb millors ulls una protesta contra el govern, per tal que aquest fes una reforma legal afavorint als sectors obrers. Aquesta segona línia reformista tindria moltes dificultats, ja que els patrons no volien ingerències governamentals i, a més, la relació entre la patronal i el govern era d´absoluta complicitat. Però els socialistes defensors de la via legal creien que només per aquest camí es podien realitzar canvis.

Els ritmes eren prou lents, però a mesura que s’apropava l’1 de maig, semblava que la intensitat pujava, i ja en la darrera setmana el moviment era frenètic. Ara bé, continuava el dubte de la triple acció: vaga, manifestació o no participació. A cinc dies de la Diada, convoquen vaga els paletes, boters, fusters, sabaters, teixidors, marbristes, tipògrafs, forners, una part dels conductors de tramvies i uns quants gremis més. Molts d´aquests gremis aprofiten aquestes jornades per tal de fer arribar als seus patrons les vindicacions pròpies de cada sector i d´altres van fer una sola reclamació, la dels tres 8- Aquest és un detall força interessant, ja que aquests gremis són els que més tard declararien la vaga general. De fet aquesta darrera setmana d’abril ja molts es declararen en vaga, amb els obrers de Sant Martí i Gràcia al capdavant. El 28 d´abril els partidaris de la manifestació i lliurament de peticions a l’autoritat tanquen l´acord de fer un míting al Tívoli, i després una manifestació fins a Governació.

El 1890, el 1r de maig, la Diada Obrera, es commemora de forma reivindicativa per primer cop a Barcelona. Gent va arribant al Tívoli i surt en manifestació un gruix de més de 20.000 persones, que passen per la Plaça Catalunya, les Rambles i Colom, fins a arribar a Governació, encapçalats per una bandera roja amb consignes referents al 1r de maig i a la reivindicació de les 8 hores, són rebuts pel Governador que agraeix el bon seny als obrers. Tot seguit la manifestació es dissol de forma pacífica.

Llista de demandes

Limitació de la jornada de treball a un màxim de vuit hores per als adults.

Prohibició del treball dels infants menors de 14 anys i reducció de la jornada a sis hores per als joves d’un i altre sexe de 14 a 18 anys.

Abolició del treball de nit, exceptuant certs rams de la indústria que per la seva naturalesa exigeixin un funcionament no interromput.

Prohibició del treball de la dona en tots els rams de la indústria que afectin amb particularitat l’organisme femení. Abolició del treball de nit de la dona i dels obrers menors de 18 anys.

Descans no interromput de 36 hores, almenys, cada setmana per a tots els treballadors.

Prohibició de certs gèneres d’indústria i de certs sistemes de fabricació perjudicials a la salut dels treballadors.

Supressió del treball a preu fet i per subhasta.

Supressió del pagament en espècies o queviures i de les cooperatives patronals.

Supressió de les agències de col.locació.

Vigilància de tots els tallers i establiments industrials, inclosa la indústria domèstica, per mitjà d’inspectors retribuïts per l’Estat i elegits, almenys la meitat pels mateixos obrers.


Mentrestant, els obrers partidaris de la vaga general van fent moviments curts al voltant de la ciutat. En un d’aquests, a primera hora de la tarda, es van reagrupant els nuclis i des de les Rondes baixa una manifestació amb més de 2000 obrers, que en arribar a Colom tenen una primera trobada amb la Guàrdia Civil. Els agents feren càrregues a cavall i anaven fortament armats.Però aleshores algun tipus d´ordre va arribar des de Governació, doncs, es van aturar les càrregues, al mateix temps que els obrers es reagruparen i continuaven la seva marxa fins a Governació. A darrera hora de la tarda, la vaga general hi havia triomfat.

1demaigartur3

El dia 2 de maig al matí els obrers es concentraven en diversos punts, sobre els quals la Guàrdia Civil carregava contra les masses i es declarava l´estat de setge a tot Catalunya. Mentrestant hi havia negociacions, es produïen aldarulls, detencions i consells de guerra.

El dia 3 de maig, amb el suport de la Guàrdia Civil, els patrons obren les portes de fàbriques, però com que els treballadors no hi acudeixen, tot resta aturat. El 4 de maig era diumenge, i va resultar un dia de tensa calma, ja que comencen els problemes de subsistència dels obrers per no cobrar el jornal.

Finalment el dia 5 de maig, el sector més radical encapçalat pels anarquistes, cedeix a les pressions obreres, ja que difícilment es podia sostenir la vaga més temps amb economia minvada, i a més s´havien assolit amples millores en diferents gremis que van ser donades per bones. Entenien que havien aconseguit una victòria històrica sense polítics, religiosos ni amors patris, Tot va ser la voluntat i la lluita de la classe treballadora.

A partir del 6 de maig es van anar reobrint fabriques, i aquest degoteig va durar fins al 12 de maig. Només algunes, poques, van aguantar fins a final de mes. Així s´instaurava per primer cop i en endavant la jornada del 1r de maig com dia de lluita de la classe treballadora a Barcelona.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.