La unitat de forces especials de la Policia Nacional del Perú, que ha exercit un paper fonamental en la repressió de la llei marcial. [Photo: @PoliciaPeru]
El Pentágono envia tropes per a entrenar als assassins del règim colpista peruà
___________________________________________________________________
El Comando Sud dels EUA (SOUTHCOM), el supervisor del Pentágono per a Amèrica Llatina i el Carib, enviarà centenars de marines i tropes de forces especials al Perú a partir d'aquesta mateixa setmana, per a entrenar a unitats de forces especials militars i de la Policia Nacional del Perú.
Bill Van Auken fa 18 hores
El Comando Sud dels EUA (SOUTHCOM), el supervisor del Pentágono per a Amèrica Llatina i el Carib, enviarà centenars de marines i tropes de forces especials al Perú a partir d'aquesta mateixa setmana, per a entrenar a unitats de forces especials militars i de la Policia Nacional del Perú. Aquestes mateixes forces han dut a terme massacres i execucions extrajudicials per a reprimir les protestes massives contra el règim colpista de Dina Boluarte.
El Congrés del Perú, dominat pel partit ultradretà Força Popular i els seus aliats, va aprovar el desplegament estatunidenc per un marge de dos a un a principis d'aquest mes. El Congrés s'ha unit al règim de Boluarte i al poder judicial en la consolidació d'un Estat autoritari per a reprimir a la classe treballadora i a les masses oprimides del Perú.
La repressió de les revoltes de masses que van començar el desembre passat en resposta a la destitució i detenció del president Pedro Castillo s'ha saldat amb un balanç oficial de gairebé 70 morts, molts d'ells per trets de la policia i l'exèrcit. Molts centenars més han resultat greument ferits.
L'enviament de tropes dels EUA al Perú, encara que en gran manera ocultat pels mitjans de comunicació peruans i estatunidencs, constitueix una demostració inequívoca de suport per part de l'administració Biden i el Pentágono a aquesta sagnant repressió. També és un intent d'explotar la crisi que afecta el país per a fomentar el domini imperialista estatunidenc a la regió, utilitzant mitjans militars.
El fiscal superior del Perú ha citat a Boluarte a declarar la setmana vinent en una recerca oberta a principis d'enguany sobre el seu presumpte paper en la mort de manifestants assassinats en enfrontaments amb les forces de seguretat després de la destitució de Castillo. Ella, juntament amb alts ministres del govern, estan sent suposadament investigats per presumptes delictes de 'genocidi, homicidi agreujat i lesions greus'.
No obstant això, un informe publicat la setmana passada per Amnistia Internacional suggereix clarament que aquesta recerca és una farsa. En ell s'afirma que la Fiscalia General del Perú encara no ha interrogat a un sol membre de les forces de seguretat peruanes implicat en els homicidis massius, mentre que la 'falta de recursos, experts i fiscals assignats a aquests casos, més una sèrie de mesures institucionals adoptades pel Fiscal General... han soscavat la recerca i la recopilació de proves clau'.
L'informe d'Amnistia afirma que l'ús de munició real contra manifestants desarmats en quatre regions diferents del Perú suggereix la 'responsabilitat dels comandaments més alts, almenys, del Partit Nacionalista Peruà i de l'Exèrcit Peruà' en una 'resposta estatal deliberada i coordinada' per a ofegar en sang les protestes socials. A més, va acusar a Boluarte i als seus ministres de treballar per a 'estigmatitzar' als assassinats. Van fer 'declaracions infundades que ratllaven als manifestants de terroristes i elogiaven l'actuació de les forces de seguretat peruanes'.
En examinar les víctimes mortals en les zones de conflicte d' Andahuaylas, Chincheros, Ayacucho i Juliaca, Amnistia va identificar a diversos els morts com a joves de 15 i 16 anys. Hilaria Aime Gutiérrez, mare de Christopher Ramos, assassinat pels militars en Ayacucho, va declarar al grup de drets humans: 'Com pot ser terrorista un nen de 15 anys? Com pot ser terrorista un nen que estalviava diners tots els dies per a tirar endavant? (...) No es pot tractar així a un adolescent, era el meu petit, el meu fill estimat'.
Amnistia Internacional ha advertit que, com a conseqüència de les recents lleis i esmenes aprovades pel Congrés de dretes, les forces de seguretat del Perú gaudeixen d'un nivell d'impunitat que permet als 'responsables de greus violacions de drets humans eludir la justícia'. Aquesta impunitat no ha fet més que augmentar amb la recent sentència del Tribunal Suprem del Perú, segons la qual no existeix de fet dret a la protesta en virtut de la Constitució peruana, imposada pel règim dictatorial d'Alberto Fujimori en 1993. La sentència es va dictar en rebutjar un recurs de quatre persones condemnades per participar en el bloqueig de camions en el projecte miner Les Bambas, una forma habitual de protesta de les comunitats pageses contra la devastació de les seves terres per les empreses mineres transnacionals.
L'alt tribunal va considerar que qualsevol protesta que 'pogués' atemptar contra els drets de qualsevol persona o contra el funcionament del sistema econòmic capitalista peruà, encara que sigui pacífica, constitueix una activitat delictiva. L'informe d'Amnistia segueix a un altre emès el mes passat per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), de la qual el Perú és membre. En ell també es declarava a la policia i a l'exèrcit peruans culpables "d'ús excessiu, indiscriminat i letal de la força' en la repressió de les protestes en el sud del país al desembre i gener, després de la destitució de Castillo.
