Aquestes paraules pertanyen a NORBERTO JAVIER DE LA MATA BARRANCO, catedràtic de Dret Penal de la Universitat del País Basc (Bilbao) .Advocat Responsable de la Divisió penal del Bufete Barrilero i Associats. Autor de deu llibres i més de cinquanta articles científics especialitzats en Dret Penal. Llicenciat en Dret (matrícula d'honor), Llicenciat en Criminologia i Doctor en Dret (Cum Laude). Professor convidat a les Universitats de Freiburg, Frankfurt i München (Alemanya), Firenze i Roma (Itàlia), Paris (França), New York, Berkeley i Internacional de Florida (E.E.U.U.) i Buenos Aires (Argentina), entre d'altres.
"La violació de domicili es pot resoldre en 24 hores, prèvia denúncia a l'autoritat competent, continua exposant el catedràtic de Dret Penal de la Universitat del País Basc, en l'article publicat el 10 de novembre de 2019, a la revista digital Almacén de derecho. No és cert que una persona que surt a comprar i torna a casa i la troba okupada hagi de romandre més de 24 hores fora d'ella. Si l'habitant, quan torna al seu habitatge, comprova que està ocupada pot acudir a la policia i denunciar el cas. I la policia, amb la percepció sensorial no primàriament directa, però si a través del que li comunica la persona denunciant, la veracitat pot ràpidament comprovar-se a través d'un padró municipal, una comprovació registral telemàtica o presencial, la mateixa credibilitat de la denúncia o la credibilitat de la informació que puguin aportar terceres parts, té "obligació de detenir", facilitant amb això l'entrada en l'habitatge del seu legítim habitant. Perquè el delicte s'està cometent. És flagrant. Se segueix vulnerant després de l'entrada il·legal la intimitat de l'habitant accedint al que és la seva vida més personal (la seva roba, les seves cartes, el seu tot)."
Si el teu habitatge habitual és okupat, el delicte es considera de "violació de domicili" i està penat segons el codi penal, en el seu article 202.1 amb la pena de presó de sis mesos a dos anys:
Article 202.
1. El particular que, sense habitar-hi, entri en un domicili aliè o es mantingui en la mateixa contra la voluntat del seu habitant, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
2. Si el fet s'executa amb violència o intimidació la pena és de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos.
No ha d'esperar la policia un Acte judicial que va a retardar tant la detenció?
No.
S'ha de detenir a qui aplana l'habitatge d'una altra persona ?.
Per descomptat!
No hem d'acudir a l'autoritat judicial perquè emeti el corresponent Auto?
¡En absolut!
No vulnerem la inviolabilitat de domicili de l'ocupant?
De cap manera!
Estem davant d'un delicte flagrant?
Sense dubte!
Això és el que ha entès ja, per fi, perfectament la Fiscalia de les Illes Balears (Comunitat especialment afectada pel fenomen), com explica en la Instrucció de la seva fiscal superior 764/19, de 10 de juny: el cos policial que rep la denúncia per qualsevol via:
"Ha de procedir directament i de forma immediata al desallotjament dels tercers ocupants i la seva detenció, si la força actuant ho estima oportú, instruint el corresponent atestat per tractar-se d'un delicte que s'està cometent havent d'evitar que es prolongui en el temps i produeixi majors efectes ".
Clica aquí si vols llegir la Instrucció del Fiscal Superior de les Balears 764/19 de 10 de juny.
