Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 25 Febrer 2021

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Vue de l'avion.

Per TSGT MICHAEL AMMONS, USAF — Defense Visual Information Center, image DF-SD-04-08629, Domaine public, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=1922723

 

Militarisme i crisi ambiental. Una reflexió necessària.

 

No es pot parlar de crisi ambiental sense tenir en compte la despesa militar i el militarisme. Perquè, com ha demostrat la pandèmia del Covid’2019, ni el discurs securitari basat en el concepte de seguretat nacional ni les seves solucions militaritzades serveixen per a resoldre els grans problemes que té i tindrà la humanitat, atès que la crisi ambiental és essencialment global mentre que les solucions securitàries, pensades per a defensar les fronteres dels estats-nació, són inútils en aquests reptes transfronterers.

 

 

El sistema militar és un dels grans contribuents a les emissions i a l’escalfament global. Necessitem menys soldats, menys avions i armes, i en canvi necessitem més metges, més hospitals, energia verda i solucions per a cobrir les necessitats i garantir els drets de totes les persones. Durant dècades ens hem equivocat establint les nostres prioritats.

 

Per Zachi Evenor — Flickr: https://www.flickr.com/photos/zachievenor/13910549435/, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=32224635

 

És moment de plantejar-nos que la despesa militar ha absorbit una gran quantitat de recursos públics tot proporcionant una falsa noció de seguretat que no té res a veure amb les necessitats de la majoria de la població i amb els drets a la salut, a l’educació, a la justícia energètica, a l’habitatge i a la qualitat de vida, que requeririen solucions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. I és moment de constatar que el sistema militar és, a més, un dels grans contribuents a les emissions i a l’escalfament global. Calen solucions constructives per a les persones i el planeta, no “solucions” destructives basades en la imposició, la retallada de drets, la violència i els conflictes armats. És moment, per tant, de reivindicar un canvi de prioritats i un transvasament de recursos, traspassant fons pressupostaris militars a partides que permetin construir nous sistemes de seguretat que serveixin per a totes les persones.

Ver las imágenes de origen 

 

El conjunt dels principals països exportadors d’armes representa el 35,48% de la població mundial, concentra el 82% de la despesa militar global i és responsable de les dues terceres parts de les emissions mundials de CO2.

■ Aquests països generen el 67,1% de les emissions mundials de CO2 que causen l’escalfament planetari i concentren els centres de poder que controlen de manera efectiva més de 63.000 corporacions transnacionals.

■ La Xina, Regne Unit, Espanya, Israel, Itàlia, Països Baixos, Corea del Sud, Ucraïna, Suïssa, Turquia, Suècia, Canadà, Noruega, els Emirats Àrabs, Txèquia, Bielorússia, Austràlia, Aràbia Saudita i Japó, sumen poc més de un terç de la població mundial (el 35,48%), però fabriquen i exporten pràcticament totes les armes que es fan al món, armes que acaben activant conflictes i matant persones sobretot en els països més afectats pel canvi climàtic.

En relació amb el sistema dominant, el poder militarista i els conflictes armats:

■ La degradació mediambiental condueix a una escassetat de recursos que genera majors enfrontaments entre grups de població, de manera que s’augmenta el possible esclat de conflictes armats.

■ La inclusió del canvi climàtic com un factor rellevant en els plans estratègics de l’OTAN és un indicador de la militarització del clima, mostrant que és una oportunitat per a la justificació d’augments de la despesa militar, de l’estratègia de dissuasió nuclear, i de les operacions militars dels aliats.

■ Recents documents de polítiques de seguretat, tant a Espanya, com als Estats Units, a la Unió Europea i a l’OTAN, apunten al canvi climàtic com a element rellevant de seguretat, com “potenciador de risc” o “multiplicador d’amenaces”. Però enfocar el canvi climàtic com una qüestió de seguretat comporta un risc: la militarització.

■ El concepte de guerres climàtiques eludeix la responsabilitat humana en les guerres en al·legar que la causa d’aquests conflictes es troba en factors climàtics incontrolables.

■ Els 11 països que estan considerats amb major risc de crisis humanitàries i desastres naturals a nivell mundial són Somàlia, República Centreafricana, Sudan del Sud, l’Afganistan, la República Democràtica de Congo, el Txad, Iemen, Níger, Burundi, Camerun i Burkina Faso. Tots ells es troben immersos actualment en conflictes armats.

Ver las imágenes de origen

En relació amb les emissions i danys mediambientals propis de l’estament militar:

La degradació ecològica és inherent als processos de militarització. Es preveu que a mesura que augmentin les despeses militars, els impactes mediambientals militars seran cada vegada més grans.

■ Totes les etapes del cicle econòmic militar es relacionen amb danys específics al medi ambient, des del consum d’energia i recursos necessaris per a l’activitat militar habitual, els assajos i la producció d’armes així com el seu transport, fins la reconstrucció post-conflicte i fins la contaminació provocada per els residus tòxiques i la desforestació, pèrdua d’hàbitat i d’ecosistemes conseqüència de la militarització i dels conflictes armats.

■ Les fonts d’emissió de gasos amb efecte hivernacles més rellevants vinculades al sector militar són les emissions de les instal·lacions i d’activitats militars no directament relacionades amb la guerra, les emissions relacionades amb la guerra en operacions de contingència a l’estranger, les emissions de la indústria militar, i les emissions generades per atacs i a objectius petroliers.

■ Les emissions de CO2 dels exèrcits de tot el món s’estima entre un 5 i 6% del total d’emissions de carboni.

■ La despesa militar dels EUA és la més gran del món. L’any 2019 va ser de 732.000 milions de dòlars, és a dir el 38% de la despesa militar mundial i més del doble de la suma de les despeses militars de Rússia (65.100 milions de dòlars) i de la Xina (261.000 milions de dòlars). EUA disposen de la major maquinària de guerra del món. Les forces armades dels EUA consumeixen més petroli i emeten més GEH que la majoria dels països de mida mitjana.

■ Si el departament de defensa dels EUA fos un estat, seria el 47è major emissor de gasos d’efecte hivernacle GEH del món. L’activitat militar dels EUA va ser la responsable de l’emissió de 212 milions de tones de CO2e durant l’any 2017. Aquestes emissions són gairebé el doble de les emissions de Bèlgica (114 milions de tones) o la meitat de les de França (471 milions) durant el mateix any. En relació amb la vulneració de drets de les persones:

■ A les principals rutes migratòries utilitzades per les persones que fugen de les crisis climàtiques hi ha murs militaritzats. Això implica que les persones desplaçades per qüestions ambientals s’hauran d’enfrontar a la violència militaritzada dels murs, i hauran de canviar i allargar la seva ruta per arribar a possibles països d’acollida, amb els riscos i els costos que això implica.

■ S’estima que els desplaçaments forçats per causes climàtiques superaran els 200 milions de persones el 2050.

■ Dels deu països més afectats per la crisi ambiental en 2018, quatre d’ells (Japó, Alemanya, Índia i Canadà) es troben també en el rànquing dels 15 països més contaminants en emissions de carboni en el mateix any. I en el rànquing d’aquests 15 països més contaminants, 4 d’ells (Estats Units, Índia, Aràbia Saudita i Sud-àfrica) han construït murs que interfereixen en les rutes migratòries de les persones desplaçades per qüestions ambientals.

■ Les persones defensores dels drets humans mediambientals tenen tres vegades més probabilitat de patir violència i coacció en relació a altres persones defensores de drets humans.

■ Del total d’assassinats de persones defensores dels drets humans registrats a nivell mundial el 2018 (321 morts), el 77% eren DHA, majoritàriament vinculades a conflictes derivats de l’activitat d’indústries extractives i de macro-projectes que comptaven amb el suport dels Estats.

■ L’any 2018 es van assassinar 164 activistes defensors dels drets humans mediambientals, que protestaven principalment contra la indústria extractivista, la indústria minera, les preses, l’explotació forestal i l’agroindústria.

■ Amèrica llatina i Àsia-Pacífic són les regions que compten amb el major nombre d’assassinats de persones defensores, i els grups indígenes són les principals víctimes d’aquests assassinats.

Ver las imágenes de origen

En relació amb la necessària transició ecològica des d’una perspectiva de pau:

■ La transició ecològica passa necessàriament per processos de desarmament i desmilitarització: reducció de la despesa militar mundial, conversió de la indústria armamentista a indústria d’energies renovables, i desmantellament de l’arsenal nuclear.

■ Cal treballar la pau des d’un enfocament de pau mediambiental, és a dir, abordar la crisi ambiental des de l’estudi de les violències (directes, estructurals i culturals) comeses sobre la naturalesa.

■ En un context de transformació de el clima, la seguretat serà impossible sense una justícia climàtica. En aquest sentit, les propostes per a una transició ecològica han d’incorporar necessàriament un estudi rigorós de l’actual despesa militar, de la producció i comerç d’armes, i de les prioritats per redistribuir les despeses pressupostàries dels països, per tal de passar d’enfocaments basats en el concepte de seguretat nacional militar a un enfocament basat en les necessitats i els drets socials de totes les persones.

■ De la mateixa manera que la seguretat a llarg termini no pot existir sense justícia social, cal posar la seguretat humana al centre. La solució a la crisi ambiental passa per la desmilitarització i desarmament internacionals.

Per a revertir la crisi actual i el col·lapse mediambiental que s’acosta caldrà tornar als discursos solidaris capaços de liderar una transició energètica cap a una societat post-carboni. Hem d’avançar cap a societats més democràtiques i ecosocialistes, sustentades en els conceptes de llibertat, igualtat, fraternitat, consum responsable i respecte a la natura, per poder així salvaguardar la biosfera i l’espècie humana. El sistema econòmic actual ha explotat els recursos naturals sense tenir en compte la limitació d’aquests. Però la nova societat futura no pot continuar estant basada en un creixement indefinit com fins ara. 

Clica aquí si vols llegir l'informe sobre el Militarisme i la crisi ambiental.

Resum de l'Informe "Militarisme i la crisi ambiental. Un reflexió necessària", del Centre Delàs d'Estudis per a la Pau. Informe 47. Coordinació: Chloé Meulewaeter · Pere Brunet Autoria: Gemma Amorós · Xavier Bohigas · Teresa de FortunyAnna Montull · Albert Orta Mascaró · Pere OrtegaAinhoa Ruiz Benedicto · Quique Sánchez Ochoa.

La imatge de la portada és de : M0tty — Travail personnel, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=7519118

 

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.