Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 05 Agost 2020

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 

Enrique Negueruela escrivia a Nova Tribuna el passat 24 de març:

 ! Que es fotin ', es va sentir al Congrés dels Diputats, provinent de la bancada del PP, aquell dia de juliol del 2012. Andrea Fabra es dirigia a tots els aturats d'Espanya, ! Que se jodan¡, després d'escoltar les paraules de Rajoy, "per animar la recerca activa de feina els nous receptors que s'incorporin a la prestació la veuran reduïda a partir del sisè mes del 60 al 50% de la base reguladora."

Aquestes paraules de M. Rajoy emulaven les paraules d'un conegut  economista americà, Edmund S. Phelps, professor de la Universidat de Columbia, que deia que " L'assalariat d'Amèrica del Nord que perd el seu treball ha d'aconseguir ràpidament un altre. Els subsidis d'atur representen una proporció molt baixa del seu salari original. Els rep durant sis mesos com a màxim. No rep ajuda social complementària. En una paraula, es troba nu i reduït als seus propis mitjans.....

Les persones aturades de llarga durada són els que més desprotegides han estat. Entre 2012 i 2017 hi ha hagut una mitjana d'una mica més de tres milions de persones que portaven un any a l'atur de les quals una mica menys de 800 mil estaven protegides, una de cada quatre, un 26%. La mitjana de l'any passat, 2019, ha estat de 1.524.430 persones aturades de llarga durada, de les que 1.161.378 eren desprotegides, un 76,2%.

 

Reforma laboral de PP de l'any 2012, o la culpa de la crisi la tenen els treballadors aturats, per estar aturats.

Al juliol de 2012, amb Guindos com a factòtum econòmic, el govern de Rajoy realitza la retallada de prestacions en un ambient en el qual semblaria que des de la bancada de la dreta se li tira la culpa a les persones aturades de la seva manca d'ocupació. Rajoy anuncia la retallada de la prestació contributiva dient: "Insisteixo, senyories, per animar la recerca activa de feina els nous receptors que s'incorporin a la prestació la veuran reduïda a partir del sisè mes del 60 al 50% de la base reguladora ".

Al mateix temps, des de les bancades del seu partit s'escolta el "Que es fotin" d'Andrea Fabra als aturats. A més de la retallada de la prestació contributiva anunciat en el ple, retalla també els subsidis. Aquestes retallades els fa públics al BOE de dissabte 14 de juliol. Durant tot el període governat pel PP, entre 2012 i 2017, la taxa de protecció per atur no ha arribat a una persona aturada de cada tres, un 31%.

 

grafico 1

L’anomenada reforma laboral impulsada pel Govern espanyol (PP) va iniciar el seu camí amb l’adopció del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral (BOE núm. 36, d’11 de febrer de 2012; la correcció d’errades es va publicar en el BOE núm. 42, de 18 de febrer de 2012) norma que ja en vigor ha estat tramitada com a projecte de llei a les Corts Generals espanyoles i convalidats els seus objectius i continguts clau (al marge de certes modificacions produïdes en el marc de la “flexibilitat interna” de les empreses) per la Llei 3/2012, de 6 de juliol, que porta el mateix títol del Decret llei del qual deriva ( BOE núm. 162, de 7 de juliol de 2012). Aquesta legislació ha alterat substancialment la regulació de les relacions laborals a Espanya, principalment emmarcada en el Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova la refosa de la Llei de l’Estatut dels treballadors (en endavant, LET), justificant-ho en la gravetat de la situació econòmica i de l’ocupació la recerca de la garantia de flexiseguretat.

L’empresari pot modificar les previsions previstes en el contracte laboral, incloent-hi la possibilitat de canviar la quantia salarial que rebi el treballador, i fins i tot s’atorga a l’empresa més quotes de poder per alterar les condicions fixades en determinats pactes col·lectius que siguin aplicables als treballadors

IMGP3519

"De fet, la normativa laboral possibilita que l’empresa, sense l’acord previ dels treballadors o dels sindicats, prengui la decisió de modificar substancialment les condicions de treball aplicables a un col·lectiu de treballadors, així com també de les condicions establertes en pactes convencionals a què hagin arribat empresaris i representants dels treballadors."

