Una excavadora descàrrega els cossos dels palestins assassinats per Israel en una fossa comuna en Rafah, Franja de Gaza, dimarts 26 de desembre de 2023. [AP Photo/Fatima Shbair] 

El nombre de morts a Gaza supera els 30.000, mentre els Estats Units intensifica la guerra a Orient Pròxim.

________________________________________________________________________________

Euro-Med Monitor va informar el divendres que 30.676 palestins han mort en atacs de les Forces de Defensa d'Israel (IDF) des del 7 d'octubre, tenint en compte tant aquells els cadàvers dels quals han estat identificats com els que porten desapareguts més de dues setmanes, la majoria sepultats sota els enderrocs d'edificis demolits.

Entre les víctimes mortals hi ha 12.040 nens, 6.103 dones, 241 treballadors sanitaris i 105 periodistes. Altres 58.960 persones han resultat ferides en l'atac. En tota la Franja de Gaza, milers de cadàvers romanen insepults, entre ells centenars al llarg de les carreteres utilitzades per les forces d'ocupació israelianes. Euro-Med va informar que el 4% de la població de Gaza està morta, ferida o desapareguda.

Una proporció similar de la població estatunidenca equivaldria a més de 13 milions. Fins avui, 1,9 milions de palestins s'han vist desplaçats internament, la qual cosa suposa el 90% de la població de Gaza. Molts s'han vist obligats a fugir diverses vegades. En poc menys de tres mesos, Israel ha destruït o danyat aproximadament el 70% de la infraestructura civil de Gaza, segons va informar Euro-*Med, incloent la sorprenent xifra de 247.696 habitatges, 318 escoles i 169 instal·lacions sanitàries. La contínua destrucció de Gaza va acompanyada de creixents demandes de desplaçament permanent de la població palestina.

El dimecres, el Times of Israel va informar que 'el reassentament 'voluntari' de palestins de Gaza s'està convertint lentament en una política oficial clau del govern, i un alt funcionari va afirmar que Israel ha mantingut converses amb diversos països per a la seva possible absorció'. En una declaració el divendres, el cap humanitari de les Nacions Unides, Martin Griffiths, va declarar: 'S'està produint un desastre de salut pública. Les malalties infeccioses s'estan estenent en els refugis superpoblats mentre els embornals es desborden. Unes 180 dones palestines donen a llum diàriament enmig d'aquest caos. La població s'enfronta als majors nivells d'inseguretat alimentària mai registrats. La fam està molt a la vora'.

En una altra declaració, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) va informar: 'Els nens de Gaza estan atrapats en un malson que empitjora cada dia que passa'. Catherine Russell, directora executiva d'UNICEF, va declarar: 'Els nens i les famílies de la Franja de Gaza continuen morint i resultant ferits en els combats, i les seves vides corren cada vegada més perill degut a malalties predictibles i a la falta d'aliments i aigua. Tots els nens i civils han d'estar protegits de la violència i tenir accés a serveis i subministraments bàsics'. I va afegir: 'Gaza s'ha tornat senzillament inhabitable. Els seus habitants són testimonis d'amenaces diàries a la seva pròpia existència, mentre el món observa'.

Però aquest bany de sang és només el preludi del que s'està convertint ràpidament en una nova gran guerra dels Estats Units en tot Orient Pròxim. El divendres, Politico va publicar un article en el qual s'informava que funcionaris de l'administració Biden admeten que 'la guerra a Gaza s'ha intensificat oficialment molt més allà de les fronteres de la franja'. Politico, citant a quatre funcionaris estatunidencs anònims, va informar que 'funcionaris de l'administració Biden estan elaborant plans' per a 'escenaris que potencialment podrien arrossegar als EUA a una altra guerra a Orient Mitjà'. La publicació va afegir: 'L'exèrcit està elaborant plans per a contraatacar als militants *Houthi recolzats per l'Iran que han estat atacant el transport marítim comercial al Mar Roig, segons tres funcionaris estatunidencs amb coneixement directe de les discussions'. I afegia: 'Això inclou atacar objectius hutíes a Iemen, segons un dels funcionaris, una opció que els militars han presentat prèviament.'

La planificació del Pentàgon per a atacar Iemen va ser reportada prèviament pel Wall Street Journal. Els EUA també estan tractant de 'anticipar i defensar-se de possibles atacs contra els EUA per les forces recolzades per l'Iran a l'Iraq i Síria, d'acord amb un dels funcionaris', va informar Polític.

Amb aquest teló de fons, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, va partir el dijous de viatge per Orient Mitjà, incloent una parada destacada a Israel, per a coordinar la següent fase de la guerra. El mateix dia de la partida de Blinken, els Estats Units va dur a terme el dijous un atac il·legal amb míssils contra Bagdad, l'Iraq, en l'última escalada de l'envestida estatunidenca-israeliana en tot Orient Mitjà. L'objectiu de l'atac era Mushtaq Jawad Kazim al-Jawari, membre d'una milícia proiraní, que segons l'Iraq era membre de les seves forces de seguretat. El Ministeri d'Afers exteriors de l'Iraq va emetre una 'enèrgica condemna' del que va qualificar de 'flagrant atac' contra la caserna general militar iraquiana.

En una carta enviada el divendres al Congrés, Biden va justificar l'atac declarant: 'Vaig dirigir aquestes discretes accions militars d'acord amb la meva responsabilitat de protegir als ciutadans dels Estats Units tant al país com a l'estranger i en defensa dels interessos de seguretat nacional i política exterior dels Estats Units'. En resposta, el primer ministre iraquià, Mohammed Shia al-Sudani, va declarar que el govern iraquià prendria mesures per a expulsar als 2.500 soldats estatunidencs estacionats al país. 'El govern està fixant la data d'inici de la comissió bilateral per a posar en marxa els acords necessaris per a posar fi de manera permanent a la presència de les forces de la coalició internacional a l'Iraq', va declarar al-Sudani en un comunicat.

Els Estats Units, per part seva, continua concentrant tropes, vaixells de guerra i avions a Orient Pròxim. En una declaració el dimecres, el portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, va afirmar que els Estats Units no 's'arredrará davant la tasca de defensar-nos a nosaltres mateixos, els nostres interessos, els nostres socis i el lliure flux del comerç internacional'. Kirby va advertir: 'Per a aconseguir aquests objectius, hem establert i continuarem mantenint una important presència de forces a Orient Mitjà, inclòs un significatiu poder militar 'ofensiu''.

(Article publicat originalment en anglès el 6 de gener de 2024)