Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 31 Juliol 2021

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 

Difondre l'odi contra qualsevol persona hauria d'estar més penat del que en realitat està.

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa defineix al delicte d'odi com qualsevol infracció penal on la víctima, el local o l'objectiu de la infracció es triï per la seva (real o percebuda) connexió, simpatia, filiació, suport o pertinença a un grup basat en una característica comuna dels seus membres, com la seva raça real o perceptiva, l'origen nacional o ètnic, el llenguatge, el color, la religió, el sexe, l'edat, la discapacitat intel·lectual o física, l'orientació sexual o un altre factor similar.

Les dades sobre delictes d'odi els aporta, a Espanya, el Ministeri d'Interior, que en 2019 va comptabilitzar 1.706 fets coneguts o infraccions conegudes "per les diferents Forces i Cossos de Seguretat, bé per mitjà de denúncia interposada o per actuació policial realitzada motu proprio (labor preventiva o de recerca)".

Una ínfima part del col·lectiu heterosexual es complau a matar a persones de la seva mateixa espècie, pel mer fet de sortir-li de les seves parts. Un pare mata a les seves filles, perquè pot fer-ho i perquè li surt d'aquí. Altres descerebrats i covards maten al crit de marieta de merda, perquè també els surt de les seves parts i perquè són un grup nombrós contra una sola persona, i perquè el seu cervell l'han substituït per una castanya pilonga. Senten l'orgull de pertànyer al lumpen o grup dels miserables i esparracats que odien per odiar, sense cap motiu i sense saber perquè. Què els importarà a ells els gustos o preferències dels altres?.

 

La redacció de Las afueras.

Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya. Any 2019.

Resum de l'Informe de l’Observatori Contra l’Homofòbia.

Direcció d’Anàlisi i Investigació: Patrícia Aljama

Direcció tècnica: Cristian Carrer

Coordinació: Eugeni Rodríguez

Anàlisi sociològic: Belén Masi

Anàlisi de casos i Produccions Narratives: Ton Mansilla, Guillermo Ramírez, Bárbara Monllor, Arnau Nonell, Manuel Páez, Mònica Sancho i Simón Macías

Disseny gràfic i Maquetació: Jordi Navarro

Supervisat per: UAB Departament de Psicologia Social

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona.

Agraïments: Marc Serra, Alba Barnusell, Marisela Montenegro, Joan Pujol, Antonio Giménez, Nuni Ceva, l’Oficina per la No Discriminació de Barcelona, Ajuntaments de Montcada i Reixac i Ripollet, Centre LGTBI de Barcelona i Espai LGTBI de Girona

L’Observatori Contra l’Homofòbia  és una entitat nascuda com a projecte dins el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) amb seu a Barcelona, que es va constituir com a entitat jurídica l’any 2008, amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia, transfòbia i interfòbia (LGTBI-fòbia) a Catalunya.

Des de l’aprovació de la Llei 11/2014, per a garantir el dret de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, l’OCH te l’objectiu de vigilar i vetllar pels drets de la comunitat LGTBI, així com respondre a les necessitats de les persones agredides/discriminades davant possibles situacions de discriminació i/o victimització, i és en aquest sentit que ha assentat les seves bases en la prestació de serveis que implementen part de l’articulat del marc d’acció legal establert amb assessoraments legals i jurídics i acompanyaments psicosocials a les persones que han patit discriminació per la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, informant sobre temàtiques relacionades amb la diversitat afectiva sexual i de gènere, realitzant una tasca pedagògica en formacions i recerques i organitzant esdeveniments per crear xarxa al voltant d’alguna temàtica concreta que interpel·la al teixit associatiu, a les administracions públiques i a la ciutadania en general tot contribuint a la incidència política.

Amb l’aprovació de la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, aquesta situació canvia i es fa un pas endavant dels drets de les persones LGTBI o que no encaixen en els patrons hegemònics del gènere i la sexualitat 3 normativa. Ara sí existeix una eina amb la qual es pot treballar la LGTBI-fòbia en totes les seves dimensions, incloent la vigilància i la defensa dels drets. Arrel d’aquesta llei la feina de l’OCH s’ha vist augmentada en molts sentits: augment del nombre de casos que arriben; augment de les demandes de la població; i, per tant, una necessitat d’augmentar el nombre de recursos per a fer front a la situació i la professionalització del serveis que duen a terme. Així doncs, ens trobem amb la necessitat de desplegar un servei que permeti una atenció integral a la LGTBI-fòbia i s’inicia el procés de creació dels serveis d’Oficina d’Incidències i d’Atenció a les Víctimes portats a termes per persones professionals en els àmbits del dret i la psicologia. 

No obstant això, sembla que, des de la seva aprovació, la implementació de la Llei és ambivalent i no del tot efectiva. Concretament, des de la seva aprovació, s’han interposat un total de 6 sancions en base al seu règim sancionador, segons els informes publicats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies5 .

Així mateix, no s’ha creat l’organisme coordinador de les polítiques LGTBI, encarregat de vertebrar les polítiques a implementar, de manera que aquesta funció l’està realitzant l’Àrea LGTBI de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, a data d’avui, el Reglament específic per a regular el règim d’infraccions i sancions que preveu la Llei està pendent d’aprovació des de 2017. Així doncs, manca un instrument legal específic que reguli el procediment sancionador de la Llei 11/2014, de manera que els expedients s’han de tramitar mitjançant el procediment administratiu general o, bé, a través de l’activació del deure d’intervenció.

L’aprovació del Reglament sancionador, específic per a la Llei 11/2014, permetria adaptar el procediment a les necessitats específiques de la Llei, regulant quines haurien de ser les parts interessades en el procediment o proporcionant una gradació més concreta i efectiva de les sancions, per exemple.

Podem resumir que, la tasca de l’OCH es centra en l’atenció en les persones que hagin patit situacions de discriminació o agressió per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere. Tanmateix, actua com a entitat observadora pel compliment dels drets de les persones LGBTI i la seva garantia. Per tant, l’OCH actua per donar visibilitat al col·lectiu LGBTI i la seva lluita per a garantir la igualtat i eradicar la discriminació per raó d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, en tots els aspectes i escenaris on es pugui produir.

ITINERARIS DE LES INCIDÈNCIES REGISTRADES:

Una incidència és qualsevol comunicació per escrit que envia una persona, entitat o institució, denunciant un possible fet LGTBI-fòbic, és a dir, una discriminació i/o agressió a una persona LGTBI i/o al seu patrimoni, pel fet de ser-ho o a qui s’hagi vulnerat algun dret, o que l’OCH observa d’ofici. Les incidències arriben a l’OCH per diferents vies (app web, correu electrònic, telèfon o presencial) i es registren per escrit. 

Enguany, l’OCH ha registrat 160 incidències que poden tenir diversos itineraris. Un cop rebuda la incidència, l’equip jurídic de l’OCH en fa una valoració i proposa un itinerari a la persona afectada. Els principals itineraris utilitzats per l’OCH es poden consultar en el capítol 2 de l’informe on es detallen els indicadors. Les dades relatives als itineraris de les incidències recollides mostren el principal itinerari de cada incidència. En aquest sentit volem matisar que, per exemple, una incidència pot tenir com a itinerari principal el deure d’intervenció, però, posteriorment, també en pot haver seguit d’altres, en funció de la incidència, com ara el Síndic de Greuges, institució a la què es recorre en molts casos en relació a la implementació de la Llei 11/2014.

També, tenir en compte que moltes incidències només són comunicades i no continuen amb cap itinerari legal. De fet, aquest 2019, la majoria de les incidències rebudes no han tingut un itinerari oficial de denúncia (71,3%). El procés penal és un itinerari present aquest 2019 (16,3%); el que indica que moltes agressions i amenaces sí que són denunciades, principalment, per la via penal, a les autoritats competents. En referència a aquest indicador, volem agrair a totes les persones que col·laboren en l’oficina de denúncies, que hagin posat a disposició la seva representació lletrada en 4 incidències en les que es va actuar com a acusació particular.

A continuació, amb un percentatge menor, trobem les incidències que segueixen un itinerari de comunicat públic (8,1%). La resta d’itineraris tenen una incidència per sota del 5%, entre les quals destaca el procés laboral (1,9%), la mediació amb l’OCH, el Síndic de Greuges de Catalunya, les reclamacions i queixes, i el procediment administratiu en aplicació de la Llei 11/2014 (0,6% respectivament)

 

CAS NÚMERO 1: ATAC AL CENTRE LGTBI DE BARCELONA

Característiques incidència:

Generalista, discurs d’odi i exaltació de l’LGTBI-fòbia

Descripció:

Durant la matinada del diumenge 27 de gener de 2019, una setmana després de celebrar l’obertura del nou Centre LGTBI de Barcelona, situat al barri de Sant Antoni, es va produir un atac LGTBI-fòbic cap al mateix. Segons un testimoni ocular, al voltant de les quatre de la matinada, un grup de persones van trencar els vidres de l’entrada principal del centre i hi van fer diverses pintades amenaçadores de contingut feixista i LGTBI-fòbic amb missatges com “Estáis muertos”. Algunes de les pintades, en castellà i anglès, van ser acompanyades d’una creu celta, essent aquest un dels símbols que utilitzen sovint els moviments neonazis (Sidera, 2020).

2006 01 01 01 00 53 0216

L’itinerari seguit en aquesta incidència va ser el de denúncia a la Fiscalia de Delictes d’Odi per tal d’iniciar un procés penal per delicte d’odi envers el col·lectiu. Malgrat això, un mes i mig després dels fets, la mateixa Fiscalia va arxivar les diligències d’investigació perquè ni la Guàrdia Urbana ni els Mossos d’Esquadra van poder determinar qui va dur a terme l’atac. Anàlisi: L’acte vandàlic cap al Centre LGTBI exemplifica perfectament l’odi cap al col·lectiu LGTBI encara present en la nostra societat. Només una setmana després de la seva inauguració, el centre ja patia el seu primer atac. Aquest és un espai que havia estat sol·licitat durant anys per part de la plataforma d’entitats LGTBI de Barcelona, ja que moltes d’elles s’ubicaven en locals petits i no prou adients a la càrrega de feina o nombre de persones implicades.

2006 01 01 00 58 42 0212

Després d’anys d’espera, per fi s’aconseguia un lloc espaiós, equipat i amb les infraestructures necessàries per a facilitar la feina de les treballadores i voluntàries que dia rere dia procuren posar el seu granet de sorra en el recolzament de les persones LGTBI i la cerca de l’eradicació de l’LGTBI-fòbia de la societat en general. Un cop s’havia aconseguit quelcom tan bàsic i essencial com és un lloc digne i acollidor en el que dur a terme aquestes tasques, menys d’una setmana després de la seva inauguració, el centre patia un atac vandàlic, amb el trencament del vidre de la façana i pintades amenaçadores a l’exterior de l’edifici. És destacable que les persones implicades ho van fer a hores molt poc transitades, per tant, contràriament al que passava fa dècades, ara sembla que com a mínim els agressors, o bé tenen por de les conseqüències o bé tenen por de ser assenyalades com a persones LGTBI-fòbiques. Aquest cas també ens mostra com, per molt que a vegades s’emprin tots els recursos possibles per no deixar cap agressió sense resposta, costa molt identificar a les persones responsables d’aquest tipus d’agressió, quan ho fan a hores on els carrers estan poc transitats i d’amagades. Tanmateix, assenyala que el sistema de justícia està pensat per actuar si hi ha una identificació de les persones que exerceixen els actes, és a dir, cap a les persones agressores.

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 2:

 

INSULTS HOMÒFOBS PROFERITS EN UNA ESTACIÓ D’ESQUÍ

Característiques incidència: home gai, agressió verbal Descripció:

L’afectat va anar a passar el dia a una estació d’esquí. Després de veure que en el seu forfait hi havia propaganda política, es va dirigir a la guixeta a demanar un full de reclamacions. La treballadora que estava allà el va derivar al seu superior, el qual va apartar a la víctima i va preguntar-li de males maneres el motiu pel qual volia interposar la queixa. Durant el qüestionament de les raons per les quals volia interposar una reclamació, l’home es va referir a ell amb insults homòfobs com “Tu, maricón, deixa’t de mariconades. El que has de fer si no t’agrada és no tornar”. La víctima va fer-li saber a l’agressor que allò que li estava dient era un atac homòfob intolerable i, més, en tractar-se d’unes pistes amb autorització administrativa pública per operar. Tot i aquest apunt per part de l’afectat, l’agressor li va tornar a dir que es deixés “de mariconades”. Finalment, no es va interposar queixa en el full de reclamacions perquè no en tenien. Posteriorment, l’afectat va trucar als Mossos d’Esquadra de la zona, però aquests li van dir que trigarien molt en arribar i que presentés la denúncia a la localitat on resideix.

Des de l’OCH, no sabem si realment aquest cas va seguir algun tipus d’itinerari legal, ja que la intenció existia, però no ens consta més informació al respecte.

Anàlisi:

En aquest cas podem extreure diverses conclusions. En primer lloc, es pot apreciar com una persona ha estat prop de ser vetada de dur a terme una acció sobre la qual té dret com a consumidor d’un servei. Alhora, quan això s’ha volgut fer, la persona que ha procurat negar-li el dret s’ha dirigit a ell amb qualificatius homòfobs. Aquest cas exemplifica com, en el que podria ser un conflicte sense rerefons LGTBI-fòbic, l’ús del llenguatge arrelat en opressions i fòbies socials històriques acaba produint un atac cap a la persona pertanyent al col·lectiu dissident.

Per aquest motiu, és important recalcar que, com a ciutadanes responsables, hauríem de desempallegar-nos de tot qualificatiu despectiu que estigui basat en qualsevol opressió per tal de no seguir perpetuant així les diferents discriminacions existents. En segon lloc, és important recalcar que la persona va trucar immediatament als Mossos d’Esquadra, segurament per tal de fer un atestat i poder interposar així, més fàcilment, una denúncia. Malgrat això, les autoritats no es van mostrar del tot cooperadores i, això, moltes vegades és un factor absolutament determinant per tal que la persona es vegi legitimada a iniciar un procediment legal.

En aquest capítol parlem d’homofòbia, enlloc de gaifòbia, perquè socialment és el terme més emprat en aquest tipus de discriminació/ agressió.

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 3:

AGRESSIÓ FÍSICA DURANT UNA FESTA MAJOR

Característiques incidència:

home gai, agressió física Descripció:

El 4 d’agost de 2019, a les 5 de la matinada, la víctima es trobava a les festes d’un municipi de la província de Tarragona amb dos amics. Quan estava al carrer de l’Ajuntament, es va posar a ballar a prop de dues noies desconegudes i una d’elles li va cridar “¡Apártate de aquí, maricón!”. A continuació, la noia es va aproximar a la víctima i ell la va apartar amb la mà. La noia se’n va anar i al cap de cinc minuts va tornar amb un grup d’uns quinze joves. L’agredit i els seus dos amics van voler marxar d’allà però, en intentar-ho, el grup de joves va començar a cridar ”¡Párate, maricón!” i “¡Gay de mierda!”. Els joves van rodejar i començar a agredir físicament al denunciant i els seus dos amics.

Una de les agressions físiques va consistir en una puntada de peu a la part superior del cap que li va ocasionar un trau al denunciant. Aquest, com va poder, es va resguardar sota d’un cotxe i, des d’allà, va aconseguir comunicar-se amb uns amics que van anar al lloc dels fets i es van posar en contacte amb la policia. A conseqüència de les lesions, la víctima va ser traslladada a urgències, on li van cosir el cap amb tres punts. Aquell mateix dia, la víctima va anar a interposar una denúncia als Mossos d’Esquadra per iniciar un procediment penal al respecte.

Anàlisi:

En aquest cas es pot apreciar, com a ulls de les persones que exerceixen LGTBI-fòbia, les persones que formem part del col·lectiu no mereixem gaudir de l’espai públic, ni tenim dret a expressar-nos lliurament fent quelcom tan innocent com és ballar a la via pública durant una festa major. Aquí podem veure com després de faltar el respecte amb insults homòfobs a la víctima, les noies van a buscar més gent per tal de violentar físicament a l’agredit i els seus dos amics: primer van tractar de privar a una persona LGTBI de l’ús de l’espai públic a través de l’agressió verbal i, en veure que això no atemoria a l’afectat ni aconseguien el seu fi, van buscar recursos per tal d’exercir l’agressió física i imposar-se. Com es pot apreciar, al final ja no buscaven únicament que les víctimes marxessin del lloc, sinó que van voler demostrar la seva supremacia arraconant-los i agredint-los físicament. 

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 4:

CARACTERÍSTIQUES INCIDÈNCIA: PINTADA HOMÒFOBA A L’ENTRADA D’UN DOMICILI

Característiques incidència:

Pintada homòfoba a l’entrada d’un domicili Afectat/des: homes gais, discurs d’odi i exaltació de l’LGTBI-fòbia

Descripció:

El dissabte dia 31 d’agost, la víctima i el seu pare van baixar al carrer i van trobar una pintada a l’entrada del seu bloc, situat a l’Hospitalet de Llobregat. Estava realitzada amb esprai i deia “Los huevos por el culo”. En veure-ho, es van adreçar a la seva regidoria de barri i, també, van procedir a contactar amb els Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. Els hi van dir que podria tractar-se d’un possible cas d’homofòbia, ja que també existien precedents idèntics anteriors al seu cas.

En quant a l’itinerari seguit, a l’OCH vam procedir amb el simple registre ja que, finalment, per motius no determinats no es va voler continuar amb cap tipus de denúncia a nivell legal. Tanmateix, es va oferir acompanyament psicosocial que la persona afectada no va creure necessari.

Anàlisi:

Aquesta incidència ens demostra com, tot i que no podem assegurar del tot que la pintada en qüestió anés adreçada a la víctima, les persones LGTBI es veuen assetjades fins el que hauria de ser un dels espais més segurs dels que gaudir: la seva pròpia llar. Sortir del teu propi edifici i veure pintades o frases que poden provocar rebuig cap a la teva orientació sexual no deixa de ser un cop dur, psicològicament parlant. Alhora, pot causar una forta sensació d’inseguretat a la persona LGTBI, ja que pot pensar que hi ha algú que li vol fer mal per la seva identitat i, a més, coneix el lloc on viu.

CAS NÚMERO 5: DENEGACIÓ ENTRADA DISCOTECA MOLINS DE REI

Característiques incidència:

homes gais, dret d’admissió

Descripció:

Passada la mitjanit, a punt d’entrar a una discoteca de Molins de Rei, el personal de seguretat no va deixar passar a un dels nois dins la discoteca. La seva parella, que l’acompanyava, va preguntar de forma calmada quin era el motiu pel qual la seva parella no podia entrar. La persona de seguretat en qüestió li va respondre «Julandrón, ¿ese es tu novio de mierda?». Tot seguit, van trucar a la seva mare per tal que anés a socórrer-los. Quan aquesta va arribar, una mitja hora després de la trucada, es va apropar al personal de seguretat i li va preguntar què és el que havia passat, al que van contestar amb un to de veu agressiu. Se’ls va demanar que s’identifiquessin amb nom i cognoms i aquests van respondre amb riures, burles i girant el carnet d’identificació per tal de què no es veiessin les seves dades. En veure que allò no portava enlloc, la mare en qüestió es va dirigir a la policia que hi havia a la zona, fent un control d’alcoholèmia.

ANÀLISI QUALITATIU

Els hi va explicar la situació i li van recomanar que anés als Mossos d’Esquadra a denunciar. Al dia següent van anar-hi. Aquella mateixa nit van tornar a la discoteca. L’encarregat els hi va donar el full de reclamacions però no els hi va voler facilitar el nom de la persona de seguretat que havia treballat la nit anterior per raons de privacitat, tot i que, es trobava present en el moment en què l’encarregat els hi va donar el full de reclamacions. Van decidir no omplir-ho, ja que no volien reclamar a l’establiment sinó al responsable de seguretat de la nit anterior. Tanmateix, en l’atenció psicosocial el noi explicita la culpa i demana perdó per “ser” gai, ja que si no ho fos, la seva mare no hauria d’haver anat a recollir-los aquella nit.

Anàlisi:

Davant d’aquesta agressió homòfoba a l’entrada d’una discoteca, podem veure un problema força present dins la vida social del nostre col·lectiu: la denegació del dret d’admissió. Tot i que és quelcom que sol passar més a les persones trans, és cert que això també passa a altres persones LGTBI que tenen una expressió de gènere dissident, respecte als patrons hegemònics.

El que succeeix és que, davant d’aquest trencament amb l’statu quo, hi ha persones que creuen que poden tractar-nos amb menyspreu per no complir els rols de gènere que ens pretenen imposar. En aquest cas concret, podem veure que això es dóna sobretot en situacions en què la persona LGTBI-fòbica gaudeix d’algun tipus de posició d’autoritat sobre l’oprimida.

En aquesta agressió es tracta d’una relació de poder, en la que el personal de seguretat abusa del seu càrrec per tal d’apartar a algú per la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, d’un esdeveniment al qual assisteix per motius d’oci. D’aquesta manera, discrimina a la persona fent-la sentir no apta per accedir a certs llocs a divertir-se, alhora que la converteix en una «càrrega» per a les seves acompanyants. Així, el nivell d’humiliació que es pot produir en casos com aquest és força elevat, atès que són situacions que es donen a la via pública i on hi ha aglomeracions força importants de persones.

Tanmateix, aparentment ningú de la fila va socórrer a les víctimes davant dels comentaris insultants del personal de seguretat. Des d’un nivell psicosocial, podem detectar com hi ha situacions que desemboquen en una homofòbia interioritzada, reponsabilitzant-se de la situació viscuda a un mateix, amb una afectació important pel seu benestar psicosocial i el del seu entorn més proper, sense incidir en que aquesta pràctica discriminatòria és degut a unes estructures socials que jerarquitzen, entre d’altres, les vivències i subjectivitats en relació amb la sexualitat. Cal dir, que la discoteca, en tot moment, va col·laborar, una vegada l’OCH es posa en contacte, i que va prendre mesures amb el personal de seguretat i va establir una trobada amb el noi afectat i la seva mare. 

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 6:

ARTICLE HOMÒFOB ECO DE SITGES

Característiques incidència:

homes gais i bisexuals, discurs d’odi i exaltació de l’LGTBI-fòbia

Descripció:

El 19 de juliol, el setmanari l’Eco de Sitges va publicar un article amb contingut homòfob. En ell, l’autor expressava que passava por quan travessava el Carrer Bonaire del municipi de Sitges, perquè, citant textualment «hi ha moltes persones despullades, homes sobretot, que s’estaven petonejant i morrejant per tot arreu i altres s’estaven fotent mà descaradament, sens dubte s’ha perdut la vergonya... M’agafaven ganes de tancar els ulls i accelerar amb la motocicleta». Aquesta incidència, pel seu contingut públic, va ser comunicada i posada de manifest a l’OCH per diverses entitats i persones: l’associació Gay Sitges Link, dos particulars i, finalment, el col·lectiu Punt R Sant Pere de Ribes. En aquest cas, atesa la publicitat de l’acte, l’OCH va seguir l’itinerari del comunicat públic.

Es va considerar oportú coordinarse amb altres entitats LGTBI de Sitges, per tal de dur a terme una acció conjunta. En conseqüència, el comunicat es va confeccionar juntament amb Gay Sitges Link, atès que Punt R Sant Pere de Ribes ja va enviar, individualment, un escrit demanant la rectificació. Les diferents actuacions dutes a terme per les diferents entitats i particulars, juntament amb el suport de partits polítics locals, van aconseguir que, pocs dies després, l’autor fes una rectificació i el diari es pronunciés públicament a través de xarxes, demanant disculpes i anunciant que l’article seria efectivament retirat.

Anàlisi:

El que és destacable d’aquest tipus d’agressions contra el col·lectiu és que, a part de ser públiques, l’agressor és visible i està prou segur del que ha dit com per pretendre que sigui publicat i el missatge arribi a un nombre considerable de persones. Tot i el positiu desenllaç d’aquest cas, és remarcable que aquest tipus d’accions poden tenir un efecte «crida», amb el qual legitimen les idees discriminatòries que certes persones tenen.

Alhora, registrem seguides o en terminis curts de temps, incidències d’aquest estil, donant encara més arguments a l’efecte «crida» anteriorment esmentat, amb el qual és possible que lectors d’un article LGTBI-fòbic es vegin legitimats a escriure comentaris anàlegs a fòrums o mitjans de comunicació. Tanmateix, els mitjans de comunicació, amb la distribució de discursos, contribueixen a la creació d’un imaginari col·lectiu cap a determinades identitats i/o subjectivitats. El distribuir discursos negatius i estigmatitzants cap a les persones homosexuals pot influir en la perpetració d’aquests estereotips i prejudicis estigmatitzants.

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 7:

ATAC A L’ESPAI LGTBI DE GIRONA

Característiques incidència:

generalista, discurs d’odi i exaltació de l’LGTBI-fòbia

Descripció:

Durant la nit del 16 de novembre de 2019, l’Espai LGTBI de Girona (situat al carrer Sant Josep del Barri Vell de la ciutat) va patir un atac vandàlic. L’agressor va agafar una pilona de ferro de la separació del carrer Sant Josep amb la Plaça del Pallol i va anar fins al local trencant de forma intencionada la porta de vidre, en concret, on hi ha un vinil amb la bandera de l’arc de Sant Martí. Els fets es van denunciar a la policia de Girona, amb la qual cosa l’itinerari seguit és el del procés penal.

Per altra banda, l’OCH va seguir l’itinerari del comunicat públic, com ha vingut fent en aquells casos que són mediàtics pel tarannà de l’agressió (com succeeix aquí, ja que els danys es produeixen sobre un bé públic), i en aquells en què les mateixes víctimes ho posen de manifest per xarxes socials o derivats. Així, la nostra entitat va fer un tuit condemnant l’acte i declarant que l’odi i l’LGTBI-fòbia d’aquesta agressió no podien quedar impunes.

Aquesta imatge correspon al moment de la concentració a la plaça del Pallol, per l'atac a l'espai LGTBI de Girona, extreta del mitjà de comunicació Diari de Girona, el 18/11/2019.

La resposta va ser una concentració a Girona organitzada per l’Espai LGTBI de Girona i l’OCH. En la concentració, oberta a tota la ciutadania, van participar entitats del teixit associatiu LGTBI de la ciutat com a mostra de rebuig a l’atac sofert.

Anàlisi:

Aquesta agressió LGTBI-fòbica és molt semblant al primer cas analitzat en aquest informe. Un cop més, es pot veure com aquells espais segurs pel col·lectiu LGTBI són focus d’atacs provinents de l’odi de persones LGTBI-fòbiques. És remarcable com el patró en el mateix any es repeteix, atès que sembla que el fet que puguem gaudir d’edificis, amb les infraestructures necessàries per donar serveis específics a la població LGTBI, sigui amenaçador per a algunes persones. Per altra banda, aquesta incidència va tenir lloc a la ciutat de Girona. Posem de manifest això, ja que la majoria d’incidències que registrem succeeixen a la ciutat de Barcelona o rodalies, però realment l’LGTBIfòbia es troba present a tot el territori de Catalunya, com exemplifiquen casos com aquest.

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 8:

AGRESSIÓ HOMOFÒBICA METRO URQUINAONA

Característiques incidència:

home gai, agressió verbal i agressió física

Descripció:

La persona agredida anava a treballar i va agafar el metro a les sis del matí, el dissabte 12 de gener. Quan el metro es trobava a la parada Rocafort de la línia 1, quatre persones van començar a increpar-lo dins del vagó. En una primera instància, la víctima va ignorar les seves conductes i actituds i es va canviar de lloc, però aquestes van continuar fins a arribar al punt en què un dels quatre agressors el va increpar físicament. Llavors la víctima li va preguntar “¿A ti qué te pasa?”, i un dels agressors va respondre “Levántate y de hombre a hombre dime lo que eres. ¿O es que no eres hombre? ¿Qué eres maricón o qué? No eres hombre, eres maricón”. En aquest moment, la víctima va buscar complicitat en el vagó, en el que es trobaven quatre o cinc persones més, però no va rebre cap recolzament. Els insults i les amenaces van continuar durant tot el trajecte. La víctima va baixar a la parada d’Urquinaona, cosa que també van fer els seus agressors. Un cop a l’andana, aquests el van tirar a terra i, tot i que ell va intentar defensar-se, li van propinar una pallissa a puntades de peu fins que va arribar el personal de seguretat del metro i els Mossos d’Esquadra.

La víctima va interposar denúncia i va anar a urgències, on li van curar les ferides i va poder demanar el part mèdic de lesions. Aquest cas evidencia com la poca iniciativa de cooperació entre els testimonis dels fets, que es podria llegir com complicitat amb l’exercici de la violència, es contraposa a la gran coordinació que hi va haver en la resposta a la situació per part d’entitats de dins i fora de Catalunya, amb institucions públiques i mitjans de comunicació.

L’OCH es va assabentar del cas via Twitter, a través de l’Observatorio Valenciano Contra la LGTBIfobia, ja que va penjar captures de pantalla de la denúncia social que va fer la mateixa víctima al seu compte de la xarxa social Instagram, de l’agressió que acabava de patir. Poques hores després, el coordinador tècnic de l’OCH va aconseguir contactar amb l’agredit i li va oferir els diferents serveis de l’entitat, per a fer efectiva una atenció integral i es va realitzar una primera atenció psicosocial de manera telemàtica. La víctima també va sol·licitar assessorament jurídic per part de l’OCH.

La notícia va sortir a diferents mitjans de comunicació. Aquella mateixa tarda, des de l’OCH ens vam encarregar de realitzar les comunicacions oportunes de la incidència a l’Ajuntament de Barcelona, concretament, a la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i al coordinador de l’Oficina per la No Discriminació, Albert Fages. Més tard, també es va posar en contacte amb nosaltres, el responsable en temes LGTBI del districte de l’Eixample, Eduard Corbella, en nom de Gerardo Pisarello, 1r Tinent d’Alcalde i responsable del districte de l’Eixample, donant-nos més feedback sobre el cas. A més, hi va haver una comunicació amb l’inspector responsable de delictes d’odi dels Mossos d’Esquadra, Albert Oliva, i es va informar de la incidència als nostres serveis jurídics de l’OCH.

ANÀLISI QUALITATIU

A les 17:00 hores es va quedar presencialment amb la persona afectada per valorar la situació i començar a gestionar l’itinerari de la incidència conjuntament. A les 20:00 hores es va realitzar un comunicat públic amb declaracions de la persona afectada a diferents mitjans de comunicació, assessorada pel president de l’Observatori Contra l’Homofòbia. Finalment, s’acorda una reunió, per trobar-se amb la persona referent de l’equip psicosocial per una atenció més pausada.

És destacable la importància de la recomanació que es va fer de què la víctima, en la mesura del possible, agafés una mica de distància de tot el “rebombori” mediàtic, ja que aquest podria afectar al seu benestar psicosocial, per la sobrecàrrega d’estímuls (la majoria de suport) que rebia arran de la denúncia social. Paral·lelament hi va haver una comunicació constant entre el president de l’OCH, la víctima i els Mossos d’Esquadra per veure com avançava la investigació en l’àmbit policial. Finalment, es va detenir a dues de les persones agressores en les hores posteriors a l’agressió homofòbica. Dos dies després, atès que l’agressió va succeir al metro, hi va haver una primera comunicació entre el president de l’OCH i la presidenta de TMB, la Sra. Merche Álvarez, per valorar la possibilitat d’establir una taula de treball que tingui com a finalitat un protocol definit contra les agressions LGTBI-fòbiques en el transport metropolità de Barcelona. Alhora, es va gestionar la possibilitat de què Laia Serra, advocada que col·labora a l’OCH, fos la persona encarregada de portar a terme l’acusació. Tanmateix, ens va trucar l’intendent de la comissaria de l’Eixample per donar-nos feedback de la situació actual en aquell moment de la investigació policial, que continuava oberta. També ens va trucar el responsable de la Fiscalia de delictes d’odi i no discriminació de la Província de Barcelona, l’Il·lustríssim Senyor Miguel Ángel Aguilar, interessant-se per la situació de la incidència. Al dia següent, a les 17.00 hores, es va realitzar una atenció psicosocial amb la persona afectada per tractar diferents aspectes del seu benestar psicosocial i es va programar una altra atenció per a la mateixa setmana. A les 18:30 es va dur a terme una reunió entre la víctima, el president de l’OCH i les persones responsables de la Regidoria de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de coordinar les defenses, ja que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar que l’Ajuntament exerciria com acusació popular.

ANÀLISI QUALITATIU

Anàlisi:

En aquest cas podem apreciar, un cop més, com en un trajecte tan quotidià i banal com el d’anar a treballar, les persones LGTBI seguim essent vulnerables. No podem saber què va portar als agressors a increpar a la víctima, però el que sí és clar és que buscaven atemorir-la i humiliar-la davant de diverses persones que no li van oferir la més mínima ajuda, davant d’un tracte menyspreant per part de quatre individus que es van veure legitimats per martiritzar a algú per la seva identitat i expressió de gènere.

Podem veure com els agressors duen a terme els seus actes LGTBI-fòbics en grup, amb la qual cosa s’asseguren de tenir el control de la situació i poder imposar-se sense cap mena de problema cap a l’oprimit. Alhora, el fet de fer-ho en grup, els serveix per legitimar-se els uns als altres i protegir-se en cas que algú pretengui ajudar a la víctima.

Per altra banda, aquest cas exemplifica perfectament com la cooperació ciutadana a través del deure de socórrer, pot evitar passar males situacions que involucrin agressions verbals i/o físiques. Si les persones del vagó s’haguessin interposat, potser això s’hagués pogut evitar. El fet que ningú digués res denota com ens queda molt per assolir un nivell d’empatia suficient com per ajudar a l’oprimit, essent aquest la persona del col·lectiu LGTBI. Qui està essent víctima d’aquests danys, si veu que ningú hi fa res, pot arribar a sentir que realment mereix aquell tracte i podria arribar a interioritzar l’LGTBI-fòbia i ni tan sols denunciar.

Per fortuna, a la víctima d’aquest cas això no li va succeir i es va veure prou empoderada per denunciar. Tal com es pot extreure de les actuacions dutes a terme, tot i que en el moment no hi havia cap mena d’intenció de socórrer entre els presents, també pot ser per por a les conseqüències. És evident que gran part de la societat actual està disposada a condemnar aquest tipus d’accions. Aquest cas va evidenciar que les institucions polítiques i els mitjans de comunicació tenen la voluntat de posar de manifest aquestes injustícies i combatre-les, coordinant-se amb les entitats encarregades d’aquesta opressió en concret, tal com fa l’OCH.

Això demostra com denunciar, en aquests casos, pot ser una de les vies per a la reparació de la dignitat de les persones discriminades, ja que tot i que hi ha cops en què no es produeix cap canvi ni s’identifiquen els agressors, aquest cas per la seva magnitud va marcar una gran diferència a nivell social i polític. Tanmateix, aquesta incidència també tracta una altra estratègia d’intervenció, en aquest cas, realitzada per les mateixes persones afectades, on exposen la vivència a través de xarxes socials amb motiu d’alerta. Aquesta estratègia d’exposició pública comporta diferents conseqüències, multitud de missatges de suport i problematització de la situació viscuda, no obstant, pot causar angoixa si s’acaba en un estat de sobrexposició de la situació discriminatòria.

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 9:

TRANSFÒBIA PER MISGENDERING AL LAVABO D’UNA DISCOTECA

Característiques incidència:

persona trans, dret d’admissió Descripció:

La nit del 3 de maig de 2019, la víctima anava cap al lavabo de noies simplement per a fer les seves necessitats, quan es va adonar que la persona encarregada del manteniment no parava de mirar-la. Aquesta, seguidament, va començar a impedirli el pas. La víctima li explicava que és una noia i, en conseqüència, podia entrar a aquell lavabo. Va repetir l’explicació tres vegades, per veure si feia entrar en raó a qui li barrava el pas. Llavors, va venir un home, del personal de seguretat de la discoteca, i li va donar un cop brusc al coll a la víctima, la va agafar i la va aixecar.

La víctima estava molt confusa, ja que l’home pensava que ella era un noi i no va parar d’insultar-la, per tal que no entrés en aquell lavabo ja que, segons ell, no era el que li pertocava. Finalment, va aconseguir alliberar-se d’ell i van estar discutint. En aquesta discussió el personal de seguretat no parava de dir que ella era un noi i que no podia estar en aquell lavabo. La víctima intentava fer-li entendre que no per tenir el cabell curt era un noi, que ella era una noia amb els cabells curts. L’home li responia que allò era impossible, la va tornar a agafar bruscament per fer-la fora, però ella es va resistir i va mirar de fer-li entendre la realitat.

Un cop es va calmar la situació, la víctima li va demanar explicacions de per què l’havia agredit i ell no li donava cap resposta coherent ni deia res sobre el tema. Ella, confusa i dolguda, va decidir marxar de la discoteca per la seva pròpia iniciativa. Al dia següent va tornar a la discoteca per parlar amb algú al càrrec i demanar explicacions dels fets de la nit anterior. El desenllaç va ser que, després d’estona esperant perquè es cobrien els uns als altres i ningú sortia a parlar amb ella, un treballador li va dir que no era culpa del personal de seguretat que les aparences donin a entendre que és un noi i que si seguia anant d’aquella manera, continuarien anant-la a buscar al lavabo i la traurien de les maneres que siguin i, que si no vol que li passi això, que no vagi així. En quant a l’itinerari, la víctima ens va comunicar via web, que té denúncia i part mèdic de lesions, però no s’ha pogut fer més seguiment.

Anàlisi:

Aquest és el primer cas de transfòbia que analitzem íntegrament en el present informe i és molt exemplificador el fet que hagi succeït en un lavabo. Les persones trans són de les que més pateixen, en la seva vida quotidiana, per tal de ser tractades amb respecte i empatia. Per això, coses que per algú cisnormatiu poden semblar banals, com anar a un lavabo públic o canviar-se de roba en vestuaris compartits, són una odissea per a moltes persones trans.

ANÀLISI QUALITATIU

En aquesta incidència podem introduir una sèrie de conceptes i la seva repercussió social, que fa que les persones trans estiguin oprimides. En primer lloc, el cispassing: aquest fenomen succeeix quan una persona és trans, però ningú ho pot deduir pel seu aspecte i tampoc per la seva veu. Quan algú té cispassing vol dir que les persones sabran de la seva identitat de gènere, o bé quan li mirin els genitals (si no ha passat per un procés quirúrgic de reassignació) o quan la persona els hi ho expliqui.

Com es pot apreciar de la situació anteriorment descrita, la víctima no gaudeix de cispassing, amb la qual cosa, el rang de situacions en les quals es pot veure discriminada com a persona trans són més amplis. Un exemple és el del lavabo. Ella només anava al cubicle a fer les seves necessitats, no hauria interactuat amb ningú ni ningú hauria, ni tan sols, vist la seva genitalia (situació que pot ser conflictiva per exemple en vestuaris públics). Tot i això, va ser increpada per la simple entrada a aquest espai. Al mancar-li cispassing, la víctima va patir el que es coneix com a misgendering, que és la situació en la que algú, intencional o inintencionalment, es refereix a una persona utilitzant un llenguatge que no es correspon amb el gènere sentit o la tracta com si el seu gènere fos diferent al sentit. Aquí, això succeeix i la víctima no només ha de gestionar com de dolorós és el misgendering sinó que, a la vegada, l’ha hagut de patir amb agressions físiques i verbals. Podem extreure d’aquesta situació que per molt que les persones trans intentin mantenir la calma i explicar la seva realitat, no són escoltades i/o no són preses seriosament, cosa que dificulta molt la tasca pedagògica que podria ajudar a la seva acceptació i integració.

CAS NÚMERO 10: VIOLÈNCIA AL CARRER PER TRANSFÒBIA

Característiques incidència:

persona trans, agressió física

Descripció:

La persona anava cap a casa seva per la via pública quan un grup d’unes cinc o sis persones es van dirigir a ella amb insults com “Eres una puta transexual”. Davant d’aquests comentaris ella va respondre “Iros a tomar por culo” [sic.]. En aquell moment, un dels nois del grup es va apropar i van començar a discutir. En mig de la discussió aquest li va propinar un cop de puny a la cara, cosa que li va trencar el nas a la víctima, que a més, en la caiguda, es va lesionar el dit polze de la mà esquerra. És remarcable que on estava passant tot això hi havia dos membres del personal de seguretat que vigilava la fira del lloc on van succeir els fets, però no només no van intervenir, sinó que també es van burlar de la víctima.

Finalment, va ser socorreguda per unes persones que passaven per allà, i aquestes es van encarregar de trucar a la policia local del municipi que, en venir, va agafar les dades de l’agredida, va parlar amb el personal de seguretat que no havia intervingut i va trucar a l’ambulància. En contactar a l’OCH, va adjuntar còpia de la denúncia als Mossos d’Esquadra, amb la qual cosa l’itinerari seguit va ser el del procés penal.

ANÀLISI QUALITATIU

Anàlisi:

La situació descrita és quelcom que malauradament moltes persones trans han de viure en el seu dia a dia. La seva integritat física i moral es veu amenaçada constantment i, a vegades, només per respondre a un insult sobre la seva identitat de gènere dit en veu alta per un desconegut al carrer, acaben malferides. És important remarcar que tant aquest cas com l’anterior, que han estat els primers de transfòbia analitzats en aquest informe, han succeït a dones trans. En conseqüència, no podem deixar de parlar de la interseccionalitat. La interseccionalitat és aquell fenomen que succeeix quan una persona reuneix dues o més realitats que són font de discriminació sistemàtica que, quan es combinen, resulten en una situació de desigualtat qualitativament diferent de les diverses discriminacions específiques, considerades per separat.

En el món masclista en el que vivim, les dones estan oprimides, però dins del ventall de realitats que reuneix el grup «dones», les dones trans ho estan més pel simple fet de ser dones i alhora no complir amb la cisnorma, ja que són trans.

Això demostra com quan aquestes no gaudeixen del cispassing del que parlàvem anteriorment, són encara molt més vulnerables a atacs i menyspreus per part de la societat. Alhora, és destacable que en aquest cas, com hem vist en anteriors, els agressors actuen en grup, cosa que els facilita imposar-se a la víctima, legitimar-se recíprocament i protegir-se d’aquells que intentin dissuadir-los de deixar en pau a la víctima. Per altra banda, un cop més, és apreciable com el personal de seguretat, tenint prou recursos i legitimitat com per intervenir en un cas tan greu com és el de violència física envers una persona que caminava tranquil·lament pel carrer, decideixen actuar negativament burlant-se de la víctima.

Cispassing: condició que s’atribueix a una persona trans quan “sembla una persona cis” i/o “no sembla una persona trans” basada en criteris estètics i de comportament, és a dir, a través de la seva expressió de gènere. Criteris que són imposats per una societat cisheteronormativa.

Aquesta manera de procedir per part del personal de seguretat, en comptes de vetllar pel benestar de les persones trans, les qüestiona i humilia. Això posa de manifest com de necessari és que el personal encarregat de vetllar per la integritat de les persones, estigui format en qüestions d’identitat i expressió de gènere i orientació sexual. D’aquesta manera, potser aconseguim reduir els abusos de poder que atempten contra la salut de les persones LGTBI i assolim un millor tracte cap a nosaltres. 

ANÀLISI QUALITATIU CAS NÚMERO 11:

PREGUNTES LESBÒFOBES PER PART D’UNA TREBALLADORA SOCIAL

Característiques incidència: dona lesbiana, violència institucional

Descripció:

La víctima es va reunir per primera vegada amb una treballadora social per a l’accés a una comunitat terapèutica on se li van fer les següents preguntes de caire lesbofòbic: - Nombre de parelles que havia tingut i, al saber que la seva parella tenia nom de dona, li va preguntar si era homosexual o bisexual. - Què en pensaven els seus pares sobre que fos homosexual i que prengués drogues.

Anàlisi:

En aquest cas, podem veure com una treballadora social fa una sèrie de preguntes que relacionen directament el fet de formar part del col·lectiu LGTBI amb quelcom conflictiu en l’àmbit personal i familiar. Això succeeix en el moment en el que se li pregunta què opinen els seus pares de que sigui lesbiana, pregunta que no faria a algú heterosexual. Amb aquest tipus de preguntes la treballadora social està, en primer lloc, intentant esbrinar quelcom que no té a veure amb l’accés a la comunitat terapèutica i, en segon lloc, està inferint que el fet de ser lesbiana o bisexual és quelcom conflictiu a escala familiar. El problema amb aquesta situació és que la professional està fent preguntes fora de lloc i que semblen més morboses que res, com per exemple, voler saber si la víctima és bisexual o lesbiana, com si això tingués cap tipus de rellevància amb la teràpia o l’addicció. El que podem extreure d’això és que una professional, com una treballadora social, hauria de preguntar allò imprescindible per la situació en concret, sense dur a terme un tracte diferent a persones LGTBI de les cisheterosexuals, quan el tarannà de la visita no implica cap qüestionament al respecte. 

CAS NÚMERO 12: LESBOFÒBIA D’UN HOME A UNA PARELLA DE DONES LESBIANES I MARES

Característiques incidència:

parella lesbiana, agressió física, violència verbal i amenaces.

Descripció:

Una parella de dones és subjecte d’insults, amenaces i aprehensió física violenta per un home a una terrassa d’un bar. La persona agressora agafa pel braç a una de les dones i la sacseja, tot això davant d’un menor de quatre anys, fill de la parella lesbiana: “El vostre fill, de què? No és normal que tingui dues mares, bolleres de merda, pobres nens, filles de puta, comecoños” i profereix una amenaça de mort: “us mataré bolleres

ANÀLISI QUALITATIU

L’agressor va intentar tornar a agredir-les acostant-se amb el puny en alt però va ser inhibit pels clients de la terrassa on estaven, que van alçar-se per evitar l’agressió. Anàlisi: La situació està relacionada amb el lesbiansime i la concepció de maternitat que té la persona agressora. Això genera aquest comportament lesbofòbic cap a aquesta parella de dones i aquestes violències que impedeixen i coarten la llibertat d’altres diversitats sexuals i de gènere, com pot ser la comunitat lesbiana.

Ens trobem aleshores davant d’una discriminació directa, per associació i a la vegada múltiple: són dones però el que més es veu que incomoda, és que siguin mares. Allò pot comportar tant lesbofòbia com misogínia, en el sentit de que la maternitat està únicament associada a un imaginari teòric concret d’allò que és ser una dona heterosexual.

L’agressió es situa en un àmbit correccional: "com dues dones poden ser mares?”

Per això s’explica la utilització de violència, per la impossibilitat d’actuació i de correcció i, per tant, la lesbofòbia i misogínia d’aquest home. Aquest tipus d’accions no s’integren i estan totalment descontextualitzades de la realitat LGTBI que viu la societat i que, des de l’Observatori, reivindiquem: la sexualitat és diversa, la maternitat i els models de famílies són diversos i en tenim aquesta llibertat que no ha d’estar assignada a cap paràmetre o rol hegemònic que el que fa únicament és coartar la llibertat del col·lectiu LGTBI.

CAS NÚMERO 13: LESBOFÒBIA A UN PIS DE LLOGUER

Característiques incidència:

lesbiana, insults discriminatoris.

Descripció:

Una dona lesbiana és recriminada lesbofòbicament per una companya de lloguer arran de problemes domèstics.

Els insults són: “lesbianes de merda”, “marimachos desocupados”, “chismosa”, “vaga”, “sucia”.

Anàlisi:

Ens situem en la forma d’insult lesbofòbic més comú: una vegada surten dissidències o conflictes, l’insult fàcil és acudir a la diversitat sexual o a la identitat no hegemònica, com a forma per arraconar a les persones LGTBI i exposar-les fora del sistema o com a anòmales per incidir que no tenen autoritat o autonomia d’actuació, o que es situen per sota de les que no ho són.

La perillositat de les identitats binàries o hegemòniques es situa en la utilització d’adjectius, construïts com pejoratius, per la correcció o per l’assignació d’aquests adjectius, successivament amb les persones del col·lectiu LGTBI per a la seva categorització. És a dir, com veiem, aquests insults es fan cap a la dona lesbiana arran de ser lesbiana: fent una assimilació pejorativa i generalitzada de les dones lesbianes. Per tant, discriminació per associació.

ANÀLISI QUALITATIU

Hem d’entendre que la diversitat identitària i sexual no s’adscriu de cap manera a un estereotip concret. La generalització és una manera d’atac per ridiculitzar o posar en inferioritat a un grup de persones. La diversitat sexual i identitària és fruit màxim de la llibertat i l’autorepresentació autònoma i personal. En aquest sentit, aquesta connexió d’insults cap a aquesta dona construeix un tipus de lesbofòbia que cap tractar amb el trencament d’estereotips i rols de gènere. 

CAS NÚMERO 14: ROBATORI AMB VIOLÈNCIA A UNA PARELLA HOMOSEXUAL

Característiques incidència:

gai, robatori amb violència física.

Descripció:

Una parella de nois gais es troben en un parc asseguts, quan un grup de 7 persones s’apropen, dividint-se en 4 i 3 per dos costats, per atrapar-los.

Es tapen els rostres i, abans que la parella de nois s’alci i se’n vagi, li comenten “¿dónde os creéis que vais?” “no os vais a mover de ahí”. Tot seguit, empenten a un dels nois amb violència i, fruit d’aquesta sacsejada, es dóna un cop contra una pilona que fa que les ulleres es trenquin, es faci un trau al front i caigui a terra.

Els altres sis desconeguts envolten a l’altre noi i el tenen retingut, agafant-lo. Li donen un cop de puny a la mandíbula. Solta la motxilla que tenia agafada i marxa corrent a demanar ajuda. L’altre noi pot aturar una patrulla de la Guàrdia Urbana i truquen a l’ambulància. El grup d’agressors es porta la motxilla i deixen al noi i se’n van. Una dona que caminava pel carrer es troba la motxilla a terra i li pregunta si és seva.A la motxilla faltaven coses. Els dos nois han patit lesions fruit dels fets i aporten part d’assistència mèdica. Des de l’Observatori es va contactar amb les víctimes i es va realitzar una atenció psicosocial i un seguiment jurídic. Va existir la sospita, per part de la parella, que els agressors s’apropen per la seva orientació sexual i per realitzar algun propòsit més que el de furtar únicament la motxilla, perquè si hagués estat per això, ho haurien dit en apropar-se.

ANÀLISI QUALITATIU

Anàlisi:

En aquest cas veiem una clara situació d’agressivitat física i violència cap a una parella gai per la qual són subjectes d’un robatori. Tanmateix, cap considerar que les persones afectades van sospitar que els agressors s’aproparen per la seva orientació sexual, no pas únicament per realitzar el robatori. Tanmateix, els Mossos d’Esquadra van comentar que potser l’agressió venia motivada per la seva expressió d’afecte en públic, ja que tot i que va haver-hi robatori, es van deixar objectes de valor. Allò es relaciona amb l’expressió de gènere o amb la situació d’estar dos nois junts a un banc públic i que no es van emportar objectes de valor (com diners i/o mòbils de les persones afectades). Es demostra encara la perillositat, per part de les persones que integren el col·lectiu, d’habitar l’espai públic. En aquest sentit cal reivindicar que la quotidianitat, normalitat i visibilitat LGTBI és més necessària que mai, i més a l’espai públic, per desenvolupar una vida lliure de violències. En conclusió, una vida habitable per la qual viure lliurement les nostres sexualitats i afectes.

CAS NÚMERO 15: AGRESSIÓ VERBAL LESBOFÒBA AL TRANSPORT PÚBLIC.

Característiques incidència:

parella lesbiana, agressió verbal.

Descripció:

Una parella de dones va fer-se un petó al metro, quan una dona que estava dins amb un home i un nadó, va començar a insultar-les i increpar-les que estaven a un espai públic amb menors presents.

Els insults van consistir en frases com: “mariconas”, “mariquitas”, “ireis al infierno”, “comepollas”, “a mi me da asco veros a vosotras besándoos”, “mira la chupapollas esta”. En determinat moment, una de les dues dones va començar a gravar-li i la dona va intentar llevar-li el telèfon. Es va interposar l’altra dona i, al no aconseguir-ho, la va agafar dels braços i la va sacsejar clavant-li les ungles. Aporta part de lesions. La dona va estar deu minuts cridant a la parella, fins i tot les va escopir, fins que aquestes van baixar del metro. Una de les dues dones de la parella va patir un atac d’ansietat. Aporta part d’urgències.