Si el teu habitatge està buit i sense ús, el delicte de l'okupant és "d'usurpació". En aquest cas, tens la llei 5/2018, que permet desallotjar en només cinc dies a l'okupant sense títol d'un habitatge, quan el propietari és un particular:
"Si el demandant hagués sol·licitat la immediata entrega de la possessió de l'habitatge, en el decret d'admissió de la demanda es requerirà als seus ocupants perquè aportin, en el termini de cinc dies des de la notificació d'aquella, títol que justifiqui la seva situació possessòria. Si no aportés justificació suficient, el tribunal ha d'ordenar mitjançant interlocutòria el lliurament immediat de la possessió de l'habitatge a demandant, sempre que el títol que s'hagués acompanyat a la demanda és prou per a l'acreditació del seu dret a posseir. Contra el interlocutòria que decideixi sobre l'incident no es pot interposar cap recurs i es durà a efecte contra qualsevol dels ocupants que estiguin en aquest moment en l'habitatge. "
El mecanisme de recuperació que aborda la llei 5/2018 troba fonament en el que disposa l'article 441 del Codi Civil, que expressa que: «En cap cas pot adquirir violentament la possessió mentre existeixi un posseïdor que s'hi oposi. El que es crea amb acció o dret de privar a un altre de la tinença d'una cosa, sempre que el tenidor resisteixi el lliurament, haurà de sol·licitar l'auxili de l'autoritat competent »
Clica aquí si vols llegir la llei 5/2018.
Alejandra Jacinto, llicenciada en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Madrid i vicepresidenta de ALA (Associació lliure d'Advocades i Advocats), i membre de la Comissió Jurídica de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca (PAH) y la Plataforma d'Afectats per l'habitatge públic i sociall ( PAVPS), va explicar amb claretat la diferència entre violació del domicili i usurpació, en un article publicat el 17 d'agost de 2020, en eldiario.es, intitulat "Cortinas de humo".
"Sembla que toca aclarir alguns conceptes jurídics bàsics per evitar que s'estengui el pànic cada vegada que sortim a comprar el pa o si tenim la fortuna d'anar-nos uns dies a la platja. En primer lloc cal aclarir que el delicte d'usurpació d'habitatge (comunament anomenat delicte d'okupació) existeix des de la reforma de el Codi Penal de l'any 1995, curiosament l'any en què, al seu torn, es va detipificar la usura al nostre país. Així les coses, quan algú és víctima d'un delicte "d'okupació" pot acudir als tribunals a cercar empara (que és el que es fa en els estats democràtics i de dret, per molt que ara hagin proliferat les empreses que tracten de substituir el paper de l'Estat i l'Administració de Justícia i exercir de policies i jutges prenent-se la justícia pel seu compte).
En segon lloc, cal distingir entre el delicte de violació de domicili la regulació la trobem en l'article 202.1 de el Codi Pena i delicte d'usurpació regulat en l'article 245.2 de el Codi Penal. La diferència entre la comissió d'un delicte o un altre (així com les conseqüències per al que comet el delicte) radiquen en una qüestió fonamental; si l'habitatge és el teu domicili, on residiu, la teva residència o, per contra, es tracta d'un habitatge buit, en desús o desocupat. El primer dels casos, que és el que sol aparèixer en els mitjans de comunicació (la velleta a la qual la premsa no para de al·ludir però que ningú coneix, sí, aquesta que va al supermercat i quan torna hi ha una família vivint a casa) és un claríssim supòsit de violació de domicili i el que cometi el delicte serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys. A més la policia pot actuar ipso facto per desallotjar-. No és cert, per molt que ens diguin el contrari, que aquesta entranyable velleta no vagi a poder entrar al seu habitatge i desallotjar el delinqüent, fins i tot en aquest mateix moment."
Segons l'advocada Alejandra Jacinto, " estem més a prop que mai d'aconseguir que al nostre país hi hagi per fi una llei d'habitatge a nivell estatal. De fet, és un dels compromisos assolits per aquest Govern després de l'ingent esforç perquè això passi realitzat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca en els últims anys. A més, en alguns territoris com a Catalunya, el Sindicat de Llogaters al costat de desenes d'organitzacions socials estan a prop d'aconseguir, fins i tot, regular els preus dels lloguers. És per tant el moment idoni per enfangar el terreny si ets enemic dels drets socials i, a més necessites generar un marc amb el qual atacar les futures polítiques d'habitatge de Govern de coalició.
El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides ja ha condemnat Espanya en tres ocasions per violar el dret a l'habitatge. L'última vegada, al novembre de 2019 després de l'desnonament sense alternativa habitacional adequada d'una mare amb sis nens a càrrec que ocupava un habitatge buit d'una famosa entitat financera que va ser rescatada amb les arques públiques. El marge de maniobra de les males pràctiques exercides durant anys per part de les entitats financeres i el rebuig generalitzat de la societat a les mateixes està provocant que aquestes hagin de retorçar la realitat i utilitzar injustament suposades situacions de desprotecció de propietaris particulars per aconseguir impedir que s'aprovi legislació que contravingui els seus interessos."
La llei 5/2018 expresa amb rotunditat la situació en la que es troben moltes persones que han sigut desnonades durant la crisi del 2008:
"Com a conseqüència de la complexa i dura realitat socioeconòmica, s'ha produït en els darrers anys un considerable nombre de desnonaments de persones i famílies en sobrevinguda situació de vulnerabilitat econòmica i d'exclusió residencial. Per totes les administracions públiques s'han desenvolupat plans d'actuació per atendre aquestes situacions. De forma gairebé simultània, i en la major part dels casos sense que hi hagi cap relació amb situacions d'extrema necessitat, han aparegut també fenòmens d'ocupació il·legal premeditada, amb finalitat lucrativa, que, aprofitant de forma molt reprovable la situació de necessitat de persones i famílies vulnerables, s'han emparat en l'alta sensibilitat social sobre el seu problema per disfressar actuacions il·legals per motivacions diverses, poques vegades responent a l'extrema necessitat. Fins i tot, s'han arribat a ocupar il·legalment habitatges de lloguer social de persones en situació econòmica molt precària o propietat d'avis amb pocs recursos i per abandonar-les se'ls ha exigit el pagament de quantitats a canvi d'un sostre immediat, o s'ha extorsionat el propietari o posseïdor legítim de l'habitatge per obtenir una compensació econòmica com a condició per recuperar l'habitatge de la seva propietat o que legítimament venia posseint.
Local de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Sants.
El Govern municipal de la ciutat de Barcelona ha impulsat el segon paquet d’habitatges provinents d’entitats bancàries.
________________________________________________________________________
S’ha acordat la cessió de 50 pisos durant vuit anys i la compra de 131 habitatges per sota del preu de mercat, i s’ha exercit el dret de tanteig en 28 pisos, alhora que s’està avaluant la possibilitat de la mateixa via en 46 pisos més. El gruix d’aquests habitatges se situa als barris de la ciutat amb més emergència habitacional. L’alcaldessa, Ada Colau, que ha presentat les noves accions, ha explicat: “S’aplicarà tot el potencial de la llei per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.”
L’Ajuntament ha elaborat un pla per abordar la situació d’irregularitat de les famílies que ja viuen en habitatges de cessió o compra de les entitats financeres. Es durà a terme una regularització ordinària quan existeixi vulnerabilitat econòmica i un període d’ocupació superior als dos anys. Quan el temps de residència en l’habitatge sigui inferior, es tindran en compte altres criteris com l’arrelament al barri, l’escolarització de menors i els informes dels serveis socials. Només es regularitzaran, però, les ocupacions que no hagin generat cap molèstia a la comunitat de veïns.
Segons la Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, en el Registre d'habitatges buits de la Generalitat constaven un total de 44.690 pisos a tot Catalunya propietat d'entitats bancàries i de grans societats, al desembre de 2019.
Segons el decret llei 1/2015 de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges procedents de processos d'execució hipotecària, han de constar inscrits en aquest registre.
Decret 1/2015.
”El Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant.
”1. Es crea el Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant, amb caràcter administratiu, que depèn de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en el qual han de ser objecte d’inscripció els habitatges que s’indiquin per reglament i en tot cas els habitatges següents:
”Els habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació o pagament de deute amb garantia hipotecària que no disposin d’un contracte que habiliti per a la seva ocupació.
”La inscripció es durà a terme en la forma i terminis que determini el reglament que reguli el funcionament del Registre.
Informació i imatges de M.Martos.