Jeanette Jara

UNA COMUNISTA GANA LES ELECCIONS PRIMÀRIES A XILE I ES PREPARA PER A BATALLAR CONTRA LA DRETA EN LES ELECCIONS PRESIDENCIALS DE NOVEMBRE

____________________________________________________________________________

Jeanette Jara (nascuda en 1974) es va imposar en les primàries presidencials xilenes de les quatre principals forces polítiques d'esquerra, celebrades el 29 de juny de 2025. Amb el 60% dels vots, Jara va derrotar a Carolina Toha, del Partit Socialista Democràtic (28%), Gonzalo Winter, del Front Ampli (9%), i Jaime Mulet, de la FRVS, una fusió dels Verds i els Progressistes (2%).

Al novembre, Jara encapçalarà la coalició Unitat per a Xile en les eleccions presidencials, on s'enfrontarà al candidat o candidata de la dreta, que serà Evelyn Matthei (nascuda en 1953), de la Unió Demòcrata Independent (UDI), o José Antonio Kast (nascut en 1966), del Partit Republicà, o a tots dos si no aconsegueixen posar-se d'acord en un sol candidat. Si tant Matthei com Kast es mantenen en la carrera dividiran, per descomptat, el vot de la dreta i li brindaran a Jara una oportunitat històrica de guanyar les eleccions com a comunista. Això no ha succeït en la història de Xile. Si Matthei i Kast decideixen fer costat a l'un o l'altre i s'emporten tots els vots de la dreta, sembla probable que l'esquerra no guanyi. Però novembre està lluny i el goig per tenir a Jara com a candidata de la coalició Unitat per a Xile és evident. Les celebracions del 29 de juny es van prolongar fins a ben entrada la nit, amb les banderes dels diferents grups d'esquerra onejant al capdamunt.

Jara va ser part del Govern de Gabriel Boric, que va assumir el càrrec en 2022. Des de març de 2022, Jara va ocupar el càrrec de ministre de Treball i Seguretat Social de Boric, del qual va dimitir a l'abril d'enguany per a presentar-se com a candidata del Partit Comunista de Xile a les eleccions presidencials. Va ser la primera vegada que una comunista ocupava un càrrec ministerial a Xile des del cop militar d'Augusto Pinochet contra el Govern de la Unitat Popular de Salvador Allèn (1970-1973); durant el Govern d'Allèn, els ministres comunistes van ser Orlando Milles (Hisenda) i Luis Figueroa Mazuela (Treball i Seguretat Social).

Abans de les eleccions que van portar a Boric al poder, ens havíem reunit amb ell i ens va dir que la seva prioritat més important era la reforma de les pensions. No va ser cap sorpresa que recorregués a Jara per a dur a terme aquesta reforma en el seu Govern. Ella havia treballat com a sotssecretària de Desenvolupament Social (MDS) entre 2016 i 2018 en el Govern de la socialdemòcrata Michelle Bachelet (enormement popular a Xile pel seu mandat com a presidenta entre 2006 i 2010 i entre 2014 i 2018, confident de Jara i probable pròxima secretària general de les Nacions Unides). Les reformes de les pensions són molt difícils, dividides entre els compromisos neoliberals de les institucions financeres dins del Govern i les dificultats dels càlculs pressupostaris basats en els baixos nivells d'ingressos procedents dels impostos. L'intent de reforma de les pensions de Jara va haver de construir-se a través de concessions i coalicions, la qual cosa, per descomptat, va afeblir el seu potencial radical. Però, fins i tot amb tot això, la reforma de les pensions va augmentar les cotitzacions dels ocupadors en un nou 7%, va reforçar la Pensió Universal Garantida, va proporcionar una substancial igualtat de gènere i va enfortir la regulació del sector de les pensions. Qualsevol cosa que no sigui l'eliminació del finançament privat en els plans de pensions no satisfarà a un marxista, però Jara va haver de treballar en les condicions que se li van donar, que no permetien més que unes poques reformes importants en lloc d'una cosa més revolucionària.

