Kenya: A baix els assassinats i la repressió del govern de William Ruto!
____________________________________________________________________________________________________
El mes de juny passat es va complir un any de l'esclat social contra la reforma fiscal i el pressupost, amb les quals el Govern de William Ruto pretenia pagar el deute extern a l'FMI. El cansament popular per les demandes no resoltes, la brutal repressió, l'assassinat del jove bloguer Albert Ojwan i la massacre durant l'aniversari del “Dia del Saba Saba” tornen a encendre la metxa en un país penjat per l'FMI i l'ajust dels governs. El govern reprimeix les protestes i va assassinar a 31 persones deixant centenars de ferits i detinguts demostrant que, des de la independència de Kenya, els capitalistes i els seus governs pro imperialistes ofeguen al poble treballador en la misèria i repressió.
Arran de la conquista de la seva independència del Regne Unit, el 12 de desembre de 1963, en 1964 es funda la república de Kenya, a Àfrica Oriental. El primer govern va estar en mans de Jomo Kenyatta, fins a la seva mort l'agost de 1978. Sota el seu govern va imposar un règim de partit únic en el qual es van desenvolupar fortes inversions estrangeres i les terres van ser comprades per la nova burgesia keniana, lligada orgànicament al capital anglès. Tots els governs que van seguir, incloent-hi els 24 anys del govern de Daniel arap Moi, fins al 2002; i els seus continuadors en el segle XXI, es van supeditar a les ordres de l'FMI i l'imperialisme nord-americà; i van governar per a la burgesia imperialista per a fer-li pagar la crisi capitalista a les majories treballadores i populars com a agents postcolonials del repartiment i semicolonizació d'Àfrica en l'actualitat.
La crisi política i social que avui viu Kenya, país on habiten més de 55 milions de persones en una gran diversitat ètnica, és part estructural de la crisi capitalista mundial i de la política aplicada pels governs. Estructuralment, la desigualtat és extrema, a pesar que Kenya té l'economia amb major creixement del PIB d'Àfrica Oriental. Segons Oxfam, menys del 0,1% de la població (8.300 persones) posseeix més riquesa que el 99,9% més pobre (més de 44 milions). El 10% més ric de Kenya guanya, en mitjana, 23 vegades més que el 10% més pobre. Gairebé un milió de nens en edat escolar primària encara no assisteixen a l'escola, la novena xifra més alta del món. A pesar que el 96% de les dones rurals de Kenya treballa en el camp, només el 6% de les dones a Kenya posseeix títols de propietat de la terra.
L'impacte social de la crisi ha generat que a fins de 2023, 15,3 milions de kenians, el 80% dels empleats, visquin amb salaris per sota de l'índex de la pobresa. Aquesta situació es viu fortament en la joventut, en un país on el 80% de la població té menys de 35 anys, ha de suportar una desocupació de gairebé el 49% i els 800.000 joves que cada any s'incorporen a la vida laboral no troben treball.
Aquestes pèssimes condicions socials i l'extraordinària desigualtat, és l’espurna del malestar i les grans mobilitzacions que no cessen. Durant 2024, les grans mobilitzacions es van donar contra l'ajust fiscal que buscava imposar un augment en els impostos sobre l'habitatge, el combustible, el pa i els aliments; amb l'objectiu de recaptar 2.700 milions de dòlars addicionals i pagar així els venciments de deute extern que van ascendir a uns 3.500 milions de adòlars . El deute públic és equivalent al 68% de PIB de Kenya. La mobilització va triomfar parcialment, després de ser massiva i d'ocupar el parlament, i va aconseguir que el govern retiri l'ajust fiscal; però, el govern de William Ruto, va retallar les despeses dels drets socials i va continuar en el seu atac contra la classe treballadora i la joventut precaritzada que va ser part essencial de les grans protestes.
Fort Jesus by the Portuguese, Mombasa 1593
Les demandes no resoltes i l'assassinat d'Albert Ojwan disparen una nova ona de protestes
La nova ona de mobilitzacions que es van iniciar el juny de 2025, són la continuïtat de les grans protestes de 2024, amb les quals la joventut va guanyar els carrers i es va enfrontar a la repressió que va deixar 60 morts. Les condicions de vida no van millorar, les pressions del govern van continuar i van tornar a esclatar.
Dies abans de commemorar l'aniversari de les mobilitzacions del 2024, l'assassinat del jove professor i bloguer Albert Ojwan havia estremit a Kenya. Albert Ojwan havia estat detingut el dissabte 7 de juny a la nit, mentre sopava amb la seva parella. La policia el va empresonar en la Comissaria Central amb denúncia d'insultar a un cap de policia a les xarxes socials. Durant el matí del diumenge, quan el seu pare va arribar des d'una llunyana ciutat amb el títol de propietat de casa seva per a pagar una possible fiança, li van lliurar al seu fill mort amb contundents lesions i mostres de tortures i maltractament policial. «Sagnava pel nas i tenia el tors i la cara contusionats. A més, estava sense camisa, però no va ser així com ho vaig lliurar a la policia el dissabte. El meu fill va morir com un animal», va dir el pare d'Albert. Davant semblant escàndol, el parlament va citar al Cap de Policia i el va interrogar de manera pública i televisada durant dos dies consecutius. L'autòpsia va demostrar que Albert no s'havia suïcidat. Pel cas, dos policies van ser arrestats, sis persones són investigades per assassinat i el subdirector de la policia, va dimitir.
El rebuig es va expressar per baix, en les mobilitzacions del 26 de juny on una de les consignes principals era “Justícia per Albert Ojwan”. Les mobilitzacions van trobar novament la brutalitat policial, característica del govern de Ruto quan, amb l'ús de bales, bastons, gasos i camions hidratants van impedir que la mobilització arribés a la seu del Govern. La jornada va concloure amb un bany de sang. Segons amnistia Internacional, 16 persones van morir en mans de la repressió i 400 més van resultar ferides només aquest dia.
La massacre de Saba Saba i la declaració de guerra als lluitadors
Les celebracions del Dia de Saba Saba (set-set en llengua suajili, en relació amb el setè dia del setè mes) és una commemoració anual en la qual Kenya recorda les mobilitzacions que van succeir el 7 de juliol de 1990 quan s'exigia, al costat de l'imperialisme nord-americà, la participació pluri partidària en les eleccions. Això es va aconseguir, encara que el qüestionat Daniel arap Moi va guanyar novament les dues eleccions següents de 1992 i 1997. En 2013 Uhuru Kenyatta, fill del primer president, va guanyar les eleccions al costat de William Ruto com a vicepresident. Ruto, guanyaria les eleccions presidencials en 2022 amb promeses populars que mai va complir, demostrant 35 anys després de les mobilitzacions del Saba Saba, que els capitalistes kenians i l'imperialisme han governat contra el poble treballador i que Ruto, utilitza la repressió sistemàtica de la mateixa manera que tots els governs anteriors.
En aquest marc, la celebració anual es va transformar en l'escenari d'una massiva jornada nacional de protestes per a repudiar la repressió i la política de l'actual govern de Ruto. La mobilització va voler arribar novament, i amb heroisme, a les seus del govern a Nairobi i altres ciutats del país. Però la militarització dels carrers i la repressió durant tota la jornada, ho va impedir.
La Comissió Nacional de Drets Humans de Kenya (KNCHR) havia documentat deu morts, vint-i-nou ferits, dos casos de segrest i trenta-set arrestos en disset comtats dels 47 que té el país.
La repressió orquestrada per la policia, va comptar amb la complicitat de bandes perpolicials i agents de civil armats amb armes de guerra en les zones de mobilitzacions. El dimecres 9 de juliol, Ruto, va declarar la guerra als manifestants i va autoritzar les forces a disparar a les cames dels qui es mobilitzin, “no els matin, però assegurin-se que els trenquin les cames” va dir el president. També es va desresponsabilitzar de la desocupació i de la crisi social que viu el país, fent responsable als governs anteriors.
Si el poble de Kenya triomfa, triomfen els pobles del món
Les prolongades lluites del poble pobre de Kenya, pot triomfar. Mentre l'oposició patronal, crida a un fals diàleg “transversal” des del parlament, les mobilitzacions als carrers busquen treure's de damunt l'ajust i la repressió del govern. Les organitzacions democràtiques, de drets humans, socials, polítiques i juvenils, han de donar suport a la justa mobilització del poble de Kenya contra el govern criminal.
William Ruto, és enemic del conjunt dels pobles explotats i oprimits del món. Des de fa mesos, es proposa com a millor alumne de l'imperialisme nord-americà de Donald Trump a la regió. Ha enviat tropes policials a Haití sota la Missió Multinacional de Suport a la Seguretat d'Haití amb finançament del govern francès de Macron, per a reprimir al poble i sostenir un govern imposat i va començar a realitzar deportacions sobre milers de refugiats que viuen a Kenya.
Des de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI) repudiem la repressió, l'assassinat i empresonament dels qui es mobilitzen i donem suport a la lluita del poble treballador i la joventut de Kenya i les seves reivindicacions. Exigim justícia per Albert Ojwan, les 31 persones assassinades i els centenars de ferits. Exigim l'immediat alliberament de les lluitadores i lluitadors socials empresonats i la immediata aparició amb vida de les i els desapareguts.
Visca la lluita del poble treballador i la joventut de Kenya! Prou de fam i ruptura ja amb l'FMI! Prou de Repressió! Justícia per als assassinats i càstig als culpables! Diners per a salaris, treball digne, salut i educació per a posar fi a la pobresa! Fora l'assassí William Ruto i els seus còmplices! Que governin els treballadors!
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)
10 de juliol de 2025
