Luis Goytisolo
Luis Goytisolo Gay (Barcelona, 17 de març de 1935 - Vimbodí, 12 de juliol de 2026) va ser un escriptor català en llengua castellana, germà del poeta José Agustín i del novel·lista Juan Goytisolo Gay i oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.
Biografia
Va ser l'últim dels quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis) que van tenir Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana. La seva mare va morir durant un bombardeig de la Guerra Civil espanyola.
Va estudiar Dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura i l'activisme polític. Es va afiliar al Partir Comunista d'Espanya durant el franquisme i va estar empresonat a Carabanchel. El 1992 obtingué el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingressà a la Real Academia Española. La seva representant literària ha estat Carmen Balcells Segalà. Ha col·laborat en diaris com El País, ABC i Diario 16.
Els seus dos primers llibres —Las afueras i Las mismas palabras— s'inscriuen dins del realisme social i testimonial. Però, després d'anys de silenci i d'un gir cap al relat d'imaginació (Fábulas, escrit entre 1968 i 1978, però publicat el 1981), és en la dècada de 1970 quan dona la mesura del seu talent amb una tetralogia de llarga elaboració, Antagonía, el tema de la qual és l'art de l'escriptura. Claude Simon la inclou entre les tres grans novel·les del segle xx Destaca la seva preocupació pels trets estructurals i formals del relat.
| « | L'ésser humà ha conegut temps més ombrívols; tan babaus, possiblement no. Decididament el món està més necessitat que mai d'un pensament estoic adequat al present, d'un neoestoicisme. O d'un nou epicureisme. De qualsevol dels dos. O millor: dels dos | » |
Luis Goytisolo farà costat a la seva mare Julia Gay, morta a causa de les bombes llançades pels avions italians al centre de Barcelona el 17 de març de 1938. "...Donde tú no estarías si esa hermosa mañana los dioses no te hubieran abandonado." Aquest poema el va escriure, José Agustin Goytisolo, "Donde tú no estuvieras", versió de 1977, dedicat a la seva mare.