Secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg es reuneix amb tropes en la base aèria de Tallinn, Estònia, 1 de març de 2022 [AP Photo/Leon Nea
El relat de la “guerra no provocada” a Ucraïna s'esfondra.
Cada vegada és més clar que l'imperialisme estatunidenc, insatisfet amb només la dissolució de l'URSS, està buscant la derrota militar, el desmembrament i la conquesta de Rússia, com a preludi per a un intent de subjugar militarment a la Xina.
Andre Damon fa 5 hores
Des de l'inici de la guerra a Ucraïna en 2022, la Casa Blanca i tota la premsa estatunidenca han proclamat que va ser una “guerra no provocada” i llançada per un sol home, Vladímir Putin, el 24 de febrer de 2022. La frase “no provocada” apareix amb gran freqüència en les descripcions de la guerra en els mitjans de comunicació estatunidencs. El Washington Post, el New York Times i els noticiaris televisius han utilitzat la frase centenars de vegades. En un article d'opinió el dimecres, Thomas Friedman, el principal taquígraf de reportis d'intel·ligència de la CIA per al New York Times, va escriure: “Des de l'inici de la guerra, només hi ha hagut un lloc per a entendre la seva cronologia i direcció, i aquest lloc és el cap de Vladímir Putin… d'aquí va provenir completament aquesta guerra”.
El mantra de la “guerra no provocada” a Ucraïna ha assumit el mateix paper que les “armes de destrucció massiva” en la guerra de l'Iraq o “Recordin el Maine” en la guerra hispà-estatunidenca. La idea que subjeu a la repetició sense fi d'aquest relat és la teoria que “com més gran sigui la mentida, més fàcilment es creurà”. S'espera que el públic accepti que aquesta és la primera guerra de la història sense orígens històrics ni motius econòmics, la primera guerra basada enterament en la psicologia d'un home.
Però el dimarts, el Washington Post va publicar una entrevista amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, qui va afirmar que la guerra a Ucraïna “no va començar en 2022. La guerra va començar en 2014”. Stoltenberg va continuar: “I des de llavors, l'OTAN ha implementat el major reforç de la nostra defensa col·lectiva des del final de la guerra freda... Fins a 2014, els aliats de l'OTAN estaven reduint els pressupostos de defensa. A partir de 2014, tots els aliats d'Europa i el Canadà han augmentat significativament la seva despesa en defensa... es tracta d'una enorme transformació de l'OTAN que va començar en 2014”.
Segons Stoltenberg, la guerra no va començar al febrer de 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna, sinó en 2014, vuit anys abans. Aquesta admissió confirma dos punts que el World Socialist Web Site ha plantejat repetidament des de l'esclat de la guerra. En primer lloc, que el conflicte té un rerefons històric. Segon, que la invasió de 2022 va ser una resposta desesperada als intents de l'OTAN d'integrar a Ucraïna en la seva òrbita.
Stoltenberg afirma que la guerra va començar en 2014, però no explica el que va ocórrer en realitat. L'any va començar amb l'operació de canvi de règim recolzada pels EUA a Ucraïna, enderrocant el Govern del president Víctor Yanukóvich, que s'havia oposat a les mesures per a integrar a Ucraïna en una associació política i un pacte comercial amb la UE, que al seu torn es preparava per a integrar-se en l'OTAN. El cop va ser finançat amb “més de 5.000 milions de dòlars”, segons va presumir la sotssecretària d'Estat estatunidenc Victoria Nuland.
El derrocament del Govern de Yanukóvich va ser encapçalat per organitzacions fascistizantes i feroçment antirusses, com a Sector Dret i el partit Svoboda. En els anys següents, el Govern de Petro Poroshenko, instal·lat després del cop, va dur a terme actes de violència i repressió contra la població russoparlant de l'est d'Ucraïna, la qual cosa va provocar la mort de més de 14.000 persones entre 2014 i 2022.
L'operació de canvi de règim recolzada pels Estats Units i l'OTAN, com va assenyalar el WSWS en 2014, tenia “la intenció de provocar una confrontació amb Rússia”. El cop va provocar una resposta del Kremlin, que va entendre que significaria el lliurament a l'OTAN de la península de Crimea, on es troba la flota russa de la mar Negra. Això hauria permès als Estats Units estacionar la seva pròpia flota en el port de Sebastopol, atorgant-li el domini militar de la mar Negra. En resposta, Rússia va annexar Crimea després d'un referèndum en el qual l'aclaparadora majoria de la població de l'enclavament va donar suport a la sortida d'Ucraïna.