En tot cas, la clau de volta de la reforma laboral en relació amb l’anomenada flexibilitat interna està en la comprensió àmplia que es fa de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció en qualitat de motivacions que justifiquen la decisió de l’empresari de modificar les previsions previstes en el contracte laboral, incloent-hi la possibilitat de canviar la quantia salarial que rebi el treballador, i fins i tot s’atorga a l’empresa més quotes de poder per alterar les condicions fixades en determinats pactes col·lectius que siguin aplicables als treballadors. De fet, la normativa laboral possibilita que l’empresa, sense l’acord previ dels treballadors o dels sindicats, prengui la decisió de modificar substancialment les condicions de treball aplicables a un col·lectiu de treballadors, així com també de les condicions establertes en pactes convencionals a què hagin arribat empresaris i representants dels treballadors (sempre que siguin pactes col·lectius fets al marge de les previsions de l’Estatut dels treballadors). En aquest sentit, aquesta opció presa pel Govern ha estat també objecte de queixa pel recurs d’inconstitucionalitat presentat davant el Tribunal Constitucional espanyol en què s’al·lega que aquesta regulació vulnera el reconeixement constitucional de la força vinculant dels convenis col·lectius (art. 37.1 de la Constitució espanyola). El fonament d’això és, segons el recurs, que arran la regulació en matèria de modificacions substancials de les condicions de treball, la decisió d’alterar el que està pactat col·lectivament ni tan sols depèn d’una tercera part aliena a les parts contractants (com podria ser un àrbitre), sinó que és el mateix empresari qui ho decideix lliurement de forma unilateral, amb el simple requisit previ de submissió a un període previ de consultes amb els representants dels treballadors que resulta preceptiu, però no vinculant. Aquesta opció del legislador de permetre la modificació unilateral dels acords o pactes col·lectius no estatutaris devalua per complet la seva força vinculant reconeguda constitucionalment.

1 de mayo 2019 2006 01 02 17 52 51 0068 opt 1

 

"El conflicto de Nissan expresa una de las debilidades de España en el marco de una economía globalizada, al no disponer de ningún resorte para incidir de manera directa en las decisiones estratégicas de las grandes corporaciones",segons Joan Coscubiela.

Segons expresa Joan Coscubiela en l'article d'opinió al diari digital Eldiario.es, del 29 de juny del 2020, intitulat Nissan, hay partido  "...Una debilidad que fue a más con la Reforma Laboral del PP del 2012. Al derogarse la autorización administrativa previa en los casos de rescisión de contratos por causas económicas, técnicas, organizativas o de producción, debilitó la posición negociadora de los sindicatos –ese fue uno de sus grandes objetivos. Además, con esta decisión el Estado español se autolesionó, al amputarse una parte de su soberanía política para intervenir en decisiones de fuerte impacto económico y en el empleo.La derogación de la autorización previa del artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores es un claro ejemplo del llamado "capitalismo del desastre" que aprovecha las grandes crisis para imponer reformas regresivas, que en condiciones normales serían inviables.

Intuyo que la batalla (se refiere a NISSAN) será intensa porque los trabajadores y sus sindicatos deben compensar la pérdida de derechos legales infligida por la Reforma Laboral del 2012 con más lucha y una mayor movilización. Este es uno de los efectos colaterales que se provocan cuando se cierran las vías de negociación y participación sindical– como la del artículo 51 del antiguo Estatuto de los Trabajadores; se provoca la radicalización de los conflictos laborales."

 1 de maig del 2019 2006 01 02 17 53 15 0070 opt

 

La Reforma laboral del 2012 en la contractació estable estableix un període de prova d'un any, segons l'estudi de l’impacte de les reformes laborals, d’ocupació i de seguretat social en el marc competencial de la Generalitat de Catalunya, realitzat per Ferran Camas Roda (dir.) Judit Baseiria Martí, Cristina López Roca, Mercedes Martínez Aso, Mónica Polo Mercader i Núria Pumar Bertran.

El nou contracte laboral indefinit de suport a emprenedors (en endavant, CIRE),  gaudeix de diferents incentius econòmics, consistents bàsicament en l’obtenció per l’empresa d’una deducció fiscal de 3.000 euros, així com en la bonificació de diferents quantitats econòmiques en les cotitzacions que l’empresa paga a la Seguretat Social.