També va condemnar al règim de Boluarte per 'l'estigmatització' de pagesos i indígenes amb les falses acusacions que eren 'terroristes', justificant així les massacres. A una conclusió similar va arribar Nyaletsossi Voule, relator especial de la ONU sobre els drets de reunió pacífica i d'associació, en una declaració al final d'una recent visita oficial de 10 dies al Perú: 'L'ús excessiu i desproporcionat de la força va provocar la mort i lesions de manifestants i transeünts durant les protestes que van començar al desembre de 2022'. Va insistir a més que 'els responsables de violacions dels drets humans durant les protestes rendeixin comptes de manera efectiva.' Res d'això, per descomptat, ha tingut lloc.
Aquest és, doncs, el règim pària i les seves forces de seguretat al qual l'exèrcit estatunidenc i l'administració Biden es disposen a proporcionar 'suport i assistència'. Les tropes estatunidenques seran desplegades en algunes de les mateixes regions on els carrers estaven inundats de sang i on s'estan organitzant i preparant noves vagues i protestes. Se'ls envia per a ajudar a apuntalar un règim que és aclaparantment odiat per les masses peruanes. L'índex d'aprovació més alt que ha rebut Boluarte en les últimes enquestes és del 16%, mentre que el del Congrés és encara més baix. Fins i tot mentre es preparen les tropes per al seu desplegament al Perú, el Comando Sud dels EUA va anunciar el 23 de maig el nomenament d'un general peruà, el general de brigada Marco Marín, com a general al comandament adjunt d'interoperabilitat de l'Exèrcit Sud dels EUA, garantint així la més estreta col·laboració entre el Pentágono i les repressives forces de seguretat peruanes.
No es tracta d'un error d'identitat. El règim de Boluarte va arribar al poder amb la connivència directa de Washington. L'ambaixadora dels Estats Units al Perú, Lisa Kenna, veterana de la CIA i ex alta assessora del secretari d'Estat de Trump, Mike Pompeo, en la mateixa vespra del cop parlamentari que va enderrocar a Castillo, va organitzar una reunió amb el ministre de Defensa peruà, Gustavo Bobbias, per a assegurar-se que els militars emetessin el seu vot decisiu a favor d'enderrocar al president peruà.
L'expedició peruana del Comando Sud dels EUA exposa la hipocresia de la incessant invocació dels 'drets humans' per part de Washington per a encobrir la persecució dels seus interessos imperialistes, des d'Ucraïna fins al Pacífic i la mateixa Amèrica Llatina. Al Perú, aquests interessos són evidents. El país és el segon productor mundial de coure i s'espera que extregui 2,8 milions de tones enguany. A la regió meridional de Puno, prop de la frontera amb Bolívia, s'han iniciat prospeccions de jaciments de liti. Tots dos metalls són d'importància estratègica en la carrera per desenvolupar vehicles elèctrics i energies 'netes'. El Perú és també un important productor d'or, zinc, plata i gas natural. La Xina ha eclipsat als Estats Units com a principal soci comercial del Perú, al mateix temps que realitza quantioses inversions en mineria, així com en el desenvolupament d'infraestructures, inclòs l'únic port gestionat per la Xina a Amèrica Llatina. Pequín i Lima tenen un acord de lliure comerç, i el Perú ha passat a formar part de la iniciativa xinesa 'la Franja i la Ruta'. Segons l'ambaixada de la Xina al Perú, el comerç entre tots dos països va superar els 37.000 milions de dòlars en 2021, més del doble que entre el Perú i els Estats Units.
Per a Amèrica Llatina en el seu conjunt, el comerç amb la Xina s'ha disparat de $12 mil milions en 2000 a $495 mil milions en 2022. El suport al règim colpista i el desplegament de tropes al Perú formen part de l'estratègia de Washington en l'hemisferi. Es basa en el militarisme i en el suport a les oligarquies contrarrevolucionaries de la regió per a compensar la dramàtica erosió de l'hegemonia econòmica dels Estats Units, al mateix temps que pronuncia frases sobre 'drets humans' i 'democràcia'.
Al Perú, on sis presidents han estat enderrocats en cinc anys i pràcticament totes les figures polítiques importants estan implicades en escàndols de corrupció, Washington està tractant d'enfortir l'exèrcit com a instrument per a dominar l'Estat i dur a terme la repressió contrarrevolucionaria, al mateix temps que serveix de contrapès alineat amb els Estats Units a la influència econòmica de la Xina. La determinació de l'imperialisme estatunidenc de convertir Amèrica Llatina en un camp de batalla en el camí cap a una tercera guerra mundial planteja immensos perills per a les masses treballadores de la regió.
Els Estats Units està revivint els seus trillats mètodes de militarisme, cops d'estat i dictadura en el seu intent de reafirmar l'hegemonia en una regió que durant molt de temps va considerar despectivament com el seu 'pati posterior'. L'amarga experiència ha demostrat que aquestes amenaces no poden contrarestar-se confiant en polítics i partits burgesos suposadament "d'esquerra'. Des de Castillo al Perú, passant pel PT al Brasil, el govern de Boric a Xile i en altres llocs de la regió, els governs de l'anomenada 'marea rosa' només han aplanat el camí a l'ascens de les forces més dretanes i a la intensificació dels atacs contra la classe obrera. El major perill al qual s'enfronta la classe obrera llatinoamericana és l'absència d'una direcció revolucionària basada en un programa internacionalista i socialista. Això ha de ser respost a través de la construcció de seccions del Comitè Internacional de la Quarta Internacional (CICI).
(Publicat originalment en anglès el 28 de maig de 2023)
Informació enviada per World Socialist Web Site a Maxi Martos, redactor de las afueras.