Encara que van afirmar públicament que donaven suport a un alto-el-foc en el marc dels “Acords de Minsk”, les potències de l'OTAN es van dedicar sistemàticament a canalitzar milers de milions de dòlars en armament cap a Ucraïna en preparació d'una guerra, l'objectiu de la qual seria la reconquesta de l'est d'Ucraïna i la península de Crimea.
En 2021, el Govern ucraïnès va aprovar una estratègia per a la reconquesta militar de la península de Crimea, que després va ser integrada de facto en l'Associació Estratègica Estats Units-Ucraïna de novembre de 2021. Quan va demanar garanties abans de l'esclat de la guerra que Ucraïna no s'incorporés a l'OTAN, Putin va explicar que si Ucraïna es convertia en membre de l'OTAN, tota l'aliança de l'OTAN es comprometria a fer costat a Ucraïna en una guerra per a reconquerir Crimea. Això conduiria, va dir, a una guerra nuclear entre l'OTAN i Rússia.
La invasió d'Ucraïna al febrer de 2022 va ser la reacció del Govern de Putin, com a representant d'una facció de l'oligarquia russa, per a defensar els seus interessos al mateix temps que esperava poder arribar a alguna mena d'acord amb les potències imperialistes. Els EUA i l'OTAN, no obstant això, estan decidits a utilitzar la guerra per a complir amb els objectius que van motivar el cop de 2014.
En l'entrevista amb el Washington Post, Stoltenberg després va declarar que “tots els aliats de l'OTAN estan d'acord que Ucraïna es converteixi en membre de l'aliança”, contradient les omnipresents afirmacions dels mitjans de comunicació i l'elit política estatunidenques que les preocupacions del Govern rus sobre l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN eren pura invenció. La declaració de Stoltenberg és, en efecte, una promesa de sumir a l'OTAN en un conflicte directe amb Rússia. La mentida de la “guerra no provocada” no sols ha estat acceptada i promoguda per l'elit política i els mitjans de comunicació controlats per l'Estat als EUA, sinó també, vergonyosament, per la gran majoria dels acadèmics.
Fora de les reunions celebrades pels Joves i Estudiants Internacionals per la Igualtat Social (JEIIS o IYSSE, per les seves sigles en anglès), no hi ha hagut cap intent seriós als campus d'explicar el rerefons i les causes subjacents de la guerra. És especialment significativa la posició feroçment proguerra i proimperialista adoptada per organitzacions nominalment “socialistes”, que de fet representen a sectors privilegiats de la classe mitjana-alta. Han recolzat per complet la narrativa propagandística. La publicació pablista pro-CIA, International Viewpoint, per exemple, va publicar l'1 de maig una declaració del “Moviment Socialista Rus” denunciant “la solidaritat a mig fer i el fals pacifisme” que “fa moralment problemàtica qualsevol forma d'alineament amb els preparatius militars del Govern propi”. En altres paraules, és tasca de “l'esquerra” donar suport a les accions militars de les potències estatunidenques i de l'OTAN, perquè el contrari seria servir "d'instrument de l'agressor”: Rússia. La declaració acaba amb una crida a “augmentar les transferències d'armes a Ucraïna que li permetran recuperar els seus territoris annexionats”.
En tots els aspectes, International Viewpoint es limita a fer-se eco de les declaracions del propi Stoltenberg. Totes aquestes forces socials que han defensat la narrativa propagandística de Washington han estat posades en evidència per la guerra. Lluny d'emprendre accions “defensives” per a salvar vides ucraïneses dels atacs russos, els Estats Units està decidit a lluitar fins a l'últim ucraïnès per a aconseguir els seus objectius de reconquerir la península de Crimea i imposar una derrota estratègica a Rússia. Com més continua i s'estén la guerra, queda més al nu el seu caràcter imperialista. Cada vegada és més clar que l'imperialisme estatunidenc, insatisfet amb només la dissolució de l'URSS, està buscant la derrota militar, el desmembrament i la conquesta de Rússia, com a preludi per a un intent de subjugar militarment a la Xina.
(Publicat originalment en anglès l'11 de maig de 2023)