Començant pel subjecte empresarial que pot concertar aquesta contractació, la normativa la limita a les empreses de menys de 50 treballadors en el moment de la contractació, i, a més, aquestes no poden haver fet acomiadaments improcedents per causes objectives ni haver portat a terme acomiadaments col·lectius (aquesta limitació està vigent en tot cas a partir del 13 de febrer de 2012 i per al mateix lloc i centre de treball que es cobreixi amb el treballador). 

En tot cas, la reforma laboral ha vinculat a aquest contracte, de forma imperativa, un període de prova específic: en concret, d’acord amb la normativa aquest contracte ha d’incloure necessàriament un període de prova, el qual haurà de ser d’un any en tot cas. 

El recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma laboral presentat per diversos grups parlamentaris d’esquerra de les Corts Generals espanyoles davant el Tribunal Constitucional espanyol segons l’escrit del recurs, la imposició del període de prova “d’un any en tot cas” vulnera diversos preceptes de la Constitució espanyola, com ara el dret al treball, consagrat en l’article 35.1, ja que la possibilitat que l’empresari utilitzi la fi d’un període de prova tan llarg per extingir alhora la relació laboral sense haver d’aportar cap causa que ho justifiqui, com està acceptat en relació amb qualsevol període de prova, suposa una vulneració del principi d’estabilitat en l’ocupació que es deriva del dret constitucional al treball. A més, segons el recurs, la regulació prevista pels CIRE no fa altra cosa que dissenyar, sota l’aparença d’un contracte indefinit, un veritable contracte temporal sense cap motivació temporal per a l’empresa, sotmès al lliure desistiment per part d’aquesta durant un any. A més, segons el recurs, el període de prova dissenyat pels CIRE suposa una discriminació injustificada entre treballadors indefinits amb aquest període de prova i treballadors contractats temporalment, ja que mentre els primers poden veure extingida la seva relació laboral a la fi del període de prova sense cap tipus d’indemnització, els segons sí que tenen dret a una indemnització a la finalització del contracte.

En materia de contratación y empleabilidad la Reforma Laboral del PP va representar, segons el sindicat UGT:

Nuevo contrato indefinido de apoyo a los emprendedores, para las empresas de menos de 50 trabajadores, con período de prueba de un año.

Modificación del contrato para la formación y el aprendizaje, alargando la edad máxima hasta los 30 años y haciéndolo más flexible.

Posibilidad de realizar horas extraordinarias en los contratos a tiempo parcial.

Consideración de las empresas de trabajo temporal como agencia de colocación.

Permiso retribuido de 20 horas anuales de formación para trabajadores con al menos un año de antigüedad.

Supresión del contrato indefinido de fomento.

2019 06 17 00 29 08 0067

La prioritat aplicativa del conveni d’empresa i el règim d’ultraactivitat.

La reforma laboral ha suposat donar prioritat als convenis col·lectius empresarials. De fet, ja inicialment el Reial decret llei 3/2012 va modificar la LET de forma que s’atribuís als convenis d’empresa la regulació prioritària de les següents matèries: a) Quantia de salari base i complements salarials. b) Abonament o compensació d’hores extraordinàries

L’empresa passa a tenir una posició més forta referent a la continuitat o no d'un conveni, ja que sap que arribat el període d’un any des la pèrdua de vigència de l’anterior conveni, pot tornar a renegociar totes les condicions laborals, o senzillament no negociar i imposar les condicions mínimes que pugui disposar la llei.

A partir  del RD, un cop transcorregut un any des de la denúncia d’un conveni col·lectiu sense que s’hagi acordat cap altre conveni o dictat un laude arbitral, aquell perdrà, excepte pacte en contrari, la seva vigència i s’aplicarà, si hi hagués, el conveni col·lectiu d’àmbit superior que hi fos d’aplicació. En conseqüència, ara és l’empresa qui passa a tenir una posició més forta, ja que sap que arribat el període d’un any des la pèrdua de vigència de l’anterior conveni, pot tornar a renegociar totes les condicions laborals, o senzillament no negociar i imposar les condicions mínimes que pugui disposar la llei.

Segons el Recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Grup Parlamentari Socialista i el Grup d’IU, ICV-EUiA, CHA: la Izquierda Plural, “la preferencia absoluta e incondicionada del convenio colectivo de empresa respecto de otros ámbitos o niveles negociales, excluyendo incluso a estos efectos que los interlocutores sociales puedan establecer reglas diversas de articulación y concurrencia entre convenios colectivos al respecto, tal como se encuentra regulada en el art. 84.2 del Estatuto de los Trabajadores según la redacción dada por el artículo 14 dos de la norma impugnada, vulnera los reconocimientos constitucionales de la libertad sindical y del derecho a la negociación colectiva previstos respectivamente en los artículos 28.1 y 37.1 de la Constitución”.

Per al Recurs, conforme a la regulació de l’article 84.2 de la LET, la negociació col· lectiva sindical, contingut bàsic de la llibertat sindical constitucionalment tutelada, pot veure’s postergarda en la seva capacitat de regulació laboral amb lesió del dret a la negociació col·lectiva i, singularment, de l’acció sindical emparada a través de la llibertat sindical, com a conseqüència de l’aplicació de convenis col·lectius negociats per subjectes representatius no sindicals.

1 de maig 2019 opt

En matèria d'acomiadament, es van implementar, entre altres les següents mesures, segons el sindicat UGT.


Reducció de la indemnització per acomiadament declarat improcedent: de 45 a 33 dies per any de servei, amb un màxim de 24 mensualitats, en lloc de 42.

Supressió de el conegut com acomiadament exprés (reconeixement per l'empresari de la improcedència de l'acomiadament per fer els seus efectes immediats, previ pagament de la indemnització).

Ampliació i flexibilització de les causes per acomiadament col·lectiu i individual objectiu (indemnització de 20 dies per any, amb màxim de 12 mensualitats), especialment de les econòmiques.

Supressió de l'autorització administrativa en els processos col·lectius: acomiadaments (ERO), suspensions temporals de contractes i reduccions de jornada.

Supressió dels salaris de tramitació en el cas de l'acomiadament improcedent, quan els treballadors recorrin l'acomiadament.

En matèria de modificació de les condicions de treball:

Augment de les facilitats empresarials per modificar unilateralment les condicions de treball, incloent els salaris. Ampliació de la possibilitat de despenjar-se de les condicions fixades en conveni col·lectiu a totes les condicions laborals (abans només de les salarials).

En matèria de negociació col·ectiva:

Prioritat aplicativa dels convenis d'empresa enfront dels d'àmbits sectorials.


Eliminació de la "ultraactivitat": les condicions de l'conveni decauen transcorregut un any des del final de la seva vigència, si no hi ha pacte entre les parts.

 1 de maig del 2019 2006 01 02 17 56 50 0080 opt

El sindicat CCOO considera, segons l'informe intitulat "L'impacte de la Reforma Laboral de l'any 2012 en la negociació col·lectiva (2013-2015), realitzat l'any 2016, que la reforma laboral de PP, de l'any 2012, ha provocat un increment de la taxa d'atur, de la precarietat laboral, de la pobresa i la desigualtat; devaluació salarial per aconseguir un augment de la productivitat; ruptura de l'equilibri entre les parts en la negociació col·lectiva incrementant el poder empresarial a través de diverses vies: mitjançant la descentralització de la negociació, potenciant l'àmbit d'empresa enfront de l'sectorial, atorgant la prioritat aplicativa a l'conveni d'empresa en aspectes tan fonamentals com el salari i ampliant l'opció de la desvinculació en l'empresa de les condicions laborals fixades pel conveni sectorial; la modificació substancial de condicions de treball, ....

Convenis de nova creació.

