De nou tornen a l'activitat tant la Marea Pensionista de Catalunya (MPC), com la COESPE.

_____________________________________________________________________________

Marea Pensionista de Catalunya ha tornat a realitzar les concentracions a la Pl. Universitat a les 10 del matí, tal com ha fet els darrers anys  en defensa de les pensions públiques. Amb més motius que abans, perquè saben que el proper govern central, seguint les ordres de la Comissió Europea, voldrà incorporar retallades socials als pressupostos del 2024.

Corren mals temps per als assalariats, els pensionistes, la gent gran que habita en residències, per a tot el que és públic i social. El vent de la guerra i del capitalisme neoliberal vol arrasar amb tots els drets humans i drets socials aconseguits a través de la lluita durant molts anys. No és un vent, és un huracà, una Dana, una gota freda amb un nom fosc,  BlackRock, el fons d'inversió que representa la tercera potència mundial, després dels EUA i la Xina. El fons d'inversió que aconsella a (1) Macron sobre la reforma de les pensions, el fons d'inversió que ha comprat a Zelenski més de la meitat d'Ucraïna, que està present en la banca espanyola i que vol que tots els governs europeus cedeixin a la privatització de les pensions, de la sanitat pública, a la baixada de salaris, etc.

Però al mateix temps està generant una ona de protestes i d'unitat de les persones progressistes del món que, cop a cop i ona rere ona, intenten trencar aquest mur fosc que representa aquest fons. BlackRock és el fons de gestió d'actius més gran del món.  Els seus accionistes estan associats als noms de les famílies més riques del món: Rockefeller, Rothschild, Dupont, Mellon. Entre els executius de BlackRock es troben diversos oficials retirats de la CIA, i la pròpia empresa finança el fons de capital de risc In-Q-Tel fundat per la central d'intel·ligència.

Contra la política neoliberal s'alça la lluita al carrer dels pensionistes, assalariats i estudiants que intentaran revertir la influència de BlackRock en les institucions espanyoles i d'Europa. De moment, el pròxim 28 d'octubre tots els pensionistes es manifestaran a Madrid en defensa del Sistema Públic de Pensions, a favor de l'auditoria de la Seguretat Social, en contra dels plans d'ocupació, a favor de la pensió mínima de 1080 euros, a favor de l'aplicació de l'IPC a salaris i pensions i dient no a la bretxa de gènere.

Pancarta confeccionada pels pensionistes de l'Hospitalet invitant a la manifestació a Madrid, el proper 28 d'0ctubre, però també demanant que es realitzi l'auditoria de la Seguretat Social i que les pensions mínimes siguin de 1080 euros, així com que l'IPC real sigui el que s'apliqui a les pensions.

Però avui urgia començar llegint el comunicat de la Comissió de la Dona, de COESPE, després d'un estiu especialment tràgic pel que fa a la violència de gènere i s'ha encarregat Montse de donar lectura a aquest comunicat:

Montse, activista de Marea Pensionista de Catalunya, ha llegit el comunicat de la Comissió de la Dona de COESPE.

Comunicat de la Comissió de la Dona de COESPE.

"Aquí estem de nou, disposades a continuar plantant cara a les amenaces que s'intueixen en l'horitzó, ha començat llegint Montse. Com que Espanya té un govern en funcions no podem esperar declaracions incendiàries sobre política social però sí que podem sospitar-les. La Unió Europea té unes idees molt clares sobre les pensions, gens favorables als pensionistes; per exemple: considera positivament la "motxilla austríaca" i altres sistemes de capitalització en detriment de les pensions públiques.

També, per desgràcia, tornem a reunir-nos amb la trista notícia que acabem de viure un dels estius més tràgics pel que fa a la violència de gènere: en els mesos de juliol i agost, 16 dones han estat assassinades pels seus companys o altres homes, 72 en el que va d'any. Només el dia 30 d'agost es van produir dos, a Alzira i en Béjar.

Aquesta violència masclista no és només fruit d'una mentalitat que considera a la dona com una possessió més: una possessió no té drets. També influeix les polítiques que duen a terme els governs municipals i autonòmics del PP i Vox que neguen la realitat de la violència masclista (la Generalitat valenciana es va negar al minut de silenci per l'assassinada d'Alzira) i practiquen el desmantellament sistemàtic de les mesures de protecció dissenyades pels governs més esquerrans. Així, les condicions per a futurs assassinats estan servides. I l'edat no garanteix res: estan augmentant els assassinats de dones molt joves i molt majors.

Però no sols mata la violència masclista. La violència econòmica és igualment mortal. La comissió de la dona de COESPE no es cansarà de denunciar la situació d'especial vulnerabilitat de les dones de la 3a. edat. Segons fonts ministerials, la pensió mitjana de les dones és uns 400 euros menor que la dels companys homes. Però el pitjor és que les dones són majoria en les categories de cobrament més baixes. La pensió de viduïtat continua sent una part proporcional del salari del marit, la qual cosa deixa a la majoria de vídues en situació de pobresa. Les no contributives no passen dels 500 euros. Tot això, amb una inflació desbocada que converteix menjar productes frescos en un luxe i l'oli d'oliva, en or líquid.

En aquest context, quina defensa té una jubilada, una pensionista, davant un maltractador? Quantes dones aguanten els maltractaments d'un company perquè l'alternativa és morir-se de fam? Es necessiten fórmules per a esmenar aquesta violència econòmica.

Companyes: la lluita contínua, hi ha molts fronts oberts i el paper de la dona és bàsic. Haurien estat iguals els resultats electorals del 23-J de no haver-se produït la mobilització del vot femení davant les polítiques de la dreta i l'extrema dreta? No. Per això no podem quedar-nos de braços plegats.

Lluitar és també informar-se i opinar. Intervenir en una conversa i explicar en la peixateria que l'oli puja per l'acaparament de les distribuïdores i no sols per la sequera requereix tant valor com parlar des d'una tribuna. O potser més. Per això, perquè lluitem per nosaltres, per les que ens van precedir, per les que ens seguiran

GOVERNI QUI GOVERNI, LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN!"

Angel Tubau, pensionista i activista de Marea Pensionista de Catalunya, ens ha informat de la mort ahir diumenge  a l'Hospital de Can Ruti de Badalona del company Mateo Siles, que li deien "el canari". Ha sigut un company de lluita, de la plataforma pensionista, un amic i un camarada,  i demà es farà una cerimònia d'homenatge a les 9:30 hores al tanatori de Can Ruti. Descansi en pau.

"Estem en una situació d'incertesa política, ha començat dient Angel Tubau, hi ha un govern en funcions i de moment ningú pot dir quin partit obtindrà els vots necessaris per a formar govern. És evident que no és el mateix si surt un govern o un altre. No és el mateix, no és la misma mierda. Si hi ha un govern que es denomina de progrés les condicions de la lluita seran millors, perquè recordem que els components de l'actual govern van votar el passat 21/12/2021 que hi hagués una auditoria de la Seguretat Social. No han complert, per la qual cosa hem d'exigir que es dugui a terme i si hi ha un govern d'aquest tipus serà més fàcil exigir-lo. Per aquest motiu no dic jo que s'hagi de votar a un partit en concret, però és evident que hem de tenir en compte aquestes qüestions.

En segon lloc hi ha una discussió sobre el pressupost de l'any vinent, diuen que com el govern està en funcions el pressupost es prorrogarà. Que significa prorrogar el pressupost?,  mantenir la mateixa despesa militar actual. (2)

"Pressupostos militars per a escoles i hospitals."

"A Alemanya la setmana passada, ha continuat el seu discurs Angel, al Bundestag va començar el debat dels pressupostos militars. Alemanya viu una crisi social enorme, a conseqüència de la guerra. És  el tercer trimestre que està decreixent l'economia. El govern de coalició alemany proposa augmentar la despesa militar a 24.500 milions d'euros. En aquest moment el govern alemany és el que envia més armes a Ucraïna. Armes que no se sap a on van. Zelenski va dimitir ahir al ministre de defensa. Fa uns quants dies va dimitir a tots els caps provincials de reclutament de joves. I estan apareixent notícies de que s'estan formant mercenaris, també a Espanya, per anar a Ucraïna, pagant 3.400 euros al mes."

Angel Tubau ha continuat la seva alocució fent referència a l'augment pressupostari de la partida militar a Alemanya i de les retallades que ha de realitzar el govern de coalició alemany de socialdemòcrates, verts i liberals per a poder sufragar-ho. Segons ha manifestat, la informació li va arribar d'una diputada de Podem que va detallar que la despesa militar de 24.500 milions d'euros surtiria de la reducció de  l'ajuda a les mares en dificultats (-93%); una reducción de l'ajuda a centres de vacances per a famílies en dificultats (-93%); una reducció a l'ajuda a la formació de joves en dificultat (-77%); una reducció a l'ajuda en general a la juventut (-19%); una reducció de les beques d'estudis (-24%).

"Companyes, companys la despesa militar és en detriment de la despesa social a Alemanya, Espanya i França, per això hem de demanar que els pressupostos militars vagin a escoles i hospitals."

Amb aquestes paraules ha finalitzat el seu discurs Angel Tubau:

"Per últim, no podem esperar a que es formi un govern, per això és molt important que el 28 d'Octubre anem tots a Madrid, que discutim, que enreonem amb els nostres companys sindicalistes, perquè les reivindicacions dels pensionistes estan relacionades intimament amb les dels treballadors i units aconseguirem el dia 28 donar un pas endavant en la nostra lluita."

Conchi, activista incansable del moviment pensionista,  informant als concentrats pensionistes a la Pl. Universitat dels propers esdeveniments de la Marea Pensionista de Catalunya:

- A les Cotxeres de Sants el proper 16 de setembre de 9:30 a 20:00 hores se celebra la VIII Assemblea del moviment pensionista, Marea Pensionista de Catalunya.

- El dia 17, també a les Cotxeres de Sants, de 9:30 a 20:00 hores se celebra el X Aniversari de Marea Pensionista de Catalunya.

Cartell confeccionat per a la commemoració dels 10 anys d'activisme de Marea Pensionista de Catalunya.

Les primeres paraules de Ramón Franquesa han sigut per informar als pensionistes concentrats a la Pl. Universitat de la mort d'un company, antic treballador de SEAT. "Hi ha companyes i companys que ja no seran aquí, ha començat dient Ramón, Angel ha comentat la mort de Mateo Siles, "el canari" , i jo vull afegir el cas d'Ernest Barbal, treballador de SEAT, lluitador exemplar en aquesta fàbrica que també ens ha deixat aquests dies. Descansi en pau."

"Però la vida segueix, ha continuat manifestant Ramón, mireu fa cinquanta anys, l'11 de setembre de 1973, es va donar un cop militar a Xile, que es va emportar per davant les llibertats democràtiques, els drets socials i a milers de persones, entre elles a Victor Jara, pel delicte de cantar, i va imprimir no sols una dictadura militar, sinó també una dictadura econòmica. Una dictadura que, entre altres coses, va expropiar pensions i les va privatitzar.

Van haver de passar 47 anys perquè el poble de Xile s'aixequés i iniciés una mobilització social enorme, que es va emportar per davant al govern de concertació, que era el govern econòmicament hereu de Pinochet, encara que formalment es digués democràtic, però van seguir la seva petjada econòmica. La lluita contra les pensions privades que a Xile es diuen AFP va ser determinant per a tombar a aquest govern de la falsa concertació, perquè era el govern de rendir a les classes populars per a continuar robant-los. I van haver dos elements que van tombar a aquest govern: la lluita dels pensionistes, als quals des de COESPE se'ls va prestar tota l'ajuda que bonament va poder, i les lluites dels estudiants...."

Ramón Franquesa en un moment del seu discurs, que s'ha centrat en el cop militar a Xile i les conseqüències econòmiques que van patir els pensionistes, els asalariats, els estudiants i les classe populars en general.

Ara bé, què va passar després?, ha continuat exposant Ramón. Aquest moviment social enormement fort no va ser capaç d'articular-se i els mitjans de comunicació van crear una alternativa política, un chavalín, el Boric, que a penes havia aparegut en les mobilitzacions estudiantils en els anys durs, difícils de recuperar el moviment, els mitjans de comunicació l'acaben convertint en President. Un president que reivindica Allende, la història,...però passen els mesos i resulta que és incapaç d'acabar amb les pensions privades, que és incapaç de tornar a obrir les universitats a les classes populars baixant el preu de les matrícules i es comença a produir a Xile un enorme desencantament.

A Xile les dues últimes eleccions les ha guanyat la dreta, però les ha guanyat la dreta per l'abstenció de la gent defraudada de que les enormes mobilitzacions que van tombar a aquest govern de la concertació hagin acabat tolerant al nou govern que sí, que omplia les places de Santiago amb el "Venceremos", amb "El poble unit mai serà vençut", amb les cançons, amb el folklore però que en els continguts econòmics ha estat la continuïtat dels governs de concertació. Ha estat continuïtat en gran part de l'herència que va col·locar el cop militar de Pinochet.

I ara el poble de Xile té un repte important, de nou COESPE està donant suport als pensionistes xilens que continuen lluitant al carrer i que esperem que en el futur siguin capaços no sols de guanyar el carrer, sinó d'organitzar-se amb la resta de moviments socials per a generar canvis profunds que canviïn el contingut econòmic de les coses.

Aquest 11 de setembre, com sempre des de fa molts anys, ens concentrarem a les 10.30 hores, en el Carmel, en la Plaça Salvador Allende, per a reivindicar la memòria d'aquells que van intentar amb la UP (Unitat Popular) canviar Xile i portar-ho per les àmplies alberedes de la igualtat, de la fraternitat i de l'apoderament de les classes populars. Aquesta batalla segueix. No l'han guanyat els nostres companys xilens, tampoc l'han perdut, perquè la lluita segueix i la lluita és el que serveix per a emportar-se per davant a aquells que pretenen robar al poble."

Informació i imatges de Maxi Martos, redactor del blog de las afueras.

(1) El representant en França del fons de pensions BlackRock, Jean François Cirelli, va ser invitat a participar en el Comité d'Acció Pública 2022 (CAP 2022). Aquest comité, creat  per Macron, té com objectiu identificar les "reformes estructurals" prioritàries , així com les mesures "d'estalvi significatiu i duradores" que l'Estat haurà d'instaurar, encara que això pugui portar amb ell certes "transferències al sector privat"...BlackRock en la "Loi Pacte: le bon plan retraite"(La llei Pacte: el pla de pensions adequat), avalua l'actitud dels francesos, envers als plans de pensions privats, i la qualifica de manca de confiança en la capacitat dels mercats financers, segons va publicar Le Monde Diplomatique.

(2) La despesa militar a Espanya per l'any 2023 serà de 27.617 milions d’euros que representen més de 75 milions diaris i el 2,17% del PIB. Són les xifres que constata l'anàlisi realitzada per experts del Centre Delàs d'Estudis per la Pau per quantificar la despesa militar real espanyola per al 2023 dins del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat, anunciats dimarts 4 d'octubre passat per la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero.

Tenint en compte les xifres anunciades, el pressupost del Ministeri de Defensa per al 2023 augmenta un 26% i arriba als 12.827 milions d'euros, enfront dels 9.791 milions del 2022. Aquest augment vol donar compliment al compromís adquirit per Pedro Sánchez durant la cimera de l'OTAN del mes de juny passat a Madrid per augmentar la despesa en defensa en 2.500 milions per a l'any que ve, amb l'argument d'apropar Espanya a l'objectiu del 2% del PIB que demana l'Aliança Atlàntica, que es pretén assolir en els propers 5 anys.

El càlcul del Centre Delàs, però, dóna una xifra diferent: si s'aproven aquests pressupostos, Espanya ja sobrepassarà el 2023 l'objectiu de despesa de l'OTAN, dedicant el 2,17% del PIB a despeses de caràcter militar. La despesa militar real per al 2023 serà de 27.617,43 milions d'euros, l'equivalent a 75,7 milions d'euros diaris, dades que tenen en compte, a banda del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, la resta de partides de caràcter militar repartides a altres ministeris (seguint el criteri que aconsella l'OTAN als seus països membres), així com la proporció dels interessos del Deute Públic que corresponen a defensa.

https://www.lasafueras.info/mon-solidari/1791-centre-delas%E2%80%9Cel-colossal-augment-del-pressupost-militar-de-l%E2%80%99estat-el-2023-el-mite-del-2%20-del-pib-en-defensa-ja-est%C3%A0-superat%E2%80%9D 

Informació i imatges de Maxi Martos, redactor del blog de las afueras.