Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 26 Mai 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

UNRWA SI ALGUNA VEZ HAS PENSAO EN HACERTE SOCIO O SOCIA DE UNRWA

Assetjament i enderrocament contra l'ONU per Gaza

_________________________________________________________________

La crisi de Gaza continua causant danys col·laterals: Nacions Unides sofreix un assetjament sense precedents tant a Gaza, on han perit uns dos-cents treballadors de l'organització, com a Nova York, on els alts càrrecs sofreixen pressions i campanyes de difamació per a limitar la seva ja minvat poder.


per Enrique Yeves, maig de 2024

Tot va succeir molt ràpid, en cap de setmana, i va ser impossible contenir l'absurda reacció en cascada de nombrosos governs occidentals en un frenesí diplomàtic esperpèntic per la seva falta de racionalitat. Era divendres 26 de gener i la Cort Internacional de Justícia (CIJ) emetia sobre les 13.00 hores (hora peninsular espanyola) la fallada preliminar contra Israel en el qual li demanava majors esforços per a evitar més morts i danys a Gaza. A penes un parell d'hores després el Govern israelià anunciava, sense facilitar proves, que 12 empleats de UNRWA (Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a Orient Pròxim, per les seves sigles en anglès) haurien participat en els atacs d'Hamàs del 7 d'octubre, notícia que les xarxes socials es van encarregar de propagar massivament en tot just minuts.

De manera immediata, un darrere d'un altre, els principals donants de la UNRWA anunciaven el cessament del seu suport a l'organització. Primer va ser els Estats Units, el principal contribuent, després Alemanya –segon major donant–, als quals va seguir el dissabte 27 i diumenge 28 de gener un degoteig continu: el Regne Unit, Itàlia, Països Baixos, Suïssa, Finlàndia, Austràlia, el Canadà, Estònia… fins a un total de 16. El dilluns al matí, a penes 48 hores després de l'anunci israelià, en ple cap de setmana de treball inaudit en les cancelleries occidentals, l'agència que cuida dels refugiats palestins es despertava amb la cancel·lació d'unes contribucions que aconseguien 450 milions de dòlars (uns 411 milions d'euros).

“Va ser un cap de setmana de bogeria. Va imperar una irracionalitat difícil d'entendre amb governs amb els quals treballem i hem treballat diàriament, amb una comunicació fluida, que en un cap de setmana decidissin cancel·lar les contribucions sense ni tan sols parlar amb nosaltres, basant-se només en el que deia el Govern d'Israel”, va assenyalar Philippe Lazzarini, comissionat general de la UNRWA, en conversa amb Le Monde diplomatique en espanyol. Fins avui el Govern israelià no ha facilitat cap prova de tan greus acusacions, però ha augmentat el número del personal imputat per col·laborar amb Hamàs a altres 450 treballadors. Una recerca independent donada a conèixer a l'abril a Nova York i dirigida per l'exministra d'Afers exteriors francesa Catherine Colonna va arribar a la conclusió que Israel encara no ha aportat proves que demostrin que el personal de la UNRWA estigui vinculat a organitzacions islamistes com Hamàs.

Molts van voler veure una cortina de fum per a tapar l'impacte mediàtic de la fallada de la CIJ. La veritat és que l'assetjament i enderrocament al qual estan sent sotmeses les Nacions Unides en general i la UNRWA en particular per part de Tel Aviv, amb el suport de poderosos aliats com Washington, ve des de lluny, però ha aconseguit unes quotes molt preocupants per a la comunitat internacional des de l'atac d'Hamàs del 7 d'octubre passat.

L'agència de l'ONU per als refugiats palestins és un bastió imprescindible per a sustentar el suport als palestins, especialment a Gaza, on, dels 2 milions d'habitants, 1,5 milions són refugiats de Palestina. El 80% de la població de Gaza depenia abans d'aquesta crisi de l'ajuda d'emergència de UNRWA, i el 59% estava classificada com a població en situació d'inseguretat alimentària. L'agència no sols opera a Gaza, sinó que també ajuda a altres 4,4 milions de refugiats palestins a Cisjordània, Jerusalem Est, Síria, Líban i Jordània, i és responsable de 8 campaments, 276 escoles (amb gairebé 300.000 alumnes) i 22 centres d'atenció primària (1).

El preu pagat pels treballadors de l'ONU a Gaza durant aquesta crisi no ha estat minso. Uns 200 treballadors de l'ONU han mort des del 7 d'octubre per l'atac israelià, que ha provocat ja uns 33.000 morts i 77.000 ferits, segons el Ministeri de Sanitat gazatí (aquesta xifra no inclou les nombroses víctimes que encara estan sota els enderrocs). Les accions de Tel Aviv estan clarament dirigides a eliminar a la UNRWA, i no comencen el 7 d'octubre amb l'atac d'Hamàs.

Per a Raquel Martí, directora executiva de UNRWA a Espanya, es tracta en primer lloc d'una organització incòmoda “perquè representa els drets reconeguts per la comunitat internacional dels refugiats palestins, inclòs el dret de retorn que tant preocupa –i no reconeix– Israel. A més, es tracta de l'organització més gran que gestiona tota ajuda humanitària que entra a Gaza. Acabar amb UNRWA és acabar amb la columna vertebral de l'ajuda humanitària a Gaza”.

Algunes fonts assenyalen que Israel i els Estats Units estarien negociant un pla per a eliminar a la UNRWA i substituir-la per alguna altra organització a la qual Washington destinaria els fons que ara nega a UNRWA, com podria ser ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) o el Programa Mundial d'Aliments (PMA), que depèn del finançament massiu dels Estats Units, controlada des de Washington i l'actual directora del qual executiva és Cindy McCain, la vídua del senador per Arizona i excandidat republicà a la presidència dels Estats Units en 2008 John McCain.


Explosiu informe sobre tortures

L'assetjament contra el personal de UNRWA ha escalat arran de l'atac d'Hamàs. L'agència ha elaborat un informe sobre tortures i maltractaments a detinguts palestins per les tropes israelianes i es basa en les declaracions de 1506 detinguts de Gaza i alliberats posteriorment a través del pas fronterer de Karem Abu Salem. Aquesta xifra incloïa 43 nens i 84 dones. Entre els alliberats hi havia 23 treballadors de l'agència de l'ONU i 16 familiars del seu personal, així com 326 jornalers gazatíes que treballaven a Israel (2).

“Els presoners van denunciar maltractaments durant les diferents etapes de la seva detenció. Entre els detinguts alliberats hi havia homes i dones, nens, persones majors, persones amb discapacitat, ferits i malalts, tots els quals van ser sotmesos a formes similars de maltractaments, segons testimoniatges de primera mà recollits per UNRWA. “Em colpejaven amb una barra metàl·lica extensible. Tenia sang en els pantalons i, quan la van veure, em van colpejar aquí” assenyala un palestí detingut de 26 anys.

Segons les denúncies, els maltractaments incloïen pallisses mentre se'ls tombava en un matalàs sobre enderrocs durant hores, sense menjar, aigua o accés a un excusat i amb les cames i les mans lligades amb brides de plàstic. Diversos detinguts van denunciar que els havien ficat en gàbies i atacat amb gossos. “Alguns detinguts alliberats, entre ells un nen, presentaven ferides de mossegades de gos”, assenyala l'informe. A més, s'amenaçava als detinguts amb un arrest prolongat, causar-los lesions o l'assassinat dels seus familiars si no proporcionaven la informació sol·licitada.

Aquest és el testimoniatge d'una dona palestina de 34 anys: “Em va mostrar tot el meu barri en una pantalla d'ordinador i em va demanar que els parlés de totes les persones que m'assenyalaven: qui és aquest, qui és aquesta, etc. Si no reconeixia a algú, el soldat amenaçava amb bombardejar la meva casa. Em va preguntar qui de la meva casa no s'havia anat al sud. Li vaig dir que els meus germans i el meu pare es van quedar a casa. Em va dir: si no confesses tota la informació, bombardejarem la teva casa i matarem a la teva família”.

Altres mètodes de maltractaments denunciats incloïen amenaces de danys físics, insults i humiliacions, com fer-los actuar com a animals o orinar-se damunt, l'ús de música alta i sorolls, privació d'aigua, menjar, somni i lavabos, denegació del dret a resar i l'ús prolongat d'esposes fortament atapeïdes que causava ferides obertes i lesions per fricció. Les pallisses incloïen cops contundents al cap, espatlles, ronyons, coll, esquena i cames amb barres metàl·liques i culates de pistoles i botes, que en alguns casos resultaven en costelles trencades, espatlles dislocades i lesions permanents.

Les dones van descriure haver estat exposades a maltractament psicològic, inclosos insults i amenaces, així com tocaments indeguts durant els escorcolls i intimidació i assetjament mentre tenien els ulls embenats. Tant a homes com a dones se'ls va obligar a despullar-se davant de soldades durant els escorcolls i ser fotografiats i filmats nus.

Una altra dona palestina de 34 anys relatava així els abusos que va sofrir: “Van demanar als soldats que m'escopissin, dient ‘aquesta és una de Gaza’. Ens colpejaven mentre ens movíem i deien que ens posarien pebre en les parts sensibles. Ens van tirar, ens van colpejar, ens van portar amb autobús a la presó de Damon al cap de cinc dies. Un soldat ens va llevar el hijab i ens van pessigar i van tocar el cos, inclosos els pits. Teníem els ulls embenats i sentíem com ens tocaven, empenyent els nostres caps cap a l'autobús. Comencem a estrènyer-nos per a intentar protegir-nos dels tocaments. Deien ‘guineu, guineu’. Els van dir als soldats que es llevessin les sabates i ens bufetegessin amb ells”.

La UNRWA va registrar també casos de palestins del personal de l'agència detinguts per les forces israelianes, inclosos alguns arrestats durant l'acompliment de les seves funcions oficials per a l'ONU, fins i tot mentre treballaven en les instal·lacions del propi organisme i en un cas durant una operació humanitària. “També van denunciar haver estat objecte d'amenaces i coaccions durant la detenció, sent pressionats durant els interrogatoris perquè confessessin per la força contra l'Agència, incloent que l'organisme té relacions amb Hamàs i que el personal de la UNRWA va participar en els atemptats del 7 d'octubre contra Israel”, assenyala l'informe.

Els maltractaments i abusos contra el personal de la UNRWA van incloure severes pallisses físiques i la tortura de l'ofegament simulat (waterboarding), resultant en un sofriment físic extrem; també van incloure pallisses per part dels metges quan acudien a assistència mèdica, atacs de gossos; i amenaces de violació i electrocució, entre altres maltractaments citats en l'informe. Per part seva, la UNRWA ha elevat protestes oficials a les autoritats israelianes pel tracte rebut pels membres de l'Agència mentre estaven en centres de detenció israelianes, sense que hagi rebut cap resposta fins a la data.
El cèrcol es trasllada a Nova York

El treball d'assetjament i enderrocament contra les Nacions Unides pel seu paper a Gaza no ha tingut lloc només a Orient Pròxim. En la seu central de Nova York s'han emprat totes les armes possibles per a minar el seu treball i desprestigiar a l'Organització. A més de les conegudes peticions de dimissió del secretari general, António Guterres, i d'altres alts càrrecs per part d'Israel, així com la inacció del Consell de Seguretat pel bloqueig constant exercit per Washington, un dels objectius preferits dels lobbies pro-israelians als Estats Units ha estat l'agencia ONU Dones i especialment la seva directora executiva, el jordà Avenc Bahous, acusada de no haver defensat els drets de les dones segrestades i víctimes de l'atac d'Hamàs. Encara que tant Bahous com ONU Dones van condemnar l'atac, les van acusar de fer-lo tarda i no preocupar-se per les dones israelianes.

Una eficaç campanya en contra seva, denominada “MeToo UNless ur a Jew” (‘Jo també, excepte si ets jueva’) fent joc de paraules amb la campanya feminista del “Me Too” i la sigla de Nacions Unides (UN en anglès) ha mantingut la tensió del lobby pro-israelià contra l'ONU i ha calat entre el públic estatunidenc (3). Per part seva, el National Council for Jewish Women (Consell Nacional de Dones Jueves) va retreure a Bahous la tardança a condemnar l'atac d'Hamàs, mentre que el passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, unes dues-centes dones es manifestaven enfront de la seu d'ONU Dones a Nova York portant pancartes i fotografies de les israelianes segrestades.

Un altre objectiu israelià ha estat Francesca Albanese, relatora especial sobre la situació dels drets humans en el territori palestí ocupat des de 1967 –un lloc independent nomenat pel Consell de Drets Humans de l'ONU– i una de les veus més crítiques contra Israel. Ha estat acusada d'antisemita per les seves contundents declaracions públiques en les quals qualificava l'ofensiva israeliana a Gaza com a “crim contra la humanitat”, parlava obertament de “neteja ètnica” i demanava un embargament internacional de venda d'armes a Israel. Les autoritats israelianes no li han permès visitar els territoris ocupats palestins per a fer el seu treball des que va ser nomenada al maig de 2022.

Albanese ha reconegut que ha rebut amenaces després de la publicació del seu informe sobre indicis de “genocidi” comesos per Israel contra la població palestina en el marc de la seva ofensiva militar en la Franja de Gaza. “Rebo amenaces, res que fins ara hagi considerat que requereixi precaucions addicionals. Pressió sí, però no canvia ni el meu compromís ni els resultats del meu treball”, va assenyalar en una roda de premsa a Ginebra (4).

Però ha estat en el camp de les finances on han trobat la baula més feble de l'ONU els crítics de l'organització. La tradicional tardança dels països membres a l'hora de pagar s'ha accentuat perillosament enguany. A l'abril, tan sols 10 països dels 193 membres de l'ONU havien mantingut el sistema de finançament voluntari. I només 70 països havien pagat íntegrament la seva part del pressupost ordinari, entre els quals no es trobava els Estats Units, el major contribuent, la qual cosa va forçar al secretari general, António Guterres, a manar el 25 de gener d'enguany una carta interna al personal de l'organització assenyalant una bateria de mesures d'urgència a causa de la falta de liquiditat, incloent-hi la congelació de llocs vacants, límits en els viatges i altres reduccions per a pal·liar el dèficit de 859 milions de dòlars que s'arrossega de l'any anterior.

La seu de Ginebra, la major després de Nova York, va haver de tancar parcialment el 22 d'abril passat –per segona vegada des de l'inici de l'any– i reduir dràsticament les seves activitats a causa de la falta de liquiditat. Segons Tatiana Valovaya, directora general de la seu, “l'ONU s'enfronta a la pitjor crisi econòmica dels últims anys per l'impagament de les quotes de nombrosos països, la qual cosa ha provocat un impacte molt negatiu en la nostra capacitat d'operació” (5).

Tots aquests factors estan conformant la tempesta perfecta sobre les Nacions Unides en una crisi que està posant a prova la seva capacitat de resistència davant el perill d'irrellevància en l'actual marc geopolític.
© Le Monde diplomatique en espanyol

 


NECESITAMOS TU APOYO

La prensa libre e independiente está amenazada, es importante para la sociedad garantizar su permanencia y la difusión de sus ideas.

 

(1) Enrique Yeves, “La ONU se la juega en Gaza”Le Monde diplomatique en español, diciembre 2023.

(2) “Detention and alleged ill-treatment of detainees from Gaza during Israel-Hamas War”, UNRWA, 16 de abril de 2024.

(4) Europa Press, “La relatora especial de la ONU para Palestina reconoce que recibió amenazas por el informe de ‘genocidio’ en Gaza”, 27 de marzo 2024.

(5) Thalif Deen, “UN in Geneva to Partially Shut Down– for Second Time– Due to Cash Flow Crisis”, 2 de abril de 2024, www.ipsnews.net

Enrique Yeves

Periodista especializado en temas relacionados con la ONU.
Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.