Les noves unitats de negociació col·lectiva d'àmbit d'empresa s'han multiplicat arran de la modificació de l'art. 84.2 ET, realitzada a la reforma laboral de 2012. El nombre de nous convenis, fonamentalment d'àmbit empresarial, augmenta de forma important el 2012 respecte al 2011, però sobretot és en 2013 i 2014 quan es produeixen els majors augments i tot i que en 2015 la xifra registrada és també bastant superior a la de 2012, en aquest últim any s'ha produït una important disminució respecte als dos anys previs


La realització de l'informe ha estat a càrrec d'un equip de treball integrat per: Rita Moreno Preciado, de la Secretaria Confederal d'Acció Sindical de CCOO (coordinació general i capítol I); Esmeralda Sanz Berzal, de la Secretaria Confederal d'Acció Sindical de CCOO (elaboració de la mostra de convenis i capítol II.1); Jesús Creus Aguilera, de la Fundació Primer de Maig (capítols II.2, II.3 i III.2); José Manuel Lago Peñas, de l'Gabinet Econòmic Confederal de CCOO (capítol III.1); i Fernando Rocha Sánchez, de la Fundació 1r de Maig (coordinació general i capítol IV).

 

El sindicat de la CGT recorda que la reforma del 2012 va suposar un cop de puny als drets dels treballadors, afectant tant a les indemnitzacions i raons d'acomiadament fins a la protecció mitjançant els convenis col·lectius.

Des del sindicat CGT  assenyalen que no només s'ha de derogar la reforma de 2012, també cal modificar la qual el Govern socialista de Rodríguez Zapatero, que va introduir retallades en els drets laborals que van obrir la porta la següent reforma.

El Reial Decret Llei 10/2010 o l'anomenada Reforma Laboral de 16 de juny de 2010, va facilitar a les empreses l'acomiadament individual i col·lectiu per raons econòmiques, tècniques, organizatives i productives; el va fer més fàcil, més ràpid i més barat.

En els últims dos anys, 2008 i 2009, s'havien perdut en el nostre país més de 2 milions de llocs de feina i l'atur havia crescut en dos milions i mig de persones, el que va duplicar la taxa d'atur fins apropar-se al 20%. Un atur d'aquesta magnitud constituia el primer problema per als ciutadans i les seves famílies i supossava un pes inassumible pel desenvolupament econòmic i per a la vertebració social del regne d'Espanya.

El Reial Decret-Llei 10/2010 es va convalidar pel Congrés definitivament el 9 de setembre de l'any 2010 i va modificar els acords signats l'any 2006 entre el govern i els agents socials. La reforma va tenir el seu orígen en un Reial Decret-Llei del Govern, en juny del mateix any, durant el segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero com a President, i que va entrar en vigor el 18 de juny, després de la seva publicació al BOE.

El Reial Decret Llei 10/2010 va disminuir l'indemnització que han de pagar les empreses, sigui quin sigui el contracte del treballador, per l'extinció contractual mitjançant expedients de regulació (EREs) dins i fora del Concurs i pels acomiadaments objectius.

FOGASA (el Fons de Garantia Salarial) va financiar una part de les indemnitzacions, a partir de l'aprovació d'aquesta reforma laboral, sense que s'incrementessin les aportacions empresarials. D'aquesta manera es sufragen acomiadaments inprocedents amb diners públics.

 

Les ETT

La reforma laboral iniciada va potenciar la intervenció de les empreses de treball temporal (ETT) com a entitats que, segons la normativa aprovada, "contribueixen a la creació de llocs de treball". En aquest sentit, es permet que puguin actuar com a “agències de col·locació” privades de caràcter lucratiu i, per tant, a més de mantenir la funció que tradicionalment han tingut les ETT de cedir treballadors a altres empreses usuàries, també podran intervenir a partir d’ara en la funció d’intermediació entre empresaris i treballadors per a l’accés a l’ocupació per part d’aquests últims. Per aconseguir que les ETT puguin casar les ofertes de treball amb les demandes de les empreses, la Llei 3/2012 els ordena una sèrie de requisits de fàcil compliment; bàsicament, la necessitat d’obtenir una autorització davant l’autoritat laboral, excepte aquelles que des del mes de febrer de 2012, data d’entrada en vigor del Reial decret llei 3/2012, haguessin presentat una simple “declaració responsable” dels seus recursos per actuar com a agència de col·locació davant els serveis públics d’ocupació, i, finalment, l’obligació de garantir la gratuïtat del seus serveis als treballadors.

 

Imatges i informe de M.Martos.

 

 

 

 

 

 

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto