Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 08 Desembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

world socialist web site un helicopter informe australia 

Un helicòpter NH90 de la Real Força Aèria de Nova Zelanda i un MRH90 de les Forces de Defensa d'Austràlia aterren en l'aeròdrom de Sam Hill, en la zona d'entrenament militar de Shoalwater Bay, en Queensland Central [Foto: Departament de Defensa d'Austràlia]. [Photo: Australian Department of Defence]

​Un estudi confidencial de la defensa australiana parla d'una guerra entre els EUA i la Xina per Taiwan

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La versió classificada de la Revisió Estratègica de la Defensa d'Austràlia (DSR, per les seves sigles en anglès) contenia una anàlisi detallada de possibles escenaris de guerra, incloent la perspectiva d'un conflicte dels EUA amb la Xina pel control de Taiwan, va informar aquest matí el Sydney Morning Herald.

Oscar Grenfell 3 maig 2023 

La versió classificada de la Revisió Estratègica de la Defensa d'Austràlia (DSR, per les seves sigles en anglès) contenia una anàlisi detallada de possibles escenaris de guerra, incloent la perspectiva d'un conflicte dels EUA amb la Xina pel control de Taiwan, va informar aquest matí el Sydney Morning Herald.

No es tractava d'una anàlisi passiva, indicava, sinó de 'jocs de guerra' actius.  Una còpia desclassificada de l'informe va ser publicada pel govern federal laborista el 24 d'abril. En ell es demanava el major reforç militar australià des de la Segona Guerra Mundial, centrat en l'adquisició de capacitats d'atac ofensiu, incloent sistemes de míssils.

Les recomanacions del DSR, acceptades íntegrament pel govern laborista, donen la volta a dècades de política de defensa, en les quals l'objectiu nominal de les forces armades ha estat la protecció del territori continental australià i els seus accessos. En el seu lloc, la revisió advocava per una 'projecció impactant' en tota la regió Indo-Pacífica.

La versió pública del DSR relacionava això amb 'la perspectiva d'un conflicte important' en l'Indo-Pacífic. Repetia les mentides de Washington sobre l'agressió xinesa i assenyalava l'aprofundiment de la 'competència estratègica' entre els Estats Units i la Xina. Però el document públic era notablement imprecís sobre com es desenvoluparia concretament una guerra entre els EUA i la Xina.

En les 110 pàgines del document no apareixia la paraula 'Taiwan', atès que és un punt central de la campanya bèl·lica estatunidenca. Ja se sabia que la versió classificada contenia quatre capítols que havien estat suprimits del document fet públic. També s'havia informat abans que aquests tractaven "d'escenaris". L'article del Sydney Morning Herald és la indicació més directa fins ara d'en què consisteixen aquests 'escenaris'.

L'article, de Matthew Knott, afirmava: 'Fonts familiaritzades amb la versió classificada de la revisió estratègica de defensa del govern van dir que l'excap de defensa Angus Houston i l'ex ministre de defensa Stephen Smith van encarregar una anàlisi detallada a experts dins del Departament de Defensa sobre escenaris específics que podrien arrossegar a Austràlia a un conflicte armat i fer trossos l'estabilitat en l'Indo-Pacífic'. Entre ells s'incloïa 'una possible guerra entre els Estats Units i la Xina per l'illa autònoma de Taiwan'.

L'aparent centralitat de Taiwan en la revisió classificada exposa les fraudulentes afirmacions que els Estats Units i Austràlia estan compromesos en una resposta defensiva a les amenaces xineses i en una acumulació militar. La posició de la Xina sobre Taiwan és la mateixa que ha mantingut durant dècades. En realitat, és els Estats Units qui ha transformat l'illa en un focus potencial de guerra. Des de la dècada de 1970, gairebé tota la comunitat internacional, incloent les successives administracions estatunidenques, es va adherir a la política d 'una Xina sola'. Segons aquesta doctrina, el govern del Partit Comunista Xinès a Pequín era reconegut, almenys de facto, com l'únic govern legítim de tota la Xina, incloent Taiwan. Com a conseqüència, els governs estatunidencs no mantenien relacions diplomàtiques obertes amb Taiwan. En els últims anys, els Estats Units ha revocat aquesta política en tot menys en el nom. L'administració de Biden, que ha aprofundit en les mesures iniciades per Obama i Trump, ha desenvolupat llaços diplomàtics amb Taiwan, al mateix temps que ha ampliat les vendes directes d'armes i ha estacionat tropes a l'illa. L'objectiu clar és incitar a la Xina a un atac contra Taiwan, que s'utilitzaria com a pretext per a una guerra total dels Estats Units contra Pequín.

Alts funcionaris estatunidencs han presagiat obertament un conflicte directe, i el general de les Forces Aèries dels Estats Units Michael Minihan va pronosticar una guerra entre els Estats Units i la Xina pel control de Taiwan per a finals de 2025. Cal destacar que la versió pública del DSR presenta un calendari 'urgent' per a algunes de les seves propostes militars, especialment l'adquisició de capacitats d'atac, idèntics al qual va ser plantejat per Minihan.

La prominència de Taiwan en el document classificat planteja diverses preguntes. Recomana el DSR que Austràlia s'uneixi a una guerra liderada pels Estats Units contra la Xina per Taiwan? El primer ministre Anthony Albanese i altres ministres laboristes han eludit repetidament aquesta qüestió. L'altra pregunta òbvia és: Quina amenaça concebible suposaria per a Austràlia el govern directe del Partit Comunista Xinès (PCCh) a Taiwan, una illa de 23 milions d'habitants, a 160 quilòmetres de la Xina continental i a 5.600 quilòmetres d'Austràlia que es considera part de la Xina des que existeix una nació xinesa?

