L’inici de curs i la represa d’activitat dels Jutjats s’ha materialitzat amb un augment molt important del nombre de desnonaments a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. Només la primera setmana de setembre, el moviment per l’habitatge va haver de fer front a més de 150 desnonaments.
La paralització temporal dels desnonaments ha estat més relacionada amb la paralització de l’activitat dels jutjats, que amb la moratòria decretada pel Govern de l’Estat. Des del mes de març hi ha hagut una suspensió d’una part important dels desnonaments que hi havia programats com a conseqüència de la baixada d’activitat als jutjats. Tots aquests desnonaments són de famílies que en el seu moment van rebre una demanda per impagament, finalització de contracte o per viure en precari. Famílies vulnerables que no han tingut cap oportunitat de millorar la seva situació econòmica en plena pandèmia, i molt menys, de trobar una alternativa habitacional. La moratòria de sis mesos que va fer el Govern de l’Estat paralitzava només els desnonaments de famílies amb procediments d’impagament per causes relacionades amb la COVID. Ja vam dir en el seu moment que aquesta mesura estava desfasada i fora de lloc. És obvi que les persones que van deixar de pagar a l’abril, a hores d’ara, possiblement, no tenen encara demanda per impagament. I si la tinguessin, per una qüestió de tempos judicials, no tenen sentència i molt menys data de desnonament.
Cal l’aprovació inmediata per part del govern central d’un decret que paralitzi tots els desnonaments sense alternativa habitacional digna, com a mínim fins que la situació d’emergència sanitària s’acabi.
No es pot permetre que en mig d’una pandèmia, milers de famílies es quedin al carrer, vulnerant no només el seu dret a l’habitatge, sinó també el seu dret a la salut. El govern central ha allargat la moratòria de desnonaments per COVID sis mesos més només per les persones “afectades econòmicament per la COVID”. L’afectació de la Covid no es pot mesurar en base a una “disminució d’ingresos durant la pandèmia”, sinó que es tradueix en una pauperització generalitzada que colpeja directament a les capes més vulnerables de la societat, és a dir, a les famílies que ja es trobaven en risc d’exclusió residencial abans de la crisi.
I cal també que aquí a Catalunya s’apliquin els marcs jurídics i legislatius amb què comptem i que poden ajudar a disminuir el nombre de persones que són expulsades de les seves llars. La Llei 24/2015 aprovada a la Generalitat obliga aquesta administració a garantir alternatives habitacionals dignes a totes les persones vulnerables que perdin la seva llar.
Preàmbul de la LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Membres de la PAH en un desnonament al districte 10 de Sant Martí de Provençals.
Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. I el sobreendeutament hipotecari és, de fet, una de les problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les comunitats autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar a Catalunya 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquests procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual, sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les dificultats per a afrontar el pagament del lloguer: segons dades judicials, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir el 2013 a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.
....
Article 5 de la llei 24/2015
"2. Abans d’interposar qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer, el demandant ha d’oferir als afectats una proposta de lloguer social, si el procediment afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d’exclusió residencial que defineix aquesta llei, la qual cosa ha de comprovar el mateix demandant, que ha de requerir prèviament la informació als afectats, i sempre que es doni un dels dos supòsits següents:
a) Que el demandant tingui la condició de gran tenidor d'habitatge.
b) Que el demandant sigui persona jurídica que hagi adquirit després del 30 d'abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d'execucions hipotecàries, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari."
Decret 17/19
Anant més enllà, a través del decret 17/19 que s’emmarca en la mateixa Llei, els grans propietaris tenen l’obligació d’oferir contractes de lloguer social a tots els llogaters vulnerables abans de fer efectiva la sentència de desnonament per impagament, així com a totes les persones que estiguessin vivint en precari abans del juliol del 2019. Per garantir l’aplicació d’aquest marc jurídic, la Conselleria de Territori, encapçalada per Damià Calvet, té l’obligació d’interposar sancions administratives a tot gran propietari que incompleixi amb la llei.
DECRET LLEI 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.
El Decret 17/19 en l'exposició de motius expresa el següent:
"La Generalitat de Catalunya, fent ús de la competència exclusiva que li atribueix l'article 137.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en matèria d'habitatge, va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Aquesta Llei constitueix l'eix vertebrador de les polítiques públiques en matèria d'habitatge, que, en alguns aspectes concrets, ha estat complementat posteriorment per altres normes amb rang de llei i desplegat reglamentàriament.
Tot i les mesures legals adoptades, l'accés a un habitatge digne i adequat per a una part significativa de la població continua sent extremadament dificultosa. Es constata que la millora de les dades macroeconòmiques no s'ha traslladat a la situació econòmica d'aquesta població, ni s'albira que s'acabi traslladant per si mateixa a curt termini. A aquesta incertesa s'afegeix la de la mateixa evolució de la conjuntura econòmica. En aquest moment, en què encara es pateixen els efectes de la crisi econòmica passada, ni tan sols se'n pot descartar la temuda recaiguda que agreugi encara més la situació en matèria d'accés a l'habitatge.
La urgència de les mesures previstes en la norma es fa palesa si es compara el nivell baix de promoció d'habitatge protegit amb la seva demanda elevada, reflectida al Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial (RSHPO), de la Generalitat i de Barcelona, les inscripcions en el qual experimenten un increment constant de sol·licitants. En menys de cinc anys, els sol·licitants s'han incrementat en 100.000 persones, i s'han sobrepassat els 189.000 inscrits en el mes de setembre de 2019 pel que fa als RSHPO de Catalunya.
....davant la desocupació permanent d'habitatges, es regula aquesta situació constitutiva d'un incompliment de la funció social de la propietat de l'habitatge. En aquest sentit, s'ajusten les definicions d'habitatge buit i les relatives als incompliments referits a la desocupació i a la manca de destinació dels habitatges a residència habitual i permanent de les persones usuàries. Aquests incompliments es consideren, alhora, un incompliment del deure de propietat de les edificacions de dedicar-les a usos compatibles amb l'ordenació territorial i urbanística a l'efecte d'aplicar, si escau, els mitjans d'execució forçosa regulats en la legislació en matèria de sòl. "
Ens preguntem, quin és el cost que s’inverteix en el dispositiu policial de cada desnonament?
Finalment, la Conselleria d’Interior, liderada per Miquel Sàmper, té a les seves mans decidir la magnitud del dispositiu policial en cada un dels desnonaments. La nova estratègia policial consisteix a arribar hores abans al lloc del desnonament, acordonar l’entrada i identificar les veïnes que van a aturar el desnonament. Aquestes es veuen exposades a l’ús d’una violència policial desproporcionada, si el seu nombre es considera excessiu. Ens preguntem, quin és el cost que s’inverteix en el dispositiu policial de cada desnonament? I el cost del reallotjament? Quants recursos públics es malbaraten protegint els privilegis del rendisme i l’especulació? Cal utilitzar tanta violència en els desnonaments de famílies a qui la mateixa Generalitat hauria de garantir una alternativa habitacional digna?