El 26 d'abril se celebra el Dia Internacional de Recordació del Desastre de Txernòbil, una data decretada per l'ONU amb l'objectiu de commemorar un dels majors desastres nuclears que ha viscut la humanitat en les últimes dècades, ocorregut en Pripyat, Ucraïna i el qual va deixar un saldo molt alt de morts i ferits a causa de la radiació nuclear.

 

Com va ocorre l'accident? L'accident ocorre el dia 26 d'abril de 1986 en la planta nuclear Txernòbil a causa d'una gran explosió que va alliberar a l'espai 200 tones de material radioactiu, el qual es va estendre a diferents àrees i que lamentablement es va convertir en un dels desastres mediambientals més greus de la història.

 

 

 

Txernòbil

L’accident de Txernòbil, el 26 d’abril de 1986, va produir la mort de 31 persones. No obstant, donat els alts nivells de radiació, milers de persones podrien haver mort. Segons els soviètics la fuita es va produir degut a la destrucció parcial d’un dels quatres reactors de la central atòmica. La fuita es va convertir en un núvol radioactiu que va travessar Europa. El 4 de juny la Unió Soviètica va reconèixer l’existència d’alts nivells de contaminació fora de la zona de seguretat de 30 kilòmetres al voltant de la central de Txernòbil, el que va obligar a evacuar a un número molt elevat d’habitants de la República de Biel·lorrusia, al nord de la República d’Ucraïna, on estava situat el reactor sinistrat. A Moscou, proves realitzades en el mercat central toljosià van revelar nivells de 3.700 becquerel·lis de radioactivitat per kg de carn de vedella, quan el que està permès és un límit de 600 per kg.

Greenpeace recorda els efectes d’aquest desastre a l’hora de consumir determinats productes a Europa durant un bon temps. «....Moltes verdures van ser destruïdes en països com Holanda, i Alemanya. Les vaques d’Europa van haver de romandre als seus estables i la llet es va retirar del consum. Durant més de dues dècades nombrosos rens de Lapònia, ovelles de Lake District, al Regne Unit i porcs senglars  a la Selva Negre d’Alemanya van ser sacrificats degut a l’alta contaminació radioactiva».

El número exacte de morts a  Txernòbil són dades que mai coneixerem.

La causa va ser producte d'un error humà, que va desencadenar tota una tragèdia a nivell mundial. Molts països es van veure afectats com va ser el cas de Polònia, Bielorússia, Txecoslovàquia i Ucraïna. El gran núvol, es va propagar per Europa. Moltes persones van acabar morint i gairebé 8.500 milions d'afectats, a causa dels alts nivells de radiació, ja que la població no va ser alertada amb temps per a allunyar-se del lloc. Ells mai es van imaginar la magnitud del problema, ja que després de ser evacuats, van pensar que als pocs dies tornarien a reprendre el ritme normal de les seves vides, no obstant això, la història va ser una altra, ja que mai més tornarien a retornar a les seves llars. Ja han passat més de trenta anys i avui la ciutat de Prípyat, és considerada una ciutat fantasma, submergida en lloc on la vegetació i grans arbres van tornar a emergir i la naturalesa va recobrar part d'aquest territori, no obstant això, encara continuen existint alts nivell de radioactivitat que no permeten la permanència de cap ésser viu. En l'actualitat, només poden anar visitants que s'acosten al cementiri i per a realitzar el Tour de Txernòbil, sota la vigilància d'un personal capacitat. En la zona continua operativa la planta nuclear, on operen treballadors que s'ocupen de vigilar la seguretat radiològica.

 

Greenpeace:

«La energia nuclear és la manera més costosa de bullir agua»

Per a l’organització Greenpeace la energia nuclear està molt lluny de ser neta. Si bé es cert que aquesta genera menys emissions de CO2, produeix desfets radioactius i contaminació radioactiva en tot el món. La energia nuclear, des del començament de la cadena- la extracció d’urani- juga amb la salut de les persones i del medi-ambient. A Níger, les mines d’urani contaminen l’aire, l’aigua i el terra.

A més a més, la energia nuclear crea desenes de milers de tones de desfets letals, que són radioactius durant milers d’anys. Encara no s’ha trobat una solució per l’emmagatzematge segur d’aquests perillosos residus durant tant de temps, que podria inclús estendre’s al llarg de varies eres glacials.

No existeixen noves tecnologies nuclears més segures. Al setembre de 2010, 79 treballadors de la planta nuclear de Koeberg prop de Ciutat del Cabo van estar exposats a alts nivells de cobalt radioactiu. Les alarmes no van sonar, i l’incident es va detectar un cop els treballadors van finalitzar el seu torn. En l’actualitat, un dels reactors de Koeberg es troba fora de servei perquè un parell de barres de combustible defectuoses van causar alts nivells de radioactivitat.

Al desembre de 2010, més de 30 milions de litres de desfets radioactius de tres piletons trencats es van filtrar al medi-ambient en una mina d’urani a Níger, operada per la empresa nuclear francesa AREVA. Al menys 20 hectàrees de terra es van contaminar.

Als Estats Units, la Comissió Reguladora Nuclear va descobrir que el triti radioactiu s’estava filtrant en 27 dels 104 reactors nuclears del país, produint preocupacions sobre com es filtra de les velles plantes nuclears.

El nombre d’incidents a les centrals nuclears franceses ha crescut durant aquesta última dècada.

La redacció de las afueras.