Més d'una dècada de paràlisi en l'ampliació del parc d'habitatge social i assequible

En el cas de Catalunya, cal recordar que la llei d'habitatge de Catalunya del 2007, pionera en tot l'Estat, marcava l'objectiu següent: que el 15% del total del parc d'habitatges fos social o assequible en el 2027. Però, com han denunciat els moviments socials, s'han anat incomplint sistemàticament els objectius per a poder aconseguir aquesta meta.

Encara avui, aquest percentatge continua estancat en el 2%. Amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu del 15%, caldria disposar de 440.000 habitatges socials i assequibles a Catalunya (sobre un parc total de 2,99 milions d'habitatges).

Segons un informe elaborat en el 2014 per la Mesa del Tercer Sector Social de Catalunya, llavors faltaven 230.000 habitatges per a aconseguir la meta de 440.000 habitatges i, des de llavors, no s'ha avançat substancialment.

L'Observatori DESC i l'Institut de Recerca TransJus de la UB també van elaborar un informe en el 2017 per a fer balanç dels deu anys de desplegament de la llei de l'habitatge de Catalunya , on s'apuntaven les causes del seu escàs desplegament. L'esclat de la crisi econòmica, sumat a les posteriors retallades d'inversió pública, van dificultar el desenvolupament de les lleis i polítiques pioneres aprovades.

JUDITH GIFREU (Agència de l'Habitatge de Catalunya) considera “inviable” desenvolupar les àrees residencials estratègiques com es van concebre en el 2007 i que han d'adequar-se a “les actuals condicions socioeconòmiques” en el 2007.

Sota la presidència de la Generalitat d'Artur Mas (CiU) també es van rebaixar diversos objectius marcats per aquesta normativa, mitjançant la denominada llei òmnibus del 2011, que va reduir les reserves de sòl per a habitatge protegit i va desactivar l'expropiació temporal d'habitatges buits per a lloguer social, entre altres aspectes.

També cal recordar que en el mateix any 2007 es va presentar el projecte de les àrees residencials estratègiques (LLAURI), que reservaven sòl per a impulsar la construcció d'habitatge protegit. De fet, almenys el 50% dels habitatges construïts en aquestes àrees —situades en zones amb alta demanda d'habitatge i escassetat d'oferta— han de ser protegides.

Però des de llavors, “hi ha hagut un desenvolupament molt escàs de les LLAURI”, lamenta la urbanista Maria Sisternas. Des de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, la seva directora Judith Gifreu reconeix que la crisi “ha comportat un canvi de paradigma que avui fa les LLAURI pràcticament inviables”.

Davant aquesta situació, explica que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (del qual depèn l'Agència de l'Habitatge de Catalunya) està treballant en “l'adequació de l'instrument de les LLAURI a les actuals condicions socioeconòmiques i, consegüentment, la possibilitat de desenvolupar-les”. Per això, està impulsant una revisió dels plans directors urbanístics de les LLAURI de tota Catalunya, d'acord amb la configuració del futur Pla territorial sectorial d'habitatge.

Cal recordar que el Pla territorial sectorial d'habitatge ja estava previst en la llei del 2007, que preveia elaborar-lo en el termini d'un any, és a dir, acabar-lo en el 2008. És el que havia de concretar els objectius i calendari d'execució de la normativa; no obstant això, després de l'esclat de la crisi econòmica, no es va acabar de desenvolupar, fins al punt que no ha estat fins a una dècada després quan la Generalitat s'ha tornat a posar a la feina en aquesta qüestió.

Aquesta dècada de paràlisi en polítiques d'habitatge social ha coincidit paradoxalment amb el moment que més persones tenien dificultats per a veure garantit aquest dret, en un context de crisi econòmica i d'ona de desnonaments.

Davant aquesta situació, els moviments socials en defensa del dret a l'habitatge van impulsar l'aprovació de lleis d'emergència habitacional per a respondre, almenys, a les necessitats més immediates de les persones en situació d'exclusió residencial.

En el cas de Catalunya, això va comportar l'aprovació de la Llei 24/2015 en el Parlament de Catalunya, arran de la iniciativa legislativa popular (ILP) contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica presentada per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i altres moviments socials.

Entre altres qüestions, aquesta normativa obligava als grans tenidors a oferir un lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat abans de procedir a un desnonament o a destinar els habitatges buits a aquest efecte.

