Les raons de la victòria
_________________________________________________
Les 10 raons per les quals Nicolás Maduro va guanyar les eleccions del 28 de juliol
Amèrica Llatina 31 agost, 2024 Ignacio Ramonet
Raons per la victòria
Les 10 raons per les quals Nicolás Maduro va guanyar les eleccions del 28 de juliol
1. Va derrotar a la delinqüència i la inseguretat. Caracas és avui una de les ciutats més segures d'Amèrica (dixit Donald Trump).
2. Va derrotar la hiperinflació, la més alta del món i el major flagel per a qualsevol economia. Avui la inflació a Veneçuela és inferior a la dels EUA i de la Unió Europea.
3. Va rellançar el creixement econòmic de manera espectacular. En 2023, Veneçuela va obtenir el major índex de creixement d'Amèrica Llatina i ho tornarà a aconseguir enguany (+8%)
4. Va aconseguir la plena ocupació; entre els sectors públic i privat i les economies formal i informal es va aconseguir, per primera vegada en decennis, la plena ocupació amb pujada notable de salaris i ingressos.
5. Va aconseguir, per primera vegada en més d'un segle, la sobirania alimentària. El 96% de l'alimentació dels veneçolans es produeix a Veneçuela. Una immensa victòria de la pagesia.
6. Va rellançar la producció petroliera. Ja s'està aconseguint de nou el milió de barrils diaris.
7. Va vèncer al bloqueig il·legal i criminal causant principal del gran sofriment de la població.
8. Va rellançar les polítiques d'ajuda social. Veneçuela torna a tenir recursos i gran part d'aquests s'inverteixen en grans programes socials i missions de solidaritat.
9. Va trencar l'aïllament diplomàtic imposat per Washington i va desbaratar la surrealista ficció de Guaidó.
10. Va aconseguir integrar-se en el si dels BRICS, la major aliança geopolítica del nostre temps rumb al futur
Font: Observatori de la crisi
Igancio Ramonet: Nascut en 1943 en Redondela (Galícia; Espanya) Ramonet va créixer a Tànger on els seus pares, republicans espanyols que fugien de Franco, es van instal·lar en 1946. Va estudiar en la Universitat de Bordeus i va tornar al Marroc. En 1972 es va traslladar a París, per a ensenyar en la Universitat Paris-VII i es va iniciar com a periodista i crític cinematogràfic.
És doctor en Semiologia i Història de la Cultura per la École donis Hautes Études en Sciences Socials (EHESS) de París, i catedràtic emèrit de Teoria de la Comunicació en la Universitat Denis-Diderot (París-VII).
Especialista en geopolítica i estratègia internacional i consultor de l'ONU, actualment imparteix classes en la Sorbona de París. Des de 1990 fins a 2008 va ser director de la publicació mensual Le Monde Diplomatique i la bimestral Manière de voir (Manera de veure). Actualment és director de Le Monde diplomatique en espanyol.
És cofundador de l'organització no governamental Media Watch Global (Observatori Internacional dels Mitjans de comunicació) de la qual és president. Es conseller editorial del Canal TeleSur, Caracas, Veneçuela.
Un editorial d'ell publicat en Le Monde Diplomatique al desembre de 1997 va donar lloc a la creació d' ATTAC, la labor de la qual es va dedicar originalment a la defensa de la taxa Tobin. En l'actualitat ATTAC es dedica a la defensa d'una gran varietat de causes de l'esquerra política i té com a president d'honor a Ignacio Ramonet. Va ser també un dels promotors del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre del qual va proposar el lema: «Un altre món és possible». Ponent en el Congrés Hispanoamericà de Premsa 2016, realitzat a República Dominicana.
És Doctor Honoris causa de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la Universitat Nacional de Còrdova, de la Universitat Nacional de Rosario, de la Universitat de l'Havana i de la Universitat de Santo Domingo.