Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 15 Desembre 2019

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

IMGP2945


La multinacional Atento, ubicada a Lleida i dedicada a l'atenció telefònica va acomiadar a una treballadora per absències de la feina, tot i estar justificades. La treballadora exercia el càrrec de presidenta del comitè d'empresa.

L'article 52 de l'Estatut dels Treballadors i més concretament el punt d), és el que la empresa Atento, va fer servir per acomiadar a una treballadora que era presidenta del Comitè d'Empresa. El recurs interposat  pel representant de la treballadora, es basava en la seva inconstitucionalitat, argumentant que vulnera els artícles 14 i 15 de la Constitució Espanyola.

La treballadora va interposar demanda, sol·licitant que es declarés la nulitat de l'acomiadament per vulneració de drets fonamentals. Argumentava que l'art.52 d) de la Llei de l'Estatut dels Treballadors vulnera els artícles 14 i 15 de la Constitució Espanyola, perquè comporta una evident amenaça o coacció de cara al treballador malalt, en disuadir-li de romandre en situació d'incapacitat temporal per por a ser acomiadat; sol·licitava per aquest motiu el plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat. També al·legava que no s'havien arribat a les xifres d'absentitsme que s'indicaven en la carta d'acomiadament. El coneixement de la demanda va correspondre al Jutjat del Social número 26 de Barcelona.

El Jutjat del Social número 26 de Barcelona, per auto de juny del 2018, va plantejar qüestió d'inconstitucionalitat respecte de l'article 52.d) de l'Estatut dels Treballadors, que va ser admesa pel Tribunal Constitucional el 12 de febrer del 2019, per considerar insuficient el judici de rellevància formulat per l'òrgan judicial, de conformitat amb allò informat per la Fiscal General de l'Estat.

Constitució Espanyola. Article 14. " Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social."

Constitució Espanyola. Article 15. "Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra."

2006 01 02 17 55 57 0077

Els dies que va faltar la treballadora, segons la sentència, són els següents:

-Del 11 de abril de 2016 al 14 de abril de 2016: 4 días (3 días hábiles). Motivo de la ausencia: incapacidad temporal. -Del 16 de abril de 2016 al 21 de abril de 2016: 6 días (4 días hábiles). Motivo de la ausencia: incapacidad temporal.  -11 de mayo de 2016: 1 día (1 día hábil). Motivo de la ausencia: sin justificar. -Del 13 de mayo de 2016 al 17 de mayo de 2016: 5 días (1 día hábil). Motivo de la ausencia: incapacidad temporal.

La multinacional Atento va concluir en la carta d'acomiadament que la treballadora s'havia absentat nou dies hàbils dels quaranta hàbils en els dos mesos contínuos que s'havien tingut en compte, el que suposa que les seves absències arriben al  22,50 % de las jornades hàbils del període. Superen, per tant, el vint per cent establer en l'artícle 52 d) de l'Estatut dels Treballadors per pocedir a l'acomiadament objectiu. A més, s'afirma en la carta d'acomiadament, que les seves absències en els dotze mesos anteriors arriben al cinc per cent de les jornades hàbils. Concretament, les absències que s'han produit en els últims dotze mesos ascendeixen al 7,84 %.

El Reial Decret Legislatiu 2/2015, text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, en l'article 52.d expressa que:

"Por faltas de asistencia al trabajo, aun justificadas pero intermitentes, que alcancen el veinte por ciento de las jornadas hábiles en dos meses consecutivos siempre que el total de faltas de asistencia en los doce meses anteriores alcance el cinco por ciento de las jornadas hábiles, o el veinticinco por ciento en cuatro meses discontinuos dentro de un periodo de doce meses.

No se computarán como faltas de asistencia, a los efectos del párrafo anterior, las ausencias debidas a huelga legal por el tiempo de duración de la misma, el ejercicio de actividades de representación legal de los trabajadores, accidente de trabajo, maternidad, riesgo durante el embarazo y la lactancia, enfermedades causadas por embarazo, parto o lactancia, paternidad, licencias y vacaciones, enfermedad o accidente no laboral cuando la baja haya sido acordada por los servicios sanitarios oficiales y tenga una duración de más de veinte días consecutivos, ni las motivadas por la situación física o psicológica derivada de violencia de género, acreditada por los servicios sociales de atención o servicios de Salud, según proceda.

Tampoco se computarán las ausencias que obedezcan a un tratamiento médico de cáncer o enfermedad grave."

Aquest article s'ha anat modificant al llarg dels anys. Des de 1980 s'ha mantingut la primera part del text pràcticament igual. Canvis han hagut com que en un moment donat en lloc de que l'absentisme superi el cinc per cent superés el 2,5 per cent. A la segona part del text s'ha afegit una serie causes que no computen com a faltes d'assistència, per exemple, risc durant l'embaras i la lactància, malalties causades per l'embaras, part o lactància, paternitat, llicències i vacances.

El Jutjat del Social creu que s'haurien de tenir en compte només les absències no justificades i que la baixa mèdica ja implica una merma econòmica pel treballador i per tant desincentiva a agafar baixes que no siguin per veritable malaltia.

2006 01 02 18 07 29 0124

Finalitzat el judici, el jutjat del Social núm. 26 de Barcelona va dictà providència el 4 de maig de 2018, per la qual es va acordar conferir el tràmit d'audiència a les parts perquè aquestes poguessin al·legar el que estimessin oportú sobre la conveniència d'elevar questió d'inconstitucionalitat respecte del art. 52 d) de l'Estatut dels Treballadors, per vulneració dels arts. 15, 35.1 i 43.1 de la Constitució Espanyola.

La treballadora demandant va presentar un escrit d'al·legacions el 3 d'abril de 2019, interessant que es tornés a plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat. El jutjat del Social va estimar que per la seva part havia quedat probat les absències de la treballadora. Però pel que feia referència a la constitucionalitat de la norma va mantenir que aquest article 52.d) permet a la empresa extingir la relació laboral per absències la causa de les quals no depén de la voluntat de la treballadora, absències per malaltia que no pot  ni té perquè evitar, atès que podria comprometre seriosament la seva salut. Recorda també el jutjat que l'article 6.1 del Conveni 158 de la OIT determina que l'absència del treball per motius de malaltia o lesió no ha de constituir una causa justificada de terminació de la relació de treball.

El Jutjat del Social considera que l'article 52.d) podria condicionar el comportament dels treballadors, que anirien a la feina estant malalts per por a l'acomiadament.

2006 01 02 18 02 38 0102El Jutjat del Social no qüestiona l'art.52.d) de l'Estatut dels Treballadors per l'eventual contradicció de la prohibició de discriminació per discapacitat (art.14 CE), el que planteja és la possible contradicció del precepte legal qüestionat amb els drets a l'integritat física (art. 15 CE), al treball (art. 35.1 CE), i a la protecció de la salut (art. 43.1CE), valorant que la regulació legal de l'acomiadament objectiu per absentisme podria condicionar el comportament dels treballadors que, davant de la por de perdre el seu lloc de treball, poguessin deixar de banda l'atenció de la seva salut i integritat física i emocional, anant a treballar estant malalts i assumint així un sacrifici en absolut exigible, que fins i tot pot complicar l'evolució de la malaltia.

El Jutjat del Social considera que s'haurien de tenir en compte només les absències no justificades.

2006 01 02 17 49 35 0055

Segons el Jutjat del Social s'haurien de tenir en compte només les absències no justificades, que són aquelles que sí depenen de la voluntat del treballador i no aquelles absències per malaltia, encara que de breu durada, i amparades per la baixa mèdica expedida pels corresponents serveis mèdics oficials.

El Jutjat del Social considera també que l'interés de combatre l'absentisme laboral al qual obeeix l'art.52.d), si bé té un fonament constitucional -el dret a la llibertat d'empresa i el dret a la propietat privada- pot protegir-se de forma igualment eficaç per altres mitjans. S'haurien de tenir en compte només les absències no justificades, que són aquelles que sí depenen de la voluntat del treballador i no aquelles absències per malaltia encara que de breu durada i amparades per la baixa mèdica expedida pels corresponents serveis mèdics oficials.

El Jutjat del Social argumenta que la regulació legal podria no ser suficient per protegir situacions derivades de malalties cròniques, de curs fluctuant, especialment limitants en els períodes d'agudització sintomàtica. Aquestes malalties donen lloc a breus però reiterats periodes d'incapacitat temporal, el diagnòstic de les quals ni tan sols hauria de coneixer la empresa.

Constitució Espanyola. Article 35.1. "Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

Constitució Espanyola Article 43. 1. " Se reconoce el derecho a la protección de la salud."

Constitució Espanyola. Article 15. "Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra."

Possible contradicció de l'article 52.d) de l'Estatut dels Treballadors amb l'article 6.1 del Conveni 158 de l'OIT.

IMGP2947

La Secció Segona del Tribunal Constitucional va acordar escoltar al fiscal general de l'Estat, perquè aquest presentés les seves al·legacions.

Pel que fa referència a la presumpta contradicció de l'article 52 d) de l'Estatut delsTreballadors amb l'article  6.1 del Conveni 158 de la OIT que apunta l'auto de plantejament, expresa la fiscal general de l'Estat el següent:

"... procede recordar una vez más que los tratados internacionales no integran el canon de constitucionalidad bajo el que hayan de examinarse las leyes internas, al margen de su valor hermenéutico ex art. 10.2 CE en el caso de los textos internacionales sobre derechos humanos.... La eventual contradicción entre la regulación interna y los convenios y tratados internacionales ratificados por España no determina por sí misma violación constitucional alguna; se trata de un juicio de aplicabilidad –control de convencionalidad– que pertenece al ámbito de la legalidad ordinaria.  

Sin perjuicio de cuanto acaba de indicarse, valga advertir que no apreciamos que la regulación contenida en el art. 52 d) LET contradiga lo dispuesto en el párrafo 1 del art. 6 del Convenio 158 de la OIT, conforme al cual la ausencia del trabajo por motivo de enfermedad o lesión no debe constituir una causa justificada de terminación de la relación laboral."

El dia 22 de juny de 1982 la Conferència General de l'Organització Internacional del Treball (OIT) va adoptar el conveni número 158 sobre la finalització de la relació del treball per iniciativa de l'empresari.

Els 22 articles qu'integren el Conveni van ser aprovats i ratificats el 18 de febrer de 1985.

2006 01 02 17 52 51 0068Artícle 6 del Conveni 158 de l'OIT.

"1- La ausencia temporal del trabajo por motivo de enfermedad o lesión no deberá constituir una causa justificada de terminación de la relación de trabajo.

2- La definición de lo que constituye una ausencia temporal del trabajo, la medida en que se exigirá un certificado médico y las posibles limitaciones a la aplicación del párrafo 1 del presente artículo serán determinadas de conformidad con los métodos de aplicación mencionados en el artículo 1 del presente Convenio."

Article 1 del Conveni 158 de l'OIT.

Deberá darse efecto a las disposiciones del presente Convenio por medio de la legislación nacional, excepto en la medida en que esas disposiciones se apliquen por vía de contratos colectivos, laudos arbitrales o sentencias judiciales, o de cualquier otra forma conforme a la práctica nacional.

2006 01 02 17 59 36 0090"Debe tenerse en cuenta -apunta la Fiscal- que en el párrafo 2 del mismo art. 6 del Convenio se precisa que la “definición de lo que constituye una ausencia temporal de trabajo, la medida en que exigirá un certificado médico y las posibles limitaciones a la aplicación del párrafo 1 del presente artículo serán determinadas de conformidad con los métodos de aplicación mencionados en el artículo 1 del presente Convenio”, a cuyo tenor deberá “darse efecto a las disposiciones del presente convenio por medio de la legislación nacional, excepto en la medida en que esas disposiciones se apliquen por vía de contratos colectivos, laudos arbitrales o sentencias judiciales, o de cualquier otra forma conforme a la práctica nacional”. Es decir, el legislador puede establecer, dentro de su margen de configuración y ponderando los derechos e intereses en conflicto, limitaciones a la aplicación del párrafo 1 del art. 6 del Convenio 158 de la OIT, como efectivamente lo ha hecho mediante la regulación contenida en el art. 52 d) LET. Por lo demás, esta regulación se acomoda a lo dispuesto como regla general en el art. 4 del propio Convenio 158 de la OIT,conforme al cual cabe poner término al contrato de trabajo cuando exista causa justificada para ello, relacionada con la capacidad o la conducta del trabajador o basada en las necesidades de funcionamiento de la empresa. Entre ellas sin duda cabe incluir la defensa de la productividad, que puede verse comprometida por el incremento de costes directos e indirectos que han de soportar las empresas como consecuencia de las ausencias al trabajo, aun justificadas pero intermitentes, acaecidas en un periodo determinado, conforme a las previsiones del art. 52 d) LET."

Article 4 del Conveni 158 de l'OIT.

No se pondrá término a la relación de trabajo de un trabajador a menos que exista para ello una causa justificada relacionada con su capacidad o su conducta o basada en las necesidades de funcionamiento de la empresa, establecimiento o servicio.

La presidenta del Congres dels Diputats i el president del Senat van comunicar al Tribunal Constitucional l'acord de la Mesa de les seves respectives Càmares  de personar-se en el procedimient y oferir la seva col·laboració.

2006 01 02 17 56 50 0080

 L'advocat de l'Estat va exposar que la vulneració del dret al treball (art.35.1 C.E.), a la que fa referència el Jutjat del Social, no se sustenta en cap raonament, per tant s'hauria de conduir a la inadmissió parcial de la qüestió en aquest extrem.

Daltra banda, el precepte qüestionat (art.52.d de l'ET) no incorre en contradicció amb els drets a la integritat física (art.15 CE), al treball (art.35.1 CE), i amb l'article 43.1 de la CE, sobre protecció a la salut, segons l'advocat de l'Estat. "El legislador espanyol, quan va redactar l'article 52.d de l'ET, que regula l'absentisme laboral com a causa d'extinció de la relació laboral, va tenir en compte que amb aquesta mesura no es produïssin situacions injustes o efectes perversos no desitjables."

Aixi, l'exclussió del còmput de faltes d'absència, als efectes de l'acomiadament objectiu, de determinades absències com les baixes mèdiques de duració superior a vint dies consecutius, o malalties greus i d'altres, qu'integra l'article 52.d), incloses pel legislador en el segon paràgraf d'aquest article, està fet amb l'ànim de que no es produeixin situacions injustes.

2006 01 02 17 58 54 0088

La fiscal general de l'Estat va considerar procedent mencionar un cas d'acomiadament anterior, que va ser considerat nul:

"...la STC 125/2018, de 26 de noviembre, en la cual, en un caso de despido por absentismo, se estima el recurso de amparo interpuesto por la trabajadora, declarando nulo su despido, por vulneración del derecho fundamental a la participación en asuntos públicos mediante el ejercicio de cargo representativo electo (art. 23.2 CE). Señala que ni en el procedimiento de despido ni en el proceso constitucional se planteó la inconstitucionalidad del art. 52 d) del Estatuto de los Trabajadores."

Evitar l'increment indegut dels costos que per les empreses suposen l'absentisme laboral.

2006 01 02 17 53 15 0070

"En suma, debemos descartar que el precepto legal cuestionado resulte contrario al art. 35.1 CE, -precisa la sentència- pues si bien es cierto que el legislador ha adoptado una medida que limita el derecho al trabajo, en su vertiente de derecho a la estabilidad en el empleo, lo ha hecho con una finalidad legítima –evitar el incremento indebido de los costes que para las empresas suponen las ausencias al trabajo–, que encuentra fundamento constitucional en la libertad de empresa y la defensa de la productividad (art. 38 CE)."

Artículo 35. 1.  Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo. 2.  La ley regulará un estatuto de los trabajadores.
 
Artículo 38. Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general y, en su caso, de la planificación.

El Tribunal Constitucional va desestimar la qüestió d'inconstitucionalitat de l'article 52.d) de l'Estatut dels Treballadors.

"Se han ponderado los derechos e intereses en conflicto, especialmente a través de las señaladas excepciones a la cláusula general que permite la extinción del contrato de trabajo por absentismo, así como mediante el establecimiento de la correspondiente indemnización al trabajador en caso de que el empresario opte por la decisión extintiva, que en todo caso puede ser impugnada ante la jurisdicción social. A esta corresponde controlar que la decisión empresarial se ajusta a los presupuestos establecidos en el art. 52 d) LET y que la aplicación del precepto en el caso concreto no va más allá de lo necesario para alcanzar la finalidad legítima de proteger los intereses del empleador frente a las faltas de asistencia del trabajador a su puesto de trabajo, cuando alcancen la duración establecida por la norma.
En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, POR LA AUTORIDAD QUE LE CONFIERE LA CONSTITUCIÓN DE LA NACIÓN ESPAÑOLA,
 
Ha decidido
 
Desestimar la presente cuestión de inconstitucionalidad."

 

 

 Clica aquí si vols llegir la sentència del TC, de 16 d'octubre.

 

Fotografies corresponents al 1º de Maig de l'any 2019 i de l'any 2018 i reportatge per M.Martos.

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto