Aquest cartell defineix al nostre alcalde, el Sr. Collboni. El PSUC ha encertat en tot. Fa poc vaig veure una malla que cobria la façana d'una botiga situada a la crüilla de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia, i una pancarta a la part inferior que parlava de la col·laboració d'UBER amb l'Ajuntament de Barcelona, en aquesta obra de neteixa. Em sap greu no haver conservat les imatges, però puc assegurar-vos que és cert el que estic dient.
No és per criticar, però ja en la Facultat de Periodisme l'Eugeni Giralt, professor d'Economia de l'Empresa i membre del PSC, ja insinuava que privatitzar tant......Tenim governant, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un partit que desmontarà, amb l'ajuda d'ERC i Junts per Catalunya (l'antic CDC, més de dretes que San Patràs), tots els serveis públics que resten per privatitzar i mantindrà relacions amb grups empresarials que acostumen a no pagar impostos i fer servir tots els serveis públics com si fossin d'ells.
UBER..IT-ZACIÓ DE L'ECONOMIA
La revista digital La Maldita escrivia respecte a UBER: "No et sona a alguna cosa aquesta paraula? Potser a una empresa de cotxes amb conductor que va començar a treballar de manera similar a un taxi? Exactament, el terme uberización es va formar a partir del naixement de l'empresa Uber.
Aquesta va començar en 2010 com un programa que posava en contacte a usuaris i conductors que estiguessin lliures a preus més baixos que els taxis, però ha arribat al punt en el qual s'ha convertit en una plataforma que ha monopolitzat aquest mercat concret, compta amb un ingrés de 45.000 milions d'euros i no tracta massa bé als seus empleats (segons estudis econòmics sobre el seu ús).
Tot això ho ha aconseguit sense sotmetre's a una regulació específica, perquè en funcionar només des d'una app mòbil, hi havia molta normativa comercial, de consum i de transport que no seguia, a més de que pràcticament no pagava impostos.
Per a ser més clars: per a una empresa nova com era Uber, és difícil justificar com pot posar preus més baixos que un taxi si està fent el mateix trajecte. I damunt sense cobrar cap extra al client per això. Per a explicar-ho, es parla d'una suposada “economia col·laborativa”, un concepte que fa referència al fet que no hi ha necessitat de posar intermediaris entre empresa i client. I és l'exemple que descriu el sistema econòmic que ara mateix controlen les plataformes digitals i les grans multinacionals tecnològiques: no hi ha ningú mediant entre nosaltres, consumidors, i ells.
És per això que el terme ha adquirit una connotació molt negativa, en assenyalar més aviat la relació que aquest tipus d'empreses fa amb els seus empleats i també amb els seus clients, als qui suposadament es dediquen a oferir un servei en el seu benefici. No obstant això, ho fa d'una forma precària i aprofitant racons legislatius per a no respectar la regulació que sí que aplicaria a un servei similar que no funcioni a través d'una aplicació mòbil.
En resum: s'utilitza el terme uberización per a fer referència a aquestes empreses de nova creació que tiren els preus de mercat per a fer-se amb ell i una vegada convertit en un monopoli el pugen i dicten les seves pròpies regles. La clau està en aquest concepte de “economia col·laborativa” on no hi ha intermediaris i els particulars fan ús d'un bé o servei a través de plataformes tecnològiques.
Però que no es pensi el Sr. Collobby que el poble de Barcelona és quedarà tant tranquil si comença a informar-se de les relacions d'aquest alcalde amb Aigües de Barcelona (Agbar), que de Barcelona no té res, és un conglomerat francés " Suez". Que el poble de Barcelona ha de saber que paguem quatre vegades més que el poble de Girona, perquè aquí, a Barcelona, hem venut l'aigua a una empresa extranjera que cobra a tots els barceloníns molt més per l'aigua que qualsevol altre municipi on no s'hagi privatitzar l'aigua. L'aigua és de tots els barcelonis i no volem que estigui en mans d'empreses privades que només cerquen el seu benifici i el dels seus socis.
La campanya que van fer contra el govern d'Ada Colau, quan aquesta va voler municipalitzar l'aigua el PSC va ser denigrant, què els va prometre a ell i a Junts per Catalunya aquesta empresa?.
Qui és la multinacional Agbar que fa negoci amb l'aigua de Barcelona? Per què veu a l'alcaldessa Ada Colau com una amenaça als seus privilegis?
La multunacional Agbar ataca a Ada Colau des que l’alcaldessa va arribar a l’Ajuntament de Barcelona. Com veurem, no és un cas aïllat, nombrosos Ajuntaments reben el mateix assetjament.