No obstant això, cal tenir en compte que, nou mesos després de l'aprovació de la llei, aquests i altres articles van ser recorreguts al Tribunal Constitucional per part del Govern espanyol del PP i no ha tornat a estar en vigor fins al 2019, després de la retirada parcial del recurs per part de l'executiu del PSOE.

D'una banda, trobem les que aposten per construir nous habitatges, ja sigui a partir de la iniciativa pública, de la col·laboració públic-privada o de l'establiment d'obligacions en el sector immobiliari per part de l'Administració, per exemple, la de destinar el 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a l'habitatge protegit, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona en setembre del 2018 per iniciativa dels moviments socials.

L'Ajuntament de Barcelona ha estat pioner en la cessió de sòl públic a cooperatives a aquest efecte. Bona mostra d'això és La Borda, el primer bloc de cases cooperatiu edificat en un solar municipal a Barcelona en el recinte de Ca Batlló de Sants.

Judith Gifreu exposa que, des del Consorci de l'Habitatge de Barcelona, participat per la Generalitat de Catalunya, s'han vinculat determinades ajudes a la rehabilitació a arrendar els habitatges per sota de l'índex de referència del preu del lloguer. Afegeix que es poden aplicar altres mecanismes per a incidir en els preus dels lloguers i considera que els ajuntaments poden contribuir.

En aquest sentit, es refereix a exempcions fiscals en impostos i taxes municipals vinculades a obres de rehabilitació i millora d'habitatges, sempre que el lloguer estigui per sota de l'índex. Des del 2019, l'Ajuntament de Barcelona també està condicionant les subvencions municipals a la rehabilitació tant a posar preus per sota de l'índex de referència com a la renovació dels contractes de lloguer durant cinc anys. No obstant això, el gerent d'Habitatge i Rehabilitació de l'Ajuntament de Barcelona adverteix que s'han trobat amb dificultats durant el seu primer any d'implantació.

“En un mercat tensionat i amb preus alts; el problema és que, si un privat posa en un costat de la balança la subvenció que rebrà i, en l'altre costat, l'ingrés al qual renunciarà, en alguns casos pot ser que prefereixi no renunciar a aquest ingrés i no demanar la subvenció”, adverteix Burón. Des del seu punt de vista, això no significa que la mesura no tingui sentit, perquè sí que és sol·licitada per alguns propietaris, però, en una situació de mercat tensionat, considera que ha d'anar acompanyada per la regulació dels preus del lloguer.

Respecte al manteniment i la rehabilitació dels habitatges, la urbanista Maria Sisternas considera que és necessari més control i transparència dels propietaris, perquè “acreditin” quines són les inversions que fan en la qualitat dels pisos i “com això es tradueix en el preu del lloguer”. Denúncia que actualment molts propietaris estan incrementant el preu dels arrendaments en renovar els contractes, sense haver fet inversions en el manteniment i la millora dels habitatges, seguint “un model d'economia especulativa i no productiva”. Això contrasta amb les obligacions dels inquilins, que, si volen recuperar els diners de la fiança, han de demostrar que tot està en perfecte estat.

Sisternas lamenta que hàgim “fracassat” en matèria de rehabilitació, ja que tenim “un parc d'habitatge envellit, que anem llogant, sense fer inversions”. També lamenta la falta d'eficàcia de les ITE (inspeccions tècniques dels edificis), que legalment són obligatòries per a les finques amb més de 45 anys d'antiguitat, encara que això s'incompleix en molts casos.

Aquestes inspeccions precisament han de servir per a supervisar i garantir que els habitatges més antics facin les pertinents obres de reforma. Tant la possibilitat de rehabilitar i de reaprofitar el parc ja existent per al lloguer social i assequible per altres vies (expropiació de l'ús de pisos buits, dret de tanteig i retracte...) com la de construir nous habitatges a través de la col·laboració de les institucions públiques amb el sector privat estan previstes per un dels últims avanços legislatius en matèria d'habitatge a Catalunya.

Es tracta del decret de mesures urgents per a millorar l'accés a l'habitatge (Decret llei 5/2019), que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2019 i va ser ratificat pel Parlament el 23 de gener de 2020.

Totes les imatges pertanyen a l'arxiu de las afueras, i corresponen a manifestacions a favor del dret a l'habitatge,  promogudes per organitzacions i moviments socials que estan lluitant pel dret a l'habitatge digne, la PAH, el Sindicat de Llogateres i altres.