Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 02 Desembre 2022

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

IMGP2615

Pòsit d'un ciutadà barceloní engantxat a la porta d'entrada de  l'Hospital del Mar, durant una concentració convocada per Marea Blanca Catalunya, per protestar contra les privatitzacions a la Sanitat Pública a Catalunya.

La Sanitat Pública de Catalunya és un bon negoci pels fons d'inversió, pels hospitals privats amb ànim de lucre, per les mútues, per alguns metges que gestionen Centres d'Atenció Primària privatitzats (EAP), etc.

Com vam assenyalar en aquesta publicació fa uns mesos, els Hospitals Privats no podrien viure sense la derivació dels pacients de la sanitat pública a les seves dependències, atès que els pacients que aporten les mútues són insuficients.

2006 01 01 00 01 55 0199El cas més clar ha sigut el de l’Hospital General de Catalunya que va obrir amb l’aportació de 7.000 milions de pessetes, corresponents a l'aportació de 70.000 socis, al 1983 a Sant Cugat del Vallés. Des de la seva construcció els problemes econòmics van ser una constant. La Generalitat de Catalunya va haver d'injectar el 2 de juliol de 1993, 2.000.000.000 milions de pessetes i el 31 de juliol de 1996, 1.600 milions de pessetes més, en total 3.600 milions de pessetes, en forma d'avals, amb la garantia executable en cas d'incompliment per part de la empresa beneficiaria corresponent al Pressupost (el govern de la Generalitat va autoritzar aquestes gestions a l'Institut Català de Finances). El 12/06/2001 es va acordar la dissolució de la societat Hospital General de Catalunya, S.C.P. Els socis van perdre tots els seus drets. En data 26 de juliol, el nou adjudicatari va ser un fons de capital privat  britànic, va pagar només  1.300 milions de pessetes, quan els deutes a Hisenda pujaven a 4.500 milions de pessetes i a la SS 3.900 milions, segons va informar, el dia 26 de juliol de l'any 2001, el diari La Vanguardia. En l’actualitat, aquest hospital encara es deutor de més d’un milió d’euros a les arques públiques, i el trobem a la llista de morosos del ministeri d’Hisenda de l'any 2018. Durant el mandat presidencial d'Artur Mas, Boi Ruiz, que havia sigut president de l'Unió Catalana d'Hospitals, la gran patronal de la sanitat privada catalana, va ser designat Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. Les retallades durant la seva època de govern van representar la pèrdua de 1.300 milions d'euros als pressupostos, l'acomiadament de metges i infermeres, la reducció de llits, etc.

2006 01 01 00 04 19 0398Mentre la comunitat autònoma catalana era la que més retallava al Regne d'Espanya, el Sr. Boi Ruiz injectava més diners públics a  l'Hospital Sagrat Cor, a la Clínica del Vallés i a l'Hospital General de Catalunya, hospitals privats amb ànim de lucre.

Aquests hospitals són en l'actualitat propietat de Fresenius Helios, que els va comprar fa un parell d’anys a Quiron Salut, juntament amb l'Institut Oftamlmològic Quiron Salut, l'Hospital Universitari Dexeus, l'Hospitatl QuironSalud Barcelona, l'Hospital El Pilar, el Centre Mèdic Teknon. En aquesta operació es va parlar d'un montant de 5.760 milions d’euros. Vet ací el negoci perfecte (un fons voltò el compra per una misèria, no paga els impostos, es compromet a fer una inversió de 6.800 milions de pessetes, i al final cau a mans de Quiron Salut, que continua sense pagar els impostos i el ven finalment a una societat alemanya, Fresenius Helios, que sembla que ha estat comdemnat als EEUU, a pagar una gran quantitat de diners,  per sobornar a metges).

 

IMGP2641Per tant, darrera d'aquesta aparença d'Hospital cuidat, el que hi ha és l'expoli de milions d'euros aportats pel govern de la Generalitat de Catalunya, extrets dels impostos que paguem entre tots. La privatització ens surt molt cara, perquè l'assistència en un Hospital concertat li costa a la Generalitat de Catalunya sis vegades més que en un hospital públic.

El mateix succeeix a la Comunitat de Madrid. Segons l'Observatori Madrileny de Salut de l'any 2017, l'apertura d'onze hospitals nous ha representat, deu anys després, 300 llits hospitalaris menys, més de 6000 professionals sanitaris menys i grans sobrecostos en els tres models de privatització, respecte al cost de la gestió totalment pública. En lloc d'haver una millora en l'assistència sanitària, cada vegada és pitjor, i els comptes no surten.

Respecte a l'Atenció Primària en la Comunitat de Madrid, els resultats també són de película de terror, atès que necessita 400 metges i 2.000 infermeres.

Conclusions de l'Informe de l'Observatori Madrileny de Salut.

La situació de l'AP a Madrid.

Per a concloure sobre la situació de l'Atenció Primària a Madrid podria utilitzar-se la frase que va escriure Mariano José de Larra en 1837: “Escriure a Madrid és plorar, és buscar veu sense trobar-la, com en un malson aclaparador i violent”

En tot cas pot deduir-se que:

- La Comunitat de Madrid (CM) presenta un important envelliment poblacional que requereix d'una potent Atenció Primària que hauria de solucionar mes del 80% de les demandes d'atenció sanitària de la població.

- L'AP a Madrid es troba desfinanciada, i molt més que en el conjunt del SNS que al seu torn té una preocupant situació.

- El nombre de TSI (Tarjetas Sanitaries Individuals) en la CM per medic@ de família, pediatra i professional d'infermeria és superior a la mitjana del SNS i s'ha incrementat des de 2010, sent especialment greu en el cas d'infermeria que aconsegueix nivells incompatibles amb una atenció sanitària de qualitat.

- El personal administratiu a Madrid ha disminuït en un percentatge molt major que en l'SNS (probable resultat de les privatitzacions).

- La freqüentació dels professionals en AP és elevada, amb una gran diferència entre les 7 direccions assistencials.

- El nombre total de consultes en AP va disminuir entre 2010 i 2015 mentre que paral·lelament es van incrementar les urgències hospitalàries

- Les demores en les cites d'AP s'han incrementat notablement durant el període 2010-2017.

- En 2018 el 66,67% dels qui demanaven cita per a MF l'obtenien després de 24 hores enfront del 26% en pediatria i el 33,18% en infermeria.

- Es van trobar grans diferències quant a la densitat de professionals per habitant i en les demores en les citacions segons les direccions assistencials.

- És probable que les demores en les cites expliquin l'augment de les urgències hospitalàries i la disminució del nombre de consultes.

- La despesa farmacèutica finançada pel sistema públic s'ha modificat poc en aquest període de temps El que ha succeït és que s'ha traslladat despesa pública a privat pels copagaments del RDL 16/2012

- De resultes d'això un percentatge important de persones en la CM (3,6%, al voltant de 234.000 persones) no pot retirar els medicaments prescrits amb els efectes negatius que això produirà en la seva salut i la inequitat per motius econòmics en l'accés a la prestació farmacèutica.

- En aquest període es produeix també un estancament en el percentatge de genèrics

- Encara que l'activitat de les unitats de suport s'ha incrementat, és clarament insuficient i presenta demores molt elevades.

- La situació de fisioteràpia (71,04 dies de mitjana, 100% més de 15 dies i 54,83% més de 60 dies) és simplement escandalosa

- L'odontologia infantil també presenta demores excessives (63,61 dies; 18,18% més de 60 dies)

- Malgrat tot la ciutadania té bona valoració de l'AP i prefereix clarament l'AP pública

- Amb tot en 2016 (ultima vegada que es va realitzar la pregunta en el Baròmetre Sanitari) un percentatge molt elevat creuen que el funcionament de l'AP va empitjorar en els últims 5 anys.

Finalment convé tenir en compte les amenaces que pengen sobre l'AP madrilenya derivades de les privatitzacions i els intents d'ampliar-les a l'AP, les derivacions de proves i consultes a especialistes mitjançant el “centre de trucades”, la ruptura de la zonificació imposada per l'àrea única, la privatització de les proves de laboratori d'una gran part dels centres de salut en la concessió a Ribera Salut (que per cert hauria de cancel·lar-se o renovar-se enguany), i la implantació de models economicistes com l'autodenominat “centres en transició”, etc.

Recomanacions

Des de l'Observatori Madrileny de Salut entenem que la situació de l'Atenció primària en la Comunitat de Madrid és altament preocupant, i és el resultat d'una política de retallades, deterioració, desmantellament i privatització de la Sanitat Pública executada pels diferents governs del PP en la Comunitat, a vegades d'una manera molt agressiva i unes altres de manera mes solapada.

En aquestes circumstàncies creiem que ha de produir-se un canvi radical de la política sanitària de la regió, i en aquest sentit creiem que és urgent i necessari:

1. Recuperar les Àrees Sanitàries per a poder fomentar l'atenció comunitària, integrar els recursos sanitaris a nivell d'àrea i millorar les relacions entre AP i especialitzada.

2. Finançament suficient de l'Atenció Primària, en l'objectiu de dedicar el 25% del pressupost sanitari a AP

3. Incrementar la dotació de recursos humans de l'AP: un professional de medicina de família i d'infermeria per cada 1.000 habitants i un pediatre per cada 1.000 habitants menors de 14 anys, garantint l'atenció pediàtrica en totes les localitats de la Comunitat de Madrid, la qual cosa suposa incrementar en 400 médic@s>; i 2.000 professionals d'infermeria la dotació d'AP:

4. Recuperar les citacions des de les unitats administratives dels centres de salut.

5. Disminuir les desigualtats en dotació d'entre les Direccions Assistencials.

6. Garantir les actuacions de prevenció i promoció des de l'AP, amb cobertura a tota la població

7. Garantia de citació en AP en 24 hores en el 75% dels casos, ampliant-ho al 100% en una legislatura

8. Dotació suficient de les unitats de suport per a garantir citacions amb un màxim de 15 dies de demora (no menys de 0,2 odontòlegs, higienistes i fisioterapeutes /1000 TSI)

9. Millorar la relació entre Atenció Primària i Especialitzada fomentant la protocol·lització comuna dels principals processos diagnòstics i terapèutics.

10. Promoure la derogació del RDL 16/2012 i mentre es produeix establir sistemes de rescat per a les persones que no poden fer front als copagaments, assegurant-se que ningú deixa d'accedir a una prestació farmacèutica necessària per problemes econòmics

11. Impulsar la utilització de medicaments genèrics per a aconseguir que suposin un 75% dels envasos prescrits, en aquest sentit seriosa de gran utilitat la generalització de la prescripció per principi actiu.

12. Posar en funcionament consells de salut, amb participació de professionals i població, en totes les zones bàsiques de la Comunitat

Clica aquí si vols llegir l'Informe sobre l'Atenció Primària a la Comunitat de Madrid

El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona investiga possibles irregularitats en la privatització del Centre d'Atenció Primària (CAP) Muralles, d'aquesta ciutat.

  Muralles CAP de tarragona privatitzat al descarga

Un altre exemple de privatització d’un Centre d’Atenció Primària, va ser el del CAP Muralles, de Tarragona, al 2013. Segons el diari de la sanitat, en la operació per la qual la gestió d’aquest centre sanitari públic de Tarragona va passar a mans d’una EBA, el Salut Muralles SLP, la CUP, el sindicat Metges de Catalunya, el d’infermeria SATSE i CGT van veure diverses irregularitats i així ho van fer saber a la Fiscalia Provincial de Tarragona.

Segons la CUP, el Servei Català de Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, fins llavors gestionat per una empresa pública, Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), que oferia atenció sanitària, social i domiciliària en l'àmbit territorial del Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. Sembla, segons informacions del sindicat CGT que la causa va ser sobreseïda, perquè el jutjat no va trobar indicis de delicte. En una segona convocatòria Salut Muralles, SLP s'adjudicà la gestió del CAP i l'abril del 2013 el Centre Muralles esdevé un Equip d'Atenció Primària (EAP) autogestionat pels seus propis treballadors a través de l'empresa Muralles Salut, SLP, seguint el model de gestió de les Entitats de Base Associativa (EBA) i convertint-se en el segon CAP autogestionat de la comarca de Tarragona, i l'onzè en tot el territori català.

Muralles salut tarragona descarga

Les primeres sospites de la CUP - continua informant el diari de la sanitat en data 27/04/2016 - apareixen quan al setembre del 2013, després de ser cessat per la fusió de les gerències de GIPPS i de l'ICS, Xavier Bria (antic gerent) es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i més tard compra accions de l'empresa Muralles Salut, SLP convertint-se en el soci majoritari i també, mesos més tard, en president del seu Consell d'Administració. Segons constaten la CUP, el sindicat Metges de Catalunya, el sindicat d'infermeria SATSE i CGT la sospita parteix del fet que Xavier Bria va signar un acord - mentre era gerent de GIPPS (juliol 2010-juliol 2013) i pocs mesos abans del concurs públic -en el qual constava la futura operació d'adquisició d'accions i s'estipulava el seu nomenament com a president del Consell d'Administració.

"Entenem que hi ha indicis que aquesta persona ha fet ús d'informació privilegiada des d'una posició pública", diu la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada. Segons aquesta regidora, les investigacions de la Guardia Civil durant la fase d'instrucció "aporten molta llum al cas" i parla dels "efectes de la privatització que el model actual permet" per denunciar els jocs d'interessos.

Sis anys després, aquesta revista s'ha posat en contacte amb la CUP i hem parlat amb  Laia Estrada, però aquesta ens ha adreçat a l'advocat que porta el cas, Carles Perdiguero, i aquest ens ha comentat que el Jutjat va arxivar la causa, però que ell ha interpossat recurs de reforma a l'abril. Aquest recurs es pot interposar contra tots els proveïments i interlocutòries del jutge d'Instrucció. L'advocat ens informa que curiosament les investigacions de la Guardia Civil anaven més enllà de la denúncia d'ús d'informació privilegiada del Sr. Xavier Bria.

2006 01 03 16 57 05 0340També, el Sindicat d'Infirmeria SATSE ens ha comunicat en un escrit enviat per e-mail a aquesta revista, el dia 17/06/2019,"que es va interposar una denuncia per part de la CUP, contra Xavier Bria, antic gerent de GIPSS, l'empresa pública que gestionava el CAP, per la presumpta comissió d'un Delicte Econòmic, presumptament per la realització de "negociacions" prohibides a funcionaris públics, soborn i blanqueix de capitals.

D'aquesta denúncia es van obrir diligències prèvies amb el núm. 3830/2014, en el Jutjat d'instrucció núm. 2 de Tarragona, a petició de la Fiscalia, i el Jutjat va donar trasllat a l'Equip de Delictes Econòmics de la Guardia Civil de Tarragona, que va fer els corresponents esbrinaments davant l'AEAT, respecte de diferents entitats amb les quals va mantenir contacte el denunciat.

D'altra banda, es va interesar l'ampliació d'actuacions, als efectes d'aconseguir informació, respecte de nous investigats. No obstant, no se segueixen contra ells les actuacions, perquè la decisió va ser recorreguda per GIPSS i finalement l'Audiència Provincial li va donar la raò, desestimant també l'aportació a les actuacions d'una serie de documentacions que havia aportat la Guardia Civil, després de les seves diligències d'investigació.

A partir de la inadmissió d'aquesta documentació, el Jutjat va considerar que no existien indicis suficients per a poder asseverar l'exitència d'il·lícits penals derivats dels fets denuncias i, mitjançant Auto de data 27 de març de 2019, va acordar el Sobreseïment Provisional i Arxiu de les actuacions.

Contra aquesta resolució s'ha presentat recurs per part del sindicat Metges de Catalunya, per estimar que contrariament al que deia el Jutjat sí existeixen indicis de il·lícits penals i que, per tant, les actuacions han de continuar endavant.

Contra aquest recurs del sindicat Metges de Catalunya, la defensa de Xavier Bria ha presentat recurs escrit d'impugnació oposant-se i interessant l'arxiu definitiu de les actuacions. Sorprenenment, el Ministeri Fiscal, que va ser qui va sol·licitar l'inici de diligències davant el Jutjat, es va posicionar en el mateix sentit, interessant la confirmació del Sobreseïment i Arxiu.

A dia d'avui, les actuacions es troben pendents de la resolució de l'esmentat recurs que, també podria ser objecte d'un nou recurs, aquesta vegada davant l'Audiència Provincial."

A banda de les irregularitats, es de destacar que aquest Centre d'Atenció Primària privatitzat, va signar una clàusula amb el CatSalut que l'obligava a canviar d'hospital de referència: en lloc de derivar tots els pacients  i els serveis com s'havia fet fins ara a l’Hospital Joan XXIII, - un dels vuit hospitals públics de l’ICS- aquests havien de ser derivats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, propietat de l’Arquebisbat de Tarragona, un hospital privat amb ànim de lucre.

A l'Annex 1 del contracte entre el CatSalut i el privatitzat CAP Muralles de Tarragona, de data 2013, en l'apartat que fa referència a la "Relació amb altres Serveis Sanitaris o Sociosanitaris del territori", es disposa que "El centre hospitalari preferent de referència és el centre de XHUP Hospital Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanismes de relació i coordinació adients."

Clica aquí si vols llegir el contracte del CatSalut amb el privatitzat CAP Muralles

Clica aquí si vols llegir les clàusules del contracte entre el CatSalut i el CAP Muralles de l'exercici 2017

Clica aquí si vols veure les comptes de l'any 2017 de la empresa Muralles Salut, SLP

Segons el contracte entre el Servei Català de la Salut i Muralles Salut SLP, en el punt 23.1, el CatSalut  aportarà l'ús de l'edifici i dels equipaments que es descriuen a l'annex 2 i 3. D'altra banda, en el punt 23.4, es disposa que l'adjudicatari podrà utilitzar els bens immobles aportats sempre que es destinin al compliment de les finalitats pròpies del contracte. La població a cobrir es correspon amb la població de l'Àrea Bàsica de Salut Tarragona 8, així mateix amb tots els ciutadans que optin per el dret a la lliure elecció d'atenció primària de la salut i metge de capçalera.  La quantitat que cobra aquest centre com a contraprestació pels serveis que ofereix, segons el contracte de l’any 2017 (de l’1 de gener al 31 de desembre de 2017) és de 2.386.042,26 euros, a més d’una contraprestació per resultats de 126.881,74 euros, per una activitat assistencial d’atenció primària, a una població de 17.997 persones. El valor estimat del contracte calculat en base als deus anys de durada màxima possible del mateix ascendeix a 23.889.205,60 euros. Aquest contracte signat preveu també, com hem dit abans, que «el centre Hospitalari preferent de referència sigui el centre Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanisme de relació i coordinació adients», un hospital privat propietat  de l'Arquebisbat de Tarragona.

La privatització del CAP de L' Albera (Girona).

ALBERA CAP DE GIRONA PRIVATITZAT

Albera Salut, SL, en l'últim contracte amb el CatSalut, que comprén de l'1 de gener al 31 de desembre del 2018, va rebre la quantitat d'1.622.350 euros per atendre a una població de 6.995 persones. Amb el nom i codi d'Unitat Proveïdora EAP Perelada, 00127, aquesta societat va rebre també la quantitat de 104.744,80 euros en concepte de contraprestació per resultats.

Clica aquí si vols llegir el contracte entre el CatSalut i Albera Salut, SL, corresponent a l'any 2018

Clica aquí si vols llegir les comptes de l'exercici 2017 de Albera Salut, SL, segons el registre mercantil de Girona

La reforma de la LOSC (Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya) de 1995 va oficialitzar la introducció de "l'ànim de lucre" en la gestió de la sanitat pública catalana, propiciant la creació, en l'atenció primària, de les Entitats de Base Associativa (EBAs).

2006 01 01 02 33 26 0373

Aquestes entitats es defineixen com entitats constituïdes sota el dret mercantil i privat que "inclouen la finalitat de desenvolupar activitats econòmiques que generen un benefici pels socis". L'article 7 de la Llei 11/1995, de 29 de setembre de modificació parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'Ordenació Sanitària de Catalunya, exposa que "..el Servei Català de Salut pot establir contractes per a la gestió de centres, serveis i establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària, amb Entitats de Base Associativa legalment constituïdes, amb personalitat jurídica pròpia..".

En l'última dècada s'han produït una quinzena d'operacions mercantils de les EBAs, com la venda d'adjudicacions, que han representat que metges públics hagin guanyat 1.5 milions d'euros. Els socis d'aquestes EBAs (Entitats de Base Associatives) s'han portat la seva part dels beneficis al vendre les seves accions quan abandonen aquestes Entitats o es jubilen.

2006 01 01 00 00 09 0394Tant el CAP Muralles, com el CAP Albera Salut són EBAs, que s'han d'afegir a les cinc de Barcelona ( CAP EAP  Poble Sec, SLP, EBA Vallcarca , SLP, EAP Barcelona- Sardenya, SLP, EAP Dreta de l'Eixample, i EAP Sarrià, SLP), totes elles són Centres d'Atenció Primària privatitzats. Heus aquí el negoci.

 

 

 

 

 

Informació i imatges de M.Martos

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.