Agbar es va fer amb el negoci de l’aigua de Barcelona en 2012 a través de concessions polèmiques i a dit, mentre l’empresa finançava a les fundacions dels partits polítics que la hi van concedir. A través de diferents empreses, Agbar controla el negoci de l’aigua en diverses regions d’Espanya i és present en més de 25 països. A més, Agbar forma part del grup Suez, que factura cada any 37.000 milions d’euros a tot el món.
La multinacional Agbar no vol deixar escapar un negoci milionari i intenta impedir, de qualsevol manera, que Barcelona tingui una gestió pública de l’aigua i ho fa a través de la guerra judicial (lawfare) i de campanyes publicitàries que paguem amb el rebut de l’aigua.
La multinacional Agbar ataca a Ada Colau a través del Lawfare
Des que va arribar a l’alcaldia de Barcelona, Ada Colau i el seu equip van rebre 10 denúncies que han quedat arxivades. Multinacionals, grans interessos immobiliaris o associacions d’ultradreta han denunciat a Ada Colau per tocar privilegis i defensar el bé comú.
Després de 10 denúncies arxivades, la pròxima vegada que escoltis que han denunciat a la teva alcaldessa, pregunta’t: Qui denuncia, quins interessos té i qui defensa al ciutadà del carrer.
Aquestes preguntes es feien l'1 de març de 2022, i ara ens les fem nosaltres, tots els que defensem els serveis públics, sobre el Sr. Collobby i les seves relacions amb UBER, AGBAR, etc....
FEM MEMÒRIA
Segons el diari digital Público.es existeix una guerra judicial contra polítiques d'habitatge social.
La jutgessa de Barcelona que ha arxivat la querella contra Ada Colau sí ho ha fet, en afirmar en el seu acte que el fons voltor va emprendre accions penals contra Colau "simplement perquè no li eren favorables les polítiques d'habitatge que va propiciar durant el seu mandat", ja que li causaven "perjudicis", que "no justifiquen la implicació en un procés penal a polítics, pel mer fet d'estar al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona", sosté la jutgessa.
La titular del Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, esbronca a Vauras per presentar la querella contra Colau a la recerca del "efecte mediàtic que suposa involucrar a un partit polític", malgrat que sabia que Colau, alcaldessa de Barcelona entre 2015 i 2023, no va tenir cap participació en unes coaccions que no van arribar a produir-se.
Ada Colau i els exconcejales Marc Serra i Lucía Martín estaven sent investigats per presumptes delictes de prevaricació i coaccions després de la querella de la societat Vauras Investment per presumptament haver estat amenaçada amb no concedir-li llicències d'obres en immobles de la seva propietat si no oferia pisos en lloguer social a les famílies desnonades del Bloc Llavors, un edifici del fons voltor en el Poble-Sec, tal com ordenava la llei d'habitatge català.
Colau va haver de declarar per aquesta causa dos mesos abans de les eleccions municipals del 28 de maig passat. Després de conèixer l'arxiu, la exalcaldesa ha manifestat en les seves xarxes socials que la querella del fons voltor Vauras és un exemple de lawfare i ha plantejat si el procés judicial podia haver influït en els resultats electorals: "En les últimes eleccions, l'actual alcalde del PSC va treure un regidor més amb només 141 vots més. Què hauria passat sense tots els titulars del lawfare i la meva imatge anant a declarar al jutjat en bucle en els mitjans?", es pregunta Ada Colau.
Cal recordar que la jutgessa Carmen García va inadmetre la querella de Vauras al novembre de 2020 al no apreciar indicis de delicte, però a l'abril de 2022 l'Audiència de Barcelona va admetre el recurs del fons voltor i va ordenar reobrir la causa, encara que rebaixant considerablement el nombre de delictes investigats.
Bombardeig de querelles contra Colau
De la quinzena de denúncies i querelles que ha rebut Colau i el seu equip de govern dels comuns durant el seu mandat només queden vives tres, i en dues d'elles roman investigada la exalcaldesa: una relacionada amb l'adjudicació de subvencions i una altra sobre la conversió en zona de vianants de la via Consell de Cent. Hi ha una altra causa oberta per un cas similar al del fons Vauras.
08/09/2023 - Barcelona Oberta
Barcelona Oberta, el 'lobby' que agrupa els principals opositors de Colau
El lobby immobiliari, hotels, empreses i rivals polítics han portat als tribunals el seu empipament per les polítiques dels comuns, des de l'habitatge social a la gestió de l'aigua o les zones de baixes emissions a la ciutat de Barcelona, com una manera d'instrumentalitzar el sistema judicial per a afeblir a un partit i a una ideologia política concreta. Però quin tipus de responsabilitat tenen els jutges instructors que malgrat la manca d'indicis delictius s'embarquen en una recerca abocada al fracàs, que manté imputat a un partit o als seus dirigents?
