Gaza: !Vaya ejemplo el del Parlamento español con respecto a Gaza y a Ucrania. Nuestros políticos saben lo que es mejor para la industria del armamento y nos preparan para la paz eterna mundial.¡
Cuando veas a tu vecina maltratada, vejada, vilipendiada y asesinada no se te ocurra romper relaciones diplomáticas con aquel o aquellos que la han asesinado, ni enviarles a la justícia, ni llamar a la policía, cómprales el arma con la que la han asesinado y envíales un giro postal con matasellos de EEUU.
Posiblemente el tipo de sociedad que hemos conformado hasta el momento y que vamos a seguir perpetuando hasta nuestra desaparición no sea aquella que nos permitió subsistir a todos los peligros durante la prehistoria del hombre, es decir, la comunidad primitiva y sus relaciones de solidaridad, la lucha conjunta contra el clima, los animales feroces, las plagas, las epidemias, las enfermedades, etc. Más tarde llegó El régimen de la esclavitud. La base de las relaciones de producción de este régimen era la propiedad privada del esclavista no sólo de los medios de producción, sino también de los propios trabajadores: los esclavos. Esta propiedad del esclavista sobre los esclavos y cuanto ellos producían venía impuesta por el nivel del desarrollo de las fuerzas productivas de la época, suficientemente alto para que fuese posible la explotación de los trabajadores.
Sin embargo, dicho nivel era aún tan bajo, que se podía explotar a los trabajadores, apropiarse parte del producto por ellos producido, sólo reduciendo su consumo al mínimo, dejándoles lo estrictamente imprescindible para que no se muriesen de hambre. Esto podía hacerse únicamente privando a los explotados de toda clase de derechos, reduciéndolos a la situación de «instrumentos parlantes» y aplicándoles las medidas de coerción más feroces.
Pero el cinismo con el que estamos conduciendo a las generaciones futuras a su desaparición, a través de guerras, tratados con plataformas bélicas, desaparición de derechos básicos, etc. es inconcebible para la sociedad democrática que dicen y decimos representar todas y todos hoy día.
El Parlamento español votó el pasado 29 de febrero las siguientes proposiciones no de ley:
1.- Proceder a la suspensión de las relaciones diplomáticas con Israel hasta que cese la ofensiva sobre Gaza y Cisjordania:
A favor ...................................................37
En contra..............................................310
3.-REDOBLAR LOS ESFUERZOS PARA LOGRAR LA APERTURA DE CORREDORES HUMANITARIOS Y LA ENTRADA DE AYUDA HUMANITARIA EN GAZA, INCLUYENDO LA COORDINACIÓN A NIVEL EUROPEO PARA EL ENVÍO CONJUNTO DE AYUDA Y SU LANZAMIENTO POR VÍA AÉREA SOBRE LA FRANJA.
A favor...............................312
En contra ......................... 33
Abstención....................... 1
SE APRUEBA
PP: SÍ
PSOE: SÍ
VOX: NO
SUMAR: SÍ
BILDU: SÍ
ERC: SÍ
JXC: SÍ
PNV: SÍ
PODEMOS: SÍ
4.- PROMOVER EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA LA ADOPCIÓN DE SANCIONES ECONÓMICAS EJEMPLARES DE LOS CRÍMENES COMETIDOS EN GAZA - Y EN TODA PALESTINA- DESDE EL 7 DE OCTUBRE, INCLUYENDO AUTORIDADES DEL GOBIERNO DE ISRAEL Y COLONOS DE ASENTAMIENTO ILEGALES.
A favor...............................170
En contra ......................... 177
Abstención...................... 0
NO SE APRUEBA
PP: NO
PSOE: SÍ
VOX: NO
SUMAR: SÍ
BILDU: SÍ
ERC: SÍ
JXC: NO
PNV: SÍ
PODEMOS: SÍ
5.-PROMOVER EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA LA ADOPCIÓN DE UN EMBARGO TOTAL DE ARMAS A ISRAEL EN TODO EL TERRITORIO COMUNITARIO.
A favor...........................................169
En contra ..................................... 178
Abstención.................................. 0
NO SE APRUEBA
PP: NO
PSOE: SÍ
VOX: NO
SUMAR: SÍ
BILDU: SÍ
ERC: SÍ
JXC: NO
PNV: SÍ
PODEMOS: SÍ
6.- Promover la supspensión del Acuerdo de Asociación Estgratégica entre la Unión Europea e Israel.
A favor .............................................38
En contra .......................................189
7.- APOYAR LA INVESTIGACIÓN POR PARTE DE LA FISCALÍA DE LA CORTE PENAL INTERNACIONAL DE LOS CRÍMENES COMETIDOS EN GAZA Y CISJORDANIA DESDE EL 7 DE OCTUBRE, Y LOS PROCESOS DE RENDICIÓN DE CUENTAS DE SUS RESPONSABLES ANTE LA CORTE.
A favor........................................... 170
En contra ...................................... 177
Abstención .................................. 0
NO SE APRUEBA
PP: NO
PSOE: SÍ
VOX: NO
SUMAR: SÍ
BILDU: SÍ
ERC: SÍ
JXC: NO
PNV: SÍ
PODEMOS: SÍ
En Francia
¿Gaza? “No sabría decirle”
por Serge Halimi, marzo de 2024
Artículo publicado en Le Monde Diplomatique en español.
A medida que aumenta el número de víctimas civiles en Gaza, los dirigentes occidentales, que han decidido no tomar ninguna medida contra su aliado israelí, simulan deplorar su encarnizamiento. El presidente estadounidense Joseph Biden y su secretario de Estado Antony Blinken, jefes de filas de ese bando nimbado de virtud, son verdaderos virtuosos en la materia. Todos los días o casi comunican su exasperación, cuando no su cólera, contra Benjamín Netanyahu (cosa que a este le trae sin cuidado) mientras se desviven para que el Congreso estadounidense entregue a su Gobierno y a su Ejército 14.000 millones de dólares de ayuda suplementaria. En los medios de comunicación se asiste al nacimiento de un género de artículo, muy apreciado, consistente en desdibujar las entregas masivas de obuses y bombas occidentales con proclamas de buenas intenciones humanitarias (1).
La cosa no solo atañe a Estados Unidos y no solo a los periodistas (no a todos). Así, el pasado 12 de febrero, la cadena radiofónica francesa France Inter recibía a Boris Vallaud, presidente del grupo socialista en la Asamblea Nacional. El periodista Simon Le Baron sacó a colación “la catastrófica situación humanitaria”en Gaza antes de preguntarle al diputado –que es un actor político, no un simple comentarista–: “¿Acaso las palabras son suficientes?”, a lo que siguió una cascada de… palabras: “Espantoso”, “Miles y miles de muertos, niños, mujeres…”, “Falta de todo, agua, víveres, medicamentos…”. Para concluir, la siguiente proclama definitiva: “¡En todo caso, hay que pararlo, esto no puede ser!”.
En modo alguno apabullado por el virtuosismo verbal de su interlocutor –que no dudó en citar los versos de una canción de la cantante francesa Barbara sobre “los niños que son los mismos” en Gaza y en Jerusalén para añadir un extra de emotividad–, Le Baron dio a continuación la palabra a un oyente. Por una vez, y contrariamente al habitual presentador del espacio matutino, Nicolas Demorand, que lo hubiera interrumpido al cabo de unos cuantos segundos, el oyente logró juntar más de tres palabras seguidas. “Marc” le pidió entonces al diputado que, más allá de esas “palabras que no son suficientes”, le dijera, “concretamente […] si no hay que conseguir un embargo de las armas destinadas a Israel. Y pedir que Netanyahu y su Gobierno sean llevados ante el Tribunal Penal Internacional acusados de crímenes contra la humanidad, e incluso de genocidio”. “Marc”, por último, pidió que la justicia francesa se ocupara de “los ciudadanos con doble nacionalidad que sirven en el Ejército israelí para verificar que no sean culpables de crímenes de guerra”.