El DSR públic tracta desesperadament de presentar el reforç militar australià com de defensa natural. Però les úniques amenaces concretes que identifica són la guerra cibernètica, els possibles atacs a les rutes comercials i el sabotatge dels cables submarins. Com afectaria a qualsevol d'aquestes coses el govern directe del PCCh a Taiwan? És probable que el govern respongui que un govern obert del PCCh a Taiwan amenaçaria els 'drets humans' i la 'democràcia'.

Però si aquest és el cas, per què Austràlia no es prepara per a la guerra contra Israel, per la seva opressió dels palestins, o contra l'Aràbia Saudita pel seu govern brutal i dictatorial? Què hi ha de l'historial de 'drets humans' de l'imperialisme estatunidenc en els últims 80 anys, incloent les criminals ocupacions de l'Iraq i l'Afganistan, o del propi d'Austràlia? Knott no planteja cap d'aquestes qüestions. Passa per alt la qüestió de Taiwan, precisament perquè demostra que no hi ha res defensiu en l'augment de les forces militars australianes. El seu objectiu és preparar-se per a la participació en una guerra agressiva dirigida pels Estats Units, destinada a afirmar l'hegemonia de l'imperialisme estatunidenc sobre la Xina, que es considera una 'amenaça' només perquè el seu creixement econòmic desafia a un capitalisme estatunidenc en declivi prolongat.

En el seu lloc, Knott intenta reforçar la narrativa defensiva. Un altre 'escenari', en el qual es deté molt més, és la perspectiva que la Xina desenvolupi una base militar en una nació del Pacífic, com les Illes Salomó o Vanuatu. Això, va escriure Knott, 'situaria a l'exèrcit xinès a només 2000 quilòmetres del territori continental australià i trastocaria l'equilibri actual de poder en el sud del Pacífic'. La seva 'font' va ser més contundent. Va dir que el 'missatge' del DSR classificat era que si això ocorria, 'estàs fotut'.

En els últims anys, diversos Estats del Pacífic han buscat l'equilibri entre els Estats Units i la Xina. L'atractiu d'aquesta última és que ha proporcionat ajuda econòmica i financera, quan els EUA i els seus aliats han aportat una misèria. Però no hi ha indicacions que la Xina pretengui establir una presència militar en el Pacífic. Fins i tot si ho fes, això difícilment suposaria una amenaça per al territori continental estatunidenc, situat a 12.000 quilòmetres de les illes del Pacífic. Tampoc seria la base d'alguna mena d'atac contra Austràlia, com insinua Knott.

El propi DSR públic reconeix que gairebé no hi ha perspectives d'una invasió d'Austràlia en cap moment en el futur. La veritable qüestió és que el Pacífic és crucial per als propis plans de l'imperialisme estatunidenc per a un conflicte agressiu amb la Xina. Qualsevol presència xinesa és vista com un bloqueig potencial a les provocacions i operacions militars que Washington està desenvolupant contra la Xina, incloent plans detallats, elaborats per primera vegada pel Pentágono en 2010, per a una 'Batalla Aèria Marítima' en tot l'Indo-Pacífic.

El fet que aquestes qüestions ocupin un lloc central en el DSR classificat posa al descobert el veritable caràcter de l'intens interès del govern laborista australià pel Pacífic Sud. Des que els laboristes van assumir el poder el mes de maig passat, la seva ministra d'Afers exteriors, Penny Wong, ha visitat la regió de forma gairebé ininterrompuda. Ha viatjat als seus 18 nacions. Wong ha presentat això com una expressió del compromís laborista amb la 'família del Pacífic' i 'els nostres valors compartits'. En realitat, com ha explicat el WSWS, ha sermonejat, assetjat i intimidat als líders d'aquests petits i empobrits Estats, advertint-los que no es tolerarà cap desviació de l'alineació amb els Estats Units i Austràlia.

Es tracta d'una continuació de les amenaces dels Estats Units i Austràlia contra les Illes Salomó a l'abril de 2022. En aquest mes, es va revelar que la Xina i les Salomó havien signat un acord econòmic i de seguretat. Els Estats Units, amb el suport d'Austràlia, va amenaçar amb una intervenció militar si això incloïa la instal·lació de bases militars xineses a les illes. En altres paraules, Austràlia i els Estats Units estan profundament preocupats per la 'autodeterminació' i l''autogovern' de Taiwan, que mai ha estat considerat un país independent per la comunitat internacional. Però, al mateix temps, calciguen l''autodeterminació' i l''autogovern' de nacions sobiranes com les Illes Salomó.

L'article de Knott posa en relleu el paper de la premsa australiana com a propagandistes de la guerra alineats amb l'Estat. Des de la publicació del DSR fa més d'una setmana, no hi ha hagut ni un sol comentari crític en la premsa dominant, qüestionant els plans per a una vasta acumulació militar, o exposant els falsos pretextos baix els que s'està duent a terme.

A més, l'article no es basa en una 'filtració' en el sentit tradicional del terme. Per contra, té totes les característiques d'una publicació controlada pel comandament militar i el propi govern. Encara així, l'article subratlla el fet que un dels canvis més radicals en tota la història de l'imperialisme australià s'està duent a terme sobre la base d 'escenaris' i 'jocs de guerra' que s'estan ocultant a la població. Això torna a posar en relleu el fet que aquests plans de guerra són incompatibles amb la democràcia.

(Publicat originalment en anglès l'1 de maig 2023)

 

 

 


 

 



 

 

 




 
 

 

-- 
REPORTERS SANS FRONTIÈRES / REPORTERS WITHOUT BORDERS
Pavol Szalai 
Responsable du bureau UE-Balkans / Head of the EU-Balkans Desk
www.rsf.org
 

 

Suivez-nous sur Instagram

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.