EL PSUC viu
Segons manifestava el PSUC a l'agost de 2024, a Catalunya portem anys patint la incapacitat manifesta dels governs de la Generalitat, amb una passivitat que demostra que no tenien cap tipus d’estratègia més enllà de mantenir la simbologia i les gesticulacions independentistes. Aquesta situació sumada al desgast i apatia polítiques derivades d’una dècada del “procés” ha portat a Catalunya a l’estancament del model econòmic, social i polític i a la desmobilització social. Una dècada on no s’han resolt els problemes reals de la gent treballadora amb polítiques que defensin i millorin els serveis públics, una estratègia per reindustrialitzar el país i avançar en una transició ecològica justa.
Els resultats electorals del passat 12 de maig va posar de manifest una majoria de les forces progressistes, sumant els escons del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i els Comuns. Aquestes formacions polítiques poden definir una majoria de progrés amb una vocació nítidament social i democràtica, que ajudaria a fer sortir Catalunya de l’actual estancament amb polítiques que posin al centre els interessos de la classe treballadora i els sectors populars.
Entenem que en aquesta nova etapa aquests tres actors polítics son complementàriament necessaris, per garantir una legislatura estable, de normalitat democràtica i de trencament definitiu dels blocs situats en l’eix nacional. Aquest nou escenari dependrà en gran mesura del fet que ERC sigui valenta i trenqui la seva dependència de Junts, alhora que el PSC no caigui en la temptació de fer polítiques conservadores mirant als grans sectors empresarials, veient alguns dels nous consellers provinents de la dreta convergent. Pel contrari, esperem que compleixi els acords de progrés signats amb els Comuns i ERC que han permès la investidura de Salvador Illa com a nou President de la Generalitat, que tot i no representar cap escenari de transformacions socials profundes, han de servir per assentar les bases per poder anar més enllà.
En aquest sentit, l’acord del PSC amb ERC ha obert el debat sobre el finançament autonòmic, el que posa de manifest que existeix un problema global com a resultat d’un model de finançament superat, i les conseqüències del qual són un finançament insuficient que no compleix amb el mandat dels Estatuts d’Autonomia, tampoc amb el de Catalunya.
Des del PSUC viu defensem la necessitat d’abordar una reforma en profunditat del model de finançament, tant autonòmic com local, per solucionar les desigualtats entre territoris, evitant el fantasma de l’enfrontament entre territoris per interessos merament partidistes, apostant per un model federal, solidari, multilateral i de suficiència financera vinculada al manteniment dels serveis públics, i vinculat a una necessària reforma fiscal per a l’obtenció de nous recursos.
També apostem perquè la nova etapa serveixi per trencar definitivament la dinàmica processista, per posar fi a una dècada de desgovern i inacció, on s’han deteriorat el serveis públics i s’ha fet retrocedir al país en la seva capacitat econòmica, política, cultural i de progrés social; contribuint també a que el català retrocedeixi fins a nivells mai vistos des de el final del franquisme. Pel contrari, defensem que perquè aquesta etapa serveixi per preservar la pluralitat de la societat catalana, abordant les qüestions nacionals lluny dels discursos de tipus identitari i trumpista de VOX, Aliança Catalana i de sectors de Junts per Catalunya.
Sabem que només mitjançant la defensa del catalanisme popular, és a dir, la lluita indissociable pels drets socials, democràtics i nacionals, tal com hem après de la història del PSUC, serà possible recosir les ferides del “procés”, refer la confiança a les institucions catalanes, perfeccionar l’exercici de les nostres competències i millorar les condicions de vida de la classe treballadora i els sectors populars.
Per últim, també és imprescindible que els debats i reflexions que es donin a l’espai de l’esquerra transformadora siguin un èxit per poder fer front als reptes que tenim en aquesta nova etapa, millorant la vertebració territorial i fomentant el protagonisme de tota la pluralitat de l’espai polític dels Comuns, per arrelar entre la classe treballadora, la majoria social i els barris obrers de Catalunya per poder ser part del dia a dia de la gent treballadora.
Avui com ahir, els i les comunistes tenim clar que la classe ens uneix, per això continuarem treballant per posar al centre de la política un discurs de classe clar i sense complexos arrelat als centres de treball i als barris obrers, alhora que defensem les polítiques socials i els serveis públics com a elements vertebradors d’una Catalunya dins d’una Espanya federal, republicana i solidària.
Comitè Executiu del PSUC viu
Barcelona, 16 d’agost de 2024