Las preguntas fueron precisas; las respuestas, no tanto. ¿Embargo de armas? “No sabría decirle”, admite Vallaud, en apariencia menos elocuente que cuando, segundos antes, citaba a Barbara. No obstante, el diputado francés sugirió que el presidente… estadounidense “siga dando pasos, que diga que lo que está sucediendo es inadmisible”. Le Baron no le dio tregua: “Muy en concreto, ¿los países occidentales deberían amenazar con sanciones o imponerlas?”. El diputado socialista de nuevo sacó a relucir su frase estrella: “Mire, no sabría decirle… En todo caso, es preciso que la presión diplomática sea, diría yo, sin ambages. […] Y no solo a propósito de Israel, evidentemente, sino también de Estados Unidos, que es el que tiene la llave”. Le Baron no se detuvo ahí: “La última pregunta era sobre los binacionales, los franco-israelíes que sirven en el Ejército israelí, ¿qué opina de ello?”. Oímos cómo Vallaud suspira, y luego: “Mire, no… Son ciudadanos binacionales obligados a hacer el servicio militar. Hay reglas del derecho de la guerra, y se imponen a todos los ejércitos”.
Resumiendo: lo que hace falta es que Biden regañe a Netanyahu, que Estados Unidos se valga más de su “llave” y que los militares con doble nacionalidad respeten el derecho de la guerra. Los niños de Gaza, que “son los mismos” que los de Ucrania o los de Jerusalén, casi pueden darse por salvados.
NECESITAMOS TU APOYO
La prensa libre e independiente está amenazada, es importante para la sociedad garantizar su permanencia y la difusión de sus ideas.
Per unes eleccions generals i una oposició contra la guerra als partits laborista i conservador!
Chris Marsden, Thomas Scripps 7 març 2024
El govern conservador del primer ministre Rishi Sunak ha declarat la guerra a la classe obrera britànica i a tots els que s'oposen a l'atac genocida d'Israel contra els palestins a Gaza.
En una declaració extraordinària pronunciada enfront del número 10 de Downing Street el divendres a la nit, Sunak va dir sobre les protestes pacífiques per un alto-el-foc que han mobilitzat a més d'un milió de persones: “En les últimes setmanes i mesos, hem vist un augment impactant de la pertorbació i la criminalitat extremistes. El que va començar com a protestes als nostres carrers, ha derivat en intimidació, amenaces i actes de violència planificats”.
El primer ministre Rishi Sunak fa la seva declaració des de Downing Street, Londres 1 de març de 2024 [Photo by Simon Walker/No 10 Downing Street / CC BY-NC-ND 2.0]
El significat dictatorial de les seves paraules va quedar clar quan Sunak va passar a descriure l'elecció de George Galloway al parlament de manera aclaparadora només unes hores abans, en una plataforma d'oposició a la guerra a Gaza, com 'més que alarmant'. Galloway va guanyar una majoria de 5.600 vots en les eleccions parcials de Rochdale, anul·lant la majoria de gairebé 10.000 del Partit Laborista, i va rebre més vots que els seus rivals conservadors, laboristes i demòcrates liberals combinats.
Que el primer ministre britànic no electe li digués a la nació que l'elecció de Galloway era il·legítima i part d'una amenaça a 'la nostra democràcia'era tan obertament hostil al procés democràtic que el comentari va ser —ridículament atès que la seva incendiària declaració va ser televisada— gairebé immediatament 'suprimit' de la transcripció oficial de la seva declaració publicada en el lloc web de Downing Street.
Captura de pantalla de la pàgina web de Downing Street que mostra el "discurs sobre l'extremisme" redactat per Sunak l'1 de març. [Photo: Open Government Licence]
El discurs de Sunak va exposar la seva intenció de criminalitzar l'oposició a l'imperialisme britànic, sobretot el seu suport al genocidi de Gaza, i de dur a terme una repressió policial contra els manifestants. Si bé el primer ministre va afirmar estar parlant contra 'els extremistes islamistes i l'extrema dreta', tot el seu discurs va estar dirigit contra les grans protestes contra la guerra i va consistir en repetides denúncies de les posicions sostingudes pels treballadors i els opositors d'esquerra a l'imperialisme que són un anatema per a l'extrema dreta.
En anunciar la fi de la separació tècnica de la presa de decisions entre la policia i el govern, Sunak va amenaçar: “Respecte que la policia tingui un treball difícil en la vigilància de les protestes que hem vist i que sigui operativament independent. Però hem de traçar una línia.”
Traçar la línia significa reprimir la protesta popular. 'Sí', va continuar Sunak, 'es pot marxar i protestar amb passió. Es pot exigir la protecció de la vida dels civils. Però no, no es pot cridar a la jihad violenta'. Va donar l'exemple de 'transmetre tropos antisemites en el Big Ben enmig d'una votació sobre Israel i Gaza'. Les paraules projectades van ser: 'Des del riu fins a la mar, Palestina serà lliure', 'Deixin de bombardejar Gaza', 'Alto-el-foc ja' i 'Detinguin la guerra ara'.
Aquests sentiments estan en aquests moments prohibits, qualificats com a part d'una 'agenda ideològica d'odi',equiparant una vegada més el antisionismo amb l'antisemitisme i 'la ideologia política extremista de l'islamisme'.
Està prohibit la 'crida a l'erradicació d'un Estat', amb el que s'entén l'oposició a un Estat israelià religiosament exclusivista i d'apartheid que ocupa terres palestines, descrit de nou per Sunak com a antisemitisme.
Aquells que lluitin per aquests punts de vista seran arrestats, deportats i expulsats dels seus treballs, escoles i universitats. Va denunciar una suposada amenaça de 'petits grups... hostils als nostres valors [que] no respecten les nostres tradicions democràtiques', per sembrar 'dubtes'sobre 'la història i els assoliments del nostre país' i per afirmar que 'el nostre país, i Occident en general, és l'únic responsable dels mals del món i que nosaltres, juntament amb els nostres aliats, som el problema'.
Les àrees d'especial preocupació van ser les escoles, on els objectius de la caça de bruixes de Sunak 'els diuen als nens que el sistema està manipulat en contra seva o que Gran Bretanya és un país racista' per a 'posar les ments impressionables en contra de la seva pròpia societat'. El seu govern 'redoblarà el nostre suport al programa Prevent', fundat pel govern laborista de Tony Blair després de la invasió il·legal de l'Iraq per a vigilar les institucions públiques i demonitzar als musulmans. Sunak va continuar: “Exigirem que les universitats detinguin l'activitat extremista al campus... El ministre de l'Interior ha donat instruccions que si els que són aquí amb visats decideixen vomitar odi en les protestes o tracten d'intimidar a la gent, els llevarem el seu dret a ser aquí”.
Els ministres porten setmanes exigint mesures més agressives contra les protestes. S'ha arrestat a estudiants i se'ls ha suspès de les seves universitats, i membres de corrents polítics d'esquerra han estat detinguts en manifestacions. Però el govern s'ha sentit cada vegada més frustrat per la falta d'una ofensiva real contra les manifestacions, que inclogui la prohibició de marxes, una vigilància policial més violenta i un nombre molt major d'arrestos. Per a la classe dominant, tal atac és ara essencial.
L'oposició a la campanya israeliana d'assassinats massius i neteja ètnica creix dia a dia, a mesura que la fam s'apodera de Gaza i les vides de desenes, si no centenars de milers més, estan en perill. S'amenaça amb una guerra regional catastròfica, impulsada per les potències imperialistes de l'OTAN ansioses per aixafar a l'Iran fins i tot mentre impulsen una escalada de la guerra a Ucraïna, incloent la discussió sobre el desplegament de tropes terrestres que els portaria a un conflicte directe amb una potència nuclear com Rússia.
El més perillós de tot és que la ira entre els treballadors i els joves sobre Gaza està dirigida políticament no sols contra el règim de Netanyahu, sinó també contra els seus còmplices tacats de sang en els partits conservador i laborista. Com va explicar el WSWS respecte a la victòria de Galloway en Rochdale: “La política a Gran Bretanya està sent trastocada pel genocidi recolzat per l'imperialisme a Gaza i la radicalització de milions de persones, en particular joves treballadors i estudiants. Una oposició antiimperialista i *antibélica als partits laborista i conservador s'està construint i buscant una solució política”.
George Galloway, el llavors líder del Partit Respecte, parla durant una entrevista en les seves oficines en el districte electoral de *Bradford *West, en *Bradford, Anglaterra, el 22 d'abril de 2015 [AP Photo/Jon Super]
Perseguir la guerra a l'estranger significa lliurar una guerra contra la classe obrera a casa. L'economia i tota la societat han de ser posades en peus de guerra, la qual cosa requereix una explotació cada vegada més brutal de la classe treballadora i la destrucció d'uns serveis socials ja delmats, com el Servei Nacional de Salut i l'educació. Això és incompatible amb la preservació dels drets democràtics més elementals.
La dictadura està a l'ordre del dia, sigui com sigui el partit que governi Gran Bretanya. Els comentaris del primer ministre tenien un tuf tan feixista que gairebé tots els partits polítics van intentar distanciar-se de la seva descarada islamofòbia i la seva denúncia autoritària de les protestes democràtiques pacífiques. No així el Partit Laborista, el líder del qual, Sir Keir Starmer, es va afanyar a declarar el seu suport. Sunak tenia 'raó en advocar per la unitat i condemnar el comportament inacceptable i intimidatori que hem vist recentment', va insistir Starmer. 'Els ciutadans tenen dret a ocupar-se dels seus assumptes sense intimidació i els representants electes han de poder fer el seu treball i emetre els seus vots sense por ni favoritisme. Això és una cosa acordada entre tots els partits i que tots hem de defensar'.
Mai hi ha hagut una identitat tan oberta entre el Partit Conservador i el Partit Laborista, ni tan sols quan l'execrable Blair era primer ministre. Als ulls de milions, Sunak i Starmer són polítics bessons, líders de dos partits que estan contra la classe treballadora, antidemocràtics i obertament proempresarials, proausteridad, prosionistas, proimperialistas i proguerra.
Starmer funciona com un primer ministre conservador a l'espera que l'hostilitat popular condueixi a la caiguda de la banda de criminals de guerra de Sunak. Res canviaria si desbanquessin al govern conservador en les eleccions previstes per a enguany. Però la classe obrera no pot deixar-se paralitzar pel front unit conservador-laborista. I no es pot esperar fins que el Partit Laborista demostri ser tan violentament hostil als interessos dels treballadors en el poder com ho ha estat en l'oposició.
Els treballadors i els joves han de prendre la iniciativa i expulsar a Sunak del seu càrrec abans que pugui complir les seves amenaces. Un govern que organitza una ofensiva estatal per a defensar una política criminal que duu a terme en contra dels desitjos de l'aclaparadora majoria de la població no té legitimitat. Cal plantejar l'exigència d'eleccions generals immediates.
Una votació nacional forçada en el parlament d'aquesta manera sobre el seu suport al genocidi de Gaza no sols interrompria l'agenda autoritària de Sunak; crearia les condicions per al desafiament més ampli, militant i políticament centrat en el 'partit de l'OTAN' sionista de Starmer. Proporcionaria un enfocament renovat per al descontentament social i polític generalitzat que va donar lloc a l'ona de vagues de l'any passat que va ser traïda per la burocràcia sindical que ara està ocupada defensant un govern de Starmer.
El Partit Socialista per la Igualtat duria a terme una campanya en qualsevol elecció general en completa oposició a tots els diputats laboristes i qualsevol suggeriment de votar per ells, sense importar quantes clàusules sense principis adjuntin a la seva afiliació a un partit autodeclarat de l'imperialisme britànic. Insistirà que l'única manera d'oposar-se a la guerra, la massacre a Gaza i l'assalt als drets democràtics al Regne Unit és la construcció d'un moviment socialista i antiguerra massiu en la classe treballadora internacional.
(Publicat originalment en anglès el 3 de març de 2024)
Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies. En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.
