La insensatesa de delegar la nostra alimentació. Mercosur: bomba agrícola
___________________________________________
Fa un any, els agricultors europeus estaven en peu de guerra. Principalment després que la supressió dels drets de duana sobre els productes alimentaris ucraïnesos hagués provocat una caiguda dels preus a la Unió Europea. No obstant això, el 6 de desembre, la Comissió Europea va concloure amb èxit les negociacions sobre un acord de lliure comerç amb diversos països sud-americans. La seva ratificació comprometria encara més la situació dels agricultors i la sobirania alimentària de països com Espanya o França.
per Morvan Burel, gener de 2025
Publicat a Le Monde Diplomatique en espanyol al gener de 2025
Pneumàtics davant de les delegacions del Govern i les seus de governs regionals, bales de fenc en les rotondes, tractors en els centres urbans: acabarà convertint-se aquesta escena en un ritual hivernal? Fa un any, un moviment social de gran amplitud va sacsejar el món agrícola europeu. A França, sorgit en el sud-oest del país i secundat pel principal sindicat sectorial, la Federació Nacional de Sindicats d'Explotadors Agrícoles (FNSEA), es va estendre ràpidament per tot el territori. Unes quantes mesures d'urgència van apaivagar temporalment el descontentament, però sense posar remei a les qüestions de fons. D'aquí ve que els agricultors no hagin esperat molt per a reprendre el camí de la protesta. El novembre passat van tornar a manifestar-se, sempre amb el punt de mira en la impossibilitat de viure decentment de la producció de les seves explotacions a causa de la pressió exercida sobre els preus pels productes agrícoles importats.
En la classe política, tots fustiguen avui la competència “deslleial” dels països amb baixos costos de producció, inclosos els representants de partits que porten trenta anys sense parar d'aprovar acords de lliure comerç i d'afavorir la penetració cada vegada major d'importacions agrícoles.
L'excedent francès en aquest àmbit —7800 milions d'euros en 2019— correspon a les exportacions de vins i licors, així com a les de cereals; al marge d'aquestes dues rúbriques, el dèficit s'eleva a 11.000 milions d'euros, gairebé el doble que en 2010 (1). A França, les importacions han passat de 28.000 a 56.000 milions d'euros des de l'any 2000 i en l'actualitat representen el 20% de l'alimentació nacional, el 45% del consum d'ocells de corral, el 56% del de carn d'oví, el 63% del consum de proteïnes vegetals de les oleaginoses destinat a animals i el 71% del de fruites (2).França depèn, doncs, de socis europeus —entre altres— que compten amb mà d'obra més barata. Un terç dels ocells de corral i un quart de la carn de porcí transformats industrialment a França procedeixen dels Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Polònia i també d'Ucraïna, país que, malgrat no pertànyer a la Unió Europea, es beneficia de condicions d'exportació molt favorables.
Encara que l'alliberament dels intercanvis comercials va triomfar a Europa amb les reformes introduïdes per la Política Agrària Comuna (PAC) des de 1992 i l'entrada en vigor del mercat únic en 1993, a escala mundial té el seu origen en l'Acord de Marràqueix, que va instituir l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i va posar fi a la regulació dels mercats agrícoles per mitjà dels preus. La Unió Europea va reemplaçar les mesures de regulació internes (com el finançament públic de les existències en magatzem) pel lliurament d'ajudes directes als agricultors i va aprovar una reducció constant dels aranzels.
En els últims quinze anys, la Unió ha signat tractats de lliure comerç amb el Canadà, el Japó, Vietnam, Corea del Sud, Nova Zelanda, Austràlia, el Regne Unit, Costa d'Ivori, Mali…
Fanàtics de la teoria ricardiana
La presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen confia avui a imposar l'acord comercial amb el Mercat Comú del Sud (Mercosur) (3). El 6 de desembre, Von der Leyen i els caps d'Estat argentí, brasiler, paraguaià i uruguaià van concloure vint-i-cinc anys de negociacions. El fet ha suscitat fortes crítiques a França per part del sector agrícola i, després d'ell, de la classe política en el seu conjunt. La regió sud-americana, gran proveïdora de productes alimentaris, especialment de carn, té la capacitat de desequilibrar el mercat francès. Entre els costos de producció de les explotacions bovines franceses i brasileres hi ha una relació d'un a dues (4).
La carn de boví procedent del Mercosur suposa ja el 70% de les importacions europees, i en el cas dels ocells de corral el percentatge és del 50%.
Què succeirà si l'acord entra en vigor (5)?
Als negociadors europeus no els importa gran cosa, adeptes convençuts com són de la teoria ricardiana —en referència a David Ricardo, economista anglès del segle XVIII—, també coneguda com a “teoria de l'avantatge comparatiu”, que estipula que a totes les parts els interessa comerciar, sempre que triïn especialitzar la seva producció seguint el sentit comú.
Per a aconseguir un descens dels aranzels sobre productes industrials europeus, Phil Hogan, el comissari europeu d'Agricultura i, més tard, de Comerç, admetia “haver concedit una mica de carn de boví [als països del Mercosur], ja que calia fer concessions” (Le Monde, 4 de juliol de 2019).
L'acord elimina el 92% dels aranzels per als béns importats en la Unió procedents del Mercosur. Preveu quotes de productes exempts d'aranzels o que gaudiran d'aranzels reduïts en el cas de productes alimentaris, per exemple, 99.000 tones de carn de boví a un tipus reduït del 7,5%. Brussel·les ha triat afavorir importacions que no respecten la normativa imposada als seus propis productors.
L'acord elimina el 92% dels aranzels per als béns importats en la Unió procedents del Mercosur. Preveu quotes de productes exempts d'aranzels o que gaudiran d'aranzels reduïts en el cas de productes alimentaris, per exemple, 99.000 tones de carn de boví a un tipus reduït del 7,5%. Brussel·les ha triat afavorir importacions que no respecten la normativa imposada als seus propis productors.
En l'actualitat, la reglamentació brasilera permet l'ús de farines d'origen animal i antibiòtics com a vectors de creixement, està exempta d'imposicions sobre benestar animal relatives a les condicions de transport i manca de disposicions sobre la traçabilitat dels animals des del seu naixement fins al seu sacrifici.
El mercat europeu deu, doncs, comercialitzar productes en els quals s'han usat principis actius presents en pesticides prohibits en la Unió, però empleats en altes dosis als països del Mercosur… que al seu torn es proveeixen de productors alemanys, britànics o italians. Entre 2015 i 2019, els exportadors del Vell Continent van enviar al Mercosur 56.600 tones de productes prohibits en els seus propis països (6).
Al març de 2024, després que la crisi del sector agrari de l'hivern passat presentés aquest projecte de tractat amb el Mercosur com un símbol de competència deslleial, el president francès Emmanuel Macron ho va qualificar davant una assemblea de productors brasilers de “molt mal acord”, negociat “com es feia en els anys noranta”, contràriament als virtuosos tractats “de nova generació” que suposadament permeten el desenvolupament concertat de les parts signatàries. Un any després, Macron es vana de plantar cara a la Comissió Europea: “Els nostres agricultors no seran sacrificats en nom d'un mercantilisme propi del segle passat”, va afirmar a Polònia el 12 de desembre.
No obstant això, al final de les negociacions, al juny de 2019, Macron havia jutjat que l'acord era “bo en el punt en el qual estem” i lamentat les reaccions “neoproteccionistas” (7). El president francès va donar un primer viratge dos mesos després, durant una cimera del G7 en Biarritz, en resposta a les descomedidas declaracions sobre el clima de Jair Bolsonaro. Però la cosa no va anar més lluny.
Al març de 2024, després que la crisi del sector agrari de l'hivern passat presentés aquest projecte de tractat amb el Mercosur com un símbol de competència deslleial, el president francès Emmanuel Macron ho va qualificar davant una assemblea de productors brasilers de “molt mal acord”, negociat “com es feia en els anys noranta”, contràriament als virtuosos tractats “de nova generació” que suposadament permeten el desenvolupament concertat de les parts signatàries. Un any després, Macron es vana de plantar cara a la Comissió Europea: “Els nostres agricultors no seran sacrificats en nom d'un mercantilisme propi del segle passat”, va afirmar a Polònia el 12 de desembre.
No obstant això, al final de les negociacions, al juny de 2019, Macron havia jutjat que l'acord era “bo en el punt en el qual estem” i lamentat les reaccions “neoproteccionistas” (7). El president francès va donar un primer viratge dos mesos després, durant una cimera del G7 en Biarritz, en resposta a les descomedidas declaracions sobre el clima de Jair Bolsonaro. Però la cosa no va anar més lluny.
França mai ha sol·licitat la interrupció del procés ni suggerit que es revisés el mandat de negociació que el Consell Europeu (que representa als Estats membres) va confiar a la Comissió Europea. En la primavera de 2023, el ministre francès de Comerç Exterior, Olivier Becht, va arribar fins i tot a advocar per la signatura d'un text que no havia experimentat cap modificació, al·legant la presència de “disposicions molt favorables a les nostres empreses”, tenint en compte que, segons ell, el Govern francès mai “s'havia oposat a la signatura de l'acord” (8).
L'oposició mostrada per Macron en 2024 sembla, sobretot, un intent desesperat per salvar la política de desregulació dels intercanvis comercials sacrificant (temporalment?) l'acord amb el Mercosur.
L'oposició mostrada per Macron en 2024 sembla, sobretot, un intent desesperat per salvar la política de desregulació dels intercanvis comercials sacrificant (temporalment?) l'acord amb el Mercosur.
El 24 de gener de 2024, els diputats del bàndol presidencial en el Parlament Europeu van aprovar un text negociat amb Xile. Presentat com a “virtuós”, augmenta les quotes d'importació exemptes d'aranzels de carn porcina, carn de boví, ocells de corral, preparats de fruites, oli d'oliva o etanol. I suprimeix totalment les quotes sobre les entrades de pomes i kiwis. Alguns mesos abans, el 9 de juliol de 2023, França aprovava l'arribada a un acord amb Nova Zelanda que augmentava les quotes d'importació de carn d'oví (un sector de per si mateix fràgil a Europa) i productes lactis, malgrat trobar-se en un estat de sobreproducció en el Vell Continent.
Els promotors d'aquests acords pretesament nous lloen la inclusió de clàusules de reciprocitat —les anomenades “clàusules mirall”—, que suposadament imposen normes idèntiques als productes importats i als locals. Però, en opinió de Marine Colli, assessora en polítiques agràries públiques, es tracta d'un ardit. El mecanisme no impedeix en absolut a Nova Zelanda exportar productes en els quals s'ha usat herbicides i insecticides prohibits a la Unió Europea. L'única veritable prohibició concerneix la importació de carn provinent d'animals alimentats en centres d'engreixament: una pràctica gairebé inexistent a Nova Zelanda...
Els promotors d'aquests acords pretesament nous lloen la inclusió de clàusules de reciprocitat —les anomenades “clàusules mirall”—, que suposadament imposen normes idèntiques als productes importats i als locals. Però, en opinió de Marine Colli, assessora en polítiques agràries públiques, es tracta d'un ardit. El mecanisme no impedeix en absolut a Nova Zelanda exportar productes en els quals s'ha usat herbicides i insecticides prohibits a la Unió Europea. L'única veritable prohibició concerneix la importació de carn provinent d'animals alimentats en centres d'engreixament: una pràctica gairebé inexistent a Nova Zelanda...
Les clàusules mirall
Els defensors de l'Acord Econòmic i Comercial Global (ZETA, per les seves sigles en anglès) signat entre la Unió Europea i el Canadà també elogien la presència de clàusules mirall… que, de nou, manquen d'efectivitat, com assenyala Marini Colli. Ans al contrari, aquest acord desregula gairebé per complet els intercanvis agrícoles entre totes dues parts, ja que elimina el 93,8% dels aranzels sobre els productes canadencs. Les quotes exemptes del pagament d'aranzels augmenten fins a arribar a les 80.000 tones de carn de porc i les 65.000 tones de carn de boví, malgrat les considerables diferències entre els models d'explotació de totes dues zones: “El perfil mitjà observat en les explotacions canadenques i, en termes més generals, en els Estats o regions amb els quals es contempla arribar a acords de lliure comerç, sembla bastant allunyat del model francès i europeu d'explotació familiar —apunta el senador dels Republicans Laurent Duplomb en un dictamen sobre el projecte de llei que autoritza la ratificació—. L'engreixament es realitza en grans explotacions de 30.000 places d'on la pastura desapareix ràpidament a causa de la densitat d'animals; la ració alimentària es compon en un 80% de productes elaborats amb farina de soia modificada genèticament”. El parlamentari també assenyala normes molt més laxes en matèria d'ús de farines animals i antibiòtics o pel que concerneix la traçabilitat (9).
Aquest acord —també molt criticat—, va ser ratificat pel Parlament Europeu el 15 de febrer de 2017. A França, l'Assemblea Nacional ho va aprovar el 23 de juliol de 2019 amb l'únic suport del grup que recolza a Macron. El 21 de març de 2024 —cinc anys després de la seva aprovació per la Cambra Baixa—, el Senat va votar en contra de la ratificació, la qual cosa teòricament hauria suposat la seva devolució als diputats. Però el Govern no té prevista tal cosa. En qualsevol cas, l'absència de ratificació per part de França i de bon nombre d'Estats membres —avui dia, només 17 ho han fet— no impedeix que s'apliqui la part de l'acord que és competència pròpia de la UE, la qual cosa equival al 90% dels punts del tractat (10).
Els qui donen suport al ZETA esgrimeixen un altre sorprenent argument: en l'actualitat, el Canadà només usa el 3% del volum de les quotes concedides a les seves exportacions de carn de boví, per la qual cosa l'impacte de l'acord sobre aquest sector seria insignificant. En realitat, encara que de moment els ramaders canadencs produeixen carn destinada, sobretot, al mercat estatunidenc i xinès, Ottawa s'està preparant per a la conquesta transatlàntica: acaba de sol·licitar a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària que es reconegui el tractament de desinfecció dels caps de bestiar amb àcid peroxiacético. De tenir èxit el tràmit, el Canadà podria augmentar de manera massiva les seves exportacions a Europa.
Després de la indústria, l'alimentació
Per part seva, el mecanisme per a l'arranjament de diferències entre Estats i inversors privats —que permet a aquests últims recórrer a un organisme d'arbitratge si consideren que aquells han pres una decisió contrària al tractat i perjudicial per als seus interessos— encara no ha estat abordat. Present en tots els tractats preparats per la Comissió Europea, aquest mecanisme calciga una democràcia ja estomacada per la forma mateixa de les negociacions: discussions de les quals s'ocupa la Comissió sobre la base d'un mandat que no s'ha fet públic, opacitat de les negociacions amb la part contractant i relegació dels parlaments nacionals.
El lliure comerç es defensa per a fer costat a uns certs sectors exportadors, però es denuncia quan els seus efectes es jutgen nefastos per a altres sectors: els dirigents polítics s'embullen en les seves pròpies contradiccions. Tal li succeeix al president de la FNSEA, que defensa les mobilitzacions contra l'acord amb el Mercosur, però afirma: “El proteccionisme no té sentit en l'agricultura francesa” (BFMTV, 25 de febrer de 2024). Entretant, segueix en punt mort l'elaboració d'una política coherent, centrada en la sobirania alimentària, la preservació dels ingressos dels productors i la protecció del medi ambient. Des de la crisi de la COVID-19, és moneda corrent declarar-se favorable a la sobirania; així, l'ex primer ministre Michel Barnier va triar completar el nom oficial del Ministeri d'Agricultura afegint-li “de la Sobirania Alimentària i dels Boscos”. “La qüestió dels intercanvis comercials continua sent un àmbit intocable [de la UE]”, explica Jonathan Chabert, un dels portaveus del sindicat agrícola francès Confédération Paysanne, que diu no creure “ni un segon en què existeixi una solució dins del propi procés del lliure comerç, ja que les mesures mirall són totalment ineficaços”. D'aquí ve que el seu sindicat exigeixi mesures duaneres sobre volums i preus. En concret, advoca per la posada en pràctica de preus mínims d'entrada aplicats als productes importats. D'acord amb aquest mecanisme, el preu no ha de ser inferior als costos afrontats pels productors nacionals (en concepte de salaris, costos de la seguretat social, etc.).
El passat 12 de novembre, més de sis-cents parlamentaris francesos van demanar a la Comissió que no sotmetés l'acord d'associació amb el Mercosur a l'aprovació del Parlament Europeu i del Consell. Després de tres dècades de teràpia lliurecanvista, la quota del sector industrial en la producció nacional ha caigut fins a l'11%. Després de la pèrdua de la sobirania industrial, arribarà la fi de la sobirania alimentària? Per a evitar-ho, una oposició circumstancial limitada a l'acord amb el Mercosur no serà suficient.
NECESSITEM EL TEU SUPORT
La premsa lliure i independent està amenaçada, és important per a la societat garantir la seva permanència i la difusió de les seves idees.
(1) “La France est-ela doble uneix gran puissance agricole et alimentaire?”, Alt Comissariat de Planificació, París, 9 de juliol de 2021.
(2) Laurent Duplomb, Hervé Gillé, Daniel Gremillet, Anne-Catherine Loisier, Frédéric Marchand i Kristina Pluchet, “Alimentation durable et locale”, informe núm. 620 realitzat per encàrrec de la Comissió de Desenvolupament Sostenible i Planificació Territorial i de la Comissió d'Assumptes Econòmics, presentat el 19 de maig de 2021, www.senat.fr
(3) Vegeu Luis Alberto Reygada, “Mercosur: el somni lliurecanvista de l'esquerra llatinoamericana”, Le Monde diplomatique en espanyol, maig de 2023.
(4) “La compétitivité agricole du Mercosur. Le cas donis filières d’élevage brésiliennes”, estudi realitzat per l'Institut de la Ramaderia, l'Institut del Sector Porcí i l'Institut Tècnic de l'Avicultura per al Ministeri d'Agricultura i FranceAgrimer, 24 d'octubre de 2013, https://agriculture.gouv.fr
(5) “UE-Mercosur: els dangers d’une ratification de l’accord de commerce en l’état”, Fundació per a la Naturalesa i l'Home (FNH), l'Institut Veblen i la Interprofessional del Bestiar i la Carn (Interbev), març de 2023, www.veblen-institute.org
(6) “Mondialisation: Comment protéger ens agriculteurs et l’environnement? Un règlement pour stopper l’importation d’aliments issus de pratiques interdites en Europe”, Fundació Nicolas Hulot (FNH), Institut Veblen i la Interbev, març de 2021, www.veblen-institute.org
(7) Maxime Vaudano, “Comprendre le revirement d’Emmanuel Macron sud l’accord UE-Mercosur”, Le Monde, 26 d'agost de 2019.
(8) Giorgio Leali, “Paris is warming up to EU-Mercosur deal, but slowly”, 10 de juny de 2023, www.politico.eu
(9) Laurent Duplomb, “Avis présenté au nom de la commission donis affaires économiques sud le projet de loi, autorisant la ratification de l’accord économique et commercial global entre l’Union européenne et ses États membres, d’une part, et le Canada, d’autre part”, n.° 410, registrat el 12 de març de 2024, www.senat.fr
(10) “Accord Economique et Commercial Global (AECG/ZETA)”, Direcció General del Tresor, 30 de juliol de 2024, www.tresor.economie.gouv.fr
Morvan Burel
Sindicalista, ex secretari general de Solidaires Douanes.