Després de mesos de lluita intensa al costat del moviment per l’habitatge, hem aconseguit que avui s’aprovi un decret que paralitza la majoria dels desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat durant l’estat d’alarma. És una de les mesures que el Govern de l’Estat rubricarà en el Consell de Ministres. Un respir per a milers de persones que porten mesos patint, no només per la por al virus, sinó també per la pèrdua de la llar.

No obstant això, aquest ajornament dels desnonaments es fa a costa de tornar a regalar diners a bancs, fons voltor i rendistes: és a dir, d’un rescat públic als principals causants de la crisi de l’habitatge. L’Estat segueix instal·lat en una manera de fer política que sotmet allò públic a interessos privats. Uns interessos que es relacionen amb l’economia i la societat de manera parasitària. Si ets un autònom i t’obliguen a tancar el bar, mala sort. Si ets un fons voltor i t’obliguen a parar un desnonament, l’administració et paga.

L’altra mesura important que ha aprovat avui el Consell de Ministres és la prohibició del tall de subministraments, lluita que ha estat liderant l’Aliança per la Pobresa Energètica des de fa temps. Finalment, s’obre la possibilitat que bars i comerços puguin negociar una reducció del 50% del lloguer, encara que es tracti d’una mesura enganyosa perquè -com passa amb l’habitatge- els grans propietaris no estan obligats a assumir aquesta reducció. Ho expliquem tot en quatre punts.

1. A qui afecta la suspensió temporal dels desnonaments?

Ja al juny denunciàvem que tornaven els desnonaments. I al setembre explicàvequem que el moviment per l’habitatge estava fent front a un augment exponencial dels desallotjaments. Les dades objectives eren incontestables: des del 14 de setembre —data en què els jutjats van reprendre l’activitat judicial després del confinament— fins al 23 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va tenir coneixement de 443 ordres judicials que afectaven 1.211 persones: 748 adults i 463 menors.

Finalment, el Govern de l’Estat ha reconegut el problema i ha acordat ampliar la suspensió temporal dels desnonaments, per a incloure a pràcticament totes les llars que compleixin una sèrie de condicions i puguin justificar que estan en situació de vulnerabilitat. Això es farà mitjançant un informe de vulnerabilitat social, que el jutjat haurà de sol·licitar als serveis socials. Si queda acreditat, el jutge haurà de decretar la suspensió del desnonament, que tindrà vigència fins al final de l’estat d’alarma (actualment, fins al 9 de maig). La novetat principal és que s’inclou a les situacions que no deriven directament de la crisi del covid-19. A continuació detallem la lletra petita del decret per a veure quines condicions s’han de complir per a suspendre un desnonament:

A. Desnonaments derivats de la llei d’arrendaments. S’inclou en la suspensió a les persones inquilines no afectades directament per la crisi del covid19. És a dir, es poden acollir aquelles que ja estaven en crisis abans de la pandèmia, sempre que justifiquin la seva vulnerabilitat sobre la base d’una de les següents situacions: desocupació, ERTE, o que les despeses d’habitatge superin el 35% dels ingressos domèstics.

B. Desnonaments derivats d’okupació. Se suspèn en el cas que el propietari posseeixi més de 10 habitatges, i que la persona afectada estigui en situació de dependència, sigui víctima de violència masclista, o tingui al seu càrrec a una persona dependent o menors, i que a més acrediti trobar-se en una situació de vulnerabilitat econòmica. No procedirà la suspensió si fos el domicili habitual de la persona propietària o segona residència acreditada. Tampoc si hi ha indicis d’activitats il·lícites, si l’entrada s’ha produït amb violència, o si es tracta d’un habitatge públic o social assignada ja a una altra persona. Les ocupacions posteriors al Decret tampoc entraran.

No procedirà en cap cas la suspensió temporal del desnonament si l’arrendador o propietari també acredita que es troba en situació de vulnerabilitat econòmica.

2. En què consisteix el nou rescat al mercat immobiliari?

El Govern ha condicionat l’ajornament temporal dels desnonaments a una compensació a tots els propietaris. Podran exigir a l’Estat que els pagui l’equivalent a un lloguer en l’entorn en què es trobi l’habitatge, determinat a partir dels índexs de referència o altres referències. A això també se li afegiran les despeses corrents de l’habitatge que acrediti haver assumit l’arrendador, durant tot el temps que duri la suspensió: això inclou despeses com els subministraments (llum, aigua, gas, telèfon), les quotes de la comunitat de propietaris, l’IBI (impost sobre els béns immobiliaris), reparacions ordinàries, i l’assegurança de la llar.

Per a sol·licitar aquesta compensació, el propietari haurà de demostrar que no s’ha donat alternativa habitacional en els tres mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials, i haurà d’acreditar que la suspensió del llançament li ha ocasionat perjudici econòmic. Tasca fàcil per als despatxos dels grans rendistes.

L’argument per a justificar aquestes transferències de recursos públics al mercat immobiliari és que calia evitar la “allau de demandes per mal patrimonial”. Però la veritat és que aquestes demandes no haguessin tingut cap mena de recorregut. Actualment, molts propietaris estan mantenint milers de pisos buits amb la finalitat de no baixar preus. Que desallotgin a una família no vol dir que immediatament comencin a cobrar una renda per aquest pis: poden passar molts mesos fins que ho lloguin de nou. Per tant, no hi ha cap necessitat de compensar amb diners la paralització temporal dels desnonaments. I en el cas hipotètic que aquestes demandes contra l’Estat tinguessin algun recorregut, aquest podria respondre perfectament amb una pujada d’impostos i altres mesures. La realitat és que s’ha aprofitat la paralització temporal de desnonaments perquè l’Estat regali més diners als fons voltor, que és el que aquests porten exigint des que va començar la pandèmia.

3. Qui té l’obligació de trobar una solució?

El Decret suspèn els desnonaments temporalment i planteja la necessitat d’oferir un habitatge digne a les persones afectades en tres mesos, però traspassa tota la responsabilitat a l’administració local. Tenint en compte que a penes disposen d’habitatge públic (no arriba al 1,7% del total), aquesta mesura és un brindis al sol.

Aquesta política està a anys llum de la llei 24/2015 impulsada per la PAH, el DESC i la’ APE, que venim secundant des de fa temps, i que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social com a alternativa al desnonament. És una diferència fonamental que es basa en el precepte que el dret a la propietat privada està delimitat per la seva funció social, i en el fet que els grans propietaris són tan responsables com l’administració de l’especulació immobiliària, que és la causa del problema.

A Catalunya, on aquesta llei està vigent i actualitzada (Decret 17/2019), les administracions podran sancionar als grans tenidors les grans forquilles que no ofereixin un lloguer social. Però en altres territoris, tota la pressió recaurà sobre els ajuntaments.

4. Podran els bars i comerços reduir el pagament del lloguer?

El Govern [de l’estat] també ha donat avui el titular que els comerços i restaurants podran reduir en un 50% el pagament del lloguer. No obstant això, el decret és molt clar i diu que aquestes reduccions són voluntàries per a l’arrendador. Com ja succeeix amb l’habitatge, la mesura es limita als grans propietaris, i aquests poden triar un ajornament del pagament si ho desitgen. Sense cap condonació.

Següent pas: Continuar implementant i ampliant la regulació dels lloguers

En definitiva, la paralització dels desnonaments, encara que temporal, suposa un petit respir per a milers de famílies. Però el problema de fons persisteix, i és que l’habitatge està sotmès als interessos d’un mercat immobiliari en el qual la prioritat continua sent mantenir els preus artificialment alts, malgrat la profunda crisi que estem travessant. Perquè continuen prevalent les taxes de benefici de bancs, fons d’inversió i sectors parasitaris.

Per això és fonamental continuar desenvolupant la llei que limita i redueix els preus del lloguer, així com estendre-la a totes bandes. També cal donar un ús social a totes les vivendes buides i desviades cap al mercat turístic, entre altres mesures.No es tracta només de fer l’habitatge més assequible, sinó d’impedir que l’economia rendista continuï asfixiant a l’economia real. El nostre futur col·lectiu està en joc.