Anàlisi:

Aquest cas demostra, una vegada més, la necessitat de reivindicar els afectes de la comunitat LGTBI a l’espai públic. Que allò personal ha de ser polític i, per tant, públic. Les mostres o maneres d’amar de la comunitat LGTBI han d’acceptar-se a l’espai públic vers aquesta ‘castitat’, que es promulga des del conservadorisme moral per oprimir la nostra sexualitat i les nostres maneres diverses de sentir.

ANÀLISI QUALITATIU

Aquest discurs ha de ser combatut amb més visibilitat i més diversitat. Les nostres maneres d’estimar són tan legítimes com aquelles maneres hegemòniques que el sistema heteropatriarcal imposa. Són tan legítimes perquè són les maneres que sabem, gaudim i ens neix d’aquesta manera. Per tant, cap persona està legitimada per imposarnos unes altres o reprimir aquestes que sabem, fem o gaudim. Això significa coartar la nostra llibertat i el lliure desenvolupament de la nostra persona, que esdevé un dret fonamental. Veiem al cas exposat, que els insults i l’agressió es dóna per la falta d’enteniment d’aquesta realitat LGTBI i per una voluntat d’opressió i repressió d’aquestes formes de mostrar afecte. Per voler contradir aquestes realitats en les quals vivim la comunitat LGTBI i que són la nostra forma d’expressió i de vida. La reacció per part d’aquesta dona conforma lesbofòbia perquè les subjectes contra les que s’hi ataca són una parella de dones i, aleshores, esdevé discriminació per orientació sexual. 

CAS NÚMERO 16: FORMULARIS DISCRIMINATORIS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE NO CONTEMPLEN LA DIVERSITAT DE LES FAMÍLIES LGTBI.

Característiques incidència:

parella lesbiana, institució pública.

Descripció:

Una parella de mares lesbianes volen emplenar un formulari per demanar una beca a l’Ajuntament de Barcelona per acudir a casals d’estiu. El punt 4 del formulari obliga a seleccionar a l’apartat “Nucli de convivència” a “Mare i Pare” i no dóna lloc a diversitat de famílies LGTBI.

Anàlisi:

En aquest cas veiem clarament un tipus de violència institucional, al no donar l’oportunitat a dues mares lesbianes a trobar com a opció la seva realitat familiar. Una realitat que la llei 11/2014, de 10 d’octubre, contempla al seu article 22. En aquest sentit veiem que la violència institucional és una de les violències que genera un relat: les diversitats familiars no existeixen perquè no estan com a opció o no hi ha rastre al text escrit que atorguen les administracions públiques. El “si no s’escriu, no existeix”. I no, aquestes realitats han de ser reivindicades i reclamades per que sí existeix, ho sabem, i ens està garantit per lleis sancionades pels poders públics. Per això, cal fer una acció directa que reclami responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona i a les entitats públiques, perquè s’adeqüin a les lleis que reconeixen aquests drets al col·lectiu LGTBI i que també són d’obligatòria aplicació per als poders públics.

CAS NÚMERO 17: AGRESSIÓ HOMÒFOBA A UN ESTABLIMENT PRIVAT.

Característiques incidència:

gai, agressió física

Descripció:

Una parella d’homes gai estava orinant al lavabo d’una discoteca, quan el personal de seguretat del local acudeix donant cops a la porta de manera forta fins que la van tirar a terra, ferint a un dels nois, produint-li ferides al nas i al llavi i un sagnat abundant.

El personal de seguretat del local, quatre homes, van agafar la parella i els van fer fora de manera agressiva, agafant-los per la cintura. Una vegada fora van intentar parlar amb la seguretat del local que, únicament, va adoptar una actitud burlesca dient que “encara tenia la bragueta oberta”. Aporta part mèdic i denúncia a Mossos d’Esquadra.

Anàlisi:

Aquest és un cas clar d’homofòbia basat en els estereotips de gènere i d’orientació sexual que hipersexualitza al col·lectiu gai i estigmatitza la sexualitat entre dos homes. Ja ho afirmava Michel Foucault a la seva obra “Historia de la sexualidad” (1978): “La caza de sexualidades periféricas produce una incorporación de las perversiones y una nueva especificación de los individuos. La sodomía era un tipo de actos prohibidos: el autor no era más que su sujeto jurídico. El homosexual del siglo XIX ha llegado a ser un personaje: (...) un carácter, una forma de vida; asimismo, una morfología” (pp. 27-28).

En aquest sentit, la representació del col·lectiu gai s’escenifica d’aquesta manera:

Dos homes que van a un lavabo a orinar són constitutius de sospita per la suposada promiscuïtat en la qual l’heteropatriarcat construeix la col·lectivitat LGTBI. I per això mateix, s’aplica la violència com la que, en el cas, tiren la porta a terra per intentar evitar la suposada hiperactivitat sexual. Aquests prejudicis no són tolerables. La comunitat LGTBI té dret a no ser sospitada per la seva diversitat i a ser tractada amb igualtat. Hem de defensar més que mai la llibertat d’actuació de les persones integrants del col·lectiu. A més a més, també hem de veure la condemna des de la que s’actua amb la sexualitat diversa. D’aquesta repressió de la sexualitat i de les formes d’estimar o, simplement, de diversió. Falta molt treball a fer en el camp de la diversitat sexual i la llibertat per a fer que aquests estereotips no siguin penalitzats ni atacats ni reprimits per la socialització heteropatriarcal. A la fi són estereotips i hem de tombar-los en nom d’aquesta diversitat en la que estem construïts i construïdes les persones LGTBI, pel nostre dret a una vida lliure de violència.

CAS NÚMERO 18: AGRESSIÓ FÍSICA I HOMÒFOBA A UNA PERSONA GAI.

Característiques incidència:

gai, agressió física, transport públic

Descripció:

Un home assegut a un vagó del transport públic detecta que un altre home davant d’ell li mira fixament.

A l’hora de sortir del tren, doncs havia arribat a la destinació, aquest home es posa darrere d’ell i li punteja els peus per a que caigui a terra. Al demanar-li que tingués més atenció li va contestar: “Tira p’alante, maricón”. Aquesta contestació va produir que li seguís per l’estació de trens i no va parar de proferir insults tal com: “me das asco, marica”, “muérete, maricón”, “a mi no me hables, maricón”.

L’home va seguir el seu camí quan va veure que no li seguia l’agressor i, una vegada al carrer, es va adonar que aquesta persona li seguia. Quan ja estava molt a prop, li va colpejar dient-li: “Me has estado mirando, maricón, eres maricón, ¿verdad?, “me das asco marica”.

L’home colpejat li va dir: “¿Qué te importa?”.

I l’agressor continuava dient “Me has estado mirando, me molesta que un maricón me miré así” “¿Eres maricón verdad?”, quan l’home colpejat va dir:

“Sí, ¿tienes algún problema?”

Acte seguit, li va pegar amb el puny a la cara i les ulleres de l’home agredit van caure a terra. L’agressor va continuar caminant i l’agredit va alçar-se del terra i va començar a gravar. L’agressor es va adonar que estava gravant i va apropar-se amb actitud intimidatòria i agressiva, preguntant-li perquè li gravava:

“Déjame en paz, eh” – li va dir.

L’home agredit demanava a les persones del carrer que truquessin a la policia. L’agressor va aproparse i li va dir:

“¿Me vas a seguir grabando?”, “¿Me vas a seguir tocando los cojones mariquita hijo de puta?”

A continuació, li va agredir amb un pal que va trobar al costat d’uns contenidors, que va fer que l’home agredit deixés de gravar. Va rebre cops de puny a la mandíbula i amb el pal a l’esquena. Aporta denúncia a Mossos i part d’urgències.

Anàlisi:

Aquest cas és mostra d’odi, persecució i agressió a un home gai pel fet de ser-ho i per la seva expressió de gènere. Homofòbia en estat pur. Una homofòbia inexplicable que incita a la persecució, control i rebuig de la diversitat sexual o de manera de vida, que fa que s’assenyali públicament a les persones del col·lectiu com si fos una raó per la qual empenedir-se. Som del col·lectiu i estem orgulloses.

ANÀLISI QUALITATIU

A banda d’això, l’agressió física, tant amb els punys com amb un pal, també s’entén en el sentit corrector, juntament amb els insults i amenaces: ha de fer sentir a la persona gai com que la seva sexualitat i afecte no és permisible a la nostra societat. I no, la persona paranormal i que no pertany a la nostra societat, recordem, és aquella que no respecta la llibertat.

CAS NÚMERO 19: JOC QUE INCITA A L’HOMOFÒBIA, LA PLUMOFÒBIA I AL FOMENT D’ESTEREOTIPS DINS DEL COL·LECTIU GAI

Característiques incidència:

col·lectiu LGTBI, ordre de discriminar

Descripció:

Es tracta d’un joc de cartes que et situa a la ficció en una dutxa a una presó on qui perd és qui tira o se li cau el sabó.

Anàlisi:

L’enteniment que es dóna amb aquest joc està relacionat amb l’al·legoria a la violació, que succeeix a les dutxes de les presons d’homes on si se’t cau el sabó a terra ets subjecte de sodomització (i, per tant, violació si no és consensuada).

A banda, també es relaciona amb tota una mena de forces o de situacions de poder, per les quals accedir a mantenir relacions sexuals que sovint s’utilitzen també fora de l’àmbit penitenciari. En aquest sentit, aquest joc fomenta aquests rols de gènere, on qui tira el sabó o a qui se li cau (i que perd) és l’home gai i, per tant, al joc veiem característiques plumofòbiques i masclistes adscrites a aquestes cartes, amb un plus de feminitat o accessibilitat a la penetració.

Des d’una visió en conjunt, la sexualitat és diversa i cap d’elles hauria de ser inferioritzada o criticada si existeix la premissa del consentiment en tot moment de pràctica. Tant la identitat de gènere com les pràctiques sexuals són compatibles si entenem i convivim en una societat diversa, i allò és perfectament compatible amb la llibertat de cadascú. Sobretot hem de fomentar-la, cada vegada més des del punt de vista de les llibertats del col·lectiu LGTBI i dins del mateix col·lectiu, perquè el foment d’estereotips únicament oprimeix subjectivitats i identitats dins del col·lectiu LGTBI. D’aquesta manera també crea hegemonies que comporten la lluita i divisió del col·lectiu. La diversitat és interessant quan entenem que existeix i la respectem, ens unim i ens recolzem. 

CAS NÚMERO 20: PINTADA A UN CARTELL DE VISIBILITAT DEL COL·LECTIU LGTBI.

Característiques incidència:

col·lectiu LGTBI

Descripció:

L’organització Som Masnou denuncia la pintada d’un cartell amb comentaris homòfobs i despectius cap al col·lectiu LGTBI.

El cartell en qüestió eren Arcs de San Martí i sobre ells es van escriure pintades entre les quals es pot llegir “pederastes”, “SIDA”, “maricones”, “sífilis”, així com simbologia representativa del nazisme.

Anàlisi:

Aquests atacs a símbols de la lluita LGTBI són significat de que encara estem en una societat que no entén ni vol entendre que la diversitat LGTBI és una part de la teoria de la democràcia dins de la lliure expressió, el dret a la igualtat i al lliure desenvolupament de la nostra realitat. Una realitat que ha de ser entesa per atorgar el respecte i la dignitat que la Constitució reflecteix a cada persona.

L’atac a tot un col·lectiu amb insults o assignació de paraules que provenen d’estereotips que el que volen únicament és tacar la nostra imatge, és inacceptable. Fa falta aquest respecte i reivindicació de la diversitat i del trencament d’aquests estereotips, que el que fan únicament es condemnar-nos sense base prèvia més que pel seu conservadorisme i la seva inseguretat i por a una vida i societat diversa i lliure.

A més, la simbologia nazi fa apologia a un delicte de lesa humanitat i de persecució del nostre col·lectiu, del que hem de mostrar que no tenim por i que quan més ens unim i ho lluitem i fem públiques les nostres vides, més es reduirà i quedaran exposades aquestes persones amb un criteri desfasat, il·lògic i covard.

CAS NÚMERO 21: AGRESSIÓ VERBAL A UNA PERSONA GAI PER PLUMOFÒBIA

Característiques incidència:

Gai, amenaces, agressió verbal, homofòbia i plumofòbia.

Descripció:

Una persona gai és increpada per un home a un restaurant per la seva forma de vestir.

L’agressió verbal i les amenaces es donen al proferir l’home frases com: “Yo no te digo cómo te tienes que vestir ¡que estás en un sitio público, contrólate!”, “A mi me da igual el día del Orgullo, también es el día de soltar hostias, ¿quieres ver como te las suelto?”, “te voy a hacer heterosexual a hostias”, “te voy a dar de hostias que la mariconería te salte”

ANÀLISI QUALITATIU

La inactivitat del guarda de seguretat del restaurant és fefaent, estant davant de les dues persones.

Anàlisi:

En aquest cas veiem clarament reflectida l’homofòbia i la plumofòbia per l’expressió i la identitat de gènere. Aquestes amenaces homofòbiques i plumofòbiques es projecten d’una manera correctiva utilitzant violència. Així és com el sistema heteropatriarcal d’uns nivells de masculinitat tòxica elevats intenta confirmar i restaurar la norma hegemònica: amb eines violentes. Les identitats dissidents o diverses no caben i són subjecte d’anar a per elles emprant violència per corregir-les.

Aquestes accions afecten a les nostres llibertats i diversitats com a col·lectiu LGTBI i cal fer una reivindicació clara i ferma de què a la societat caben tot tipus d’identitats i diversitats, que cap d’elles és exclosa i totes surten de la nostra pròpia subjectivitat i es conformen en harmonia i respecte d’unes a altres. La manera de vestir és una forma d’expressió d’aquesta subjectivitat i la llibertat d’expressió del gènere i de les nostres subjectivitats és un factor a protegir i a preponderar a la societat.

La llibertat del col·lectiu LGTBI a ser divers, a esdevenir divers, s’inclou dins del dret a la igualtat i no discriminació a persones gais, lesbianes, transgèneres, bisexuals, intersexuals i persones queer. Aquest tipus de violències verbals correctores són una declaració d’intencions vers a aquest mateix dret.

CAS NÚMERO 22: AGRESSIÓ FÍSICA I ROBATORI AMB VIOLÈNCIA A UN HOME GAI

Característiques incidència:

gai, agressió física, robatori

Descripció:

L’home agredit sortia d’una discoteca anomenada Safari, d’ambient gai, quan de camí al metro un home va apropar-se, proposant-li anar a casa junts.

A continuació, l’home desconegut va fer una trucada i acte seguit va afegir-se una altra persona. De camí, en una plaça pública, dues altres persones van llançar-se cap a ell, li van pegar cops causant-li ferides, li van furtar el mòbil i tots van sortir corrents. Amb l’ajuda d’un/a vianant, la persona afectada va trucar tres vegades als Mossos d’Esquadra però no va ser atès amb l’excusa que “tenien coses més importants” apart d’aquesta.

Anàlisi:

Podem observar als fets que els espais determinats per al col·lectiu gai, com pot ser una discoteca d’ambient, tampoc escapen de la susceptibilitat de ser agredit homofòbicament. De fet, a aquests espais, també es construeixen vulnerabilitats i s’observen més a les persones com a preses d’una futura agressió homòfoba. Hem d’aturar això. L’homofòbia ha de parar i això és tasca de la societat. Hem de reivindicar els espais segurs i de verificar els protocols per a que funcionin.

En aquest sentit, seria interessant analitzar com el col·lectiu LGTBI podria fer ús de l’espai públic per a reivindicar el dret a una vida lliure de violències. Tanmateix, ens sembla important recalcar que ens podem trobar situacions amb aquestes característiques, on a nivell jurídic podem trobar un “topall” de robatori amb violència, traient el component motivador d’odi i intervenir amb les persones afectades, que a nivell psicosocial integren en la seva vivència la discriminació per motius d’orientació sexual. En aquest cas per identificar-se com a gai.

Per últim, cal també analitzar la mala praxis per part dels Mossos. En aquest sentit, hem de reivindicar el compliment de les lleis administratives en matèria LGTBI, per a que siguin aplicades pels operadors policials i jurídics. És possible que actuin en base a principis de prioritat, però no atendre a una denúncia d’aquest tipus i que inclou a una persona que surt d’un ambient gai, és d’una irresponsabilitat i absolut menyspreu cap al col·lectiu LGTBI per part dels operadors policials. I això s’ha de fer públic i condemnar-ho.

 

 

TIPUS D’AGRESSIÓ/DISCRIMINACIÓ, SEGONS LA MEMÒRIA ANUAL DE L'OBSERVATORI CONTRA L'HOMOFÒBIA 2020.

 

El tipus d’agressió i/o discriminació que més pateix el col·lectiu LGTBI és l’agressió verbal (29,4%) i l’agressió física (28,1%), el que representa un total de 47 i 45 incidències registrades respectivament.

Encara per sobre del 10% trobem com a tipus de discriminació l’odi i l’exaltació (18,8%) amb un total de 30 incidències registrades.

Per sota del 10 però per sobre del 5% tenim el tracte inadequat (9,4%) i l’assetjament (7,5%) amb un total de 15 i 12 incidències registrades respectivament.

Per últim, el tipus de discriminació amb un menor percentatge d’incidències registrades és el dret d’admissió (3,1%) i les amenaces (2,5%) amb 5 i 4 incidències registrades respectivament i un 1,3% que es corresponen a 2 incidències que no poden registrar-se en les categories anteriors i que han estat catalogades com altres.

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.