Quan la victòria de Jara en les primàries era ja segura, el seu antic cap, el president Boric, la va felicitar i li va dir: “El que ens espera no serà fàcil, però Jeannette sap el que són les batalles difícils. Ara, treballem tots junts per la unitat per a reunir la majoria dels nostres compatriotes i continuar construint un país més just, més segur i més feliç”. Boric també va dir que Jara seria millor presidenta que ell. La dura batalla està garantida, però Boric té raó: Jara sap el que són les batalles difícils. Nascuda en Conchalí, al nord de Santiago, de pares d'esquerres –el seu pare, Sergio Jara, mecànic industrial, i la seva mare, Jeannette Román, mestressa de casa amb cinc fills–, Jara es va afiliar a les Joventuts Comunistes als catorze anys, l'edat mínima per a fer-ho. Es va casar als 19 anys i va enviduar als 21, la qual cosa va suposar un dur cop per a aquesta jove. “Va ser un període de dol molt llarg”, va dir Jara. Però això no la va detenir. En 1997 es va convertir en presidenta de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Santiago (Feusach) i va liderar una sèrie de vagues estudiantils contra la presidència d'Eduardo Frei (1994-2000). En 1999, Jara es va afiliar al Partit Comunista i, quan va ser entrevistada pel seu periòdic El Segle uns anys després, va dir de la seva generació de comunistes: “Som conservadors. Ens falta audàcia política i instint. Hem de demostrar que les nostres opinions són diverses. En l'esquerra, no s'ha de deferir a ningú simplement per posar-se davant d'un guanac [un vehicle antidisturbis]”.

L'estil de Jara, la seva naturalitat en Instagram, per exemple, li ha valgut un gran nombre de seguidors. Mentre preparava cafè instantani en la seva cuina i parlava de la difunta líder comunista Gladys Marín, el seu oponent, Carolina Tohá, preparava cafè bolivià en una cafetera francesa i parlava dels aranzels de Trump. El pare de Kast, Michael Kast Shindele, va fugir d'Alemanya en la dècada de 1950 per a evitar ser sotmès a la desnazificación. Era tinent de la Wehrmacht i membre del Partit Nazi. Quan Michael Kast va arribar a Xile, es va unir a la seva família per a fer-se molt ric, inicialment amb una fàbrica d'embotits. El seu fill, el polític, no renega del seu pare i, de fet, té opinions comparables a la ideologia que l'havia captivat.

Matthei no és tan extremista com Kast i es posicionarà com una persona més liberal, tractant de tacar a Jara amb la negativitat que envolta al comunisme en la societat xilena. Igual que Kast, Matthei té un pare que suposarà un repte per a la seva filla. Fernando Matthei Aubel, fill d'un militar alemany entrenat per la Força Aèria dels Estats Units, va tornar a Xile després del cop d'estat de 1973 per a convertir-se en general. Durant la dictadura, es diu que el general Matthei va dirigir el programa de proves d'armes bacteriològiques contra presos polítics. La seva filla, Evelyn, es va unir al Govern de la dictadura militar en els seus últims anys per a privatitzar el sistema de pensions. En 2024, The Economist va dir d'ella que és “la dona que liderarà la contrarevolució xilena”. Encara que Matthei intenta ocultar el seu extremisme, recentment va afirmar que les morts durant la dictadura militar van ser inevitables.

Així doncs, les eleccions podrien disputar-se entre Jara, una comunista treballadora que vol construir un sistema de pensions social, i Matthei, que va treballar en una dictadura militar per a privatitzar el sistema de pensions. Si l'elecció fos tan senzilla, no hi hauria eleccions reals. Però en els pròxims mesos, els mitjans de comunicació s'ompliran de mitges veritats i mentides descarades. La primera batalla de Jara serà contra la percepció: els mitjans ja l'han atacat durament per ser comunista; Jara haurà de donar un gir a l'anticomunisme a Xile, que es va conrear durant la dictadura.

Si Jara guanya, serà la primera comunista a arribar a la presidència de Xile.

Font: Globetrotter

Llibres relacionats: